El Sinaí Llegim el patrimoni Literatura i història Bonaventura Ubach

Llegim el patrimoni
Literatura i història
El Sinaí
Viatge per l’Aràbia pètria cercant
les petjades d’Israel
Bonaventura Ubach
28 d’octubre - 18 de novembre de 2014
Amb la col·laboració de l’ONCE
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
L’autor
Bonaventura Ubach
Bonaventura Ubach i Medir (Barcelona 1879 – Montserrat 1960) monjo de Montserrat, biblista, considerat el pare de l’escola catalana de l’estudi de l’orientalisme antic. Va ser el creador del Museu
Bíblic de Montserrat i famós per la seva tasca com a promotor i editor de la Bíblia de Montserrat.
El pare Bonaventura Ubach va ingressar al monestir de Montserrat amb 15 anys i va ser ordenat
sacerdot el 1902. El 1906 va viatjar a Jerusalem, on va estudiar a l’Escola Bíblica i on, un any més
tard, fou nomenat professor al Seminari siríac. El 1910 va tornar a Montserrat i va posar les bases
del futur Museu Bíblic, inaugurat el 1911. Coneixedor de diverses llengües (àrab, hebreu i siríac,
a més del llatí i grec) va dedicar-se a l’ensenyança del síriac i l’hebreu a l’Instituto Pontificio Anselmiano de Roma entre 1913 i 1922. El 1922 va tornar a Orient, on va residir fins al 1951, moment
en què va tornar a Montserrat, on morí el 1960.
El motor dels seus estudis i dels seus nombrosos viatges i llarguíssimes estades a l’Orient Mitjà va
ser –tal com explica el pare Pius-Ramon Tragan–, el convenciment que la Bíblia es podia entendre
tenint en compte les seves arrels. Amb aquest propòsit va viatjar a nombroses regions de l’Orient
Mitjà, on va poder aprofundir en el coneixement de la cultura i costums dels diferents països, perfeccionar l’àrab i el siríac i conèixer millor la història d’Israel i el context de formació dels textos
bíblics. En aquests viatges, el pare Ubach va adquirir nombrosos objectes per al museu oriental
de Montserrat, amb la mateixa voluntat esclaridora d’ enquadrar els fets que es narren a la Bíblia.
En els darrers anys la figura del pare Bonaventura Ubach ha agafat una especial rellevància i ha
despertat un gran interès a partir de la publicació del seu dietari d’un viatge a l’Iraq en els anys
1922-1923, per la celebració, l’any 2011, coincidint amb el centenari del Museu de Montserrat,
de l’exposició “Viatge a l’Orient Bíblic” –que es va dur a terme a Barcelona a la capella de Santa
Àgata de Barcelona, organitzada per l’Institut Europeu de la Mediterrània en homenatge a la seva
persona– i, especialment, per l’aparició de la novel·la L’arqueòleg, basada en la seva figura, del
periodista i escriptor Martí Gironell, que ha tingut un gran èxit.
Com el defineix el Pare Pius-Ramon Tragan, director de l’Scriptorium Biblicum et Orientale de
Montserrat i principal successor de la seva obra, Ubach “va ser una persona emprenedora, innovadora, curiosa, aventurera i apassionada per l’orient bíblic”.
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
L’obra
El Sinaí. Viatge per l’Àrabia pètria cercant les petjades d’Israel.
Bonaventura Ubach
Aquest llibre –editat l’any 1913, revisat i ampliat l’any 1955 i reeditat el 2011– és el més important
de l’aventurer Bonaventura Ubach. Descriu el seu viatge per l’Aràbia i per la península del Sinaí.
La finalitat d’aquests viatges era conèixer de prop les antigues cultures de l’Orient Mitjà i adquirir
materials per a il·lustrar la Bíblia de Montserrat, que preparava.
En els seus relats es constata la seva figura d’erudit, viatger infatigable, interessat i coneixedor de
les llengües semítiques i pels costums d’unes terres que despertaven en aquell moment un gran
interès.
Acompanyada d’un gran nombre de fotografies, aquesta obra es llegeix amb molt de grat i és considerada un dels millors llibres de viatges escrits en català.
A la recerca del paisatge bíblic el pare Ubach va realitzar una sèrie de viatges per a conèixer
d’aprop el món de l’Antic Orient. Va resseguir l’èxode bíblic des d’Egipte fins al Sinaí i d’allí cap a
la terra promesa. També va seguir el camí de sant Pau per Turquia, Síria, Grècia, Creta... descrit
al Nou Testament.
L’obra del pare Ubach, relacionada amb els seus viatges a Orient, es completa amb Dietari d’un
viatge per les regions d’Iraq (1922-1923). Edició a cura de Damià Roure, editada per l’Abadia de
Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’any 2009. Aquest dietari del Pare Bonaventura Ubach conté el relat del viatge realitzat a Mesopotàmia els anys vint, redactat a partir de
les notes de la seva agenda, ampliades quan, a partir de 1951, era ja a Montserrat. La relació va
acompanyada d’una abundant documentació fotogràfica. Hi trobem presents molts costums arcaics de l’antic Orient, conservats encara aleshores, i també diverses mostres del folklore oriental.
En el relat d’aquest viatge es pot trobar el Pare Ubach estudiant siríac entre Damasc i Palmira,
abans de dirigir-se a Bagdad on s’establí durant set mesos. Des d’allí realitzà expedicions a Babilònia, Ur dels Caldeus, Bàssora, Pèrsia, Mossul, Nínive i part del Kurdistan, tot resseguint sovint
les voreres dels rius Tigris i Eufrates, ajudat de vegades pels beduins del desert. Moltes anècdotes
sorprenents en fan la lectura amena i agradable.
