Economia de l'empresa

Economia de l’empresa
1 Batxillerat
L’empresa i entorn
1.1
L’empresa com a unitat econòmica
Encara que parlem de persones diferents amb condicions diferents, les necessitats
que tenen solen ser il·limitades. El fet que els béns siguin escassos fa que tinguin un
valor; per tant, qui els vulgui haurà de pagar alguna manera per obtenir-los.
EMPRESA: conjunt
d’elements organitzats i
coordinats per la direcció,
orientats cap a l’obtenció
d’una sèrie d’objectius, i que
actuen sota condicions de
risc.
Les empreses, per poder realitzar
la funció de producció dins del
sistema econòmic, necessiten uns
grups socials anomenats famílies,
que tenen com a funció el consum
i aporten factors de producció. El
consum i la producció son les dues
activitats clau en totes les
relacions d’intercanvi que es
generen en el sistema econòmic.
Objectius de l’empresa.
El fi de l’empresa o objectiu general és el primer nivell en la jerarquia dels objectius i
és la missió o la raó de ser de l’empresa com a unitat econòmica.
Els objectius pròpiament dits són aquells que vol aconseguir l’empresa durant un
període concret, les metes triades una vegada s’ha analitzat l’entorn i, que s’ha d’anar
adaptant a ell i per tant aquests solen ser canviants, però evidentment sense perdre de
vista el fi de l’empresa.
1
Economia de l’empresa
1 Batxillerat
Els subobjectius també els podríem anomenar objectis departamentals o operacionals,
que són els que ens ajudaran a aconseguir els objectius prèviament marcats i els que
impliquen tota la plantilla.
Conflicte d’objectius
A l’hora de fixar els objectius, s’ha de mantenir un equilibri amb totes les persones que
estan relacionades amb l’empresa, ja que cadascuna d’elles voltrà qie se satisfacin els
seus interesos:

Propietaris, socis, accionistes... voldran el màxim rendiment, un benefici i el
màxim dividend.

L’empresari professional tindrà com objectiu fer bona gestió, creixement de
l’empresa, millora de les inversions, etc.

Els treballadors voldran millorar el seu salari i les seves condicions laborals,
seguretat,...

Els clients voldran que l’empresa compleixi amb els compromisos d’entrega de
productes, condicions de venda com descomptes, etc.

Els proveïdors intentaran cobrar en els terminis pactats i que l’empresa
compleixi els compromisos que s’han marcat.

Els bancs i institucions financeres coldran assegurar-se que l’empresa els
pugui tornar els diners prestats juntament amb els corresponents interessos

L’estat i les administracions públiques tindran com interès cobrar els
corresponents impostos.
Cadena de valor
És una forma d’anàlisi de l’activitat empresarial mitjançant la qual una empresa
disgrega l’activitat global en diferents parts amb l’objectiu d’identificar fonts d’avantatge
competitiu eb les accions que generen valor. En la cadena de valor podem diferenciar
tres elements bàsics:

Les activitats bàsiques primàries, que tenen
desenvolupament del bé o servei que ofereix l’empresa.
a
veure
amb
el

Les activitats de suport a les activitats primàries, com l’administració,
organització dels recursos humans, etc.

El marge o diferencia entre el valor real i els costos totals. Segons com
sigui aquest marge l’empresa pot veure quines activitats son rendibles i quines
no, de manera que si alguna no ho es pot plantejar-se l’opció de subcontractarla a una altra empresa externa (outsourcing).
Elements que la componen
Tota empresa que produeix béns i serveis ha de tenir en compte una serie de factors:
2
Economia de l’empresa
1 Batxillerat

Factors humans o actius. Son les persones físiques o jurídiques que tenen
una vinculació directa amb l’empresa.

Factors materials o passius. Son els béns econòmics de l’empresa. Distingim
dos:
•
Capital fix. Tot el capital de l’empresa que dura més d’un exercici econòmic.
•
Capital circulant. Tot el capital que es renova cada exercici i que depèn del
cicle d’explotació.

Organització. Conjunt de relacions d’autoritat, de coordinació i de comunicació
que formen l’activitat del grup humà entre si i amb l’exterior.

Entorn. Tots aquells factors que condicionen d’alguna manera l’actuació de
l’empresari o l’empresària i de l’empresa, des de la normativa governamental
fins als clients o proveïdors.
Funcions que realitza
Per poder coordinar tots els seus elements i assolir els objectius prèviament marcats
l’empresa es divideix en una sèrie de d’àrees funcionals o departaments que actuen
conjuntament:

Àrea comercial. Inclou el conjunt d¡activitats necessàries per fer arribar als
consumidors els béns i els serveis produïts. Aquest té dues funcions:
•
Abans de la producció, que analitza les necessitats dels consumidors
mitjanant l’anàlisi de mercat.
•
Un cop produït el producte, que consisteix a dissenyar una política
comercial adequada per poder vendre’l.

