» Dossier de premsa (PDF) [+]

Dossier de premsa
16 de febrer de 2011
Pla de Millora Integral de l’Espai Públic 2008-2011
Barcelona millora l’accessibilitat
i qualitat de l’espai públic
de 367 carrers de la ciutat
•La reforma integral d’aquests 367 carrers suposa el doble de les actuacions
previstes inicialment. Les actuacions comprenen la renovació d’enllumenat,
clavegueram, arbrat, voreres, calçades, pavimentació i mobiliari urbà
•S’ha renovat 538.505 metres quadrats de voreres i 1.035.854 metres
quadrats de calçada, del quals 490.738 s’han fet amb paviment
sonoreductor
www.bcn.cat/media
Dossier de premsa
2
Balanç del Pla de Millora Integral de l’Espai Públic 2008-2011
Renovacions integrals, vies de millora de la qualitat de
vida als barris de la ciutat
Els nivells d’execució del Pla Integral de Millora de l’Espai Públic (PMI) han superat amb escreix les
previsions inicial del pla quan es va presentar el 2008. L’aposta per abordar les actuacions de
manteniment de l’espai públic d’una forma global han permès optimitzar les inversions realitzades
possibilitant la reforma i millora integrals i la renovació en una sola actuació voreres, mobiliari
urbà, enllumenat, clavegueram, pavimentació i arbrat.
Una fórmula que amb l’esforç d’inversió de l’Ajuntament de Barcelona, unit a les noves inversions
que els Fons Estatals d’Inversió i Fons Europeus, que han permès ampliar el nombre d’actuacions i
han aportat a 367 carrers de la ciutat millores en la qualitat de l’espai públic i en la qualitat de vida
dels ciutadans i ciutadanes dels barris i districtes de Barcelona. Això suposa haver avançat en
aspectes com la millora de l’enllumenat dels carrers, on s’han descontaminat més de 27.000
punts de llum o renovat totalment amb 10.189 nous fanals; la millora de les condicions acústiques
amb asfaltats sonoreductors en un 47% de milió llarg de metres quadrats de paviments renovats o
la plantació de 4.110 nous arbres a la ciutat; fer que 142 carrers de Barcelona siguin totalment
accessibles; millorar les condicions sanitàries de carrers amb la renovació de 37,8 quilòmetres de
xarxa de clavegueram i també avançar en millores ambientals i de qualitat estètica i paisatgística
com el soterrament de 120 quilòmetres de xarxes de serveis aèries.
L’esforç inversor per desenvolupar tots els projectes ha estat de 249 milions d’euros. Un esforç als
que cal afegir inversió dels fons Estatals. Per a la seva execució, s'ha comptat també amb la
participació veïnal i el concurs dels districtes de la ciutat que han aportat i participat en els criteris
per abordar quines havien de ser les prioritats d’intervenció i les necessitats pel que fa a la millora
d’espais de convivència dels ciutadans. Gràcies a aquestes aportacions, l’Ajuntament ha
desenvolupat el pla, sota la gestió de l’Àrea de Medi Ambient ,el que ha possibilitat la intervenció i
renovació integrals de 367 carrers de la ciutat. Una intervenció que, inicialment, només era previst
fer en 183. El manteniment de la ciutat i les reformes parcials han permès ampliar el nombre de
carrers on s’ha intervingut fins els 1.705 quan els inicialment previstos eren 1.640. Això suposa
haver realitzat alguna actuació de millora en un 40% del total de carrers de la ciutat que és de
3.960 carrers (fonts de l’anuari estadístic de la ciutat de Barcelona 2010)
Dossier de premsa
3
Balanç del Pla de Millora Integral de l’Espai Públic 2008-2011
Balanç intervenció als carrers
Carrers amb tractament integral
367
Carrers amb renovació de l’enllumenat
385
Carrers on s’ha fet descontaminació lluminosa
754
Carrers amb renovació del clavegueram
184
Carrers de barri amb tractament d’accessibilitat/plataforma única
142
Carrers amb paviment sonoreductor
58
Parcs amb infraestructures interiors millorades
16 parcs + 2 horts urbans
Total de carrers on s’ha intervingut
1.705
Total inversió realitzada
249 milions d’€
Abans i Ara
L’abans i el després de l’avinguda de Josep Tarradelles
El tractament Integral del carrer comporta actuacions en funció de cada projecte a diferents nivells, segons les necessitats de la via on cal actuar. En tots el casos el fet d’intervenir en aspectes
tan diversos com el soterrament del cablejat aeri de les línies de baixa tensió o de xarxes de serveis, la renovació o rehabilitació del clavegueram, la renovació de voreres, calçada, reposició i
renovació d’enllumenat o de l'arbrat viari, així com del mobiliari urbà o la introducció d’elements
d’accessibilitat en el carrer, suposen un acabat final que visualitza una transformació i un canvi
substancials de la imatge de la via pública.