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Presentació
Presentació del llibre El Sinaí, viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades
d’Israel. A càrrec de Martí Gironell.
Martí Gironell, llicenciat en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en filologia anglesa per
la Universitat de Barcelona, ha desenvolupat la seva carrera professional en diferents mitjans de
comunicació, premsa, ràdio i televisió, on actualment treballa als Serveis Informatius de TV3.
Autor de La ciutat dels somriures (2005), El pont dels jueus (2007), La venjança del bandoler (2008), L’arqueòleg (2010), L’últim abat (2012) o El primer heroi (2014), en la seva tercera
novel·la –L’arqueòleg- basa el seu argument en la vida de Bonaventura Ubach, creador de la
Bíblia de Montserrat i del Museu de l’Orient Bíblic de Montserrat.
Martí Gironell, en qualitat d’autor de L’arqueòleg explicarà què el va portar a escriure, 100 anys
després, sobre els viatges del pare Ubach. Com va arribar a interessar-s’hi, com es va documentar, i què volia explicar i transmetre amb la seva novel·la.
Ens aproparà a l’obra del pare Bonaventura Ubach i ens explicarà com dos diaris de viatges –un
sobre l’Aràbia Pètria (recollit en el llibre proposat en el cicle); l’altre a les regions de l’Iraq (Dietari
d’un viatge per les regions de l’Iraq (1922-1923)– són material inspirador per una novel·la que
vol reivindicar la feina feta per un home que es mereix un lloc privilegiat en la Història del nostre
país.
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Conferència
“Viatges i viatgers al segle XIX”
Jacinto Antón, periodista cap de la secció de cultura de l’edició de Catalunya d’El
País. El 2009 va rebre el Premio Nacional de Periodismo Cultural del Ministerio de
Cultura. Periodista de moltes lectures té en l’interès pel viatge i l’aventura un dels
seus temes de treball.
El 2009 va publicar Pilotos, caimanes y otras aventuras extraordinarias i, més tard,
Héroes, aventuras y cobardes (2013), en els quals es recullen els seus articles
apareguts en la premsa i entre els que inclou els seus retrats, entrevistes o articles
sobre exploradors i aventurers, així com sobre els grans escriptors de viatges.
Un dels seus articles és el que l’any 2002 va dedicar al pare Bonaventura Ubach:
“Un benedictino a lomos de camello”
Jacinto Antón. El País. Barcelona 17de febrer de 2002
‘A través d’una regió de bandolers’, ‘Escapats de les urpes del scheik Hassan’, ‘Dolç record d’uns
camellers’. No, no son capítulos de una novela de Julio Verne ni de las memorias de Lawrence
de Arabia, sino secciones del libro de dom Bonaventura Ubach, monje de Montserrat, El Sinaí,
viatge per l’Aràbia Pètria cercant les petjades d’Israel (1913). Obra asombrosa, como asombrosos
son los periplos y las aventuras de este inquieto personaje, iluminado por la fe y por la pasión del
viaje, de la exploración y del coleccionismo. ‘He vist el Sinaí!’, se extasía nuestro monje, pero el
tránsito emocional no es mucho menor al cabalgar un buen camello o al recorrer los subterráneos
del Museo de El Cairo eligiendo piezas faraónicas que luego serían libradas a Montserrat. Curioso
y polifacético hombre capaz de sumergirse en la traducción catalana de la Biblia, de no perderse
un oficio de maitines en la abadía, y a la vez de escribir en su diario, camino del golfo de Aqaba:
‘Una colla de xacals que tota la nit udolen per aquí prop ens obliguen a vetllar de tant en tant i a
estar alerta amb les nostres armes al costat’. El benedictino Ubach se enfrenta a las espingardas
y dagas de bandidos beduinos en las cercanías de Petra, es arrastrado por un dromedario desbocado con un pie enganchado en el estribo, rastrea la bíblica Sodoma. Dom Bonaventura Ubach i
Medir (Barcelona 1879-Montserrat, 1955) nació en el seno de una familia tan piadosa que los cinco
hermanos varones se hicieron todos religiosos. Muy jovencito, ingresó en la comunidad monástica
de Montserrat. En 1906 le sale la primera oportunidad de viajar a Palestina, para aprender árabe
y perfeccionar el hebreo y el siriaco, a fin de profundizar en el estudio del Antiguo Testamento.
Se instala en Jerusalén y desde ahí, en una serie de viajes sorprendentes por su audacia, realiza
expediciones a cualquier parte que le parezca relacionada con las Escrituras. Conoce al rey Feisal,
a Wooley, el excavador de Ur. Mientras trata de localizar sobre el terreno las huellas de la Biblia,
el monje va enamorándose del desierto, de los horizontes amplios y de la luz. Recorre los uadis
a lomos de camello, sobre el que ha instalado toda una oficina portátil. Su afán documentalista le
lleva a recoger todo lo que encuentra, en un imposible catálogo material de las viejas tierras del
orbis biblicus, incluso trata de obtener maná. Todo le interesa: del insecto a la pirámide. Y se lleva
lo que puede.
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Conferència
“Bonaventura Ubach, l’arqueologia del Pròxim Orient i el patrimoni de
Montserrat”
Miquel Molist, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona i
comissari de l’exposició “Viatge a l’Orient Bíblic”
Una de les actuacions més significatives del pare Bonaventura Ubach, en la primera meitat del
segle XX fou la recol·lecció de fons arqueològic i la creació d’un Museu Bíblic dins del Monestir
de Montserrat. Aquest fet està estretament vinculat a la seva tasca primordial de l’estudi de la Bíblia i la traducció de la mateixa. A més no es pot desvincular la recerca de materials arqueològics
d’Orient Pròxim a la seva faceta d’incansable viatger, molt sovint amb un dinamisme extraordinari
i també com calia en aquell moment un gran grau d’aventura innegable.