Àrea de producció. Controla l’aprovisionament de les matèries primeres i
gestiona la producció de béns i serveis.

Àrea d’inversió i finançament. Captar fons necessaris per al funcionament de
l’empresa i dur a terme la política d’inversions. Totes les àrees de l’empresa
necessiten finançament i s’han d’adaptar als pressupostos de l’empresa.

Àrea de recursos humans. Selecciona i contracta treballadors, els forma i
organitza tot el personal a més d’una funció bàsica d’administració gestionant
tota la documentació que se’n derivi de les altres.
Aquesta distribució és la que es troba en una empresa industrial. Si parlem d’una
empresa comercial, l’àrea de producció no existeix, ja que no es transformen
productes sinó que tan sols es distribueixen.
3
Economia de l’empresa
1 Batxillerat
1.2
Influència de l’entorn a l’empresa
L’empresa com a sistema
Entenent el sistema com un conjunt d’elements interrelacionats entre ells i amb el
sistema econòmic global. Aquest sistema econòmic pertany a un tot unitari relacionat
amb l’entorn. O el medi en el que actua. L’empresa, com a sistema es pot representar
amb la manera següent:
L’empresa com a sistema te les característiques següents:

És un sistema obert. Com es que es relaciona amb l’entorn, tot allò que passa
fora de la mateixa empresa l’afecta i influeix en les seves decisions.

Està composta per la combinació d’elements o subsistemes diferents,
combinació que li atorga unes característiques concretes que no te cap dels
subsistemes que la formen. Per tant, com actuen tots els subsistemes junts,
se’n treu més rendiment que cadascun per separat (sinergia).

És un sistema global. Qualsevol influència que rebi algun dels seus
subsistemes repercuteix sobre els altres i sobre tot el conjunt de l’empresa.

S’autocontrola. S’adapta a qualsevol canvi conjuntural, com pot ser un canvi
de la demanda, un augment de preus, etc.
L’entorn
El sistema econòmic s’entén com la manera de resoldre els problemes econòmics
bàsics d’una societat en un moment històric i social determinat. L’empresa no és un
independent aliè a les estructures o infraestructures dels sistema.
L’empresa no es res més que un element del subsistema productiu dins d’un sistema
econòmic mes ampli. Per això està condicionada per l’estructura econòmica en què es
troba immersa. Podem dir que l’empresa és un subsistema que forma part d’un entorn,
del qual podem diferenciar:

L’entorn general, que afecta totes les empreses en general.

L’entorn específic, que afecta d’una manera concreta cadascuna de les
empresses i varia segons el tipus d’empresa.
4
Economia de l’empresa
1 Batxillerat
CULTURA D’EMPRESA: sèrie d’influències constants i duradores que condicionen
d’alguna manera el comportament de les persones que componen l’empresa; es a
dir, la personalitat de l’empresa, el fet diferencial.
Responsabilitat social de l’empresa
L’empresa és responsable de problemes socials com la pol·lució de l’aire i de l’aigua,
etc. A més ha de tenir en compte aspectes tan importants com l’ètica empresarial, el
tracte amb els clients, la política empresarial, etc.
Actualment l’empresa ha de considerar els aspectes socials i, a conseqüència d’això,
els efectes que les decisions de l’empresa tindran en la societat en general.
Els costos socials negatius no són res més que despeses directes o bé indirectes
suportades sense compensació per persones alienes a l’empresa, a conseqüència de
l’activitat d’aquesta. El cost social positiu és aquell cost de l’empresa que té una
repercussió positiva en la societat.
L’altra opció és que els costos vagin a càrrec dels organismes públics, però això faria
que, indirectament, els costos socials els estiguessin pagant tots els ciutadans.
La llei obliga les empreses a adaptar les seves instal·lacions, com poden ser les
màquines o la manera de treballar, amb la finalitat de reduir al màxim els possibles
costos socials negatius. D’altra banda, les empreses que inverteixen en el medi
ambient tenen beneficis de tipus fiscal.
En tot això ens sorgeixen dos conceptes que són prou importants per destacar-los:
1. La responsabilitat social corporativa (RSC).
2. L’ètica empresarial.
1. La responsabilitat social corporativa(RSC)
Integració activa i voluntària per part de les empreses de les preocupacions socials i
mediambientals en les seves operacions comercials i en les seves relacions amb els
seus interlocutors, amb l’objectiu de millorar la seva situació competitiva i el seu valor
afegit.
No ens referim només a complir la normativa, sinó que es tracta d’una sèrie de codis
de conducta que formen part de la cultura empresarial. L’aplicació de la RSC en l’ambit
empresarial repercuteix positivament en els resultats de l’empresa.
2. L’ètica empresarial
Hi ha una sèrie de normes d’educació, basades en el que es considera moralment
correcte, de general acceptació. L’empresa ha d’aplicar l’ètica en totes les seves
activitats: en la gestió, el servei que ofereix, la qualitat dels seus productes... i,
5
Economia de l’empresa
1 Batxillerat
sobretot, en l’honradesa que ha de caracteritzar totes les seves relacions internes i
externes.
Si l’empresa actua aplicant els principis ètics en els seus negocis, aquests li generaran
beneficis:

L’augment del seu prestigi, l’acceptació i la preferència davant dels
competidors.

