Classics a escena - Programa

CLÀSSICS A ESCENA
en col·laboració amb
LA IMPREVISTA
TeclaSmit. Col·lectiu de Teatre
Dia Internacional dels Museus - Nit dels Museus
18-19 de maig de 2012
MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA
De la sedició de Catilina a l’assassinat de Cèsar, passant per la Guerra de
les Gàl·lies i la derrota de Pompeu. Un muntatge escènic a partir dels
textos escrits pels propis Ciceró (cònsul) i Cèsar i l’historiador Plutarc.
Una producció escènica del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
i del col·lectiu TeclaSmit, amb la qual s’inicia un cicle d’escenificacions
de textos clàssics, realitzats a les sales del museu, vinculats amb el
patrimoni que s’hi exposa.
Textos, referència bibliogràfica:
• Cèsar, Guerra de les Gàl·lies. Traducció: Joaquim Icart. Fundació
Bernat Metge, 1974.
• Ciceró, Catilinàries. Traducció: Oliveri Nortes. Fundació Bernat
Metge, 1974.
• Plutarc, Vides paral·leles. Alexandre i Cèsar. Revisió i traducció:
Carles Riba. Fundació Bernat Metge, 1942 (Facs. Edicions 62 /
Altaya, 2009)
Text complert del muntatge a:
http://www.mnat.es/new/12/classicsaescena/textcomplert.pdf
TeclaSmit, col·lectiu de teatre.
Intèrprets, actors:
Isabel Bitria (senador)
Pau Gavaldà (senador)
Ramon Llop (restaurador)
Agnès Martí (restauradora)
Esteve Masalles (senador)
Àngels Sabaté (presentadora)
Selecció textos, dramatúrgia i direcció: Sergi Xirinacs.
Ajudant de direcció: Cinta Ramon.
Organització:
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
És una producció del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i de
TeclaSmit, col·lectiu de teatre.
Assessorament textos clàssics del programa “Clàssics a escena”:
Joan Gómez Pallarès, catedràtic de Filologia llatina de la Universitat
Autònoma de Barcelona.
“...com una bèstia fera, es debat entre les mans de tots;
perquè tots volen tastar d’aquella sang com de la primícia d’un
sacrifici.. En veure Brutus amb l’espasa desembeinada, es tira
la toga sobre el cap...”
LA IMPREVISTA, ens conta Plutarc, és la resposta que Cèsar donà en ser
preguntat quina mort desitjaria tenir. La realitat no ho va ser tant, ja
que bona part dels nobles senadors i patricis l’hi tenien jurada des que
assolí el poder total, traient-se del davant el seu amic i gran de Roma,
Pompeu, i tota la seva nissaga d’una tacada.
El poder militar, el de debò, Cèsar se’l va conrear durant la campanya
de les Gàl·lies. Aquí, també narrada per ell mateix.
“...eren els bel·lòvacs els qui per llur valentia, prestigi i nombre
tenien més força; podien posar en peu de guerra cent mil
homes. Els suessions eren veïns dels rems, posseïen un país
molt extens i unes terres molt fèrtils...”
Prèviament Cèsar, senador encara, va viure la degradació d’una
estructura política corrupta i sediciosa, de la qual ens podem fer una
idea a través d’allò que Ciceró, cònsol de Roma, ens exposa lúcidament
per boca pròpia, bé que prenent partit, a través dels seus cèlebres
discursos contra Catilina.
“Fins quan, Catilina, arribaràs a abusar de la nostra paciència?”
“Oh, guerra, com cal tenir por de tu, quan Catilina disposarà
d’una cohort pretoriana així!”
Tot plegat transcorre en poc més d’una dècada.
A partir de fragments dels textos originals, encreuant-los, el muntatge
escènic que presentem mostra els fets d’aquest període tan breu i
alhora transcendent en la història de Roma, viscut i narrat pels propis
protagonistes.