Documento 2631402

Edna López
A la recerca del
Tresor de Kola
PREMI EDEBÉ DE LITERATURA INFANTIL
marjal
TRIPA a la recerca del tresor de Kola val.indd 1
16/2/11 13:24:50
Obra guanyadora del Premi EDEBÉ de Literatura Infantil
segons el veredicte del jurat format per: Teresa Colomer,
Pep Duran, Esperanza Nova, Roberto Santiago i Vicenç
Villatoro.
Títol original: En busca del Tesoro de Kola
© Edna López, 2011
© Ed. Val.: marjal, 2011
C. Alt Palància, 6, baix
46920 Mislata (València)
www.edebe.com
Directora de Publicacions: Reina Duarte
Editora de Literatura Infantil: Elena Valencia
Disseny gràfic de coberta: César Farrés
Il·lustracions: Agustín Comotto
Adaptació: Vicent Esteve Mora
Primera edició, març 2011
ISBN 978-84-8348-284-1
Dipòsit Legal: B. 8030-2011
Imprés a Espanya
Printed in Spain
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars,
llevat d’excepció prevista per la llei. Adrece’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta
obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45).
TRIPA a la recerca del tresor de Kola val.indd 2
16/2/11 13:24:51
Índex
1. Un lloc misteriós .......................... 7
2. Dos bons amics .......................... 15
3. Els perversos .............................. 27
4. L’ós .......................................... 41
5. L’amagatall ................................ 51
6. Una cançó alegre ....................... 65
7. Al rescat .................................... 79
8. L’espia ...................................... 95
9. Furtiva passejada nocturna ........ 107
10. Una pregunta ........................... 127
11. Un simple error ......................... 139
12. La trampa ................................ 153
13. Un intercanvi just ...................... 169
14. Un entropessó ......................... 185
15. El Tresor de Kola ...................... 203
TRIPA a la recerca del tresor de Kola val.indd 3
16/2/11 13:24:51
Si pretenc compartir alguna cosa amb
aquesta novel·la, és la idea d’obrir la ment,
desposseir-la de prejudicis i arribar a valorar
l’essència de les coses més enllà del que és
purament material, perquè les aparences
són una barrera per a trobar
autèntics tresors.
Vida i saviesa.
TRIPA a la recerca del tresor de Kola val.indd 5
16/2/11 13:24:51
1
Un lloc misteriós
M
és enllà del Desert Roig, immers a l’espés
bosc de baobabs, es trobava el corcat
esquelet d’un vell vaixell. La fantasmagòrica
visió d’aquesta embarcació, misteriosament
encallada a centenars de quilòmetres de qualsevol mar coneguda, resultava tan ombrívola
i tètrica que no recordava més que la idea de
la mort. Cap de les bèsties que vivien al bosc
no gosava mai acostar-se a aquest navili. Ni
tan sols els ocells s’atrevien a niar entre els
seus pals. I era perquè una cosa sinistra i
enigmàtica es respirava en l’ambient.
—En realitat és un lloc molt bonic —va
sentenciar el missatger amb un sospir d’alleujament per haver arribat fins allí sa i estalvi.
TRIPA a la recerca del tresor de Kola val.indd 7
16/2/11 13:24:52
8
En els temps que corrien no era estrany
que un emissari com ell haguera d’afrontar
perills i adversitats. No obstant això, ell era
un veterà en l’ofici i no es deixava acoquinar per rumors o llegendes. En els més de
quaranta anys que feia que exercia la seua
professió, mai no havia deixat de lliurar una
carta o un paquet per més tenebrós que fóra
el paratge o esborronadora la casa. De fet,
aquell home menut de cabells grisos escassos i paraules excessivament pausades era
conegut com el més eficient missatger de
tota l’Illa Kola.
—I ara a veure l’adreça. Vaja! Un cas complicat. Només s’entén una paraula. Tant és.
M’agraden els reptes.