La fidelitat dels seus clients i proveïdors, que farà que s’incrementin les seves
vendes.

La motivació i la millora en el treball del seu personal, que millorarà la
productivitat.

La possibilitat de rebre millors suports financers, ja que els informes que es
facin sobre ella seran positius en aquest sentit.
1.3
L’empresari, l’empresària
EMPRESARI/A: es aquella persona o aquelles persones encarregades de pendre
decisions per tal d’assolir els objectius de l’empresa, coordinant tots els elements de
l’empresa i actuant sota condicions de risc.
Diem condicions de risc perquè l’entorn es variable. L’empresari no sempre es el
propietari. Per exemple a grans empreses es sol contractar a una persona amb
experiència.
Funcions de l’empresari/a

Planificar: crear un pla amb uns objectius.

Gestionar: ‘‘dirigir’’ tots els elements de l’empresa cap a un objectiu.

Organitzar o coordinar: que tot el conjunt sigui el mes eficaç possible.

Controlar: conèixer si estan complint els objectius marcats per el pla i corregir
les desviacions.
1.4
Classificació de les empreses
Classificació segons l’activitat

Sector primari: empreses que realitzen activitats referents als recursos
naturals

Sector secundari: empreses que es dediquen a activitats transformadores o
industrials. En aquestes hi ha un procés productiu.
6
Economia de l’empresa
1 Batxillerat

Sector terciari: empreses comercials.
Classificació segons la mida

Criteri econòmic: es el volum de facturació, els ingressos obtinguts per les
vendes.

Criteri tècnic: és el nivell tecnològic, la innovació del capital.

Criteri patrimonial: patrimoni que té (béns, drets, obligacions).

Criteri organitzatiu: té a veure amb el nombre de treballadors de l’empresa i
amb la seva organització.
Classificació segons la propietat del capital

Empresa privada: es propietat de persones físiques o jurídiques particulars.

Empresa pública: es propietat de l’Estat o qualsevol entitat de caràcter públic.

Empresa mixta: es compartida entre l’Estat i particulars. Però si es
majoritàriament de l’Estat s’anomena pública.
Classificació segons l’estructura jurídica

Individual: únic propietari.

De socis o societària: més d’un propietari. Quan son de diversos propietaris
s’agrupen i formen un patrimoni comú aportant cada un per l’explotació
Formes jurídiques d’empreses
7
Economia de l’empresa
1 Batxillerat
2.1 L’empresa individual
És un tipus d’empresa que té personalitat física; es a dir, es propietat d’una persona.
Les podem classificar en empresari o empresària individual i societat civil privada.
Empresari o empresària individual
Es tracta d’una persona física que realitza en nom propi i mitjançant una empresa una
activitat comercial, industrial o professional. Ha de ser major d’edat i tenir plena
disponibilitat dels béns propis.
Aquesta figura implica el control total de l’empresa per part del propietari, que dirigeix
personalment la seva gestió i respon dels deutes socials contrets davant de terceres
persones ab tot el seu patrimoni present i futur. Responsabilitat il·limitada.
Per constituir aquest tipus d’empresa no fa falta un capital mínim. El nom de l’empresa
ha de ser el del titular.
Els empresaris individuals tributen ( paguen a hisenda) mitjançant l’impost sobre la
renda de persones físiques (IRPF), ja que el benefici de l’empresa esta considerat com
a individual.
Societat civil privada
Contracte pel qual dues o més persones s’obliguen a posar en comú diners, béns o
indústria, amb la voluntat de repartir-se’n els guanys. Es consideren empreses
individuals, perquè no tenen personalitat jurídica; tenen personalitat física.
Aquestes societats tenen responsabilitat il·limitada i personal davant terceres
persones. No hi ha límit de capital, la raó social pot ser qualsevol nom elegit pels socis
i els socis civils tributen mitjançant l’(IRPF), ja que el benefici de l’empresa es
considera individual, perquè actuen com a persones físiques.
2.2 L’empresa societària
Empresa amb personalitat jurídica, que adquireix una personalitat pròpia diferent de la
dels seus propietaris. Totes les societats han d’estar formalitzades en escriptura
pública i inscrites al Registre Mercantil. Les podem classificar en societats civils
públiques, societats mercantils i societats d’interès social.
Societat civil pública
Té el mateix objectiu i les mateixes característiques que la societat civil privada, però
els pactes entre els socis són públics i es constitueixen mitjançant escriptura pública
atorgada davant notari.
Societat mercantil
Societats formades per diverses persones que reuneixen un fons patrimonial comú per
col·laborar en l’explotació d’una empresa, amb la finalitat d’obtenir-ne un benefici i
participar en el repartiment dels guanys. Les podem classificar en:
a) Societats personalistes. La gestió correspon als socis i, és més important
l’aspecte personal de cadascun que el capital en si. Dins d’aquest grup hi
trobem la societat col·lectiva i la societat comanditaria simple.
8
Economia de l’empresa
1 Batxillerat
Societat col·lectiva
Les qualitats personals dels socis són determinants per al funcionament, ja que es
tracta d’una societat personalista. Les característiques són les següents:

El nombre mínim de socis per a la seva constitució és de dos, però no hi ha un
màxim.