En la conferència exposarem com el pare Ubach anà recollint els objectes arqueològics i etnogràfics, seguint la línea del seus principals viatges i estades a Orient. A més, exposarem quines
són les principals característiques històrico-arqueològiques de l’actual fons de la part bíblica del
Museu de Montserrat i de la seva importància històrica. Recordarem la importància d’aquests fons
arqueològics donat que a l’Estat Espanyol hi ha molts pocs museus o seccions de museus que recullin restes arqueològiques de l’Antic Orient Proper i que, per tant, el fons constitueix un document
històric de primer ordre. En són testimoni, com s’exposarà, les tesis doctorals, estudis monogràfics
o articles científics que se n’han realitzat.
Bibliografia:
CAMPS, G. (1979): El Museu Bíblic de Montserrat. Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya 11, 16-18.
DÍAZ i CARBONELL, Romuald M., Dom Bonaventura Ubach. L’home, el monjo, el biblista.
Aedos, Barcelona 1962.
MOLIST M. (coord)(2011): Viatge a l’Orient Bíblic. Catàleg de l’Exposició. Institut Europeu de la Mediterrània. Barcelona. 271 pag.
TRAGAN, Pius-Ramón, 2006. «Del “Museo Bíblico” al “Museo Arqueológico del Oriente Bíblico” en la Abadia de
Montserrat», dins La aventura española en Oriente (1166-2006). Viajeros, museos y estudiosos en la historia del redescubrimiento del Oriente Próximo Antiguo, Madrid: Ministerio de Cultura, pp. 241-250.
UBACH, Bonaventura, El Sinaí. Viatge per l’Aràbia Pètria cercant les petjades d’Israel. Segona edició, Barcelona
1955.
UBACH, Bonaventura, Dietari d’un viatge per les regions de l’Iraq. PAM, Barcelona 2010.
URIACH, Javier – VIVÓ, Jaume, Coordinadors, La col·lecció Egípcia del Museu de Montserrat. Barcelona 2008.
VALDES; Carmen (2005): El Reverendo Padre Bonaventura Ubach, peregrino en Tierra Santa: el monje y su obra.
Arbor CLXXX, 711-712 (Marzo-Abril 2005), 893-911 pp.
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Conferència
“Viatjar al segle XIX”
Reporter especialitzat en viatges del diari El Periódico, Xavier Moret va ser anteriorment redactor de La Vanguardia i d’El País, i ha publicat a les revistes National
Geographic, Geo, ‘’Altaïr’’ i Siete Leguas. Ha treballat com a reporter per a TV3 i
TVE.
A més de novel·les, assaigs i altres obres –com Dr. Pearson, premi 23 d’abril del
2004, o El Bulli des de dins, premi Sent Soví del 2006– ha escrit nombrosos llibres
de viatges, entre els quals Amèrica, Amèrica (1998), Boomerang (2000) o Europa
express (2001). Va guanyar el premi Grandes Viajeros amb L’illa secreta (2002),
dedicat a Islàndia.
La major part de la seva obra ha estat traduïda al castellà i alguns títols també al
francès, alemany i grec.
En la seva interessant pàgina web (www.xaviermoret.com) es pot trobar tota la
informació sobre els seus llibres i reportatges, un llistat de 222 llocs –escollits entre els que ha visitat–, una relació de pàgines i recursos per a “preparar el viatge” i
enllaços a d’altres pàgines de fotògrafs, escriptors i blogs de viatges.
Un fragment de la seva intervenció:
“El viatge de Marco Polo a Orient, al segle XIII, va durar vint-i-set anys, i el del gran viatger àrab
Ibn Batuta, al segle XIV, vint-i-nou. La primera volta al món en vaixell de Magallanes i Elcano, al
segle XVI, es va allargar tres anys, i la primera flota de convictes, enviada pels britànics a Austràlia
a finals del XVIII, va trigar exactament 252 dies, el que vol dir 252 vegades més que el que triga
avui un avió. Els temps, evidentment, han canviat, i d’una manera especial tot el que fa referència
als viatges i a la manera de viatjar”.
“Jules Verne va imaginar, el 1873, una volta al món en un temps rècord de 80 dies, però avui el
rècord en veler està en poc més de 45 dies, i un avió triga 58 hores. I és que fa cent anys viatjar
era molt complicat i no disposàvem, ni molt menys, de les infraestructures que tenim avui. Hem de
pensar que la primera agència de viatges la funda Thomas Cook a Londres el 1845, i que fins al
1919 no neixen les primers companyies aèries”.
“Jo vaig començar a viatjar als primers anys setanta, i quan miro enrere em quedo parat de com
han canviat les coses en només cinquanta anys. En aquells primers viatges, marxar era obrir un
parèntesi on trencaves gairebé del tot amb les notícies de casa fins a la tornada. No era gens fàcil
trucar per telèfon, i no existien ni Internet, ni GPS, ni càmeres digitals, ni antenes parabòliques,
ni wifi ni caixers automàtics. Havíem d’anar pel món amb bitllets amagats al cinturó, i havíem de
confiar en les cartes escrites a mà que arribaven a la Poste Restante de ciutats llunyanes, si és
que arribaven.
