INTRODUCCIÓN Pág. 19.902 1012195 Número 254 VOLUM IV VOLUMEN IV UNIVERSITATS DE LA COMUNITAT VALENCIANA UNIVERSIDADES DE LA COMUNIDAD VALENCIANA 1. I N T R O D U C C I ~ 1. INTRODUCCI~N El conjunt d'universitats de la Comunitat Valenciana esta format per la Universitat de Valencia (UV), la Universitat Politecnica de Valencia (UPV), la Universitat d'Alacant (UA) i la Universitat Jaume 1 (UJI), amb seu a la ~ i u t a t de Castelló de la Plana. Les universitats són institucions de dret públic, amb personalitat jurídica i patrimoi propis, amb els drets reFoneguts en la Constitució espanyola i les altres lleis vigents, que disposen d'autonomia docent, investigadora, administrativa, econbmica i financera, en els termes establerts específicament en la Ílei orghica 1111983, de 25 d'agost, de "Reforma universitaria" (d'ara endavant "LRU") i en les altres disposicions vigents, així com pels estatuts de cada una de les universitats. Les principals funcions de les universitats són les de proporcionar la formació i preparació adequades en el nive11 superior de l'educació, atendre la formació i perfeccionament del personal propi i d d professorat, fomentar la recerca de nous coneixements i el desenvolupament científic i tecnolbgic i dedicar especial atenció a l'estudi i desenvolupament de la cultura de la Comunitat Valenciana. La Generalitat Valenciana va assumir les competencies en materia d'universitats mitjancant el reial decret 2.63311985, de 20 de novembre; les funcions i serveis en aquesta materia foren assignats a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia pel decret 411986, de 27 de febrer, del President de la Generalitat. Les Universitats, d'acord amb l'estructura organitzativa implantada per la "LRU", estan integrades per departaments, escoles tecniques superiors, facultats, escoles universitaries i instituts universitaris;, en 1993 han tingut la composició següent: El conjunto de Universidades de la Comunidad Valenciana está formado por la Universitat de Valencia (UV), Universidad Politécnica de Valencia (UPV), Universidad de Alicante (UA), y la Universitat Jaume 1 (UJI) con sede en la ciudad de Castellón. Las Universidades son instituciones de derecho público, con personalidad jurídica y patrimonio propio, con los derechos reconocidos en la Constitución y demás leyes vigentes, que disponen de autonomía docente, investigadora, administrativa, económica y financiera, en los términos establecidos específicamente por la Ley Orgánica 1111983, de 25 de agosto, sobre Reforma Universitaria (en adelante LRU) y demás disposiciones vigentes, así como por los Estatutos de cada una de ellas. Las principales funciones de las Universidades son proporcionar la formación y preparación adecuada en el nivel superior de la educación, atender a la formación y perfeccionamiento del personal propio y del profesorado, fomentar la búsqueda de nuevos conocimientos y el desarrollo científico y tecnológico, y dedicar especial atención al estudio y desarrollo de la cultura de la Comunidad Valenciana. La Generalitat Valenciana asumió las competencias en materia de Universidades mediante el Real Decreto 263311985, de 20 de noviembre, y las funciones y servicios en esta materia fueron asignados a la Conselleria de.Cultura, Educación y Ciencia por Decreto 411986, de 27 de febrero, del President de la Generalitat. Las Universidades, de acuerdo con la estructura organizativa implantada por la LRU, están integradas por Departamentos, Escuelas Técnicas Superiores, Facultades, Escuelas Universitarias e Institutos Universitarios, y en 1993 han tenido la siguiente composición: 2. ABAST 1 PROCEDIMENTS D'AUDITORIA APLIcATS 2. ALCANCE Y PROCEDIMIENTOS D E AUDITORIA APLICADOS El nostre treball s'ha portat a efecte d'acord amb les normes d'auditoria generalment acceptades; per tant, no ha <inclhs una revisió detallada de totes les transaccions, sinó que ha compres totes aquelles proves selectives, revisions de procediments, de registre i antecedents i les altres tkcniques habituals d'auditoria que s'han considerat necesshies en cada circumsthcia, en funció dels objectius perseguits i de l'avaluació previa del control intern. En la fiscalització dels comptes anuals de 1993, s'ha posat especial emfasi en la revisió de la gestió de la contractació, que té incidencia en els capítols segon i sise del pressupost de despeses. En el pressupost d'ingressos, han sigut objecte d'una analisi detallada els procediments de gestió dels convenis d'investigació i els ingressos per transferkncies. Nuestro trabajo se ha llevado a cabo de acuerdo con normas de auditoría generalmente aceptadas y por tanto no ha incluido una revisión detallada de-todas las transacciones, sino que ha comprendido todas aquellas pruebas selectivas, revisiones de procedimientos, de registro y antecedentes y demás técnicas habituales de auditoría que se han considerado necesarias en cada circunstancia, en función de los objetivos perseguidos y de la evaluación previa del control interno. En la fiscalización de las Cuentas anuales de 1993 se ha dado especial énfasis a la revisión de la géstión de la contratación, que tiene incidencia en los capítulos segundo y sexto del presupuesto de gastos. En el presupuesto de ingresos, han sido objeto de un análisis detallado los procedimientos de gestión de los convenios de investigación y los ingresos por transferencias. Número 254 1012195 Pág. 19.903 UPV UV UA TOTAL UJI Departaments 78 41 56 12 Facultats 13 2 5 3 21 5 1 2 8 8 6 Exoles T ~ n i q u e sSuperiors Escoles Universitaries 6 Lnstituts Universitans 13 Centres adscrits ' 5 9 \. 