Documento 2630022

CLÀSSICS
EXPLICATS ALS INFANTS
Les fabuloses aventures
del
cavaller Zifar
edebé
Projecte i direcció: EDEBÉ
Adaptació del text: Rosa Navarro Durán
Il·lustracions: Francesc Rovira
Direcció editorial: Reina Duarte
Disseny: Joaquim Monclús
© Traducció: Elisenda Vergés-Bó
1a edició, octubre 2012
© Edició cat.: edebé, 2012
Passeig de Sant Joan Bosco, 62
08017 Barcelona
www.edebe.com
ISBN 978-84-683-0701-5
Dipòsit Legal: B. 8631-2012
Imprès a Espanya
Printed in Spain
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb
l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45).
CLÀSSICS
EXPLICATS ALS INFANTS
Les fabuloses aventures
del
cavaller Zifar
explicades als infants
per Rosa Navarro Durán
amb il·lustracions de Francesc Rovira
edebé
Aquesta és la història d’un cavaller intel·ligent i valerós
anomenat Zifar, que va arribar a ser conegut per les seves
bones obres com el Cavaller de Déu. I també la del seu fill,
l’infant Roboam, que un dia va voler saber per què un
emperador mai no reia. Tot és escrit en llibres molt antics, i jo
vull que vosaltres ho sapigueu perquè aquestes històries no
s’oblidin mai.
LA
MALEDICCIÓ
DEL
CAVALLER ZIFAR
Explica la història que fa molts, molts anys, va viure a l’Índia
un cavaller molt valent, assenyat i bona persona, però que tenia molt mala sort, tanta que va acabar sent pobre i no aconseguia sortir-se’n. Però ell mai no va perdre l’esperança i confiava que Déu canviaria la seva mala fortuna.
8
Era casat, i la seva dona, la Grima, era també molt bona, bella i intel·ligent, i s’estimava molt el seu marit. Tenia molt bona
cura de casa seva i feia el que podia amb els pocs diners que
posseïen. Van tenir dos nens, que passarien grans perills, tal
com sentireu més endavant: el gran s’anomenava Garfín, i el
petit, Roboam.
El cavaller Zifar era expert en el maneig de les armes i molt
sensat, de tal manera que sabia donar molt bons consells quan
els hi demanaven, i feia grans gestes quan li encarregaven alguna missió. No presumia dels seus èxits ni es desanimava pels
seus fracassos, i sempre deia la veritat quan li preguntaven alguna cosa. Era vassall d’un rei, un gran senyor, que l’apreciava
molt pel seu valor i prudència.
Però sobre el cavaller Zifar havia caigut una gran maledicció: tot cavall o qualsevol altra cavalcadura seva es moria al cap
de deu dies, encara que ell la donés abans a una altra persona.
Aquesta era la raó de la seva pobresa i la de la seva família.
Quan el rei, el seu senyor, tenia guerres a la seva terra, donava a en Zifar armes, cavalls i totes les coses que necessitava,
...tot cavall o qualsevol altra
cavalcadura seva es moria
9
i l’enviava als indrets de més perill, perquè sabia com n’era, de
valent, i que coneixia molt bé la tècnica de la guerra. El cava-
10
ller sempre guanyava les batalles gràcies a la seva valentia i astúcia. Però, no obstant això, com que el rei havia de donar-li
cada deu dies un nou cavall, era tan gran el cost que no va poder sostenir-lo.
A això s’hi va afegir l’enveja d’altres cavallers que no eren
tan valents com en Zifar. Van ser ells els qui van convèncer el
rei que no li convenia tenir al seu servei el cavaller Zifar. No es
va adonar que ell valia per cent cavallers, perquè ningú no era
tan valent ni tan assenyat com ell. Fent cas als mals consellers,
el rei va prometre que no demanaria ajuda al cavaller Zifar durant dos anys, per més guerres que tingués.
Així ho va fer. I durant dos anys va enviar a les fronteres
dels seus regnes dos o tres mil cavallers, que no van ser capaços d’enfrontar-se als seus enemics, de tal manera que el rei va
anar perdent pobles i pobles. No obstant això, perquè no li diguessin que faltava a la seva promesa, no va cridar mai el cavaller Zifar. Més li hauria valgut fer-ho!
Un dia, el cavaller Zifar, sol a la seva cambra i molt preocupat per la seva pobresa, es va dir a si mateix en veu alta:
...el rei va anar perdent
pobles i pobles
11
–Ja que la meva consciència no m’acusa, la veritat m’ha de
salvar. I com que hi tinc plena fe, no tindré por i continuaré
endavant amb el que havia pensat.
La seva dona, la Grima, el va sentir. Va entrar a l’habitació
i li va preguntar:
–Amic meu, de què parleu? He compartit amb vós les alegries i les penes, i mai no us he vist com ara, tan desanimat. Per
l’amor de Déu, digueu-me què us passa!
12
–És millor, estimada esposa –li va respondre–, que pateixi
jo tot sol, perquè veure-us també a vós sofrir augmentaria el
meu sofriment.
–No oblideu, senyor i amic meu, que si un problema no es
pot resoldre, és millor oblidar-lo. Però si és una cosa que tingui
solució, és preferible que m’ho digueu, perquè dos pensen més
que un, i així és més fàcil arribar a una solució.
Aleshores el cavaller Zifar va explicar a la seva esposa el que
no havia volgut dir-li durant anys:
–Fa molt temps que el meu cor amaga un gran secret. Si mai
no he volgut dir-lo a ningú és perquè, callant, es guarda millor
allò que s’amaga. Alguns diuen que les dones no saben guardar
els secrets, però és una gran mentida. Déu no va crear iguals
tots els homes ni totes les dones, i algunes persones són discretes i d’altres no, siguin homes o dones. I com que sé que vós
sou intel·ligent i sabeu guardar els secrets, us ho explicaré.