Tots els socis intervenen en la gestió de l’empresa.

Els socis responen dels deutes socials davant de terceres persones de manera
personal, solidària i il·limitada

No hi ha un capital mínim per a la seva constitució.

La raó social ha de ser el som de tots els socis, o el d’un d’aquets seguit de
l’expressió i companyia o l’abreviatura i cia. Sempre, seguit de l’expressió
societat col·lectiva o les sigles SC.

Aquestes societats tributen per l’impost de societats.
Societat comanditària simple
Les característiques d’aquestes societats són les següents:

Hi coexisteixen dos tipus de soci:
•
Col·lectius. Intervenen directament en la gestió de la societat i responen de
manera personal, solidària i il·limitada davant els deutes socials.
•
Comanditaris. Realitzen una aportació econòmica a la societat i participen
únicament dels resultats econòmics, sense intervenir en la gestió de
l’empresa. Tenen una responsabilitat limitada a la seva aportació

El nombre mínim de socis és de dos, un ha de ser col·lectiu i l’altre,
comanditari.

La condició de soci no es pot transmetre lliurement sense el consentiment dels
altres socis.

No hi ha un capital social mínim per a la seva constitució.

La raó social està formada pel nom de tots els socis col·lectius seguits de
societat en comandita o l’abreviatura s. en c. o s. com.
b) Societats capitalistes. És més important l’aportació de capital que les
característiques personals dels socis. La gestió no ha de recaure
necessàriament en els socis, ja que es pot contractar un empresari o
empresària professional perquè les gestioni. Dins d’aquest grup hi trobem la
societat comanditària per accions, la societat de responsabilitat limitada, la
societat anònima i la societat laboral.
9
Economia de l’empresa
1 Batxillerat
Societat comanditària per accions
Les seves característiques generals són pràcticament comunes amb les de les
societats comanditàries simples. Les diferències són les següents:

La participació dels socis comanditaris és representada per accions, que són
parts alíquotes del capital. Han de tenir un capital mínim de 60101,21 € , que
en el moment de la constitució de la societat ha d’estar totalment subscrit i
desemborsat com a mínim en un 25%.

El nombre de socis comanditaris ha de ser com a mínim de dos i almenys un
ha de ser col·lectiu.

La raó social pot ser qualsevol nom elegit pels socis seguit de societat en
comandita per accions o l’abreviatura s. en c. per a. El nom del socis
comanditaris no pot figurar mai en el nom de la societat.

Aquestes societats tributen per l’impost de societats.
Societat de responsabilitat limitada
Societat de caràcter capitalista, apropiada per a societats amb pocs socis i que no
necessiten una xifra elevada de capital.
Característiques generals:
 El nombre de socis per la seva constitució és d’un o més d’un. Quan estan
formades per un sol soci s’anomenen societats unipersonals.

Entre els drets dels socis hi ha els següents:
a) Dret de participar en el repartiment de beneficis i en el patrimoni de la
societat en cas de liquidació.
b) Dret de tempteig en l’adquisició de les participacions dels socis sortints.
c) Dret de participar en les decisions socials i ser elegits com a
administradors.
d) Dret d’informació en els períodes establerts en les escriptures.

Responsabilitat limitada al capital aportat.

El capital social està dividit en participacions. No pot ser inferior a 3005,06€.

La raó social ha d’estar formada pel nom seguit de societat de responsabilitat
limitada o societat limitada o ve les sigles SRL o SL.

La transmissió de les participacions socials s’ha de comunicar als
administradors, el nombre, la identitat de l’adquirent i el preu. Hi tenen
preferència els socis restants.

Aquestes societats tributen per l’impost de societats.
10
Economia de l’empresa
1 Batxillerat
Societat limitada nova empresa
És una especialitat de la societat de responsabilitat limitada (SRL), un cas particular
que es va crear per facilitar i simplificar els tràmits de creació d’una societat tipus
PIME o més aviat les ara anomenades microempreses.
Característiques:
Anotarem únicament les que canvien:

El nombre màxim de socis en el moment de la constitució es limita a cinc, que
han de ser persones físiques.

El nombre de socis pot ampliar-se amb la transmissió de participacions socials.
Si els nous socis són una persona jurídica, el termini màxim per fer la
transmissió a favor de persones físiques es de tres mesos.

El capital mínim és de 3012 € i el màxim de 120202€.