187 20 1 1 19 10 Quadre 1 . 3. COMPTABILITAT 1 PRESENTACIO DE COMPTES 3. CONTABILIDAD Y PRESENTACION DE CUENTAS 3.1 Requisits legals i sistema comptable 3.1 Requisitos legales y sistema contable L'article 54 de la "LRU" estableix que les universitats elaboraran i aprovaran -una vegada assignada la subvenció global fixada anualment per la comunitat autonoma- una programació plurianual i un pressupost anual. D'acord amb l'apartat 5 del citat article 54 de la "LRU", l'estruciitra del pressupost i el seu sistema comptable s'haura d'adaptar en tot cas a les normes que, amb caracter general, estiguen establertes per al sector públic, a l'efecte de la normalització comptable. Els estats pressupostaris, és a dir, la liquidació del pressupost i les operacions de pressuposts tancats, s'han de preparar d'acord amb els criteris i objectius establerts en la "Llei d'Hisenda pública de la Generalitat Valenciana" i en la resta de normativa que hi és d'aplicació. Els principis i les normes comptables que s'han d'usar en la preparació dels estats financers presentats són els establerts en el "Pla general de comptabilitat pública", adaptat a les universitats. Els comptes de les universitats no presenten l'estat d'execució del pressupost en les seues distintes fases, perque aixo no s'exigeix en els models de comptes aprovats per la Intervenció General de la Generalitat Valenciana. El artículo 54 de la LRU eitablece que las Universidades elaborarán y aprobarán, una vez asignada la subvención global fijada anualmente por la Comunidad Autónoma, una programación plurianual y un presupuesto anual. De acuerdo con el citado artículo 54 de la LRU, en su apartado 5, la estructura del presupuesto y su sistema contable deberá adaptarse, en todo caso, a las normas que con carácter general estén establecidas para el sector público, a los efectos de normalización contable. Los Estados presupuestarios, es decir, la Liquidación del prehupuesto y las Operaciones de presupuestos cerrados, deben prepararse de acuerdo con los criterios y objetivos establecidos en la Ley de Hacienda Pública de la Generalitat Valenciana, y resto de normativa que es de aplicación. Los principios y normas contables que deben ser utilizados en la preparación de los estados financieros presentados son los establecidos en el Plan General de Contabilidad Pública, adaptado a Universidades. Las cuentas de las Univers sidades no presentan el estado de ejecución del presupuesto en sus distintas fases, por no exigirse en los modelos de cuentas aprobados por la Intervención General de la Generalitat Valenciana. De acuerdo con la citada normativa, las Cuentas anuales a presentar por las Universidades se componen de los siguientes documentos: D'acord amb la normativa citada, els comptes anuals que han de presentar les universitats estan composts pels documents següents: a) Estats de liquidació del pressupost: - Liquidació de l'estat de despeses. - Liquidació de l'estat d'ingressos. - Estat de resultats pressupostaris i romanents de treso- reria. - Desenvolu~amentde la tresoreria. - Operacions extrapressupostiries: moviment i situació dels deutors. - Operacions extrapressupostiries: moviment i situació dels creditors. - Relació dels expedients de despeses aprovats a chrrec de pressuposts futurs. - Estat de modificacions pressupost2ries. b) Estat d'operacions de pressuposts tancats. c) Balanc de situació. d)Cornates de resultats. En la preparació dels estats pressupostaris, la Universitat de Valencia, la Politecnica de Valencia i la Universitat Jaume 1 de Castelló, apliquen la classificació economica a) Estados de Liquidación del presuguesto: -Liquidación del estado de gastos. -Liquidación del estado de ingresos. -Estado de resultados presupuestarios y remanentes de Tesorería. -Desarrollo de la Tesorería. -Operaciones extrapresupuestarias: movimiento y situación de los deudores. -Operaciones extrapresupuestarias: movimiento y situación de los acreedores. -Relación de los expedientes de gastos aprobados con cargo a presupuestos futuros. -Estado de modificaciones presupuestarias. b) Estado de operaciones de presupuestos c<rrados. c) Balance de situacjón. d) Cuentas de resultados. En la preparación de los Estados presupuestarios, la Universitat de Valencia, Universidad Politécnica de Valencia y la Universitat Jaume 1 de Castellón aplican la clasifi- Pág. 19.904 Número 254 establerta per la Generalitat Valenciana; mentre que la Universitat dlAlacant manté una classificació economica d'ingressos i despeses que en