Avui, en part per sort i en part per desgràcia, vivim temps de vols low cost on hi ha gent que
fa viatges a l’altra punta del món de tan sols deu dies. I en qualsevol lloc, per lluny que siguem
de casa, hi ha un wifi que ens permet escriure a la família i als amics i llegir el diari preferit, o una
pantalla de televisió on podem veure en directe el partit del Barça.
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
A vegades no som conscients de les facilitats que tenim avui per viatjar. Des de casa, per mitjà de
l’ordinador, podem comprar un bitllet d’avió, llogar un cotxe a l’Àfrica, contractar un hotel i planejar
un viatge. I a través de Google Earth podem veure paisatges que abans no podien veure ni els
exploradors més agosarats.
De tant en tant, però, hi ha alguna cosa que et fa adonar de la gran distància que hi ha
entre la manera de viatjar d’avui, al segle XXI, i la d’abans. Recordo que fa uns anys una editorial
em va encarregar un interessant projecte que consistia en refer el viatge per Espanya d’un viatger
francès de començaments del segle XIX, Alexandre de Laborde. Entre 1807 i 1818 ell mateix va
publicar a París un relat del viatge, acompanyat d’unes làmines precioses i titulat Voyage pittoresque et historique en Espagne.
Refer aquell viatge va ser per mi tota una experiència que em va fer adonar de com havia
canviat Espanya, i la manera de viatjar! D’entrada, Laborde no podia ni tan sols anar en tren, ja que
no existia en aquell temps. Es desplaçava en carruatge de cavalls i evitava la costa, que en aquells
anys es considerava insalubre. Entre altres coses, em va fer gràcia llegir que, a prop de Barcelona,
va haver d’esperar tres dies per travessar el riu Besòs, ja que baixava molta aigua i no hi havia
ponts per creuar-lo. Si ho comparem amb avui, en què gairebé ni es veu el riu de tants ponts que
el creuen, podem veure fins a quin punt el temps ha passat i les coses han canviat.
Una altra anècdota que recordo d’aquest viatge, que vaig fer amb cotxe i amb una fotocòpia del seu preuat Voyage pittoresque…, és que a Mèrida (Extremadura), buscava unes ruïnes
romanes que no aconseguia trobar. Ho vaig consultar a l’Oficina de Turisme i els vaig mostrar les
làmines de Laborde. La noia que em va atendre em va dir on eren i es va permetre afegir: “Pero
hay guías mucho más actuales, con fotos en colores”. Tenia raó, per descomptat, però ella no podia comprendre la dimensió d’aquell meu viatge entre dos segles….”
Llibres de viatge de Xavier Moret:
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Amèrica, Amèrica. Viatge per Califòrnia i el Far West (1998)
Boomerang. Viatge al cor d’Austràlia (2000)
Europa Express (2001)
Islandia, l’illa secreta (2002)
El català de la Terra del Foc (2004)
Collserola, pas a pas (2004)
A la sombra del baobab (2006)
Un viaje soñado (2008)
Viatge per la Costa Brava (2008)
Islandia, revolución bajo el volcán (2011)
Días de Hong Kong (2013)
Grècia, viatge de tardor (2014)
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Conferència
“M. Ardan, gran viatger del segle XIX: pistes referències, homenatges”
Xavier Mulet, fotògraf.
Rere la senda dels pioners. Pistes, referències i/o homenatges.
La conferència no tracta d’explicar l’exposició, crec que ja s’explica bé per ella mateixa, sinó explicar d’on provenen les idees, els antecedents, d’on s’inspiren les imatges, la societat de l’època, la
història de la fotografia del moment i els referents que s’hi mencionen.
La conferència versarà sobre els antecedents que portaren a la creació de la història de M. Ardan,
les referències utilitzades, la literatura, els films, el material visual amb el qual es va treballar i algunes picades d’ull i homenatges puntuals a personatges de l’època i també, per descomptat, les
referències personals, els meus propis viatges, les meves pròpies aventures i les meves preferències, tot allò que en un moment va ser el corpus dels meus treballs fotogràfics.
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Textos i documentació
complementària
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Bonaventura Ubach, el monjo i el biblista
Revista FOC NOU, Núm. 437. Gener de 2011
Pius-Ramon Tragan
Fa poc més d’un any es va publicar ‘El dietari d’un viatge per les regions de l’Iraq’ amb les impressions del
monjo de Montserrat Bonaventura Ubach en la seva recerca arqueològica a Orient a principis dels anys 20.
Aquest dietari ha estat una de les fonts que ha inspirat la darrera novel·la de Martí Gironell, ‘L’arqueolèg’,
basada en la vida del pare Ubach. Arran d’aquest ressò, hem demanat a un altre monjo de Montserrat que
va ser alumne seu, Pius-Ramon Tragan, que ens presenti qui era realment el pare Ubach (1879-1960).
La seva persona mereix respecte. El seus projectes s’anticipen a la seva època. La seva obra és admirable
no sols per l’esforç i pel treball que suposa sinó per l’eficàcia, la constància i la qualitat amb què va portar
a terme els objectius que s’havia proposat. Els havia pensat i repensat durant molts anys i els havia preparat curosament. Va conèixer molt bé l’Orient bíblic, la geografia, les cultures, les llengües semítiques i va
poder comentar la Bíblia i transmetre-la al seu poble en la llengua materna i amb un coneixement científic
incomparable en aquells temps.
