ALOMA − Mercè Rodoreda − Informació sobre l'autora. •

ALOMA
− Mercè Rodoreda −
• Informació sobre l'autora.
Mercè Rodoreda i Gurguí va nàixer a Barcelona el 10 d'Octubre de 1908, i ja de ben petita visqué en contacte
amb la literatura gràcies a l'afecció als grans autors catalans que l'inculcà el seu pare, Andreu Rodoreda, i que
acabà de fomentar−li el seu avi, Pere Gurguí, profundament català i amic d'alguns escriptors de l'època, com
Verdaguer.
La seva infantesa fou una infantesa feliç i protegida que va transcòrrer entre les casetes amb jardí i els carrers
estrets dels barris de Sant Gervasi i Gràcia, sobretot.
Aquestos llocs configuren l'escenari de les seues novel.les, unes novel.les eminentment urbanes que vinculen ,
així, l'obra de Rodoreda amb la novel.lística europea del seu temps, de marcat caràcter ciutadà.
Barcelona, escenari de gairebé totes les ficcions de Mercè Rodoreda, ho havia estat també de la seua infantesa
i dels primers anys d' adolescència.
Es casà molt jove, just el dia que complia vint anys, amb un oncle matern arribat d'Amèrica i catorze anys més
gran que ella amb qui tingué el seu únic fill. Aquests anys de la seua vida són un periòde gris de profunda crisi
personal, però de gran importància ja que marquen el començament de la seua vida literària.
Mercè Rodoreda s'integrà progressivament a la vida cultural de l'època −molt dinàmica i activa aleshores− i
s'inicià en l'escriptura. També progressivament es va allunyant de la familia i es va adonant de la necessitat
que té d'independència econòmica i d'una fugida de l'entorn familiar. Això li donarà l'oportunitat de poder
parlar, més tard, de les dones que viuen tancades a casa des de l'òptica de qui ja ha aconseguit fugir i ha pogut
acabar amb la dependència del marit.
Com a fruit d'aquesta revolta personal, i reivindicant−la en certa manera, sorgiran tots aquells personatges
femenins i silenciosos que no han estat capaços de fer com ella.
A l'any 1939 Mercè Rodoreda hagué d'exiliar−se a França. Aquest exili és, sense dubte, un moment crucial de
la seua vida que l'enriquirà personal i profesionalment, ja que fou un periòde de formació intel.lectual en que
va madurant aquella escriptora que s'havia iniciat amb tanta força.
La narrativa de mercè Rodoreda es divideix en tres etapes:
• Etapa de joventut
• Etapa de maduresa
• Etapa de vellesa
El reconeixement de la seua obra li arribà poc abans de morir. A l'any 1980 li otorgaren el Premi d'Honor de
les Lletres Catalanes, i tres anys després, durant la primavera de l'any 1983, va morir.
• Paraules desconegudes.
• Revolada: Moviment ràpid i violent.
• Gatzara: Cridòria amb que una colla de gent manifesta la seua alegria.
1
• Minvar: Disminuir una cosa.
• Branquillons: Branques joves que són les últimes ramificacions del brancatge.
• Empastifar: Untar amb alguna substància apegalosa, viscosa, amb un tint.
• Avesar: Acostumar, habituar.
• Heura: Planta de fulles coràcies i florsgroguenques que s'enfila pels arbres i per les parets arrapant−se.
• Esbufegar: Respirar molt de pressa per efecte de la fatiga.
• Desesme: Manca d'esme.
• Esguerrat: Alesiat, contrafet.
• Estabornir: Fer perdre d'un colp els sentits.
• Guineu: Mamífer carnisser que corre de nit encalçant amb una gran astúcia tota mena de caça, rabosa.
• Resum.
Aloma era una dolescent que vivia amb el seu germà (Joan), la seua cunyada (Anna) i el seu nebot (Dani) en
una caseta amb jardí a un barri de Barcelona. El germà gran d'Aloma, Daniel, s'havia suïcidat feia 5 anys quan
tenia 18. Això va marcar Aloma per a la resta de la seua vida, ja que sempre es preguntaria per què ho havia
fet, per què no estimava la vida.
Una primavera arrivaren notícies sobre el germà de l'Anna, Robert, que vivia a Amèrica. Aniria a visitar−los i
restaria amb ells un temps. Al principi a Aloma no li va agradar gens Robert, li pareixia molt desagradable. I
la desconcertava adonar−se que quan alguna veina coquetejava amb ell, ella es posava gelosa.
A partir d'aquest moment començà a veure d'una altra manera a Robert però els seus sentiments vers ell eren
confusos. A vegades li agradava trobar−lo mirant−la i s'imaginava com seria tindre nuvi o estar casada, pel
contrari, n'hi havia voltes que li repugnava aquell home. Un nit, que van anar tots dos a soles al cinema, ell la
va besar.
Unes setmanes abans Dani havia enfermat i ara estaven preparats, ell i Anna, per a anarse'n a passar un temps
a una masia al camp; el millor remei segons el metge era un canvi d'ambient.