difereix, en certs aspectes, en els nivells inferiors al capítol préssupostari. D'altra banda, les practiques comptables aplicades en alguns casos requereixen l'establiment de nous controls i la millora deis ja existents, a l'objecte d'evitar situacions d'inadequat tal1 d'operacions al tancament de l'exercici i el traspis de desepeses d'un exercici a un altre. Un dels criteis de comptabilització aplicats per les universitats de manera no uniforme, és el que fa referencia a la comptabilització de les taxes academiques i la seua periodificació, ja que -tal com es pot veure en els informes de cada universitat- les citades taxes són imputades als respectius pressuposts d'ingressos aplicant diferents criteris per al reconeixement de drets; cosa que origina també efectes dispars en els respectiss resultats pressupostaris. L a recomanació efectuada per aquesta Sindicatura de Comptes en informes anteriors, que "les autoritats competents adopten les mesures necessiries per a aclarir i unificar criteris en tot allo relatiu a la informació compt-able que han de subministrar les universitats de la Comunitat Valenciana", no ha sigut observada. Els comptes anuals recullen les operacions comptables d'un any natural, des del primer de gener al 31 de desembre; mentre que les activitats es d e ~ e n v o l ~ pern cursos academics, des del primer d'octubre al 30 de setembre de 1"any següent. Les universitats, actualment, elaboren la informació comptable de caricter financer i pressupostari que els exigeix fa normativa en vigor: informació relativa bisicament a l'estat d'execució pressupostkia per programes i a l'estat de situació financero-patrimonial; pero els seus sistemes d'informació no estan dissenyats per a subministrar informació sobre indicadors d'activitat referents a les seues tres funcions principals (docencia, investigació i difusió de la cultura). Per aix6, recomanem que les universitats implanten els mecanismes necessaris perque els seus sistemes d'informació econbmica generen la dita informació. cacion económica establecida por la Generalitat Valenciana, mientras que la Universidad de Alicante mantiene una clasificación económica de ingresos y gastos que difiere en ciertos aspectoi a niveles inferiores al del capítulo presupuestario. Por otra parte, las. prácticas contables aplicadas en algunos casos requieren el establecimiento de nuevos controles y mejora de los ya existentes, con objeto de evitar situaciones de inadecuado corte de operaciones al cierre del ejercicio, y el traspaso ?le gastos de un ejercicio a otro. Uno de los criterios de contabilización aplicados por las Universidades de forma no uniforme es el que hace referencia a la contabilización de las tasas académicas y su periodificación, ya que tal como puede verse en los Informes de cada Universidad las citadas tasas son imputadas a los respectivos presupuestos de ingresos aplicando diferentes criterios para el reconocimiento de derechos, lo que origina también efectos dispares en los respectivos resultados presupuestarios. La recomendación efectuada en informes anteriores por esta Sindicatura de Comptes de que "se adopten por parte de las autoridades competentes las medidas necesarias para clarificar y unificar criterios en todo lo relativo a la información contable a suministrar por las Universidades de la Comunidad Valenciana" no ha sido observada. Las Cuentas anuales recogen las operaciones contables de un año natural, desde 1 de enero a 31 de diciembre, mientras que las actividades se desarrollan por cursos académicos desde 1 de octubre a 30 de septiembre del año siguiente. Las Universidades actualmente elaboran la información contable de carácter financiero y presupuestario que les es exigido por la normativa en vigor, información relativa básicamente al estado de ejecución presupuestaria por programas y al estado de situación financiero-patrimonial; pero sus sistemas de información no están diseñados para suministrar información respecto de indicadores de actividad referentes a sus tres funciones principales (docencia, investigación y difusión de la cultura), por lo que recomendamos aue las Universidades imvlanten los mecanismos necesarios para que sus sistemas de información económica generen dicha información. 3.2 Presentació dels comptes 3.2 Presentación de las cuentas Els comptes anuals de 1993, elaborats a partir dels registres comptables de les universitats, els han presentats en aquesta Sindicatura -d'acord amb la normativa aplicableper mitji de la Intervenció General de la Generalitat Valenciana i abans del 30 de juny de 1994. Las Cuentas anuales de 1993 elaboradas a partir de los registros contables de las Universidades han sido presentadas a esta Sindicatura, de acuerdo con la normativa aplicable, a través de la Intervención General de la Generalitat Valenciana con anterioridad al 30 de junio de 1994. 