Documento 2630238

Tripa les mongetes màgiques 2
20/7/12 17:23:05
Les mongetes
màgiques
edebé
Tripa les mongetes màgiques 5
20/7/12 17:23:06
Títol: Las habichuelas mágicas
© Jordi Sierra i Fabra, del text, 2012
© Francesc Rovira, de les il·lustracions, 2012
© Ed. Cat.: EDEBÉ, 2012
Passeig de Sant Joan Bosco, 62
08017 Barcelona
www.edebe.com
Directora de la col·lecció: Reina Duarte
Disseny gràfic: Joaquín Monclús
Primera edició, octubre 2012
ISBN 978-84-683-0609-4
Dipòsit Legal: B. 22097-2012
Imprès a Espanya
Printed in Spain
EGS – Rosari, 2 – Barcelona
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb
l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos)
si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45).
Tripa les mongetes màgiques 6
20/7/12 17:23:06
Les
mongetes
Jordi Sierra i Fabra màgiques
amb il·lustracions de Francesc Rovira
Tripa les mongetes màgiques 7
20/7/12 17:23:06
Deien que aquell era el gratacel més
alt del món. Ningú no recordava quan
l’havien construït.
Al començament només era una caseta
petita, de poques plantes. Tenia porteria i
tot. Després, amb els anys, s’hi van anar
afegint més i més pisos, fins que el cim de
ciment i de vidre es va perdre a l’altra banda
dels núvols. Al gratacel hi vivien centenars
de persones. O milers. Persones que no es
coneixien entre elles, perquè anaven de casa
seva als aparcaments i dels aparcaments a
casa seva en ascensors que recorrien l’interior
de l’edifici com si fossin venes i artèries. Un
món poblat per altres mons més diminuts
i aïllats. A més, deien que, com més a prop
del cim s’estaven, els veïns eren més i més
rics, famosos i gelosos de la seva intimitat.
De la vella porteria, se n’havien
oblidat ja feia molt temps. Simplement
era allà. Era petita i humil. En aquells dies
hi vivien, o més ben dit hi malvivien, una
mare i un fill, descendents dels primers
residents que la van estrenar. La seva feina
havia desaparegut. La dona ja no netejava
l’escala, ni guardava ni repartia el correu,
ni s’ocupava del benestar del veïnat. Ara
tot estava programat, regulat, desenvolupat
tecnològicament. Per a la pobra portera, el
millor era callar. No fos cas que els fessin
fora de casa... El noi, el Joan, era llest.
Potser massa. Tenia deu anys.
8
Tripa les mongetes màgiques 8
20/7/12 17:23:06
9
Tripa les mongetes màgiques 9
20/7/12 17:23:12
Un dia, sense menjar al rebost i sense
diners al moneder, la mare va dir al Joan:
—Haurem de vendre’ns el Lluc.
El Joan es va quedar horroritzat. El Lluc
era el lloro que sempre els feia companyia.
Un bon lloro. Parlava pels colzes.
Per més que va provar de persuadir
la seva mare, li va ser impossible
convèncer-la, i més quan aquella nit
l’estómac li va cruixir tant que al matí amb
prou feines s’aguantava dret. Resignat, va
agafar la gàbia del Lluc i se’n va anar cap al
mercat. L’últim que li va dir la mare va ser:
—Treu-ne el millor preu, que aquest
animal s’ho val!
A menys de cent metres de casa
seva, amb l’ombra de l’immens gratacel
projectant-se damunt seu, va aparèixer un
d’aquells vells quincallaires que, de tant en
tant, acostumaven a veure passar davant de
la porteria. El Lluc no parava de parlar i parlar,
feliç, pensant-se que anava a passejar. El
quincallaire va quedar fascinat amb l’animal.
Els ulls li lluïen i el Joan va comprendre de
seguida que era la seva oportunitat.
—T’interessa comprar aquest lloro?
—M’interessa, però no tinc diners
per pagar-te’l.
—Oh —es va lamentar el Joan.
—El que sí que tinc és una cosa
molt més valuosa que els diners.
—Què és?
10
Tripa les mongetes màgiques 10
20/7/12 17:23:17
11
Tripa les mongetes màgiques 11
20/7/12 17:23:24
Tripa les mongetes màgiques 31
20/7/12 17:25:11