Tenint en compte els coneixements bíblics en el nostre país a la primera meitat del segle XX, el pare Ubach
ha estat un pioner de la interpretació bíblica filològica i històrica en l’àmbit de la Península Ibèrica. Ha estat
un coneixedor qualificat de la geografia i de l’arqueologia bíblica. A més, un col·leccionador únic dels materials arqueològics del Pròxim Orient. Visitar avui el Museu de l’Orient Bíblic a Montserrat permet valorar la
importància dels seus projectes i els resultats de la seva obra. La persona del pare Bonaventura Ubach, la
seva obra i la seva escola representen per Montserrat i pel nostre país una columna que marca el camí de
l’estudi i de la ciència de la història i de les cultures de l’Orient. El coneixement de la Mesopotàmia, d’Egipte
i de Palestina (l’Israel actual) amb Síria i el Líban formen el marc contextual de la formació dels llibres de la
Bíblia i també les arrels de la nostra civilització.
Aquest són algunes de les conclusions que es poden treure després de repassar la trajectòria del pare
Ubach, que s’ha de fer des la seva vessant de monjo i de biblista.
El monjo
Per comprendre el pare Bonaventura Ubach és important tenir present la situació del Monestir de Montserrat a finals del segle XIX i principis del XX. A la primera meitat del 1800 Montserrat va ser completament
destruït i abandonat. L’any 1808, la invasió de l’exèrcit napoleònic va incendiar tot Montserrat. Només a la
segona meitat del segle XIX va començar la reconstrucció material dels edificis i al mateix temps la represa
de la vida de la comunitat. Els monjos van anar retornant i n’entraven altres de joves. L’Abat Muntades i
l’Abat Deás (1885-1921) ja van tenir cura de la formació de la comunitat i cap a finals del segle XIX, es va
intensificar l’interès i l’esforç per a la formació dels joves. En les primeres dècades del segle XX, es porta a
terme, amb gran impuls, una etapa de desenvolupament i sobretot, més endavant, a l’època del pare abat
Antoni M. Marcet (1921-1946) ja es van destacar alguns monjos especialment interessats en l’estudi. Un
d’ells va ser el jove Bonaventura Ubach.
El pare Bonaventura Ubach, va néixer a Barcelona d’una família cristiana, benestant, l’any 1879 i en el
1894, amb només 15 anys, va entrar al Monestir i va començar el seu noviciat juntament amb un altre jove,
el futur abat, el pare Antoni Marcet. Aquest abat havia de secundar i sostenir eficaçment els ideals propis
del seu condeixeble admirat.
El jove Ubach, en efecte, essent novici va sentir un interès irreprimible cap als textos de l’Escriptura. En
aquells anys, marcats pel problema del modernisme, la Bíblia era un llibre poc conegut a Espanya i, la
possibilitat de llegir íntegrament la Bíblia era difícil. Però el jove Ubach no cedia. Es va sentir atret sobretot
pel llibre dels Salms. El volia entendre bé, perquè era la base de la pregària monàstica. Ell, però, també
desitjava conèixer tots els llibres de la Bíblia. Les Escriptures eren per a ell un tresor amagat que calia
descobrir. No acceptava fàcilment que a finals del segle XIX i principis del XX, la lectura de la Bíblia fos
considerada sovint inoportuna i fins desaconsellable a persones que no estudiaven teologia. El jove novici
Bonaventura va tenir dificultat d’acceptar aquesta prohibició. Intuïa el contingut profund de les Escriptures
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
i es sentia atret per conèixer més a fons aquests textos i poder entendre més i més l’acció de Déu en favor
del seu poble d’Israel. De fet, ajudat per un altre monjo ancià va poder obtenir una Bíblia i amb gran fervor
la va llegir enterament.
Després del noviciat va seguir l’època dels estudis de filosofia i de teologia. En aquell moment ja hi havia
a Montserrat un interès molt gran per la formació cultural dels monjos joves. Era una època creativa que
portava l’impuls de la renaixença catalana. Pertanyen a aquesta generació els homes que donarien un gran
impuls intel·lectual al Monestir: el mateix pare abat Marcet, el gran abat restaurador, que va promoure el nivell de la comunitat i la dignitat del monestir; el pare abat Gregori Suñol, musicòleg; el pare Anselm Albareda, que va ser cridat a Roma per Pius XII com Bibliotecari de la Vaticana i després elegit cardenal pel papa
Joan XXIII; el pare Antoni Tobella, creador de la Biblioteca actual de Montserrat; el pare Angel Rodamilans
i el pare Anselm Ferrer, músics, directors de l’Escolania i compositors; el pare Palacios, especialista en
llengües semítiques, publicarà una gramàtica aramea i una altre siríaca. Com els altres monjos d’aquesta
generació, el pare Ubach respirava encara, a principis dels segle XX, l’impuls cultural i l’obertura d’esperit
propis de la Catalunya d’inicis del segle XXè. La seva estada a l’Orient que va durar quasi 40 anys, tots el
viatges i excursions científiques que van determinar el seu treball, la formació del Museu Bíblic del Monestir
i la publicació de la gran Bíblia de Montserrat, s’han de col·locar en el context cultural de Catalunya i de
Montserrat a la primera meitat del segle passat.
En l’àmbit més ampli de tota l’Església, les Sagrades Escriptures resultaven un problema difícil per als
estudiosos catòlics durant la primera meitat del segle XX. La investigació bíblica estava condicionada per
la crítica protestant i els especialistes catòlics es trobaven bloquejats i no podien aplicar els nous mètodes
crítics per a la investigació bíblica. Però l’estudiant Bonaventura Ubach va trobar un professor burgalès,
monjo de Montserrat, el pare Benito López (1870-1944), home de gran talent i erudició que va ser per al
jove monjo un veritable mestre en l’estudi de les Escriptures i de la llengua hebrea. El va orientar sempre
sobre la bibliografia recent i sobre les qüestions més debatudes en l’estudi de la Bíblia en aquella època
difícil i tensa, els anys de la condemna del modernisme per part del papa Pius X. D’altra banda, el pare Bonaventura Ubach, acabat de ser ordenat sacerdot el 1902, va ser nomenat professor de Sagrada Escriptura,
d’hebreu i de grec a Montserrat per ensenyar els joves monjos. Va esdevenir el successor del seu mestre,
el pare Benito López, destinat llavors per a alts càrrecs a Roma.
