QUE SÓN ELS TRANGÈNICS? 1 Tècnicament els materials trangènics són l'us freqüent de l'ingeneria genètica o de la modificació en el suministre dels aliments Una collit dirigida (també) coneguda com cullita genèticament modificada o gene−alterada ) te un o més gens insertats en el seu ADN a traves de mètodes de laboratori produint cambis que no es podrien duplicar amb medis reproducctius naturals. Aquest gens no es prenen generalment de plantes, sinó també de basteris o virus, enca que alguns s'han prenut d'insectes, peixos i animals. Aquest s'inserten per produir una nova varietat, tal com una classe de soya que resistia un herbicida, o una varietat de blat que mati als insectes que la menjen. Les collites de material trangènic es van començar a plantar a partir de 1996, però per el moment ja significa el 50 % de la soya i cotó i el 30% del blat plantats en Estats Units. Aquest nous aliments han enfrentat una alta resistència de part dels consumidors, però, la futura expanció de l'indústria biotècnica en l'agricultura está sent questionada PROS I CONTRES Ingeneria Genètica: la Controversia La Ingeneria genètica en el suministre d'aliments es un tema àlgid, amb científics acreditats de part i part que respatllen la seva posició. Però el més provable es que la controversia continui. L'esforç de les compañies biotècnològiques per promoure el consum d'aliements trangènics continuarà i la resitència dels consumidors a aquest aliments creixerà. Descripció • PRO: La ingeneria genètica és una nova i valiosa tecnologia que pot desenvolupar quantitats abundants d'aliments més nutritius, amb grans ventatges per a la humanitat i medi ambient. Aquest nou descubriement científic necessita ser possat en pràtica el més abiat possible per raons humanitàries. • CONTRA: Amb cada nova tecnologia científica es produeix efectes secundaris per el que es deu tenir molt cuidado en implementar l'engineria genètica per el que és necessari realitzar proves controlades a llarg plaç en les àrees de la salut humana i impacte medi ambiental. Natural o artificial ? • PRO: L'engeneria genètica és una extensió natural del proces tradicional; així com convencionalment podem combinar característiques valioses dintre d'espècies relacionades; l'ingeneria genètica permeteix que els cientíics tinguin accesos a gens d'una àmplia varietat d'organismes per produir collites i bestiar més valiós i productiu. 2 • CONTRA: L'ingeneria geètica utilitza tècniques de laboratoria artificials, en lloc de mecanismes reproductius naturals. Són tècniques que van contre la barrera reproductives naturals i combinen gens de diferents espècies d'una manera que mai ocurriria en la naturaleça, repentinament alterant els models genètics que s'han desenvolupat a traves de milions d'anys, i augmentan la probabilitat de efectes secundaris inesperats. És el procés exacte ? • PRO: Mentres que la criança es una combinació imprecissa i incontrolada de millars de gens, la ingeneria es un procés tecnològic exacte que permeteix a científics primer selecionar el gen específic desead i després utilitzat altres tècniques per insertar aquest gen en l'organisme desitjat. • CONTRA: Certament l'opció de la qual el gen inserta es de fet exacte, però l'inserció d'aquest gen en proces artifiacial pot interrumpir la formació genètica natural codificada en ADN, així com la regulació de l'expresió del gen, de manera que sigui controlda i imprevisible. Es necessiten proves en el ésser humà ? • PRO: Els aliments genètics dirigits són generalment substàncies equivalents a altres aliemnts, sense risc creixent per a la salut humana i sense necessitat alguna de la prova humana molt llarga i costosa exigida dels nous aliments aditius. • CONTRA: Les interrupcions imprevissibles en el funcionament normal de ADN causades per l'ingeneria genètica poden produir efectes secundaris inesperats i desconeguts per a la salut humana, incluint toxines i alergenics desconeguts, aquestes possivilitat es poden evaluar en definitiva només amb proves en humans. Es demostre seguretat • PRO: Els aliments genèticament dirigits s'han venut en el Estats Units per varis anys i no hi ha evidencia per indicar que aquest aliments han danyat la salut d'alguna manera. • CONTRA: No hi ha tampoc evidencia de que els aliments genèticament dirigits són segurs per a la salut humana. La rao es la mateixa en els dos casos: no s'han conduit estudis en el ésser humà. No hi ha manera objectiva de determinar si algun d'aquest aliements te efectes al llarg plaç que afecten negativament a la salut. Podem menjar aliments amb pesticides amb seguretat ? • PRO: Certes paraules i blat genèticament