Drets y deures dels funcionaris públics

advertisement
1. SISTEMA DE RETRIBUCIONS
LES RETRIBUCIONS DEL PERSONAL FUNCIONARI
• Determinat pel grup de titulació de pertinença.
• Quantia fixada a la LPGE.
El sistema actual, establert a partir de l'any 1984, és un sistema retributiu mixt, ja que determina la retribució
total del funcionari tenint en compte criteris subjectius (titulació, antiguitat, formació, rendiment personal,
etc.) i criteris objectius (determinats pel lloc de treball en un sentit estricte).
L'estructura retributiva és la mateixa en totes les administracions públiques i es fixa als articles 23 i 24 de la
Llei 30/1984 (LMRFP).
RETRIBUCIONS BÀSIQUES
RETRIBUCIONS COMPLEMENTÀRIES
Complement de destinació
Sou base
Complement específic
Triennis
Complement de productivitat
Pagues extraordinàries
En funció del grup de titulació i l'antiguitat
(circumstàncies personals).
Quantia fixa establerta a la Llei General de
Pressupostos de l'Estat
Gratificacions per serveis extraordinaris
En funció del lloc de treball (circumstàncies
objectives) o del rendiment del funcionari
(circumstàncies subjectives valorades en funció de
paràmetres objectius).
Establertes a la LGPE mitjançant una quantia
determinada o un increment anual màxim.
Els funcionaris només poden ser remunerats per aquests conceptes, per tant, no es poden aplicar terceres
pagues ni altres fórmules diferents a les previstes legalment.
El capítol referent als drets retributius de la LEBEP no entrarà en vigor fins que s'aprovin les lleis de funció
pública que el desenvolupin. La LEBEP preveu la desaparició de les actuals retribucions complementàries,
que seran substituïdes en quantia i estructura per les que fixin les lleis de cada Administració pública atenent,
entre altres, als següents factors:
• La progressió assolida pel funcionari dins la carrera administrativa.
• L'especial dificultat tècnica, responsabilitat, dedicació, incompatibilitat, exigible per al lloc de treball
o les condicions en què aquell es desenvolupa.
• El grau d'interès, iniciativa o esforç amb què el funcionari desenvolupa el seu treball i el rendiment o
resultats obtinguts.
• Els serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball.
2. Les retribucions bàsiques dels funcionaris
El Sou
1
• Determinat pel grup o subgrup de titulació de pertinença.
• Quantia fixada a la LPGE de cada exercici.
El sou és la retribució bàsica en sentit estricte. El seu valor ve determinat anualment per la Llei de
Pressupostos Generals de l'Estat en funció de cadascun dels grups o subgrups de titulació en què s'organitzen
els diferents cossos i escales.
Cada funcionari percebrà el sou corresponent al nivell de titulació acadèmica que se li va requerir per
ingressar al cos o escala a què pertany (grup o subgrup de classificació per titulació).
El sou dels funcionaris del grup A (A1) no podrà excedir en més de tres vegades el sou dels funcionaris del
grup E (actuals agrupacions professionals) segons la Llei 30/1984.
Els Triennis
• Import en funció del grup o subgrup en què es compleixin, per cada tres anys de servei.
• Quantia fixada a la LGPE de cada exercici.
Els triennis consisteixen en una quantitat igual per a cada un dels grups o subgrups de titulació, no molt
elevada, que incrementa la nòmina del funcionari cada tres anys. Els triennis es van acumulant fins al final de
la relació de serveis.
Han de reconèixer la totalitat dels serveis prestats des que es va començar a treballar a l'Administració i en
qualsevol d'elles. Des de l'entrada en vigor de la LEBEP ja no és necessari tenir la condició de funcionari de
carrera per poder cobrar triennis. L'article 25.2 d'aquesta norma, referent a les retribucions dels funcionaris
interins, estableix que se'ls reconeixeran els triennis corresponents als serveis prestats abans de l'entrada de la
LEBEP.
L'Estatut dels Treballadors també reconeix el dret del personal laboral temporal a cobrar l'antiguitat en els
mateixos termes que el personal laboral fix.
El trienni comença a cobrar−se a partir del moment que es compleixen 3 anys de serveis efectius, bé en la
mateixa administració, bé per acumulació en diferents administracions. En aquest darrer cas, l'interessat haurà
de demanar a les administracions corresponents el certificat de serveis prestats i després sol·licitar el seu
reconeixement per l'entitat on presta serveis.
Còmput dels serveis a efectes de reconeixement de triennis
Computen
No computen
Els serveis prestats de forma
Els serveis prestats a l'administració, simultània en dos llocs de treball o
siguin continuats o no, en qualitat de les jornades superiors a les
funcionari de carrera, interí, eventual ordinàries.
o contractat laboral o administratiu.