3.3 Control intern i auditories 1 L'article 56 de la "LRU" disposa que "les universitats asseguraran el control intem de les seues despeses i inversions, organitzant els seus comptes segons els principis d'una comptabilitat pressupostiria, patrimonial i analítica; la Intervenció desenvoluparh les seues funcions mitjancant les tecniques d'auditoria comptable". En compliment de la citada disposició de la "LRU" (de l'article 33 de la llei de la Generalitat Valenciana 711992, de "Pressuposts de la Generalitat Valenciana per a l'exercici de 1993", i a l'efecte del control financer prevíst en I'article 64.3 de la "Llei d'Hisenda pública de la Generalitat Valenciana", les quatre universitats han sigut objecte d'auditories dirigides per la Intervenció General de la Generali- 3.3 Control interno y auditorías El artículo 56 de la LRU dispone que "las Universidades asegurarán el control interno de sus gastos e inversiones, organizando sus cuentas según los principios de una contabilidad presupuestaria, patrimonial y analítica, desarrollando la Intervención sus funciones mediante las técnicas de auditoría contable". En cumplimiento de la citada disposición de la LRU y del artículo 33 de la Ley de la Generalitat Valenciana 711992, de Presupuestos de la Generalitat Valenciana para el ejercicio 1993, y a efectos del control financiero previsto en el artículo 64.3 de la Ley de Hacienda Pública de la Generalitat Valenciana las cuatro Universidades han sido objeto de auditorías dirigidas por la Intervención General de la , Número 254 10/2/95 Pág. 19.905 tat Valenciana. Els informes de les dites auditories, emesos i subscrits conjuntament per la IGGV i per firmes d'auditoria privades contractades per aquella, han sigut posats a disposició de la Sindicatura de Comptes en el mes d'agost. Generalitat Valenciana. Los.informes de dichas auditorías, emitidos y suscritos conjuntamente por la IGGV y firmas privadas de auditoría contratadas por ésta, han sido puestos a disposición de la Sindicatura de Comptes, en el mes de agosto. 4. LIQUIDACI~DEL PRESSUPOST 4. LIQUIDACI~NDEL PRESUPUESTO 1 4.1 Pressupost inicial i modificacions La llei de la Generalitat Valenciana 711992. de "Pressuposts de la Generalitat Valenciana per a l'exercici de 1993", va estipular la subvenció global de la Generalitat Valenciana a les universitats per al dit exercici pressupostari. Al seu torn, els consells socials de la Universitat de Valencia, la Politecnica de Valencia i la Universitat d'Alacant -per virtut de la facultat que el regim d'autonomia econbmica i financera els concedeix- aprovaren, amb data de 25 d'octubre, 9 de julio1 i 8 de juny de 1993, els pressuposts de les respectives universitats per a l'exercici examinat; de manera que en els tres casos calgué utilitzar el pressupost de l'exercici anterior com a base legal d'actuació fins a ben avancat l'any 1993. El retard en l'aprovació dels pressuposts desvirtua la seua utilitat com a instrument de programació de gestió econbmica; per aix6, es recomana l'acceleració de tot el procés d'elaboració, discussió i aprovació dels dits pressuposts. No hem pogut obtenir evidencia de l'aprovació del pressupo'st inicial per a l'exercici de 1993 per part del Consell de Participació Social de la Universitat Jaume 1 de Caste11ó. En el quadre 2 es mbstra, en milions de pessetes, la informació agregada d e les quatre universitats, dels presuposts ínicialment aprovats pels respectius consells socials per als exercicis de 1992 i 1993. S'hi inclou el pressupost inicial de la Universitat Jaume 1 de Castelló que es reflecteix en la liquidació del seu pressupost; malgrat no haver obtingut evidencia de la seua aprovació. El press~~ost'inicial d'ingressos a escala global ha experimentat un creixement interanual del 3,5%, a causa fonamentalment de l'increment en els ingressos pressupostats per taxes i altres ingressos i per transferencies corrents, que han passat de 7.181 M.P. i 25.646 M.P. en 1992, a 7.842 M.P. i 26.196 M.P., respectivament, de pressupost inicial per a 1993. Com en exercicis anteriors, en 1993 s'ha disposat d'una part del romanent acumulat per a equilibrar el pressupost. Quant al pressupost inicial de despeses, la variació experimentada per al conjunt de les quatre universitats (que ha significat un 2,5% d'increment ae l'exercici de 1993, respecte al de 1992) s'ha degut fonamentalment a l'increment en el capítol 1 de despeses (despeses de personal), que ha passat de 25.950 M.P. en 1992 a 26.860 M.P. en 1993; i addicionalment, a l'increment de les despeses de funcionament, que han passat de 4.780 M.P. en l'exercici de 1992 a 5.134M.P.enelde1993. p El desequilibri existent en 1993 en la variació del pres- supost agregat inicial de despeses, 937 M.P., i el d'ingressos, 1.300 M.P., s'ha degut al fet que la Universitat Jaume 1 de Castelló va aprovar el seu pressupost inicial de 1992 amb un deficit de 363 M.P. I . . 