Dossier de premsa
4
Balanç del Pla de Millora Integral de l’Espai Públic 2008-2011
Algunes de les principals actuacions per districtes
del PMI 2008-2001
Ciutat Vella:
C/ Trafalgar, Carrers Comtal,Sta. Anna, Canuda i Joaquim Costa
Eixample:
Els Ptges Domingo, Valeri Serra, Mercader, Joan Casas, Canadell, els trams d’Illa dels carrers
Còrsega i Indústria (Lepant-Av.Gaudí) o Padilla(Corcega-S.A.MªClaret), Passatge Pagès, Comte
Urgell (Provença / Mallorca) o el C/ València.
Sants Montjuïc:
C.Cent (Tarragona-carretera de Sants), C/Navarra, C/ Juan Bravo, Alts Forns i Pannisars
Les Corts:
Terciana de vianants del C/ Josep Tarradelles (Berlín-Gelabert), C/ Felipe de Paz, Comtes de Belllloc (Berlín- Marquès de Sentmenat), Marquès de Sentmenat (Vallespir- Berlín), Ptge
Regent Mendieta (Av. Madrid / Regent Mendieta), Pl. Bonet i Muixí.
Sarrià Sant Gervasi:
Immaculada, Planella, Ifni, Graus, Gironella i Camp
Gràcia:
Repartidor, Grassot, Pare Jacint Alegre, Av. Santuari Sant Josep de la Muntanya, Ptge Isabel, Ptge
Alió
Horta Guinardó:
Josep Bundó, Josep Serrano, Rbla.Muntanya,
Trèbol, Eix Fastenrath (Llobregós / Teixonera)
Entorns
carrer
Pastrana,
Gàllecs,
Nou Barris:
Borràs, Maladeta, Japó, Pujalt
St. Andreu:
Mª Claret (Trinxant-Navas), Baliarda, Trinxant (Pg.Maragall-Mª Claret), Garcilaso (Meridiana /
Sagrera), Vallès, Plaça Sant Tarsic
St.Martí:
Ptges. Dos de Maig, Catalunya, Kein, Llatzaret, Ptge Saladriga
Dossier de premsa
5
Balanç del Pla de Millora Integral de l’Espai Públic 2008-2011
Decàleg dels beneficis ambientals del PMI
El PMI 2008-2011 traduït en xifres i millores qualitatives
1.- Ha comportat la renovació de 583.505 m2 de vorera un 7% del total de voreres
de la ciutat que es de 8,2 km2.
Les amplades de les voreres s’adeqüen a les dimensions del carrer i, en funció de les
diferents tipologies es dissenya també la disposició de l’enllumenat i de l’arbrat viari així
com els tipus d’arbrat més adient per tal que el seu creixement i desenvolupament futur no
interfereixi en la qualitat de la resta d’elements urbans i del veïnat
.
2.- Ha comportat la renovació i repavimentació de 1.035.854 m2 de calçada, un
10,% del total de calçada de la ciutat que és de 10,3 km2.