La denominació social ha de ser els cognoms i el nom d’un dels socis més un
codi alfanumèric únic. Haurà de figurar la indicació Societat Limitada Nova
Empresa o SLNE.

Se li dona ajudes fiscals i facilitats comptables.

Importants facilitats per continuar la seva activitat com a societat de
responsabilitat limitada.
Societat anònima
Societat purament capitalista, el capital és l’únic element important. És el tipus de
societat que s’adapta millor a les grans empreses.
Característiques generals:
 El nombre de socis per a la constitució pot ser d’un o més d’un, físiques i
jurídiques. Quan es d’un únic soci s’anomenen societats unipersonals.

La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat.

El capital d’una societat anònima es divideix en parts iguals i cadascuna d’elles
s’anomena acció.

El capital mínim es de 60101,21€. En el moment de la creació el capital ha
d’estar totalment subscrit i desemborsat almenys en un 25%.

La raó social ha d’estar formada pel nom de la societat seguit de societat
anònima o SA.

La transmissió de les accions és lliure una vegada que la societat s’hagi inscrit
al Registre Mercantil.

Aquestes societats tributen per l’impost de societats.
11
Economia de l’empresa
1 Batxillerat
Societat laboral
Són societats anònimes o de responsabilitat limitada en què la majoria del capital
social, es propietat dels treballadors que presenten serveis retribuïts de manera
personal i directa i la relació laboral dels quals és de caràcter indefinit.
Característiques:
 Cap soci no pot tenir accions o participacions que representin més de la tercera
part del capital, excepte les entitats públiques, que poden arribar fins al 49%. El
nombre mínim de socis és de quatre, dels quals tres han de ser socis
treballadors.

La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat.

El capital social està dividit en accions nominatives o en participacions. Hi ha
accions i participacions de dues classes:
a) Classe laboral: estan destinades als socis treballadors.
b) Classe general: propietat dels socis no treballadors.

Aquestes societats poden contractar treballadors que no siguin socis, però amb
algunes limitacions d’hores que dediquen a l’empresa.

La raó social pot ser qualsevol nom seguit de societat de responsabilitat
limitada labora (SRLL)l o societat anònima laboral(SAL).

Per a la transmissió d’accions de la classe laboral es donarà preferència als
treballadors indefnits que no siguin socis.

Aquestes societats han de construir obligatòriament un fons especial de
reserva amb el 10% del benefici líquid obtingut.
Societat d’interès social
Societats que no pretenen obtenir benefici, sinó satisfer les necessitats comunes dels
seus membres.
Societat cooperativa
Associació de persones físiques o jurídiques amb interessos i necessitats comunes
que desenvolupen una activitat empresarial.
Característiques generals:
 Poden ser de primer grau (5 socis, persones físiques), de segon grau o ulterior
grau (3 socis, persones jurídiques). Poden tenir associats, que cobren
interessos per la seva aportació i no responen personalment dels deutes.

La responsabilitat dels socis pels deutes de la cooperativa queda limitada a
l’import nominal de les respectives aportacions socials. Però els estatuts de la
societat poden determinar una altre responsabilitat, que pot ser il·limitada.

El capital social mínim és varialbre segons el nombre de socis.
12
Economia de l’empresa
1 Batxillerat

La raó social ha d’incloure de manera general l’exressió societat cooperativa (s.
coop.).

El 30% dels excedents obtinguts s’ha de destinar al fons de reserva obligatori i
al fons d’educació i promoció.
El procés de direcció de l’empresa
3.1 El procés de direcció
Consisteix a realitzar tasques de govern, donar tot tipus d’instruccions i establir els
criteris que es creguin convenients per a la consecució dels objectius marcats.
3.2
Funció de planificació
Consisteix a fixar uns objectius, marcar estratègies per aconseguir-los i establir criteris
de decisió.
Classificació de plans
1. Per las seva naturalesa i característica.
a) METES: són el punt de partida de la planificació.
b) OBJECTIUS: caràcter general, ja que involucren tota l’empresa i tothom a de
contribuir a aconseguir-los; SUBOBJECTIUS: es refereixen a temes més
específics, que afecten àrees concretes de l’organització. A l’hora d’establir
objectius s’ha de tenir en compte que:

Siguin realistes i es puguin adaptar al moment en què es posin en
pràctica.

S’estudiïn i s’aprofitin les possibilitats de l’entorn.

S’estableixen prioritats entre les diferents objectius i subobjectius.

El mínim de conseqüències imprevistes i que els seus costos siguin
mínims.

