Efecte Hivernacle

Què és i com es produeix?
Els canvis climàtics que s'han anat enregistrant en l'atmosfera estan relacionats amb la creixent concentració
d'alguns gasos derivats de l'activitat humana.Encara que existeixen imprecisions sobre la seva magnitud i
impacte,s'ha generat un consens internacional sobre la seva tendència a desestabilitzar l'equilibri ecològic del
planeta,i a afectar el desenvolupament econòmic i social de tots els països del món.
L'efecte hivernacle és,en realitat,un fenomen natural causat per la presència de gasos en
l'atmosfera,principalment vapor d'aigua i CO2. Aquests gasos retenen part de l'energia calòrica que rep del
sol,mantenint la temperatura dins dels límits que han permès el desenvolupament de la vida com la
coneixem.Sense concentració natural d'aquests gasos en l'atmosfera,la temperatura mitjana en la superficie de
la terra seria similar a la de la Lluna,uns (−18º) sota zero.
Els gasos de l'efecte hivernacle permeten el pas de les radiacions solars d'ona curta,cosa que afecta la
superficie de la Terra.A la vegada,absorbeixen part del calor que emana de la superficie en forma de
radiacions infrarroges,de major longitud d'ona que la llum solar.Es manté així una temperatura mitjana en la
superficie del planeta d'aproximadament 15º centigrads. L'efecte hivernacle no és,per ell mateix,una amenaça
per a la vida de la Terra,però l'activitat humana tendeix a augmentar la concentració de CO2 i altres gasos en
l'atmosfera.Com a conseqüència d'aixó,una major quantitat d'energia calòrica solar és atrapada en
l'atmosfera,cosa que eleva la temperatura mitjana del planeta.
Quins problemes origina?
Si continuen les tendències actuals,la temperatura mitjana podria augmentar entre 1i 2,5ºcentigrads en els
propers 50 anys,i d'1 a 3,5ºC per a finals del proper segle.Una temperatura 3ºC superior a la mitjana actual no
s'ha enregistrat en la Terra en els darrers 10.000 anys.Entre 1980 i 1995 es van enregistrar els 9 anys de major
temperatura mitjana del planeta en els ùltims 100 anys.En 1995 es va presentar la major temperatura mitjana
en la superficie de la Terra des que es mantenen registres sobre aquest tema.Relacions entre les tendències a
llarg termini i esdeveniments periòdics,com el "Niño",comencen a establir−se accentuant la necessitat
d'entendre millor els processos climàtics
Informació Geològica indica que en la terra s'han enregistrat canvis significatius en el clima,tant a través de
mil−lennis,com en periodes relativament curts de temps.En conseqüencia,canvis puntuals relatius a la
temperatura mitjana del planeta,o en la intensitat de les pluges,no necessariàriament impliquen tendències
definides de canvis climàtics.Tanmateix,s'ha generat un consens internacional entre la majoria dels científics
del món sobre l'existencia de l'efecte hivernacle i sobre els processos que el regeixen.
Causes de l'efecte hivernacle
Les principals causes per les quals es produeix un augment de les temperatures del planeta són:
1/ La crema de combustibles fòssils
2/ La deforestació,que impedeix que els vegetals fixin grans quantitats de CO2
El diòxid de carboni,el vapor d'aigua i altres gasos amb immerescuda fama contribueixen que part del calor
proporcionat pel Sol quedi entre nosaltres i no flueixi cap a la troposfera.Ara bé:la concentració natural
d'aquestes substàncies s'ha multiplicat des dels inicis de l'era industrial,especialment des de 1950,i ara
1
amenaça amb convertir la Terra en un hàbitat apte només per a unes quantes espècies.Els gasos que causen
l'efecte hivernacle a causa de la seva concentració en l'atmosfera són:
Diòxid de carboni o anhidrid de carboni(CO2)
Metà (CH4)
Òxid de dinitrogen(N2O)
Cloro−fluoro−carbonis(CFC's)
Ozó troposfèric (O3)
El Diòxid de Carboni (CO2)
Aquest gas representa el 49% del total de gasos hivernacle emesos a l'atmosfera per l'activitat humana. Els
principals focus d'emissió són els combustibles fòssils (el carbó), en un 67%; i la deforestació, en un 33%.
El principal problema de la presència de CO2 a l'atmosfera és la seva durada, calculada en uns 500 anys.
Encara que la seva presència en l'atmosfera terrestre sigui només d'un 0'03% del total, el CO2 és el gas
hivernacle que té una influència més decisiva en el canvi climàtic de la Terra, degut a la seva capacitat
d'absorció de l'energia radiant en la longitud d'ona dels infrarrojos. També té un paper fonamental per la vida
animal i vegetal, ja que és la font de carboni necessari per la fotosíntesi de les plantes.