Així doncs, Aloma es va veure sola; trobava molt a faltar Dani i estava desconcertada per l'actitud indiferent
de Robert vers ella. Per fi, la nit de Sant Joan, després de passar una vetllada molt divertida passejant i
menjant gelats amb Robert, van dormir junts.
Eixe estiu va ser una època bastant feliç per a Aloma; Robert l'estimava i passaven molt de temps junts,
encara que ella sempre tenia la sospita de que algun dia ell l'abandonaria i se n'aniria amb altra dona que ,de
segur, l'estava esperant en Amèrica.
Quan començava la tardor van tornar Anna i el nen, aquest últim no havia millorat res; al contrari, estava més
prim i desmillorat que mai, no acabava de curar−se i això no era un bon pressentiment.
Un dia Joan, va agafar Aloma i li va dir que necessitaven parlar. Amb l'excusa de donar un passeig sortiren de
casa. Joan li digué que havia apostat la caseta i que no tenien els diners necessaris per recuperar−la. Només hi
havia una possibilitat: que Coral, una xica molt maca del barri, amb la que Joan havia tingut una aventura, li
tornés un anell que li havia regalat i que valia bastants diners.
Així doncs, Aloma hagué d'anar a parlar amb Coral peró l'únic que va aconseguir va ser humiliar−se i
descobrir que haurien d'abandonar per força la casa en la que havia crescut. Perdent així definitivament la
seua infantesa. L'únic bó d'aquesta visita va ser que conegué un xic molt amable i que la tractà molt bé,
anomenat Joaquim. Peró del que no va tornar a saber res més.
Al cap d'uns mesos hagueren de mudar−se a un pis en un carrer estret i, quasi al mateix temps, Aloma va
2
descobrir que estava embarassada. Va decidir no dir−li ho a Robert perquè no volia saber res més d'ell, a més
en uns dies tornaria a Amèrica i no el tornaria a veure. Tornava amb la seua dona. Aloma sentia que tots
l'havien utilitzada; el seu germà per a que aconseguira el diners i Robert per a passar el temps.
Ara es trobava sola i estava decidida a criar al seu fill sense ser un destorb per a la seua familia; treballaria i el
seu fill aniria a l'escola.. Quan va tonar per última vegada a casa seva i ho va veure tot buit i ple de records de
la seua infantesa va eixir plorant sense poder evitar−ho. Deixar aquella casa significava entrar al mòn dels
adults.
• Descripció dels personatges.
Aloma: Es diu així perquè un oncle de la seua mare, que llegia Llull, ho havia volgut. Era el nom d'un dels
personatges del llibre Llibre d'Evast e Blanquerna.
És una adolescent, bastant bonica, prima, no molt alta i pàl.lida. Té una dent del mig una mica més amunt que
l'altra i les mans petites. Té molt poca autoestima, i en quant als sentiments i el seu estat d'ànim passa d'un
extrem a un altre, de l'alegria més esborrajada a la tristesa més negra. És vergonyosa, molt tendra, massa
distreta, i diu que tot li cansa de seguida. Vol fugir del món en el que viu perquè li pareix gris i trist. Cada
vegada es sentia més presonera i dominada, si no volia morir asfixiada hauria de defensar−se amb les dents.
Pensa que hauríem de tenir un armari on desar tot allò bonic que ara no ens cap a la vida. I que ho poguéssim
traure quan ja no fos tan trista.
Joan: És el germà d'Aloma, viu al marge de tot i no s'adona de res. Encara que treballa, aposta els diners i
d'aquesta manera va perdre la casa. No és gaire responsable i no estima massa la seua dona, però pensa que és
una bona dona que s'ocupa bé de la casa i de la seua familia. Tingué una aventura amb Coral.
Anna: ës la cunyada d'Aloma, està casada amb el seu germà Joan. Tot l'amoïnava i la marejava, mai tenia
ganes de sortir. Era molt pesada i segons quins dies no podia aguantar−la. Es conformava i, a la seua manera,
era feliç, encara que estava enterada de les aventures i les apostes del seu marit. Es resignava amb tot.
S'espantava de les malalties del seu fill Dani perquè no tenia ganes de patir.
Robert: És el germà d'Anna, viu a Amèrica. Era massa pàl.lid, amb la mirada febrosa i els ulls brillants, que a
Aloma li feien angúnia, a penes més alt que Aloma. Els seus cabells eren lluents, decantats cap a la dreta.
Vivia en un altre món entre coses que no el deixarien mai, com aquella dona que l'esperava a Amèrica,
l'ombra de la qual posava intranquil.la a Aloma. Segons aquesta, era com un plat de sopa que et posen a la
taula cada dia, perquè al final la relació entre ells dos era molt monòtona.
Coral: És una veïna de la mateix edat d'Aloma, més o menys. És molt maca, fina però una mica descarada. Els
seus peus eren molt blancs, amb la pell que semblava de seda i amb els talons rosats, com si no haguessin
caminat mai. I el que más impressionava Aloma era que sortia sempre que volia, i anava a ballar o al teatre
sense donar explicacions i tot açò envolatada de xicots. És molt presumida, mala persona i una mica cruel.