Els subsistemes de l’empresa tinguin els recursos necessaris per
obtenir-los.
c) POLÍTIQUES: principis bàsics que serveixen de guia per prendre decisions
específiques i delimiten uns certs límits d’actuació.
d) PROCEDIMENTS: els passos que s’han de seguir per executar una acció.
e) REGLES: indiquen què es pot fer i que no es pot fer. Són molt estrictes.
f)
PRESSUPOSTOS: preveuen les necessitats de diners per afrontar els plans
marcats.
13
Economia de l’empresa
1 Batxillerat
2. Per la seva dimensió.
a) A LLARG TERMINI: es preveuen en un període superior a 5 anys.
b) A MIG TERMINI: s0’han d’assolir en un temps superior a un any i inferior a 5
anys.
c) A CURT TERMINI: tenen cm a límit d’exercici econòmic un any.
3. Per funcions o departaments.
Etapes de procés de planificació
1. Anàlisis de la situació inicial.
2. Fixació dels objectius.
3. Creació d’alternatives o determinació de les línies d’actuació (diferents camins
per assolir els objectius.
4. Avaluació de les alternatives.
5. Elecció de l’alternativa.
6. Control i determinació de esdeveniments.
3.3 Funció d’organització
La funció d’organització fa que els plans siguin una realitat amb la col·laboració
conjunta de tots els elements que formen l’empresa.
ORGANITZACIÓ: funció que té per finalitat dissenyar una estructura en què quedin
definides totes les tasques que ha de realitzar cada persona que compon l’empresa.
Té com a objectiu ordenar el conjunt de relacions que poden sorgir entre les diverses
tasques i entre totes les àrees de funcionament de l’empresa.
Funció d’un procés d’organització
1. Determinar els nivells d’organització.
2. Atribuir funcions a cada nivell de comandament.
3. Definir la relació entre els nivells d’organització.
4. Distribuir les funcions i determinar-les a cada persona de l’empresa.
Comunicació a l’empresa
La comunicació es un dels punts mes importants perquè l’empresa funcioni amb total
garantía.

Comunicació ascendent: vertical de baix a dalt. ( empleats
14
direcció)
Economia de l’empresa
1 Batxillerat

Comunicació descendent: vertical de a dalt a baix. (direcció

Comunicació horitzontal: mateix nivell jeràrquic.
empleats)
Organització del treball
Conjunt de normes per coordinar l’empresa.
Evolució historica de l’organització del treball
Escola d’organització científica del treball
FREDERIC W TAYLOR (1856) “pensilvania”
taylorisme.

Finalitat de racionalitzar el treball eliminar el temps mort i marcar els moviments
justos.

Les tasques les organitzava l’oficina tècnica.

Salaris basats en el rendiment.

Al final va ser rebutjat perquè el treball era monòton, i a causa produïa
cansament i fatiga.
HENRY FAYOL. Fa un sistema d’organització que organitzava l’empresa en un tot
global.

Estructura jeràrquica. Cada persona depèn d’un únic superior.

Funció més important: l’administrativa.
Escola de relacions humanes
ELTON MAYO. Fer el treball mes humà. Comprova que el rendiment dels treballadors
augmentaven si els explicava la importància de la seva feina. Introduïa música
ambiental, feien descansos. Relacionava el personal de la planta, i la relació d’amistat.

Incentius diferents materials

Atenció de l’empresa cap al treballador

L’home no es una maquina.
La motivació a la feina
L’empenta que cal per cobrir les necessitats es pot anomenar motivació.

Diners: per el consum. Necessitats vitals. Necessitats d’estatus.

Expectatives de futur. Poder millorar i ascendir.

Reconeixement del treball. Tenir en compte l’esforç de cada persona i
recompensar-lo.

Col·laboració en el treball. Tenir responsabilitat.
15
Economia de l’empresa
1 Batxillerat
Teoria Maslow
Representava les necessitats en forma de piramide.
L’organització formal
És l’estructura que es fa a priori i amb una finalitat determinant. (Mitjanes i grans
empreses) tenen diversos centres de desició i de control del treball, la gestió es
complexa i la plantilla no es reduïda.
Estructura organitzativa
Segons les tasques que es realitzen, de manera que s’assignin a cada persona
aquelles per a les quals estigui més capacitada: aixi es formen els departaments:

Per funcions. Depenent la seva especialització, la capacitat i d’acord amb la
feina que hauran que realitzar.

Per producte. (empreses + un producte) l’agrupació del personal segons el
producte final que s’obtingui.

Per processos. Per les fases que componen qualsevol cadena de producció.

Per les zones geogràfiques. El personal que conegui la zona on està destinat
el producte i els clients estiguin més ben atesos.

Diverses maneres de relacionar-se

Relacions lineals. Lligam entre ordres.

Relacions de staff. Finalitat d’assessorament per part d’especialistes.
Models d’estructura organitzativa
 Model lineal o jeràrquic. Tothom depèn d’un superior.

Model funcional. Existencia d’especialistes que dediquen tot el seu esforç
auna tasca concreta.

Model en línia o d’assessorament (staff). Intenta solucionar inconvenients
dels models anteriors

Model en comitè. Cooperació de diverses persones a l’hora d’assumir autoritat
i responsabilitat: comparteixen decisions.