La deforestació fa que disminueixi la eliminació del CO2 per la fotosíntesi de les plantes, per la qual cosa
cada cop és més alta la seva concentració en l'atmosfera. I això comporta al mateix temps un augment en la
temperatura de la Terra.
El Metà
El metà, generat en activitats agropecuàries, és responsable del 16% de l'efecte hivernacle.
L'origen del CH4: El metà sorgeix fonamentalment de la descomposició de la matèria orgànica en ambients
pobres en oxigen,i els seus principals productors són el cicle digestiu del bestiar,certs cultius (per exemple,els
arrossars),els abocadors i,en menor mesura,els incendis forestals,l'activitat dels tèrmits i altres insectes.
La producció de metà s'estima en 500 milions de tones mètriques anuals,de les que 345 milions són producte
de l'activitat humana.La major proporció és neutralitzada pels radicals OH,relacionats principalment amb la
presència de vapor d'aigua en l'atmosfera.No obstant aixó,la destrucció dels radicals OH pel continu augment
de les emissions de CO2,que també reacciona amb ells,pot estar disminuint la neutralització del metà en
l'atmosfera ,contribuint a allargar la seva vida útil com agent del canvi climàtic.
Ozó troposfèric
Encara que l'ozó en l'estratosfera forma una capa protectora que ens protegeix dels rajos ultravioletes que
provènen del sol,la seva presència en la baixa atmosfera,o troposfera,contribueix a l'efecte hivernacle.Cda
mol−lècula és 2.000 vegades més efectiva en atrapar calor que una mol−lècula de CO2.
2
L'origen de l'O3: Es genera per la reacció de la llum solar amb contaminants comuns com el monòxid de
carboni,els òxids nitrosos i els hidrocarburs.En els tròpics,el seu temps de residència en la troposfera és
d'hores a dies.
L'hexafluorur de sofre(SF6) i els perfluorocarbonis(PFC)també estan inclosos en el Protocol de Kioto
perquè,encara que la seva producció és escassa,són molt tòxics i duren molt.
Òxid dinitrogen (N2O)
És el responsable del 6% de l'escalfament total.
La seva presència en l'atmosfera és deguda principalment a la degradació dels fertilitzants que tenen l'amoníac
com a compost principal, a les deixalles del bestiar i a determinats pocessos industrials com la producció
d'àcid.
Encara que la seva proporció en l'atmosfera sigui petita, la incidència que té en l'efecte hivernacle ve donada
per la seva llarga presència, 120 anys; i el fort increment que està experimentant des dels començaments de
l'época industrial.
Els gasos fins ara esmentats són aquells que es produeixen naturalment, i que ja existien a l'atmosfera amb
anterioritat a l'existència de l'home. El problema sorgeix quan aquest, a través del fort desenvolupament
industrial iniciat a la dècada dels 50, genera una quantitat adicional important d'aquests gasos, que sumats als
ja existents, fan que les seves concentracions en l'atmosfera modifiquin d'una manera notable les condicions
climàtiques de la Terra.
A part d'aquests gasos, l'acció de l'home n'ha generat d'altres que, si bé inicialment eren tinguts per
beneficiosos ja que servien per determinats serveis o funcions que ajudaven a millorar la nostra qualitat de
vida, s'ha demostrat que també tenien una incidència negativa en ser emesos cap a l'atmosfera ja que tenien els
mateixos efectes que els gasos hivernacle; i per això se'ls califica com aquests.
CFC (Clorofluorocarbonis)
Varen ser inventats al 1930 per científics que buscaven gasos no tòxics, inimflamables i que es liqüessin
facilment sota pressió, per poder−los fer servir en frigorífics, condicionadors d'aire i com a propulsors en els
envasos del tipus aerosol.
Va ser al 1974 quan se'ls va calificar com a perillosos pel seu efecte negatiu sobre la capa d'ozó, que és la que
ens protegeix dels rajos ultravioleta de la llum solar. En posterioritat, també es va comprovar que els CFC
ajudaven a l'escalfament global de la Terra. Segons un estudi científic fet pel grup de treball de
l'Intergovernamental Panel on Climate Change, una molècula de CFC afegida a l'atmosfera té un efecte
hivernacle entre 5 i 10 mil vegades superior al d'una molècula de CO2.
Al 1995, per primera vegada i degut a la forta pressió dels científics sobre els polítics, alertant−los dels perills
de la destrucció de la capa d'ozó, es va aconseguir reduir el nivell de CFC. Però encara no es sap quins seràn
els efectes finals dels gasos ja emesos, degut al seu llarg període de vida en l'atmosfera.
3