La consciència moral (2005)

La consciència moral (2005)
Escrit per Mirallas, JA
dijous, 31 de desembre de 2009 18:31 - Darrera actualització divendres, 22 d'abril de 2011 08:33
La consciència moral (2005)
El sentiment de deficiència moral en l'actualitat es senzillament el d'una debilitat de la
consciència general. Per tant, aquest sentiment neix del canvi essencial de situació social, en
que estem immersos des del desenvolupament de la ciència, la tecnologia, la indústria, etc.
Novalis, un dels exponents romàntics mes transcendentals, deia: "si els homes volen donar un
sol pas endavant per dominar la naturalesa exterior pels mitjans de l'organització i de la
tècnica, tindran que haver donat abans tres passos d'aprofundiment moral cap a l'interior".
En lloc del cogito, ergo sum de Descartes, es podria dir: amo, ergo sum com la característica
més important de la consciència moral del nostre temps. La consciència es manifesta sempre
de forma concreta. La consciència moral es quelcom col·lectiu. La psicologia individual ja ha
assenyalat moltes vegades aquestes relacions. A més, la consciència moral mostra en cada
persona característiques pròpies i úniques; la consciència moral de l'home es manifesta per la
seva conducta.
Hauríem de parlar de patologia de la consciència moral, rica en contradiccions, sovint
destructores, que sempre es manifesten també com una escissió de la persona. O, com
Saltykow, escriptor rus, que en el seu llibre "La consciència perduda", tots els seus personatges
es senten aparentment bé i alliberats, des de que han llançat de sí mateixos la consciència,
que viu en ells com alguna cosa insignificant i inútil.
El llenguatge i el caràcter, la paraula i l'home estan sempre estretament units, per això
l'enviliment d'un significa, la majoria de vegades, la decadència de l'altre, i ambdós s'influeixen
en aquest fet recíprocament. L'anarquia expressiva, el poc o gens respecte a la paraula, la
pèrdua de la seva puresa constitueixen casi sempre un signe de decadència interior.
Entre la confusió moral i la dissolució del llenguatge existeixen relacions, que incideixen en lo
més íntim de la consciència irracional, en la que té les seves arrels la consciència moral. La
dignitat de l'home no pot separar-se de l'ethos (caràcter comú d'un grup d'individus que
pertanyen a una mateixa societat lingüística) del llenguatge, la validesa de la paraula no pot
1/2
La consciència moral (2005)
Escrit per Mirallas, JA
dijous, 31 de desembre de 2009 18:31 - Darrera actualització divendres, 22 d'abril de 2011 08:33
separar-se del sentit: això es veu en la formació lingüística del concepte "responsabilitat".
Aquests fets no solament es limiten a amenaçar l'estructura del llenguatge sensible, sinó que
afecten també a les mateixes arrels de la consciència moral.
Jaume A. Mirallas
Vocabulari
Consciència: facultat i acte específics de la vida psíquica caracteritzats com el fet d'adonar-se
d'alguna cosa, com a efecte concomitant de la funció nerviosa, com a moment subjectiu de
l'activitat cerebral o com a relació del jo amb el medi ambient. Coneixement que l'èsser humà té
sobre sí mateix, sobre la seva existència y la seva relació amb el món (entorn).
Bibliografia
ZBINDEN, H; BÖHLER, E; WERBLOWSKY, R I Z; SCHÄR, H; RUDIN, J; BLUM, E i JUNG, C
G (1961): La conciencia moral. Tribuna de la Revista de Occidente, Madrid. 2/2