4.1 Presupuesto inicial y sus m~dificaciones La Ley de la Generalitat Valenciana 711992, de Preslipuestos de la Generalitat-Valenciana-parael ejercicio 1993, estipuló la subvención global de la Generalitat Valenciana a las Universidades para dicho ejercicio presupuestario. Por su parte, los Consejos Sociales de las Universidades de Valencia, Politécnica de Valencia y Universidad de Alicante, en virtud de la facultad que el régimen de autonomía económica y financiera les concede, aprobaron con fecha 25 de octubre, 9 de julio y 8 de junio de 1993 los presupuestos de sus respectivas Universidades para el ejercicio examinado, por lo que en los tres casos se debió utilizar el presupuesto del ejercicio anterior como base legal de actuación hasta bien avanzado el año 1993. El retraso en la aprobación de los presupuestos desvirtúa su utilidad como instrumento de programación de gestión económica, por lo que se recomienda la aceleración de todo el proceso de elaboración, discusión y aprobación de los mismos. No hemos podido obtener evidencia de la aprobación deí presupuesto inicial para el ejercicio de 1993 por parte del Consejo de Participación Social de la Universitat Jaume 1de Castellón. En el cuadro 2 se muestra, en millones de pesetas, la información agregada de las cuatro Universidades, de los presupuestos inicialmente aprobados por los respectivos Consejos Sociales para los ejercicios 1992 y 1993. Se incluye el presupuesto inicial de la Universitat Jaume 1 de Castellón que se refleja en la liquidación de su presupuesto, aunque no hemos obtenido evidencia de su aprobación. Él presupuesto inicial de ingresos a nivel global ha experimentado un crecimiento interanual del 35%; debido fundamentalmente al incremento en los ingresos presupuestados por tasas y otros ingresos y por transferencias corrientes, que han pasado de 7.181 y 25.646 millones de pesetas en 1992 a 7.842 y 26.196 millones de pesetas, respectivamente, de presupuesto inicial para 1993. Como en ejercicios anteriores, en 1993 se ha dispuesto de parte del remanente acumulado para equilibrar el presupuesto. En lo que se refiere al presupuesto inicial de gastos, la variación experimentada para el conjunto de las cuatro Universidades, que ha supuesto un 2,5% de incremento del ejercicio 1993 respecto al ejercicio de 1992,.ha sido debida fundamentalmente al incremento en el capítulo 1 de gastos (gastos de personal) que ha pasado de 25.950 millones de pesetas en 1992 a 26.860 millones de pesetas en 1993 y, adicionalmente, al incremento de los gastos de funcionamiento, que han pasado de 4.780 millones de pesetas en el ejercicio de 1992 a 5.134 millones de pesetas en el ejercicio de 1993. El desequilibrio existente en 1993 en la variación del presupuesto agregado inicial de gastos, 937 millones de pesetas, y el de ingresos, 1.300 millones de pesetas, ha sido debido a que la Universitat Jaume 1 de Castellón aprobó su presupuesto inicial de 1992 con un déficit de 363 millones de pesetas. Pág. 19.906 Número 254 10/2/95 Pressupost inicial 199311992 1993 1992 Taxes i altres ingressos 7.181 7.842 66 1 9,296 Transferkncies corrents 25.646 26.196 550 2.1% 195 2 12 17 8.7 46 Transferkncies de capital 3.002 3.175 173 5,8 % Romanents incorporats 1.O82 98 1 (101) -9,3 % TOTAL INGRESSOS 37.106 38.406 1.300 3,516 Despeses de personal 25.950 26.860 9 10 33% 4.780 5.134 354 7,496 36 31 620,0% 133 (5) -3.6% Ingressos patrirnonials Despeses de funcionarnent Transferkncies corrents ' 5 Despeses financeres - 138 - Inversions reals TOTAL DESPESES 6.596 6.243 (353) -5.4% 37.469 38.406 937 2,516 Quadre 2 En el quadre 3 es mostra, a escala agregada de les quatre universitats i en milions de pessetes, l'evolució del pressupost de 1993 inicialment aprovat pels respectius consells socials, fins al definitiu, per capítols d'ingressos i de despeses. . Pressupost inicial ' En el cuadro 3 se muestra, a nivel agregado de las cuatro Universidades y en millones de pesetas, la evolución del Presupuesto de 1993 inicialmente aprobado por los respectivos Consejos Sociales hasta el definitivo, por capítulos de ingresos y de gastos. hlodificacions Pressu~ost definitiu 1ncrem. pressup. defi.linicia1 Taxes i altres ingressos 7.842 1.O38 8.880 13,2% Transferkncies corrents 26.196 1.994 28.190 7,6% 212 .159 37 1 75.0% 3.175 5.193 8.368 163,6% Romanents incorporats TOTAL INGRESSOS 98 1 38.406 4.948 13.332 5.929 51.738 504,4!% 34,7% Despeses de personal 26: 860 1.209 28.069 4,5 !% 5.134 1.553 6.687 30,2% 36 183 219 133 65 198 6.243 10.305 16.548 Ingressos patrimonials Transferbncies de capital - Variacid pressupost Despeses de funcionarnent Despeses tinanceres Transferkncies corrents Inversions reals Transferkncies de capital TOTAL DESPESES O 38.406 Les modificacions píessuposthries han incrementat el pressupost inicial global en un 34,7% i el pressupost definitiu conjunt ha ascendit a 51.738 M.P. Els incrernents més rellevants del pressupost agregat d'ingressos, tant en ter- 17 13.332 17 51.738 508,3 96 48.9 %! 165.1% ' ' 34,7% Las modificaciones presupuestarias han incrementado el presupuesto inicial global un 34,7%, ascendiendo el presupuesto definitivo conjunto a 51.738 millones de pesetas. Los incrementos más relevantes del presupuesto agregado de in- Número 254 1012195 mes absoluts com relatius, han tingut lloc en les transferkncies de capital i en els romanents incorporats, arnb uns increments del. 163,6% i 504,4%, respectivament. Correlativament, en el pressupost agregat de despeses, l'increment més significatiu s'ha produit en el capítol d'inversions reals arnb un 165,1%. 