La renovació de l’asfaltat reverteix en la millora de la seguretat de trànsit rodat en millorar
l’adherència. La mitjana de vida de l’asfalt dels carrers és de uns deu anys. El
comportament de l’asfalt nou amb l’avenç de les noves tecnologies i millores tècniques de
les barreges bituminoses fan que també contribueix a millorar la qualitat de l’aire ja que el
desgast per la rodadura del transit és menor i per tant la resuspensió de les partícules
també disminueix. En aquest sentit, en les vies de major trànsit l’Ajuntament, a més a més,
baldeja els carrers a la nit per reduir aquest efecte.
Entre les millores tecnològiques que s’han introduït aquest mandat en la renovació de
l’asfalt hi ha l'assaig de tècniques de pavimentació a baixa temperatura per l’estesa dels
aglomerats i materials bituminosos. Normalment aquesta operació es fa a 160 graus de
temperatura, generant vapor i emissions d’olors. L’addició de ceres sintètiques i materials
tensioactius permeten fluïdificar les barreges dels àrids i betums reduint la temperatura a
130 graus. Una tercera tècnica en experimentació, anomenada d’escumació, permet
treballar encara a més baixa temperatura, a 80 graus, eliminant totalment la presència de
vapor d’aigua i minimitzant encara més les emissions de gasos i d’olors amb la qual cosa es
genera de pas un menor impacte i molèsties durant la durada de les obres.
Dossier de premsa
6
Balanç del Pla de Millora Integral de l’Espai Públic 2008-2011
L’Abans i el després del carrer Abadessa Olzet
3.- Un 47% de la renovació de la calçada s’ha fet amb paviment sonoreductor.
Això ha suposat incorporar a la ciutat 490.738 m2 més de paviment que ajuda a
minimitzar el soroll de fons del trànsit urbà que és la principal font de
contaminació acústica de la ciutat en els 58 carrers on s’ha fet aquesta
repavimentació.
Barcelona compta actualment amb un total de 3.5 milions de metres quadrats de carrers
amb pa-viment sonoreductor. Aquest paviment, per la seva major porositat, absorbeix de
forma més eficient el soroll del trànsit intens. Per terme mig, el comportament del
paviment sonoreductor aconsegueix reduir entre 1 i 3 dB el soroll. El seu comportament
redueix a més les freqüències mitjanes i altes que són les més molestes. Per contra, la seva
vida útil és una mica més curta, el que fa necessari escurçar els períodes de renovació del
ferm.
4.- S’ha renovat amb paviment petri o de pedra prefabricada un total de 59.558
metres quadrats més
El paviment petri té unes qualitats ambientals mes avantatjoses que els paviments
confeccionats amb derivats dels hidrocarburs ja que és un element natural. Els paviments
de pedra prefabricada són confeccionats a partir dels reciclats d’àrids el que també té
avantatges ambientals.
Dossier de premsa
7
Balanç del Pla de Millora Integral de l’Espai Públic 2008-2011
5 i 6 .- Ha comportat la descontaminació lumínica de 27.556 punts de llum i també
s’han renovat 10.189 punts de llum a 385 carrers de Barcelona. També s'han
renovat 56 quadres elèctrics i s'ha tractat amb pintura antigrafiti un total de
19.000 bàculs.
La descontaminació lumínica suposa el redireccionament de la llum allà on ha de ser
eficient, el carrer. Amb un bon direccionament de la llum es pot reduir el consum energètic
de l’enllumenat i es contribueix a millorar la qualitat de la visió nocturna del cel, un valor
patrimonial de gaudi de la natura al qual els ciutadans de les grans ciutat tenen difícil accés.
Amb la millora i eficiència dels punts de llum descontaminats i renovats es calcula s’ha
aconseguit un estalvi energètic de 2.827.953 kh/any, uns sis milions acumulats durant el
mandat. Un estalvi energètic que, traduït en reducció d’emissions de CO2 a l’atmosfera, és
de unes 805 Tn CO2/any. Caldria un una extensió de bosc mediterrani de 120 illes de
l'Eixample per poder absorbir tot aquest CO2.
