~ Treball del Llibre de les Bèsties de Ramon Llull ~ Pàg. 142 [46] Capítol III

~ Treball del Llibre de les Bèsties de Ramon Llull ~
Pàg. 142
[46] Capítol III
ðð Construïu una sèrie de caselles i feu−hi constar: el titol se cada un del s eiximplis que conte el capítol, qui
n'és l'autor, el resum del contingut, la moral de la historia i l'argumentacio q pretén reforçar:
TÍTOL
RESUM
De l'elecció del
rey
Que el animal
mes fort es el
S'eligeix entre tots El autor el
que agafa més
els animals quin a llibre:
de ser el rei.
Ramón Llull fácilment el
poder.
El rei es el lleó i
El consell del rei elegeixen als
consellers reials.
AUTOR
Na Renard,
el lleó i el
lleopard.
MORAL
Que els més
febles poden
arribar a ser els
mes forts.
Na Renard intenya
De la traïció que convencer a
Na Renard i Més val astùcia
na Renard
l'Elefant per que l'Elefant
q força
sigui rei.
En qual manera Els pasos que
Na Renard, i
Na Renard fa
utilitza Na Renard tot el consell
porter del rei
per aconseguir que real.
ella i el Bou entrin
Al igual que el
capítol anterior
Na Renard fa
constancia en
ARGUMENTACIÓ
Després de que Na Renard i altres
animals donàssin la seva opinió sobre
qui habia de ser el rei, tenint en conte
totes les conseqüéncies que duria
l'elecció. Al final surt el Lleó elegit
com a rei i el cavall i el Bou que son
animals hervíbors queden fora del
regne, controlats per homes i aixó es
una pena molt gran per ells que fa
que el cavall menjí sobres i que el
Bou acabes tornat en el regne del
Lleó perquè s'el volien menjar els
homes.
El lleó va ser elegit rei, deia que la
vida del rei era perillosa i
trevalladora. Elegiren a l'ós, al
lleopard, al linx, a la serp, al llop, per
ser consellers reials. Na Renard es
queixa perquè ella no havia sigut
escollida, i diguè que al consell
tambè hi havia d'haber bèsties
simples i humilds, algunes bèsties
estaven d'acord amb na Renard, i
d'altres no. El lleopard li diguè en
secret al rei que era molt llesta i que
li podria llevar el poder, i el rei li va
donar la raó.
Na Renard no vol com a rei al Lleó i
intentar convèncer a l'Elefant perquè
sigui rei, i l'Elefant li diu q el Lleó és
massa fort per matar−lo i Na Renard
el convenç, però ell no es fia del tot
d'ella i al final el convenç del tot, i
l'Elefant acepta ocupar el lloc del
Lleó, i ser ell el rei.
El gat es anomenat cambrer del rei i
el gos porter, Na Renard es troba al
Bou i parlant amb ell li aconsella que
es trobi amb el rei però abans que de
1
a la Cort.
Dels missatgers
que el lleó
tramès al rei
dels hòmens
El rei manà al linx
i al lleopard q
eren els seus
missatgers a
donarli una carta
al rei dels homes.
Na Renard vol
De la batalla del conseguir el poder
Lleopard e de
del la cort però
l'Unça
sense ser ella la
reina.
Na Renard
Na Renard
planetja la manera
de matar al Rei.
que la seva
audàcia es més
important que
qualsevol
animal més
fort.
lluny fes bramecs per tal de que el rei
sentiguessi por. Desprès Na Renard
es fa la valenta i diu que no coneix al
Bou i el va acercar i el portar fins a la
cort. En mig de tot aixó s'utilitzen
moltes històries amb un gran sentit
simbòlic.
El lleo envia al Linx i al Lleopard
com a missatgers cap al regne del
homes, el Lleó els ensenya a parlar i
a comportarse correctamet, quan el
rei va anar a les terres van anar al
palau per parlar amb el rei i li
El rei del
El que una
donaren la carta, el rei dels homes
homes, el
persona
era un home q no parlava molt, no
linx, el
aparenta no es
feia cas als ciutadans del poble, no
lleopard i el el que pot ser
els comprenia i no sabia gobernar
lleó.
en realitat.
encara que pareixia que era un bon
home, quan els missatgers tornaren
el Lleopard es troba que la seva dona
habia estat amb el lleó perque Na
Renard habia fet que el lleo
s'enamoràs de ella.
