Economía de l'Europa Pre-industrial

TEMA 1: ECONOMIA DE L'EUROPA PRE−INDUSTRIAL
• . EL SISTEMA DEMOGRÀFIC PRE−INDUSTRIAL
El sistema demogràfic pre−industrial es basa es unes taxes de natalitat altes (properes al 40 i unes taxes de
mortalitat d'un 30 a les que caldria afegir la mortalitat catastròfica, de manera que un hipotètic creixement
de població es veuria anul·lat o fins i tot es donen casos de decreixement poblacional.
1.1.1. TAXES DE NATALITAT subjectes a diverses variables agrupades en:
1.1.1.1. MECANISMES BIOLÒGICS:
• FECUNDITAT FEMENINA: segons estudis de M. Livi Bacci comprèn des dels 15 / 25 anys fins als
38 / 41.
• INTÈRVALS INTERGENÈSICS: formats per la suma del període d'embaràs (9 mesos), el període
d'anovulació postpartum (de 3 a 24 mesos) i el període d'espera en què, després de recuperar
l'ovulació, es pugui tornar a concebre fills.
• MORTALITAT INTRAUTERINA: ronda un 20 % dels embarassos.
En total resulta que els màxims biològics són d'entre 16 i 17 fills per dona.
1.1.1.2. MECANISMES SOCIALS:
• MATRIMONI: la duració mitjana és dels 25 anys (tenint en compte la mortalitat d'un dels dos
conjugues, el divorci, la separació, l'abandó, ...) i l'edat de contracció depèn de l'economia dels
cònjuges ronda entre els 15 i els 25 anys (Europa: 25)
• CELIBAT, DONES SOLTERES (dones que mai tenien relacions sexuals)
• ABORTAMENTS (espermaticides)
• CONTROLS DE NATALITAT I MÈTODES ANTICONCEPTIUS (Coitus interruptus o el pecat d'
Onan , preservatius)
• ABSTINÈNCIA (voluntària o involuntària : impotència, malalties ...)
• INFANTICIDES (abandonament dels infants, sobretot les nenes)
• MORT DE LA MARE (en el part, a causa de l'hemorràgia, o dies més tard, a causa de la febre
puerperal)
Aplicant aquest criteris, depèn de la cultura de la qual tractem, però s'agafen valors mitjans d'entre els 5 i els 7
fills per dona.
1.1.2. TAXES DE MORTALITAT, voltaven el 30 en èpoques normals degut en gran part a l'alta mortalitat
infantil (mortalitat endògena), tot i que augmentaven notablement en èpoques de mortalitat catastròfica,
provocades per:
1
1.1.2.1. CONFLICTES BÈL·LICS: de per sí no causaven grans estralls, però provocaven fam, l'aparició o la
propagació d'epidèmies, etc. Algunes de les que causaren fam i epidèmies van ser la Guerra dels Trenta Anys
(1618−1648) o a Catalunya, la Guerra dels Segadors (1640−1652).
1.1.2.2. EPIDÈMIES: es contagiaven amb una facilitat espantosa i les conseqüències eren panorames
dantescos. Algunes de les més mortíferes i/o habituals foren:
Pesta pneumònica i Pesta Bubònica − Pesta de Justinià (s. VI), Pesta Negra (s. XIV−XVIII) ! procedent
de l'Àsia central, els mongols la van passar als genovesos en el setge de Kaffa
Verola, tifus, malària, febre groga, disenteria, lepra, tuberculosi, tisis, sífilis (malaltia secreta) ...
1.1.2.3. CRISIS ALIMENTÀRIES O DE SUBSISTÈNCIES provocades per males collites, guerres, etc.
Provocaven mancança d'aliments, consegüentment un augment dels preus d'aquests i, per tant, un augment de
la mortalitat (sobretot entre les classes baixes)
GRÀFIC 1: RELACIÓ PREU ALIMENTS − POBLACIÓ
1.1.3. ESTRUCTURA PER CLASSES D'EDAT D'UNA POBLACIÓ
Les gràfiques de població pre−industrials tenen forma piramidal a causa de l'alta mortalitat dels primers anys
de la vida. El 50 % de la població moria abans dels 30 anys, dels quals el 20 % moria durant el primer any de
vida.
GRÀFIC 2: PIRÀMIDES D'EDAT PRE−INDUSTRIALS
1.1.4. TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
TAULA 1: DIFERÈNCIES ENTRE ANTIC RÈGIM I RÈGIM DEMOGRÀFIC MODERN
SOCIETATS DE L'ANTIC RÈGIM
DEMOGRÀFIC:
Poca població mundial (relativament)
Esperança de vida baixa (25 − 35 anys)
5 fills per dona de mitjana
Taxa de natalitat alta (40 )
Taxa de mortalitat alta (30 − 40 )
SOCIETATS DE RÈGIM DEMOGRÀFIC
MODERN:
Població mundial quadruplicada
Esperança de vida més alta (70−75 anys)
2 o menys fills per dona de mitja
Taxa de natalitat baixa (10 )
Taxa de mortalitat baixa (10 )
1.1.4.1. CAUSES DE LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA:
• Disminució de la mortalitat causada per millores higièniques i sanitàries
• Reducció dels estralls provocats per les epidèmies (desaparició de la pesta, vacuna contra la verola
de Edward Jenner el 1796, etc.)