4.2 Pressupost definitiu Després de les modificacions pressupostaries efectuades, el pressupost definitiu agregat de les quatre universitats de la Comunitat Valenciana s'eleva a 51.738 M.P. D'aquest total, la Universitat de Valencia (UV), arnb 23.466 M.P., representa el 45,4%; la Universitat Politecnica de Valencia (UPV). arnb 14.916 M.P., el 28,8%; la Universitítt dlAlacant (UA), arnb 9.393 M.P., el 18,1%; i la Universitat Jaume 1 de Castelló (UJI), arnb 3.963 M.P., el 7,7% (vegeu el quadre 4). Els "Romanents incorporats" del pressupost d'ingressos s'eleven a 5.929 M.P. -en termes de pressupost final agregat- i corresponen principalment a la part del superavit acumulat fins al 31 de desembre de 1992 incorporat al pressupost de 1993, per a financar despeses i, principalment, inversions de l'exercici. Com podem veure en el quadre 4, les taxes i els ingressos propis representen el 17,2% del financament previst; les transferencies (corrents i de capital) en constitueixen el 70,776; i de la resta, un 11,5% correpon al romanent d e tresoreria. Quant a les despeses pressupostades, els principals capítols són els de personal (que n'absorbeixen el 54,3%), les inversions reals (amb el 32,0%) i les despeses de funcionament (amb el 12,9%). La distribució dels pressuposts individuals de les quatre universitats entre els distints capítols, tant en ingresos com en despeses, mostra unes proporcions que no varien substancialment en relació a les del pressupost agregat. 1 pág.*19.907 gresos, tanto en términos absolutos como relativos, han tenido lugar en las transferencias de capital y en los remanentes incorporados, con unos incrementos del 163,6% y 504,4% respectivamente. Correlativamente, en el presupuesto agregado de gastos, el incremento más significativo se ha producido en el capítulo de inversiones reales con un 165,1%. 4.2 Presupuesto definitivo Tras las modificaciones presupuestarias efectuadas, el presupuesto definitivo agregado de las cuatro Universidades de la Comunidad Valenciana asciende a 51.738 millones de pesetas. De este total, la Universitat de Valencia (UV), con 23.466 millones de pesetas, representa el 45,4%, la Universidad Politécnica de Valencia (UPV), con 14.916 millones de pesetas, el 28,8%, la Universidad de Alicante (UA), con 9.393 millones de pesetas, el 18,1% y l a Universitat Jaume 1 de Castellón (UJI), con 3.963 millones de pesetas, el 7,7% (ver cuadro 4). Los "Remanentes incorporados" del Presupuesto de ingresos ascienden a 5.929 millones de pesetas, en términos del presupuesto final agregado, y corresponden principalmente a la parte del superávit acumulado hasta el 3 1 de diciembre de 1992 incorporado al presupuesto de 1993, para financiar gastos y, principalmente, inversiones del ejercicio. Como puede verse en el cuadro 4, las tasas e ingresos propios representan el 17,2% de la financiación prevista; las transferencias (corrientes y de capital) suponen el 70,7%; y del resto, un 11,5%, corresponde al remanente de tesorería. En cuanto a los gastos presupuestados, los principales capítulos son los de personal, que absorben el 54,3%, las inversiones reales con el 32,096 y los gastos de funcionamiento con el 12,9%. La distribución de los presupuestos individuales de las cuatro Universidades entre los distintos capítulos, tanto en ingresos como en gastos, muestra unas proporciones que no varían sustancialmente con relación a las del presupuesto agregado. Pág. 19.908 1012195 I 5. PRESSUPOST AGREGAT DE DESPESES DESPESES Despeses de personal 28.069 Obiigacious recougudes 5. PRESUPUESTO AGREGADO DE GASTOS En el cuadro 5 se muestra de forma agregada, en millones de pesetas, la ejecución del Presupuesto de gastos del ejercicio, de las cuadro Universidades. En el quadre 5 es mostra, de forma agregada, en milions de pessetes, l'execució del pressupost de despeses de I'exercici, de les quatre universitats. Cddits defuiitius Número 254 Pagiuu. Líquids Obiigaciu~~s C rnu peudeiits p;ig:i. d'execiició Crau de couipliiueiit Saldo pressupost 27.313 26.669 644 97,3% 97,6 % 756 6.687 6.749 5.718 531 93,4% 91,5% 43 8 ~ c s p c s c sfinanceres 2 19 216 102 114 98,6% 47,2% 3 Transferkncies corrents 198 183 143 40 92,4% 78,1% 13.645 10.500 2.145 76,4% 83,0% 3.903 17 0 100,0% 100,098 0 90,1% 92,5% . 5.115 Despc. de funcionameni Inversions reals Transferkncies de capital TOTAL 16.548 17 51.738 17 46.623 43.1'49 El grau d'execució ve determinat pel percentatge que representa el total d'obligacions reconegudes sobre el pressur post definitiu; mesura, doncs, el percentatge del pressupost que ja ha sigut materialment executat i que ja esta pagat o pendent de pagar a la data de liquidació. El grau de compliment ve donat pel percentatge que el total de pagaments realitzats representa s0br.e el total d'obligacions reconegudes. Tal com es pot observar, dels tres capítols de despeses més significatius, el major grau d'execució -a escala agregada- correspon a les despeses de personal, amb un 97,3%, seguit per les despeses de funcionament, amb un 93,4%, i en tercer lloc- del capítol d'inversions reals, amb un grau d'execució del 76,4%, que és baix. El quadre 6 mostra la composició per capítols de les obligacions reconegudes durant l'exercici en la liquidació del pressupost agregat -i comparativament- de les quatre universitats, tant en milions de pessetes com en percentat- 3.471'. 