El biblista
El jove professor Ubach, preparant les seves classes, ja va començar a elaborar un projecte que en aquells
temps semblava impossible. Es proposava de realitzar un viatge a l’Orient. Segurament el pare López, des
de Roma, li va procurar l’ocasió propícia. En efecte, el 1906 el pare Ubach va ser nomenat professor al
Seminari siríac de Jerusalem. Aleshores, el seu projecte de Visitar l’Orient i d’aprendre l’àrab i perfeccionar
l’hebreu prenia definitivament cos.
Durant 4 anys, és a dir des de 1906 fins a 1910, a més de ser professor a Jerusalem, el pare Ubach es va
dedicar intensament a aprendre també el siríac, a més de l’àrab, a la Universitat de Sant Josep de Beirut.
Durant el curs, però, segueix les classes de exegesi impartides pel famós dominicà pare Lagrange en la
gran École Biblique de Jerusalem. Amb el pare Lagrange estableix una profunda amistat i en el moment
en què Roma censura l’exegesi d’aquell gran professor dominic, el pare Ubach va ser l’únic que, per escrit,
surt en defensa seva. En l’École Biblique, el pare Ubach va aprendre la necessitat d’interpretar la Bíblia amb
un mètode nou. S’havia d’aplicar una exegesi literal i, en conseqüència, va sentir l’obligació de conèixer
la geografia, la història, les llengües, les institucions, les persones, els caràcters ètnics del Pròxim Orient.
En tot cas, des de la seva arribada a Jerusalem el 1906, el pare Ubach va continuar essent un home de
projectes ambiciosos, amb una capacitat singular per dur-los a terme. Els textos bíblics, afirmava, no es
poden comprendre sense estar en connexió amb la terra on van néixer. Per això, durant els seus primers
quatre anys el pare Ubach va recórrer Palestina, Petra, Síria i el Líban.
El seu retorn a Montserrat, l’any 1910, va ser lent. No va voler deixar Terra Santa sense fer un últim desplaçament a bona part d’Egipte i a la península del Sinaí. Era una empresa perillosa en aquella època però
juntament amb un altre intrèpid i jove sacerdot belga, no sense greus dificultats, van aconseguir de realitzar-
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
la. Tots dos van recórrer lentament tota la península a la gropa de dos camells. El pare Ubach va poder
estudiar pausadament la geografia de l’Aràbia Pètria i redactar els apunts de tot el seu viatge.
Després va continuar el seu itinerari de tornada per l’Àsia Menor, per Grècia i Creta. Li faltava, però, encara
visitar la Mesopotàmia, bressol de les primeres civilitzacions de la humanitat. Mai no renunciarà a aquest
propòsit.
Abans de tornar a Montserrat l’octubre de 1910, el pare Ubach ja havia decidit també crear un Museu Bíblic
a l’Abadia i elaborar un gran comentari a l’Antic i al Nou Testament. De fet, l’any 1911 ja va inaugurar una
primera secció del seu Museu Bíblic amb les peces i materials arqueològics que havia recollit duran els seu
primer viatge.
Però abans de poder dedicar-se plenament a aquests grans projectes, el 1913, va ser cridat per impartir
classes d’hebreu a Roma al Pontifici Ateneu de Sant Anselm, la seu acadèmica dels benedictins, i també
classes de siríac al Pontifici Institut Oriental, càrrecs que va exercir fins 1922. Afortunadament, en aquest
mateix any, se li va presentar l’ocasió de tornar a Jerusalem per adquirir una sèrie d’objectes antics conservats pels monjos de l’Abadia de la Dormició, a la mateixa ciutat de Jerusalem, dels quals ells es volien
desprendre. A més, nomenat Consultor de l’Organisme romà que més tard serà al Congregació Oriental, va
obtenir un any d’excedència com a docent per entrar en contacte amb l’església siríaca. Aquestes oportunitats li van permetre visitar de nou el seu estimat Orient i li van obrir el camí cap a la Mesopotàmia per poder
visitar detingudament aquesta gran àrea de civilització antiga i que, en aquells anys, encara conservaven
un estil de vida i unes costums arcaiques que evocaven al pare Ubach l’època dels Patriarques. A més de
l’interès geogràfic i històric, el pare Ubach pensava adquirir materials arqueològics en vistes a dedicar una
sala a Assíria i a Babilònia al Museu de Montserrat.
El 2 de juliol de 1922 es va embarcar a Brindisi en la nau Viena i va navegar fins Alexandria. Aquesta nova
estada a Egipte li va proporcionar l’oportunitat d’adquirir peces i objectes per a la secció egiptològica del
Museu. El pare Ubach va continuar el seu viatge buscant un lloc oportú per estudiar siríac, i Kariatain, prop
de Palmira, fou el el lloc escollit.