El missatger es va parar un moment a contemplar la malaguanyada silueta del vaixell
mentre pensava com era, d’absurd, tindre
por del que no era altra cosa que un navili
abandonat. S’havia quedat embadalit observant com la seua atrotinada bandera onejava
TRIPA a la recerca del tresor de Kola val.indd 8
16/2/11 13:24:52
TRIPA a la recerca del tresor de Kola val.indd 9
16/2/11 13:24:52
10
bressolada pel vent. I de sobte, quasi sense
poder creure-s’ho, dalt del pal major va veure
encimbellat un xiquet. Com devia haver pujat allí dalt? Què feia en aquell vaixell ruïnós
enmig del no-res?
La cosa curiosa és que el xiquet no pareixia l’espectre d’un antic mariner ni un salvatge més pròxim a un mico que a un ésser
humà. No, era un xiquet com qualsevol altre:
de pell colrada, cabells castanys i immensos
ulls ametlats que albiraven incansables l’horitzó. Duia posada una camisa blanca impecable d’una talla molt més gran que la seua
sense cap arruga, ni cap esquinç, ni tan sols
una taqueta. El cert és que la roba i l’actitud
segura que mantenia sobre el pal li conferien
una elegància captivadora, la que té aquella
persona que després d’un llarg aprenentatge du a terme una gran proesa sense quasi
esforç.
Això, en efecte, passava tots els dies
aproximadament a la mateixa hora. El xiquet
TRIPA a la recerca del tresor de Kola val.indd 10
16/2/11 13:24:52
11
estava acostumat a enfilar-se al pal i ho feia
amb una gran desimboltura. Es deia Omar
i la seua habilitat de grimpar pel pal major
li havia costat molt de temps de pràctica i
esforç constant. Va començar a aprendre el
seu ofici feia més de quatre anys, quan amb
prou faenes en tenia sis. Tot i que, per descomptat, l’important no era escalar fins allí
dalt, sinó fer l’anunci. Així que el xiquet va
obrir la boca, va eixamplar els pulmons i va
dir tan fort com va poder:
—Auh uh ahah ah a a ahau ui uhuh a a
a a uh ui booo boooa…
Era una frase molt senzilla de comprendre,
fins i tot per als qui no estigueren familiaritzats amb el cant de les balenes. La majoria
de les persones i els animals, encara que no
pogueren articular cap paraula en aquest
llenguatge arcaic, entenien perfectament que
es tractava d’un greu advertiment que podria
significar una cosa coma ara: «Al qui pose un
peu a la nau no li espera una rebuda suau».
TRIPA a la recerca del tresor de Kola val.indd 11
16/2/11 13:24:52
12
No hi ha cap dubte que aquesta amenaça
no hauria tingut el mateix efecte si haguera
sigut pronunciada des de la coberta del corroït vaixell. I és que l’essencial del gran poder
de persuasió del missatge d’Omar es trobava
en el fet de ser cantat des de dalt del pal
major. Potser era pel factor sorpresa o per
l’estupefacció que podia causar a qualsevol
trobar-se davant d’una situació impossible,
és a dir, aquella en la qual pareixia que una
balena cantara des del pal d’un vaixell encallat enmig d’un bosc impenetrable.
De vegades responia algun gall salvatge
amb una llarga diatriba, però com que Omar
no comprenia el llenguatge dels ocells, només
podia respondre amb el seu reiterat advertiment. Li hauria agradat ser una miqueta més
amable amb aquells ocells, sobretot perquè
a Omar li semblaven tan alegres i amistosos,
amb les seues estranyes veus que hauria desitjat dir-los que l’amenaça no anava dirigida
a ells. Malauradament, tot el que el nostre
TRIPA a la recerca del tresor de Kola val.indd 12
16/2/11 13:24:52
13
amic sabia dir en el llenguatge de les balenes
era aquella única i amenaçadora frase.
Aquelles paraules li les havia ensenyat feia
quasi cinc anys un pescador de llagostes en
un poblet mariner de la costa nord on va anar
d’excursió amb l’escola d’exploradors. Aquell
home repetia aquella frase constantment per
allunyar els taurons del seu bot. Omar havia
aprés a pronunciar cada so separadament
amb un esforç considerable. El curiós era
que, tot i la dificultat de l’aprenentatge i del
temps transcorregut des d’aleshores, Omar
no haguera oblidat cap so ni cap nota de la
cançó. La raó era que aquella frase li recordava molt Marqueseta.
TRIPA a la recerca del tresor de Kola val.indd 13
16/2/11 13:24:52