80 15 El grado de ejecución viene dado por el porcentaje que supone el total de obligaciones reconocidas sobre el presupuesto definitivo; mide, por tanto el porcentaje del presupuesto que ya ha sido materialmente ejecutado, y ya está pagado o pendiente de pago a la fecha de liquidación. El grado de cumplimiento viene dado por el porcentaje que el total de pagos realizados supone sobre el total de las obli-m gaciones reconocidas. Como puede observarse, de los tres capítulos de gastos más significativos, el mayor grado de ejecución a nivel agregado corresponde a los gastos de personal con un 97,3%, seguido por los gastos de funcionamiento con un 93,4% y, en tercer lugar, el capítulo de inversiones reales con un grado de ejecución del 76,4%, que es bajo. El cuadro 6 muestra la composición por capítulos de las obligaciones reconocidas durante el ejercicio en la liquidación del presupuesto agregado, comparativamente, de las cuatro Universidades, tanto en millones de pesetas como en Número 254 1012195 ges de participació de cada un dels capítols respecte al total. 1 1 6.1 Execució del pressupost d'ingressos 1 1 1 Taxss i altres ingrcssos Transferirncirs correnu lngrcssos patnmonials Tninsfe&ncin de capital Execcici corrent 1 Rornanents incorporais TOTAL - Pre\supost defiuitiu 1 1 1 Dreb rwniiegiit\ 6. PRESUPUESTO AGREGADO DE INGRESOS 6.1 Ejecución del presupuesto de ingresos En el cuadro 7 se muestra, en millones de pesetas, el Presupuesto definitivo de ingresos, los derechos reconocidos durante el ejercicio, los cobrados y los pendientes de cobro, y el saldo presupuestario o efecto en el resultado del ejercicio, para el conjunto de las cuatro Universidades. En el quadre 7 es mostra, en milions de pessetes, el pressupost definitiu d'ingressos, els drets reconeguts durant l'exercici, els cobrats i els pendents de cobrament i el saldo pessupostari o efecte en el resultat de l'exercici, per al conjunt de les quatre universitats. IXCRESSOS 1 lqrersos liciiiid\ 18.880 10.484 9.560 28.190 25.587 22.971 3711 5621' 1 Drelr peud. 1 1 4651 ~ohr.iiiieii1 1 9241 2.616 971 Grau e\wuri6 1 Grau ( 1 couipümeiit 1 1 8 % 91,2%I 90,8% 89.8% 15;,5%1 82,7%1, 8.368 8.624 5.531 3.093 103.1% 64.1% 45.809 45.257 38.527 6.730 98,8% - 85.1% , i( Superhit (DPfrit) 1 1.6041 (2.603) 5.929 51.738 Quadrc 7 1 30000 25000 3 20000 m P 0 u m 15aoo 0, c m - 10000 5000 O T a x e i altrer iugrscac Pág. 19.909 porcentajes de participación de cada uno de los capítulos respecto al total. 6. PRESSUPOSTAGREGAT D'INGRESSOS 1 : Tr.ui\fer&ucie\ correulc U~ r e w u p o \ ~ d e C ¡ t i u O Drel\ rwuuegulc Tri\fer&ucie de crpiW O lucresu\ üqiiidc - Pág. 19.910 1012195 El grau d'execució ve detenninat pel percentatge que representa el total de drets reconeguts sobre el prasupost definitiu. El grau de compliment ve donat pel percentatge que el total de cobrainents realitzats significa sobre el total dels drets reconeputs. u Les xifres agregades mostren que els drets reconeguts durant l'exercici han sigut superiors als prevists en tots els capítols, llevat de les transferkncies corrents, amb un efecte negatiu conjunt en el superhit pressupostari. En el quadre 8 es mostra, de forma detallada en milions de pessetes, la composició dels drets reconeguts en la liquidació del pressupost agregat, comparativament, de les quatre universitats; així com el grau de participació de cada un dels conceptes d'ingressos respecte al total. Com podem observar en el dit quadre, el component més important en el financament de les universitats són les transferkncies corrents de la Generalitat Valenciana, que constitueixen el 55,6% de les fonts de financament agregades, seguides de les transferkncies de capital de la mateixa institució, que són el 14,2% dels ingressos. La font de financament propia més important han sigut les taxes acadkmiques, que en 1993 han representat el 18,7% dels ingressos agregats totals. ' Número 254 El grado de ejecución viene dado por el porcentaje que supone el total de derechos reconocidos sobre el presupuesto definitivo. El grado de cumplimiento viene dado por el porcentaje que el total de cobros realizados supone sobre el total de los derechos reconocidos. Las cifras agregadas muestran que los derechos reconocidos durante el ejercicio han sido superiores a los previstos en todos los capítulos, excepto en transferencias corrientes, con un efecto negativo conjunto e n el superávit presupuestario. En el cuadro 8 se muestra, de forma detallada en millones de pesetas, la composición de los derechos reconocidos en la ,liquidación del presupuesto agregado, comparativamente, de las cuatro Universidades, así como el grado de participación de cada uno de los conceptos de ingresos con respecto al total. Como puede observarse en dicho cuadro, el componente más importante en la financiación de las Universidades lo constituye las transferencias corrientes de la Generalitat Valenciana, que suponen eJ 55,6% de las fuentes de financiación agregadas, seguidos de las transferencias de capital de la misma Institución que suponen un 14,2% de los ingresos. La fuente & financiación propia más importante han sido las tasas académicas, que en 1993 han supuesto un 18,7% de los ingresos agregados totales. 