Model matriarcal. Combina com a mínim dues variables organitzatives.
Els organigrames
Són la presentació gràfica, sintètica i simplificada de l’estructura de l’organització
empresarial, i donen a conèixer les característiques primordials d’aquesta estructura.
Segons la forma:
 Organigrames verticals. Jerarquia de comandaments, les posicions més
elevades tenen més autoritat.
16
Economia de l’empresa
1 Batxillerat

Organigrames horitzontals. Les unitats de comandament a l’esquerra, els
subordinats a la dreta.

Organigrames radials. Com més al centre, el càrrec és més alt.
Segons la finalitat
 Organigrames informatius. Informació global de l’empresa.

Organigrames d’anàlisi. La totalitat de l’estructura organitzativa d’una manera
detallada.
Segons l’extensió
 Organigrames generals. Tota l’estructura general de l’empresa.

Organigrames detallats. Informen sobre l’organització d’un departament
concret.
Segons el contingut
 Organigrames estructurals. Representen les unitats que formen l’empresa i
les seves relacions.

Organigrames personals. Representades les persones que ocupen diferens
unitats.

Organigrames funcionals. Informen sobre com estan formades cadascuna de
les unitats marcades en el gràfic.
L’organització informal
No neix d’una manera predeterminada, sinó es conseqüència d’una sèrie de
circumstàncies naturals:
-
Relacions personals entre els membres.
-
Aparició de líders espontanis en qüestions que no tenen res a veure amb
l’empresa.
-
L’existència de problemes a l’empresa i la necessitat de fer reivindicacions.
3.4 Funció de gestió
Gestionar vol dir intentar que les persones actuïn realitzant les tasques necessàries
perquè s’assoleixin els objectius marcats. Hi ha diversos nivells de direcció que
s’encarreguen de diferents tasques.

Alta direcció. Ubicats als alts càrrecs de l’empresa.

Nivell intermedi. Caps de departament.

Nivell de gestió. Directius o directives que tenen la responsabilitat directa
sobre l’assoliment de tots els plans fets.
17
Economia de l’empresa
1 Batxillerat
DOUGLAS McGREGOR
El directiu/iva té una sèrie de funcions que es poden diferenciar de la manera següent:

Elegir les tasques que s’han de realitzar.

Transmetre les tasques que s’han marcat a les persones que té al seu càrrec.

Donar instruccions a aquestes persones perquè puguin realitzar les tasques
amb els mètodes i procediments correctes.

Crear bones situacions de treball, amb la finalitat de motivar al personal.
Les aptituds personals poden ser innates, les tècniques s’aprenen a les escoles
d’administració d’empreses. S’hi destaquen dos estils de direcció:
-
Purament autoritari. Ordres imperatives.
-
Més democràtic. Les decisions es prenen d’una manera participativa entre les
persones interesades.
McGregor opina que hi ha dos tipus de treballadors:
TEORIA X:
a) Aversió al treball (s’ha de suportar).
b) No tenen ambició, ni volen responsabilitats.
c) Prefereixen que els manin.
d) No volen canvis, volen mètodes coneguts.
TEORIA Y:
a) Volen treballar
b) Ambició, imaginació i creativitat.
c) Volen responsabilitats en la seva feina.
d) El treball desprèn energies positives naturals.
3.5 Funció de control
Controlar consisteix bàsicament a verificar que tot surti tal com s’havia previst en fer la
planificació, detectar les desviacions que es produeixin respecte a les previsions
prèvies i corregir-les abans de que es produeixin conseqüències negatives.
Etapes de control
1) Marcar uns estàndards. Mesures que es considerin normals.
2) Mesurar activitats. Analitzar el que s’ha obtingut en la realitat.
18
Economia de l’empresa
1 Batxillerat
3) Corregir les desviacions obtingudes. Analitzar i determinar els motius que
les han originat.
La presa de decisions.
4.1 Concepte de presa de decisions
Procés de convertir la informació en acció, essent la decisió el conjunt d’accions
adoptades en un moment concret.
19
Economia de l’empresa
1 Batxillerat
4.2 Etapes de presa de decisions
1) Definir l’objectiu que es vol assolir.
2) Aconseguir tota la informació per assolir l’objectiu.
3) Hipòtesis sobre el comportament de les variables que es tinguin.
4) Dissenyar alternatives(matriu)
5) Avaluar cadascun dels camins marcats.
6) Seleccionar la solució mes adequada.
4.3 La matriu de decisió
Una taula que conté tots els elements que intervenen en el procés de la presa de la
decisió.

Estratègies. Variables controlables i són les alternatives o les opcions
d’elecció que es poden triar que construeixen l’element bàsic de la decisió.

Estats de la naturalesa. Variables no controlables. Les possibles situacions en
què aquesta persona es pot trobar.

Desenllaços o resultats esperats. Es pot aconseguir mitjançant estimacions i
prediccions, resultats experimentals, l’aplicació de relacions que ja han existit.