• Menys incidència de les crisis de subsistències a causa d'una millor organització econòmica
! Es redueix la natalitat a causa d'un augment de la pressió sobre els recursos que provocà l'equilibri
disminuint els matrimonis i els naixements.
! La transició dura depenent del país en qüestió dels 70 (URSS, Xina) als 185 anys (França).
2
! Es passa del desordre a l'ordre, de la dispersió a l'eficiència
1.1.4.2. CONSEQÜÈNCIES:
• La població es multiplica (de mitjana mundial, entre 1700 i 1950, per 5)
TAULA 2: TRANSICIONS DEMOGRÀFIQUES
PAÍS
Suècia
Alemanya
Itàlia
URSS
França
Xina
Mèxic
TRANSICIÓ
1816 − 1960
1876 − 1965
1876 − 1965
1896 − 1965
1785 − 1970
1930 − 2000
1920 − 2000
DURACIÓ
150
90
90
70
185
70
80
MULTIPLICADOR
3,83
2,11
2,26
2,05
1,62
2,46
7,02
GRÀFIC 3: ESQUEMA DE LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
1.1.5. INTERPRETACIONS I TEORIES DEMOGRÀFIQUES
1.1.5.1. THOMAS ROBERT MALTHUS, anglès (1766 − 1834)
Economista i demògraf. Empirista. Considerat un dels fundadors de l'escola clàssica (juntament amb A. Smith
i D. Ricardo). Pesimista, fatalista. En contra el liberalisme.
En l'assaig titulat An Essay of the Principle of Population (1798) exposà les bases del seu principi de
població:
De la mateixa manera que els seus contemporanis, considera la terra com la font última de tota riquesa
material.
La població, si no es frena, augmenta en progressió geomètrica, mentre que els recursos necessaris per
a la subsistència (l'oferta d'aliments) augmenta de forma aritmètica (llei rendiments marginals
decreixents). La població creix de manera constant i ràpidament, però arriba un moment en què es troba amb
els frens, que primer reduiran el creixement i, per últim, el pararan:
FRENS POSITIUS O REPRESSIUS (Positive checks) ! Són els que augmenten la mortalitat ! Guerres,
epidèmies o fam
FRENS PREVENTIUS (Preventive checks) ! Són els que disminueixen la natalitat ! Contraure el
matrimoni a una edat més avançada.
Darrere la teoria malthusiana que cal frenar el creixement de la població, s'hi amaga el propòsit explícit de
combatre la idea que un repartiment millor de la riquesa pogués resoldre el problema.
Godwin criticà la teoria de Malthus i aquest creà un nou fre el 1803: la restricció o control moral. Així, podia
justificar que es podia evitar el desastre si els pobres practicaven l'abstinència sexual.
1.1.5.2. ESTHER BOSERUP, danesa (1910 − 1999)
3
Hi haurà innovació tècnica davant una superpoblació de manera que es pugui incrementar la producció i fer
front a la mancança (el canvi demogràfic és el motor del canvi). Es tracta d'una teoria antimalthusiana que
inverteix la teoria de Malthus.
• LA PRODUCCIÓ DE SUBSISTÈNCIES: BASES TÈCNIQUES I DRETS DE PROPIETAT
1.2.1. CARACTERÍSTIQUES DE LA PRODUCCIÓ AGRÍCOLA PRE−INDUSTRIAL
• Producció de subsistència
• Base energètica: energia orgànica (autorreproducció a través de la fotosíntesi)
• Aprofitaments no accelerables ni esgotables (respecte per la natura)
• Base de l'economia: la terra (pels cultius, per pasturar, boscos)
• A la fi del període ja s'usen altres energies (hidràulica i eòlica)
• Pràctiques per contrarestar l'escassetat del sòl fèrtil i l'insuficiència hídrica:
ROMPUDES
ROTURACIONS
ABANCALAMENTS (dividir la terra en trossos de terra plana limitats per rases, arbres o marges)
TERRASSES
CONSTRUCCIONS HIDRÀULIQUES (sèquies, aqüeductes...)
• Mètodes de reposició de nutrients:
TAULA 3: ÚS AGRÍCOLA DE LA TERRA (GUARETS)
ÚS DE
TIPUS
LA
SOCIETAT
TERRA
Agricultura
Guaret incipient
forestal
(Neolític)
Societat
Guaret
agrària
arbustiu
Neolític
FONTS
DURADA DEL GUARET
ENERGÈTIQUES
Inici domesticació
de la blota, solar
Inici domesticació
de la blota, solar
Roda hidràulica i
molí de vent
Bosc gran
Cendres
1 o 2 anys collita
10 anys
Bosc menut Cendres
2 o 3 anys collita
CH
r. 3 fulles
Guaret Societat
bianual Agrària
FERTILITZAN
25 anys
Guaret
triennal
Animals
domesticats
TIPUS DE
GUARET
Societat
Agrària
GB Guaret
GB blanc
Animals
CH CP
(herbes
domesticats
espontànies)
Roda
hidràulica i
Adob animal
4
Adob en verd
molí de vent
GB CH
CP GB
Animals
domesticats
Guaret
Revolució
quatrienal agrícola
Roda
(Sistema
hidràulica i CH CP
Norfolk) Trànsit
molí de vent
Societat
r. 4 fulles Industrial
Inicis carbó
fòssil
5