6.2 Evolució dels ingressos 6.2 Evolución de los ingresos Com podem observar en el quadre següent, el principal component del financament de les universitats ha sigut, i és encara, les transferkncies de fons rehuts del sector públic; en particular, de la Generalitat Valenciana, que en 1993 han ascendit a un total de 31.596 M.P., és a dir, un 69,8% dels drets reconeguts totals. Igual que ha passat amb la'resta d'universitats dlEspanya, el sistema per a determinar les Como puede observarse en el siguiente cuadro, el principal componente de la financiación de las Universidades ha sido, y es todavía, las transferencias de fondos recibidos del sector público, en particular de la Generalitat Valenciana que en 1993 han ascendido a un total de 3 1.596 millones de pesetas, es decir un 69,8% de los derechos reconocidos totales. Igual que ha sucedido en el resto de Universidades ' 1Oi2i95 Número 254 , subvencions corresponents a cada universitat ha sigut incrementalista, sense aplicar-hi criteris objectius per a la seua quantificació i seise l'existencia d'uns objec6us concrets sobre els f i n ~perseguits en el sistema públic d'educació superior universitaria. El sistema vigent fins a 1993 per a determinar les subvencions a cada universitat ha sigut substituit per a 1994 en compliment de la disposició addicional sisena de la "Llei de pressuposts de 1993" per un nou sistema de financament, els objectius basics del qual són: Ir. Dotar les universitats d'un marc financer ~lurianual que garantesca l'automatisme i la suficiencia en la dotació de recursos. 2n. Incrementar de forma gradual la participació dels recursos destinats a l'ensenyament universitari a la Comunitat Valenciana, en termes de percentatge del PIE, i aproximar-la als nivells mitjans de la UE. 3r. Fixar la participació de cada estament (administiacions públiques, alumnes, sector privat, etc.) en el financament de les universitats. 4t. Assegurar que els ensenyaments uniyersitaris compten amb la infrastructura i les instal.lacions necessaries per a una adequada impartició. 5k. Aconseguir un funcionarnent cooperatiu i consensu,at del sistema públic universitari valencii. L'evolució dels drets reconeguts des de 1988 és la següent, en milions de pessetes: * Pág. 19.911 de España, el sistema para determinar las subvenciones correspondientes a cada Universidad ha sido incrementalista, sin aplicar criterios objetivos para su cuantificación y sin la existencia de unos objetivos concretos respecto de los fines perseguidos en el sistema público de educación superior universitaria. El sistema vigente hasta 1993 para determinar las subvenciones a cada Universidad ha sido sustituido para 1994 en cumplimiento de la Disposición Adicional Sexta de la Ley de Presupuestos de 1993 por un nuevo sistema de financiación cuyos objetivos básicos son: 1 W o t a r a las Universidades de un marco financiero plurianual que garantice el automatlsmo y la suficiencia en la dotación de recursos. 2"ncrementar de forma gradual la participación de los recursos destinados a la enseñanza universitaria en la Comunidad Valenciana, en términos de porcentaje del PIE, aproximándola a los niveles medios de la UE. 3 T i j a r la participación de cada estamento (Administraciones Públicas, alumnos, sector privado, etc) en la financiación de las Universidades. 4"segurar que las enseñanzas universitarias cuentan con la infraestructura y las instalaciones necesarias para una adecuada impartición. 5Vonseguir un funcionamiento cooperativo y consensuado del sistema público universitario valenciano. La evolución de los derechos reconocidos desde 1988 es la siguiente, en millones de pesetas: 1988 1989 1990 1991 1992 1993 Taxes acadbmiques 2.983 3.266 4.073 4.440 5.340 7.248 Compensació b q u e s 1.227 754 1.01 1 516 1.079 1.227 Prestació de servzis 93 89 1OS !65 1.676 1.777 Al tres 73 96 9- 118 234 232 4.375 4.305 5,290 5.569 8.329 10.484 11.726 13.972 17.55 1 20.007 25.3 14 25.180 57 113 S4 260 407 TotalCapitolIV 11.783 14.084 17.670 20.G91 25.574 25.587 Total Capítol V 305 438 342 333 337 562 Total Capítol 1 De la Generalitat Valenciana D'altres i ¡C. Total Capítol VI 17 2.198 3.609 i.95 1 7.484 7.018 6.416 De 1' Administració Central 616 990 1.829 1.173 2.077 1.202 D'altres 563 889 .1.313 1.793 807 1.O06 9.093 10.718 9.902 8.624 32.397 36.808 44.142 45.257 De la Gencralitat Valenciana Total Capítol VI1 TOTAL INGRESSOS 3.406 19.869 . 5.488 . \ 24.205 Quadrz 9 /