Prediccions de la probabilitat que es produeixi cadascun dels estats de la
naturalesa.
Successos investigats
1
2
...
Estats de la naturalesa
N₁
N₂
...
Probabilitats
P₁
P₂
...
E₁
D₁₁
D₁₂
...
E₂
D₂₁
D₂₂
...
E₃
D₃₁
D₃₂
...
...
...
...
...
Estratègies
Criteris de decisió
Segons els graus de coneixement de la naturalesa es poden presentar tres situacions
de decisió:
a) Situació de certesa.
Es prenen decisions segons la situació de certesa quan se sap amb tota seguretat
l’estat de naturalesa que es presentarà.
20
Economia de l’empresa
1 Batxillerat
b) Situació de risc.
Es poden prendre decisions segons la situació de risc quan es coneixen totes les
probabilitats dels estats de la naturalesa. Per triar, s’ha de calcular el valor necessari
esperat (càlcul de l’esperança matemàtica) de cada alternativa i elegir aquella que
presenti un valor esperat màxim.
VE₁ = (P₁·D₁₁) + (P₂·D₁₂) + (...)
VE₂ = (P₁·D₂₁) + (P₂·D₂₂) + (...)
...
c) Situació d’incertesa.
En aquests casos la determinació es pren d’una manera subjectiva, segons la manera
de ser de qui hagi de prendre la decisió o la seva actitud davant el risc:



Criteri pessimista o de Wald. En aquests casos hi ha dos tipus de criteris que
podria utilitzar:
o
Criteri maxi-min. L’empresari/a triaria el valor més alt entre els mes
baixos de cada estratègia. S’utilitza aquest criteri quan els resultats que
es volen mostrar interessa que siguin els màxims.
o
Criteri mini-max. Es triaria el valor mínim entre els màxims existents.
S’utilitza quan els resultats que es volen mostrar interessa que siguin
els mínims.
Criteri optimista. Segons aquest criteri, hauria d’elegir l’alternativa que li
proporcionés el millor resultat:
o
Criteri maxi-max. Es tria el valor màxim entre els màxims. S’utilitza
quan els resultats que interessa mostrar són els màxims.
o
Criteri mini-min. Es tria el valor mínim entre els mínims. S’utilitza quan
els resultats que interessa mostrar són els mínims.
Criteri Laplace. Enfrontar-se a les decisions sense saber les probabilitats de
cada estat de la naturalesa, però assignant a cada estat la mateixa probabilitat.
Es calcula el valor monetari esperat de cada estratègia, i se n’elegeix aquella
que ofereixi el valor més alt.
Si hi ha tres estats de naturalesa 1/3.
V = (D₁ · 1/3) + (D₁₂ · 1/3) + (D₁₃ · 1/3) =
...

Criteri de Hurwicz. Es basa en el fet de definir un coeficient d’optimisme
(α) referent al desenllaç, que ha d’estar entre 0 i 1. Consegüentment, també hi
ha un coeficient de pessimisme que serà 1 - α .
V = (D₁ · α) + ( D₁₂·( α )) =
21
Economia de l’empresa
1 Batxillerat
...

Criteri de Savage. Crear una nova matriu de desenllaços en termes
d0oportunitat, substituint els valors que teníem en principi per les diferencies o
perjudicis que s’hagin presentat per no haver elegit la millor estratègia, són les
pèrdues o els costos d’oportunitat per no haver elegit correctament. Es prenen
els resultats més bons de cada estat de la naturalesa i s’hi resta el valor de
cada desenllaç. Aleshores, amb els resultats es tria el pitjor resultat ja que
representa el mínim perjudici.
4.4 Arbres de decisió
Eina que utilitza una persona que decideix que vol prendre una decisió única. L’arbre
es una forma de representar la informació disponible i totes les alternatives s’hi poden
trobar.
Fases d’elaboració d’un arbre de decisió.
1. Determinar on es vol arribar.
2. Representar amb l’arbre totes les alternatives possibles.
3. Determinar-ne els resultats i marcar els punts finals.
4. Prendre nota de la probabilitat que hi pot passar a la representació de l’arbre.
Per fer-ho cal utilitzar tres elements:
Punts de decisió.
Esdeveniments.
Resultats esperats.
Una vegada fet l’arbre de decisió, cal fer us de tota la informació econòmica que es té
per arribar a una decisió ajustada. I fer el càlcul següent:
E = ( D₁ · Probabilitat/100) + ( D₁₂ · Probabilitat/100) + (...)=
22
Economia de l’empresa
1 Batxillerat
El departament de recursos humans
Perquè una empresa funcioni cal una bona gestió de recursos humans, es necessita
una bona organització del treball, ja que es considera l’element humà vital per el bon
funcionament de l’empresa.
5.1 L’element humà dins de l’empresa
Importància de l’element humà dins de l’empresa
Està format per les persones que col·laboren en l’organització i evolució de l’activitat
empresarial. Els components de l’element humà són fonamentalment els següents:
23