diriits produeixen el seu propi Bt, un pesticida que protegeixen la collita contra insectes, disminuint així el cost i augmentan la producció sense impacte negatiu en la salut. • CONTRA: Aquesta aliments són reglats com pesticides per l'EPA. QUAN EL Bt es ven com a pesticida, a la gent se l'adverteix que no tragi, no l'hinali i no el posi en contacte amb corts en la pell.. Però les patates i el blat que produeixen el seu propi Bt es venen sense cap restricció. El futur de l'orgànic • PRO: Si la gent no desitja menjar aliements genèticament dirigidos llavors ara tenen una opció, poden menjar aliments orgànics que segons les regles publicades tenen que estar lliures de qualsevo tipus d'aliment transgènic. • CONTRA:L'engeneria genètica es si danya els cultius orgànics, el blat geneticament dirigit. El blat transgènic i les patates que contenen la toxina de BBt produiran els insectes resistens Bt, fent al aerosols de Bt ineficaç per al agricultors orgànics. 3 Ciència contra cultura • PRO: La genètica es un proces científic i tecnològic, el seu regulament i evaluació guvernamental es deu basar en criteris purament científics i objectius • CONTRA:Per tenir una evaluació purament científica d'aliments transgènics, necessitem més ciencia, especialement estudis humans i estudis ambientals. Per a molta gent l'aliemnt te dimensions cultural, ètiques i religioses. Aliments transgènics Què son els aliments transgènics? Són organismes, plantes o animals, que han estat manipulats genèticament. Com es manipulen? Fent ús, especialment, de la biotecnologia de recombinació de l'ADN: s'implanta en les cèl·lules de determinats organismes com ara plantes, material genètic provinent d'altres organismes dotats de certes qualitats, amb l'objectiu de dotar amb aquestes qualitats a l'organisme receptor o manipulat. Així, doncs, els aliments transgènics són organismes modificats mitjançant enginyeria genètica. Quins efectes produeixen en els animals o humans que els ingereixen? Aquesta és la qüestió conflictiva, molt més quan investigadors que participen en el projecte Genoma Humà han afirmat que els riscos que comporta són molt desconeguts. Institucions internacionals han advertit del nou perill que suposen els aliments transgènics. Es tem que la a llista negra d'efectes nocius i tòxics causats pel gran nombre de plaguicides i substàncies químiques insuficientment controlades s'hi haurà d'afegir els efectes, de moment imprevisibles, causats per la contaminació transgènica, tant o més greu que la contaminació química. Multinacionals especialitzades en manipulació transgènica, com ara Monsanto, són les més interessades en evitar tota informació sobre quins aliments participen d'alguna manipulació genètica argumentant que, virtualment, no hi ha diferència entre uns i altres: tota indicació d'OMG (organisme modificat genèticament) seria econòmicament perjudicial. Però, per altra banda, són força els especialistes que defensen que «avui ningú pot preveure les toxicitats, les invasions competitives o 4 qualsevol altra conseqüència inesperada de les plantes transgèniques». Per tot això, el maig de 1996, un centenar de científics van fer púbic, a París, un manifest proclamant la «necessitat d'una moratòria en la disseminació en el medi ambient d'organismes genèticament modificats». Blat de moro trangènic Per altra banda, les llavors de les plantes transgèniques, que poden augmentar els rendiments del 15% al 20%, introdueixen el problema de les patents de plantes o animals creats. Si una multinacional, fent milionàries inversions, ha aconseguit crear un blat o un arròs d'alt rendiment, l'agricultor que les compra té dret a replantar−les una i altra vegada? Certament, des de fa més de 10.000 anys, els agricultors han reservat part de les llavors obtingudes en collites per a la replantació o intercanvis; ara bé, les multinacionals argumenten que les llavors transgèniques són creacions patentades i la seva compra només dóna dret a plantar−les una vegada, cosa que fan constar en el contracte de compra. Amb l'objectiu que no s'escapin els beneficis de la inversió, les multinacionals de la biotecnologia agrícola han patentat el «sistema de protecció tecnològica» (Technology Protection System, TPS), un polèmic i controvertit sistema de protecció que comporta l'esterilització de les llavors. Modificant tres gens de les llavors s'aconsegueix neutralitzar les llavors obtingudes en la collita: si es replanta, la llavor no germina. Aquestes llavors TPS són conegudes pels seus molts detractors amb el nom de "Terminator". Els efectes ambientals, econòmics i socials de les llavors Terminator són incalculables. 5