7.- S’ha soterrat un total de 120 quilòmetres de xarxes de servei. El soterrament
de línies elèctriques a l’anterior mandat va ser de 31,7 quilòmetres, principalment
de línies elèctriques de baixa tensió.
Durant el present mandat gairebé s'ha multiplicat per quatre aquesta xifra fins assolir 120
quilòmetres. La responsabilitat i competència d’aquest soterrament és de les companyies
de serveis que en són titulars. L’Ajuntament ha apostat, tot i no ser de la seva competència,
per ajudar a avançar en aquest soterrament que té nombrosos avantatges ambientals.
Els beneficis d’aquest soterrament són diversos. La xarxa s’instal·la de forma més aïllada, el
que permet els treballs de reparació i manteniment amb menor risc per a les persones. La
xarxa esdevé més estable a la climatologia adversa (vent, pluja o neu). Es redueix a zero
l’impacte visual i paisatgístic, millorant substancialment l’estètica dels vials. Al mateix
temps s’eliminen riscos per a la fauna urbana amb la eliminació de barreres aèries. El
mateix succeeix per a les persones, ja que la desaparició de bàculs, pals i torres redueix les
barreres arquitectòniques a les voreres. El soterrament allibera espai ja que les xarxes se
situen per sota de carres i vials ja existents sense ocupar sol suplementari.
Dossier de premsa
8
Balanç del Pla de Millora Integral de l’Espai Públic 2008-2011
Aquesta és la relació d’alguns dels carrers on s’han fet el soterrament de línies de Baixa
Tensió
Balmes (Diagonal / Aragó), Passatge Jaume Roig, Caballero, Major de Sarrià (Artos - Padro
Creu), Rbla Carmel, Matanzas, , Lepant (Diagonal / Gran Via), , Ptge Sagrada Familia,
Carretera Sants Fase II, Padua, Jardins Laura Albeniz, Telègraf, Ptge Espiell, St. Sebastià,
Dalmau, Fernadez Duró, Passatge Baró de Griñó, Juan de Sada, Marquès de Sentmenat,
Montevideo, Passatge Xile, Nena Casas, Fontcoberta, Manuael Angelón, Santa Filomena,
Ariosto, Pi i Margall, Secretari coloma, Sant Josep de la Muntanya, Av Coll del ortell,
Bismarck, Josep Ixart, Pstge Gacia Cambra, Pou, Escultor Ordoñez, Teresa de Confrents,
Nadal, Foc Follet, Dragó, Psge Pinyol, Sant Francesc, Vehils.
L’Abans i el després del passatge Concili de Trento
8.- Ha comportat la renovació de 37,8 quilòmetres de clavegueram a 184 carrers.
La millora a les xarxes de clavegueram comporta beneficis com la millora de la xarxa de
drenatge de les aigües pluvials de la ciutat, la optimitza amb la millora del comportament
hidràulic de les xarxa facilitant-ne una mes ràpida evacuació. Això reverteix en una millora
de la qualitat de l’espai urbà i minimitza el risc d’aparició d’olors. La xarxa de clavegueram
de la ciutat té gairebé 1.700 quilòmetres i regula cada any la
canalització d’un volum
d’aigües pluvials de 3.683.000 de metres cúbics d’aigua, als que cal afegir el volum d’aigües
residuals que es genera a la ciutat i que és de 100 hectòmetres cúbics.
Dossier de premsa
9
Balanç del Pla de Millora Integral de l’Espai Públic 2008-2011
9.- La ciutat ha incrementat el seu patrimoni arbori en 4.110 arbres. Els plans de
reforma integral ha suposat la replantació de 6.545 nous arbres 2.435 dels quals
eren reposicions o substitucions d’arbrat preexistent. El que ha suposat que 85
carrers més de Barcelona tinguin arbrat. A més a mes, s'han fet actuacions en
millora infraestructures de 16 espais verds de la ciutat i 2 horts urbans.