Na Renard vol fer que el rei es quedi
sense consellers i vol posar els
consellers que ella vol i així fa que el
Lleopart vagi a la cort emprenyat
perquè el rei s'habia liat amb la
Lleoparda i convençent al rei Na
Renard acaonsegueix ser conceller i
el Lleopard acusa al rei de traïdor i el
La audàcia
Linx defensa al rei i es reta amb el
guanya a la
Lleopard i el Linx mor, així es el rei
força y al
que lluita amb el Lleopard i aquest no
poder.
es pot defensar perq esteia fatigat i
Na Renard,
cau mort.
el rei i els
La millor
consellers
consellera
Na Renard diu que havia de possar
d'una persona
nous consellers i el Bou s'oposa, així
pot ser la que la
Na Renard vol mort per el Bou i
dugui a la mort.
aconsegueix que el rei es menjes al
Bou , i queden com a consellers reals
el Gall, el Paó i el Conill i així Na
Renard té la cort controlada perquè
aquests tres li tenien por i el rei feia
el que Na Renard volía i encara que
aixì estaba bè, s'enrecorda de l'acord
que havia fet amb l'Elefant.
Na Renard, Que sempre
Na Renard te l'intenció de matar al
L'Elefanti El t'has de guiar rei, l'unic q sap de les seves idees es
Rei
per els teus
l'elefant, pero ell en realitat no esta
propis
d'acord, ella li diu que s'afanyi a
2
sentiments, no aconseguir el lloc de rei, pero ell no
per la riqueza o vol, i prefereix esperar a que torni la
per el poder.
serp, Na Renard perd la confiança en
ell, i li diu que ho façi o sino ella
portara el fet de manera que ell no es
pensava, l'elefant li pregunta que
seria ella quan ell fosi rei, ella li
contesta q sera l'unica consellera
reial, ell li demana com pensa matar
al rei, ella li explica i l'elefant
demana testimonis, i aixi ho fan, ho
son el conill i el Paó. Pero l'Elefant
traiciona a Na Renard i li explica tot
al rei, i implica tambe al conill i al
peó. El Elefant parla amb tots els
implicats i aconsegueix posarlos tots
en contra de Na Renard, y finalment
el lleo mata en persona a Na Renard,
expulsa al conill i al Paó y nombra a
l'Elefant, el Senglar i d'altres honrats
barons com el seu consell.
Pàg. 143
[47] Capitol IV
ðð Destrieu els elements que ens permeten parlar d'una crítica a l'estament religiós. Comenteu en unes cent
paraules la crítica que fa en Llull.
− Senyors − digue Na Renard −, quan Déu creà el món, no el creà amb la intenció que l'home fos conegut i
estimat sinó per tal que Ell fos estimat i conegut per l'home; i, segons aquesta intenció, Déu volgué que
l'home fos servit per les Bèsties, encara que visqui de carn i d'herbes. Vosaltres, senyors, no heu de fer cas del
Bou que no vol al Lleó perquè menja carn; sinó que heu de seguir la regla i l'ordenació que Déu a donat i
que ha posta a les criatures.
− Na Renard també sempre fa constancia de que Déu es el ésser poderós i superior a tot ésser viu que ho
hagi en la terra, i que és Ell els que els ha creat.
I així, Na Renard explica: que la Serpent per mitjà d'Eva que era l'única dona, féu caure la ira de Déu sobre
Adam i sobre tots els seus descendents. Doncs, si la Serpent, amb Eva, portà tant de mal, bé pot ser que jo,
amb el meu enginy i la meva astucia, aconsegueixi que el rei caiguien la ira del seu poble.
Per tant, Na Renard es basa en un fet religiós per seguir amb el que ella voliar aconseguir.
ðð Repasseu els arguments de Na Renard i observeu si hi ha alguna contradicció. Si n'hi ha alguna, per què
creieu que es produeix? Na Renard, busca coherència o pretén alguna altra cosa?
Na Renard al principi diu que vol que l'elefant sigui escollit com a rei, quan en realitat el que vol es matar al
Lleo i fer−se amb el poder.
Es podueix per que posiblement amb l'elefant guanyarà més beneficis i podra fer−se avanç amb el poder ja
que l'Elefant es més débil que el Lleó.