Pensa que l'amor és un bon perfum, unes joies boniques, que els xicots no et diguin mai que no i poder−los fer
desaparèixer quan ja fan nosa.
• Anàlisi de l'espai i del temps de la història.
Espai: La història té lloc a Barcelona, a més de la casa en la que viu Aloma, aparèixen llocs reals com
l'Eixample, la Diagonal, la Plaça Catalunya, la Rambla, el port, el metro, el Tiró Park, el carrer de la Canuda...
La casa d'Aloma té un jardí, símbol de la infància de la protagonista, tancat amb un reixat ample. A dalt de tot,
entre rodones i cargols de ferro despintat, mig decantada i coberta de rovell, es veia una data: 1886. A més al
jardí n'hi ha un taronger, amb les taronges agres com fel i les fulles molt verdes. I un roser amb une roses molt
boniques. La casa té tres altures; a la planta baixa estava la cuina, amb els mobles acabats de pintar, una taula
3
al centre i una finestra damunt de la pica, i el menjador. A la segona planta es troben les habitacions i a dalt de
tot està la cambra de Daniel, el germà mort d' Aloma. En ella escrivia, té un sostre molt baix i per la finestra
es veia la ciutat esquitxada de llums.
Temps: La història reflecteix un any ,decisiu, de la vida de la protagonista. Les estacions són símbols de l'estat
anímic d'Aloma. A la primavera la protagonista experimenta esperança, el clímax de la novel.la està a l'estiu
(en la nit de Sant Joan), decaiment a la tardor i solitud a l'hivern.
• Comentari sobre el passatge de la novel.la que més m'haja atret.
El passatge que més m'ha agradat ha sigut aquell en el que Aloma s'adona que està embarassada i no ho ha dit
a ningú encara.
M'agrada perquè estava desitjant veure la reacció d'Anna, per si en aquesta ocasió, per fí, es sobresaltava, ja
que és un personatge molt apàtic durant tota la novel.la. A més m'ha impressionat la força d'Aloma per
suportar tot el que li ve a sobre, ja que ocupar−se sola d'un fill és molt difícil. Així i tot no diu que Robert és el
pare perquè no vol saber res més d'ell després de lo mal que s'ha comportat amb ella els últims dies. I em
pareix molt bé que Aloma pense en l'educació del seu fill per damunt de tot, ja que l'esforç que haurà de fer
per poder pagar−li l'escola serà molt gran, per no dir els comentaris que haurà d'escoltar per part de la resta
del veins que conèixen la seua situació.
• Opinió personal raonada.
El llibre m'ha agradta moltíssim, però és una història molt trista, amb poca acció i la que n'hi ha és molt lenta.
Per altra banda, el que no m'ha agradat han sigut alguns trets de la personalitat d'Aloma i Anna. Ambdues són
molt apàtiques, quasi mai tomen la iniciativa per fer algo, per canviar la seua vida i millorar la seua situació,
es conformen amb el que tenen però es queixen continuament. Ës una contradicció.
La resta m'ha agradat molt, l'argument és molt interessant i atractiu, i manté la intriga durant tot el relat. No
t'imagines fins al final que Aloma va quedar−se embarassada, el que si que se sap és que Robert no restarà
amb ella.
Per últim, crec que el tema que tracta està vigent actualment i açò fa que la novel.la no sembli antiga, al
contrari avui dia pot donar−se el mateix cas que a la novel.la, encara que la reacció social seria diferent.
Podrien obligar al pare de la criatura a fer−se càrrec del seu fill i la mare no ho passaria tan malament.
• Final alternatiu.
Aloma coneix a Joaquim quan va a casa de Coral i l'agrada molt, però com que és tan tímida no li diu res. Ell
s'enamora d'ella i esbrina on viu i quina és la seua situació.
Un dia va a buscar−la per sortir a passejar una mica, i té un enfrontament amb Robert, que creu que té algun
dret sobre Aloma. Però Aloma els sorpren discutint i de sobte, amb un valor inusual, es possa de part de
Joaquim i s'enfrenta a Robert. Així doncs, aquest, avergonyit, torna de seguida a Amèrica, i Aloma es casa
amb Joaquim. Se'n van a viure junts i però ella encara no és feliç. Per una part ha descobert que està
embarassada de Robert i Coral, la germana de Joaquim, ho sap i li fa la vida impossible. Aloma té por de
dir−li ho a Joaquim perquè no vol que la rebutgi si sap que espera un fill d'un altre.
Però arriba un moment en que es torna boja i explota, li ho diu tot a Joaquim i també li confessa que Coral no
la deixa viure amb les seues maldats i les seues perfídies. Joaquim, en comptes d'enfadar−se com Aloma creia,
la tranquilitza i li diu que està molt feliç de que estigua embarassada i que estimarà aquell fill com si fos seu.
4
Després parla amb la seua germana i la fa fora de casa, acabant−se així la vida de luxes que Coral portava, i
ha de treballar com tothom. Per fí Aloma té el que es mereixia per una vida de sofriments.
5