Després de moltes setmanes d’intens estudi de la llengua i del folklore local es va dirigir a Alep i després
a Bagdad, la ciutat que acabarà per convertir-se en el centre dels seus estudis i de la seva recerca de materials arqueològics per al Museu Bíblic. Des de Bagdad va realitzar, durant més d’un any, una detallada
visita per tota Mesopotàmia, arribant fins a la frontera de Pèrsia on va tenir dificultats per penetrar al país a
causa de les tensions existents en aquell moment a la seva frontera. El pare Ubach va visitar dues vegades
la localitat d’Ur, on les expedicions d’origen anglès realitzaven, en aquells anys, importants descobriments
arqueològics. Entre altres llocs, va visitar detingudament Babilònia, Nínive i tants altres de les antigues civilitzacions mesopotàmiques i assíries.
De tornada el 1923, ja havia decidit de no continuar més la seva activitat docent a Roma. De fet, a finals del
1924 tornava definitivament a Orient per tal de començar, a Jerusalem, la traducció i comentari de tota la
Bíblia. El pare Ubach va romandre a l’Orient durant 27 anys més treballant infatigablement en la traducció,
el comentari i la il·lustració de les Sagrades Escriptures, activitat que compartia amb altres monjos. Va realitzar diversos viatges amb la intenció d’adquirir materials arqueològics.
Encara el 1946 va enviar a Montserrat la fotografia i la descripció de 55 peces antigues, disposades per a
ser expedides al Monestir. Instal·lat a Jerusalem, no tornarà a Montserrat fins a l’any 1951 on passarà els
seus últims 9 anys de vida dedicat a l’estudi, a l’elaboració de publicacions sobre geografia bíblica i a la
redacció de les memòries del seu llarg viatge per tota la Mesopotàmia. Les seves memòries han aparegut
publicades recentment per primera vegada. El pare Bonaventura Ubach va morir el 19 de febrer de 1960
després d’una vida intensa, creativa, exemplar com a monjo i com a estudiós.
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Entrada del 06/10/2010
Blog Scriptorium Biblicum et Orientale Abadia de Montserrat.
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Artero, Juan de la G.- Atlas de Geografia. Inicis s. XX
Maletí viatge Bonaventura Ubach ca 1930
Portada primera edicio El Sinaí
Manuscrit original Bonaventura Ubach Dietari terres Iraq
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Museu de Montserrat
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
La aventura española en Oriente. 1166-2006, Ministerio de Cultura, 2006
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
La colección del monje viajero
Jacinto Antón. El País. Barcelona 17 de febrer de 2002
El Museo de Montserrat potencia su sección arqueológica, formada por el aventurero padre Ubach
Cerca de tres millones de personas visitan la abadía de Montserrat cada año, pero sólo el 6% de
ese público se acerca al museo del lugar, que posee, entre otras cosas (pintura, escultura, orfebrería), una valiosa colección arqueológica -incluidas piezas faraónicas de primer orden- y de ciencias
naturales.
Es cierto que para algunos visitantes debe de resultar perturbadora la idea de compaginar la veneración de la Mare de Déu de Montserrat con la contemplación de una momia egipcia o un pez del
mar Rojo disecado, pero en general el desconocimiento parece ser la causa de la aparente falta
de interés por los tesoros antiguos del santuario, esos objetos procedentes de tumbas tebanas, de
desiertos sirios o de las ruinas de la mismísima pecadora Babilonia que fueron a parar a la montaña santa catalana como resultado de la increíble peripecia vital del aventurero monje montserratino Bonaventura Ubach. Para paliar la relativa escasez de visitas, el museo ha decidido potenciar
su sección arqueológica y sacar a la luz fondos inéditos.
Entre el numeroso material que no es visible ahora figuran, por ejemplo, dos centenares de terracotas alejandrinas que permanecen en los almacenes y que está previsto exponer.
Recuperar y restaurar piezas, organizar cursos o incluso un congreso, dar a conocer el museo en
los centros educativos catalanes y acoger exposiciones de otros museos figuran entre los planes
de reactivación de la sección de arqueología, cuya capacidad para captar el interés del público, en
los actuales tiempos de moda egiptológica, es, sin duda, grande.
El proyecto de divulgar y revalorizar la colección arqueológica, compuesta por unas 3.000 piezas,
se fundamenta en buena parte, como lo fue la creación de la propia colección, en el empeño voluntarista de un individuo. En este caso no es un monje como el venerable Ubach, sino un conocido
egiptólogo, Salvador Costa, que desde el pasado octubre ocupa la plaza de conservador en el
museo montserratino, en un claro indicio de la profesionalización del centro.
‘La idea de base de la colección que reunió el padre Ubach era la ilustración de la Biblia desde el
punto de vista material, algo que hoy está obsoleto’, explica Costa. Por ejemplo, el monje visitó en
1910, en Tell Basta, los restos de la ciudad faraónica de Bubastis, célebre por su culto a la diosa
gata Bastet, y se trajo a Montserrat varias momias de felino, pero el lugar le interesaba especialmente por su supuesta relación con la historia bíblica de José (en Bubastis habría tenido lugar el
asunto con la mujer de Putifar, ella sí toda una gata egipcia). ‘La idea de origen de la colección
está superada, pero el material es muy interesante y hay que darlo a conocer. No puede ser que
tengamos una colección tan buena desde hace tantos años sin que la gente lo sepa’.
El Museo Bíblico de Montserrat, nombre bajo el que se presentaba la colección de Ubach, se inauguró el 27 de abril de 1911 -el día de la virgen-, con algunas de las ‘mil andròmines’ recolectadas
por el monje en Oriente Próximo, e inicialmente incluía, entre otras cosas, una maqueta del Santo
Sepulcro, ejemplares de ‘flora bíblica’, tablillas cuneiformes, y una hiena.
El museo no dejó de enriquecerse. ‘Este hombre asombroso lo traía todo’, reflexiona el conservador; ‘flores, tejidos, instrumentos musicales, pechinas, incluso tenemos dos Toras judías’.