Barcelona és una de les ciutat d'Europa amb més arbrat viari. Dels 231.899 arbres censats a
Barcelona, 153.700 són arbres al carrers i els 78.199 restant es troben als parcs de la ciutat.
Aquest arbrat suma qualitat de vida als veïns dels carrers per la seva capacitat d'absorció
de CO2 i oxigenació de l'entorn, també absorbeixen partícules i esmorteeixen el soroll. Són
un element indisociable juntament amb l'arbrat dels parcs de la biodiversitat de la fauna
urbana.
10.- S'ha millorat l'accessibilitat de 61 carrers de la ciutat. L’execució del pla ha
comportat transformar en plataforma única 142 carrers.
Els elements que millor evidencien l'avenç per la millora de l'accessibilitat són les escales
mecàniques i els ascensors situats en punts de la ciutat on per la difícil orografia i els
pronunciats desnivells la mobilitat en general i sobretot per a diversos col·lectius es fa més
complicada. Dins el Pla de Millora Integral s'ha completat, inclosa les tasques de
reurbanització del carrer, 9 nous grups d'escales mecàniques a Sant Josep de la Muntanya,
Jaume Cabrera, Mora la Nova i Carretera del Carmel. Ausona, Roquetes,Almassora-Vinya
Llarga, Miguel Hernandez i Jose Millas Gonzàlez i 14 ascensors, l'inclinat del carrer Alguer,
Castillejos-Boca Sud del Túnel de la Rovira, Alcantara 3, Biure, Telègraf, Federico Garcia
Lorca, Lisboa, Marmellà, parc Trinitat Nova, Vallcivera, Pas de Sant Tarsici, Casti-llejos- Boca
Sud del Túnel de la Rovira, Thous i Amílcar, aquest darrer ascensor és l’únic dels 14
instal·lats que no ha requerit la reurbanització prèvia del seu entorn.
La ciutat comptarà a final del mandat amb 35 grups d'escales mecàniques i 31 ascensors el
que suposarà arribar als 25 milions de desplaçaments anuals, més de 2.083.000 viatges
mensuals.
La transformació en plataforma única és una altra de les intervencions que incideix
directament en la millora de l’accessibilitat per als ciutadans. Amb la plataforma única es
dona prioritat de circulació als ciutadans, l’eliminació de les voreres facilita la mobilitat de
persones amb discapacitats i al mateix temps es continua permetent la circulació del
Dossier de premsa
10
Balanç del Pla de Millora Integral de l’Espai Públic 2008-2011
trànsit rodat tot i que amb majors restriccions. L’execució dels plans de millora Integral del
present mandat han fet que 142 carrers de la ciutat es reformin aquesta manera.
Barcelona comptarà al final del mandat amb 850 carrers amb plataforma única.
Ambientalització de les obres
L’Àrea de Medi Ambient ha vetllat per l’aplicació de les mesures d’ambientalització de totes les
obres dels Plans de Millora Integral, aplicant els criteris que marca el decret d’ambientalització en
vigor des del mes de desembre del 2009. L’objectiu d’aquestes mesures és el de reduir les
emissions de partícules a l’atmosfera,així com de sorolls i vibracions i minimitzar el màxim les
molèsties que tota obra causa en l’entorn veïnal més proper, primant una execució sense afectar a
la mobilitat de les persones . L’Ajuntament ha vetllat pel compliment d’aquestes mesures en les
obres que ha gestionat directament i en aquelles que s’han executat amb altres operadors.
L’ambientalització de les obres comprèn aspectes que van des de la senyalització i informació de
les obres a la instal·lació de passeres per facilitar els accessos o la presa de mesures per reduir
emissions de partícules com l’aspiració de la pols que generen les màquines per tallar els àrids i
paviments, el reg dels accessos a la zona d’obra, l’emmagatzemament de materials pulverulents o
la limitació de la velocitat de circulació a l’interior de les obres, entre moltes d’altres.
L’abans i el després del carrer Sant Josep de la Muntanya