3
ð Feu un resum dels arguments a favor i en contra del fet d'enviar missatgers al rei del homes.
A favor:
· Perquè es podien comunicar entre els dos reis.
· Perquè així poden saber el que pasa en altres terres
· Perquè així pot saber com governa.
· El Lleó manda al linx perque es llest.
· El Lleó manda al lleopard perque te bona planta.
En contra:
· Si son animals poden fer amb ells el que sigui, poder dominarlos, pero els animals son llestos.
· Si el Rei dels homes no te en compte els ciutadans, als animals encara menys.
* Hi ha més coses a favor q en contra, i per això, nosaltres creiem que es una bona idea intentar una relacció
amb el regne de les persones.
Pàg. 145
[49] Capítol VI
ð Na Renard es queda com a única consellera del rei. Per que vol derrocar al Lleó i substituir−lo per l'Orifany.
Perquè derrocant al Lleó i substituint−lo per l'Orifany, na Renard creia que podria dominar mès ja que tenia
l'idea de q l'Orifany es deixaria convencer per ella. I per això convenç a l'Orifany i s'en va a derrocar al rei.
Quan na Renard arriba a ser unica consellera del rei, esta a la disposició que volia perquè el Lleó es deixava
dominar i feia tot el que ella li deia.
Però s'enrecorda de que li habia promès a l'Orifany que ell seria rei i ho te que complir per tal de que
l'Orifany no la traicionés. Però l'Orifany cambia d'opinió i al final li conta tot al rei (el Lleó) i el lleó mata a
Na Renard.
Pàg. 146
[50] Capítol VII
ð Feu una descripció psicológica de l'Orifany ajudant−vos també del que s'esdevé al capítol tercer.
L'Orifany que al començament del llibre dona la impresió de ser un animal que es deixa influir per el
pensament de na Renard, ja que encara que al començament no estiguès segur de que fer a el que li oferia Na
Renard, a aquesta no li va fer falta convencer−lo de manera complicada.
Però quan l0Orifany li contà tot al Lleó demostrà que es noble d'ànima i que raona les coses avanç de durles
a terme.
4
ð Feu un resum d'aquest capítol tal com si Na Renard l'expliques en primera persona.
Jo tenia la meva propia idea, i no pensava que rés ni ningú em la poguès canviar, aixi q vaig convencer a
l'Elefant de q fes el que jo volia, per tal d'aconseguir el lloc que em tocaba a mi, el del màxim poder, el lloc
del Rei!, per aixó vaig idear un plan sense cap perill, estava segura de q tot sortiría molt bé, al principi tot
anava tal i com s'habia planetjat, però quan creia que tot estaba llest vaig veure que alguna cosa habia anat
malament, perque el rei em va demanar explicacións de tot el que jo habia fet!, com es podría haber
enterat?!, jo vaig intentar sortir del problema diguent una mentida, pero el Conill i el Paó em vàren declarar
culpable, diguent tota la veritat, no vaig tenir cap manera d'escaparme, i només m'enrecordo del lleo
llançant−se al meu coll. I ara estic aquí, a l'infern de les bèsties
Pàg. 147
[51] El llibre de les bèsties
ðð Quins personatges considereu que són els protagonistes ? Feu una descripció del carácter de cada un.
Creieu que es corresponen amb les caracteristiques amb què ens els presenten les faules tradicionals més
conegudes? Tambe posa la trama i el tema de cada un d'ells.
· PROTAGONISTES:
El Lleó, Na Renard, el Bou, el Lleopard, el Linx, l'Elefant.
· SECUNDARIS:
Gat, Gos, Ós, Llop, Serpent, Cranc, Mostela, Cèrvol, Cabirol, Moltó, Senglar, Boc
Lleó: és l'animal més fort de tots, no és masa gran i meja altres animals. En es que final nombren rei, però té
una personalitat molt dèbil ja que es deixa aconsellar per qualsevol i sempre fa el que li diuen.
Cavall: és una bèstia gran, bella i humil; és lleugera i no té un semblant orgullòs, no menja carn.
Bou: animal fort i gran.
L'ós, Linx, el Lleopart i la Serpent: són animals que menjen carn, i vàren ser elegits com a consellers del rei.
~EL LLIBRE
DE LES
BÈSTIES~
~Ramon Llull~
Treball del llibre de català
1º Batxillerat Grup: C
5