Con el tiempo, la colección bíblica se fusionó con la pinacoteca para dar lugar al actual Museo
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
de Montserrat. ‘La parte de arqueología del oriente bíblico se divide en secciones: Egipto, Mesopotamia, Palestina, Chipre y mundo clásico’, señala Costa, ‘de las cuales la de Egipto es la más
importante, aunque también contamos con un muy destacable conjunto de 1.000 tablillas con inscripciones cuneiformes mesopotámicas’.
La parte egipcia es muy equilibrada, sobre todo desde el punto de vista funerario. ‘Esta es una
colección que tiene de todo, sarcófago, vasos canopos, maqueta de barco solar, momia. Y sólo
una pieza falsa. Piense que hay museos bien conocidos en los que el 40% de los objetos egipcios
son falsos’.
Además de las piezas arqueológicas, entre las que se incluye una colección de los misteriosos
conos funerarios egipcios, ‘tenemos flora y fauna muy interesante, centenares de especímenes,
algunos incluso únicos -un extraño pez del Tigris, serpientes, insectos- que estamos restaurando
con la colaboración del Museo de Zoología, y que podrían dar lugar a una muy atractiva exposición’.
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
Bibliografia
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
VIATGES AL NORD d’ÀFRICA I PRÒXIM ORIENT 1800-1936
Almarcegui, Patricia
Alí Bey y los viajeros europeos a Oriente
Barcelona : Bellaterra, 2007. 309 p.
La Aventura española en Oriente : 1166-2006 : viajeros, museos y estudiosos en la historia del redescubrimiento del
Oriente Próximo Antiguo / edición coordinada por J. Ma Córdoba y Ma C. Pérez Díez
[Madrid] : Ministerio de Cultura, 2006. 315 p.
Badia i Leblich, Domènec
Viatges d’Alí Bei : edició completa amb tots els viatges, làmines i mapes realitzats pel mateix autor
Barcelona : Llibres de l’Índex, 2004. 557 p.
Carbonell, Jordi À.
Orientalisme : l’Al-Maghrib i els pintors del segle XIX
Reus : Pragma, 2005. 218 p.
Cervera i Valls, Jordi ; Lufrani, Riccardo
El Camí d’Ubach : de Montserrat al Sinaí cent anys després
Barcelona : Mediterrània, 2012. 295 p.
Coma i Soley, Vicenç
De Barcelona al Caire passant pels Dardanels : (divagacions d’un turista)
Barcelona : Llin. Verdaguer, [1926 o 1927]. 208 p.
Díaz, Romuald M.
Dom Bonaventura Ubach : l’home, el monjo, el biblista
Barcelona : Abadia de Montserrat, 2012. 248 p.
Domènech, Joan de Déu
Mirant enfora : cent anys de llibres de viatges en català
Barcelona : Abadia de Montserrat, 1995. 120 p.
García-Romeral Pérez, Carlos
Diccionario de viajeros españoles : desde la Edad Media a 1970
Madrid : Ollero y Ramos, [2004]
Gatell i Folch, Joaquim
Viajes por Marruecos
Madrid : Miraguano, cop. 2012. 484 p.
Grau i Ros
Catalunya-Orient
Barcelona : Catalònia, 1934. 186 p.
Junyent, Oleguer
Roda el món i torna al Born
Barcelona : La Magrana, 1981. 163 p.
Llegim el Patrimoni. Literatura i Història
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel
Junyent, Oleguer
Viaje de un escenógrafo a Egipto
Barcelona [etc.] : Unión Editorial Hispano-Americana, [1919?]
Una Mirada catalana a l’Àfrica : viatgers i viatgeres dels segles XIX i XX, 1859-1936 / M.D. Garcia Ramon, Joan
Nogué i Perla Zusman (eds.) ; pròleg de Joan Vilà-Valentí.
Lleida : Pagès, 2008. 377 p.
Museu Etnològic de Barcelona
Ali-Bey : un pelegrí català per terres de l’Islam.
Barcelona : Proa, 1996. 316 p.
Nadal i Ferrer, Joaquim Maria de
Per les terres de Crist : impressions d’un pelegrinatge a Palestina.
Barcelona : Tipografia Occitania, 1926.
Toda i Güell, Eduard
A través del Egipto
Madrid : El Progreso Editorial, 1889. 469 p.
Ubach, Bonaventura
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia Pètria cercant les petjades d’Israel.
Segona edició, Barcelona 1955.
Ubach, Bonaventura
Dietari d’un viatge per les regions de l’Iraq.
Barcelona. PAM, 2010.
Vallverdú, Marta
“Visions de l’Orient a la Catalunya d’entreguerres 1918-1938”
A. Revista de Catalunya. Núm. 136 (1999, gener) p. 21-52
Verdaguer, Jacint
Viatges : records de la costa d’Àfrica : a vol d’aucell
Barcelona : L’Avenç, 1910.
Verdaguer, Jacint
Dietari d’un pelegrí a Terra Santa
[Barcelona] : Proa, 1999.
Viatge a l’orient bíblic = A journey to the land of the Bible : [catàleg de l’exposició]
Barcelona : Institut Europeu de la Mediterrània, 2011. 272 p.
Viatgers, pelegrins i aventurers: recull de literatura de viatges / Heròdot ... [et al.]; a cura de Gemma Artasu.
Barcelona: La Magrana, 2000
Per a més informació consulteu el nostre web:
http://www.mnat.cat/?page=activitats-detall-cicles-actuals&id=llegim-el-patrimoni&idAct=75