Els serveis prestats com a funcionari
en pràctiques.
Els serveis prestats en
administracions públiques d'un altre
Estat membre de la UE.
Els serveis prestats amb caràcter de
prestacions personals obligatòries.
Els serveis prestats com a becari
d'una administració pública.
Els serveis prestats com a laboral si
en extingir−se el contracte es va
rebre la indemnització corresponent
2
i es va renunciar a tot altre dret que
se'n pogués derivar.
Els serveis prestats en qualsevol de
les Administracions públiques i els
seus organismes autònoms.
Els serveis prestats en societats
mercantils públiques.
Les pagues extraordinàries
• Any 2007: sou + triennis + complement destí + % complement específic.
• 2 a l'any (juny i desembre)
Les pagues extraordinàries són dues a l'any, per un import mínim cada una d'elles d'una mensualitat del sou i
triennis, i es meriten els mesos de juny i desembre.
No obstant això, la quantia de les pagues extres ha estat modificada progressivament per les lleis generals de
pressupostos de l'Estat des de l'exercici 2003. Per a l'any 2007 ja s'ha previst el cobrament íntegre del
complement de destinació en 14 mensualitats i s'ha iniciat el camí per aplicar progressivament aquesta norma
també al complement específic.
En aquest sentit, la LEBEP ja preveu que les pagues extraordinàries seran d'una mensualitat sencera de sou,
triennis i retribucions complementàries del lloc de treball (aquest capítol encara no ha entrat en vigor).
3. Les retribucions complementàries dels funcionaris
Les retribucions complementàries són el complement de destinació, el complement específic, el complement
de productivitat i les gratificacions per serveis extraordinaris.
El complement de destinació
1. El complement destí retribueix característiques objectives dels llocs de treball a través de l'assignació d'un
nivell a partir de:
• RLT. Criteris de:
• especialització
• responsabilitat
• competència i comandament
• complexitat territorial i funcional
2. El nivell del superior jeràrquic ha de ser superior al dels llocs subordinats.
3. La quantia per cada nivell vindrà fixada a la Llei General de Pressupostos de l'Estat.
4. Es consolida mitjançant el grau personal.
La finalitat d'aquest complement salarial és doble: d'una banda, retribueix circumstàncies objectives dels
llocs de treball, de l'altra, és un instrument de la carrera administrativa perquè constitueix el grau personal del
funcionari, un dret individual i personal de caràcter subjectiu.
Els nivells del complement de destí van de l'1 al 30 i les quanties pels mateixos es fixen anualment a la Llei de
Pressupostos Generals de l'Estat. És un complement retributiu que està lligat al contingut i característiques del
lloc de treball, en relació a la seva jerarquització dins l'organització, a la preparació tècnica que requereixi el
3
seu desenvolupament i/o a l'especial responsabilitat de les funcions, i que es fixa a la relació de llocs de treball
(interval de nivells segons grup de titulació).
La consolidació del grau personal com a garantia de la carrera administrativa.
• Via ordinària. Per exercici d'un o més llocs de treball del nivell corresponent durant dos anys continuats o
tres amb interrupció. Si es modifica el nivell d'un lloc de treball abans d'haver−lo perfeccionat, el temps de
prestació de serveis en aquest lloc es computarà amb el nivell més alt als efectes de consolidació del grau
personal. Malgrat això, si s'obté un lloc de treball superior en més de 2 nivells al corresponent al propi grau
personal, cada dos anys es consolidarà el grau superior en 2 nivells al que es posseeix.
• Via extraordinària: per cursos de formació específics o compliment d'altres requisits objectius, aprovats
pel Ple de la Corporació.
El complement específic
• Retribució de caràcter objectiu que es valora atenent a l'especial dificultat tècnica, dedicació,
responsabilitat, incompatibilitat, perillositat i/o penalitat dels llocs de treball.
• Requereix una valoració prèvia dels llocs de treball.
• S'assigna per a cada lloc de treball a l'RLT.
• Aprovació en els pressupostos anuals.
El Complement Específic està destinat a retribuir les condicions particulars d'alguns llocs de treball atenent a
l'especial dificultat tècnica, el grau de dedicació, la responsabilitat, la incompatibilitat, la perillositat o la
penalitat. El fet que la llei parli d'alguns llocs de treball ha portat nombroses controvèrsies jurídiques, ja que
inicialment la jurisprudència no admetia que tots els llocs tinguessin complement específic. Avui dia però, a
totes les Administracions públiques tots els llocs de treball en tenen un d'assignat.
L'establiment o la modificació del complement específic exigeix que amb caràcter previ es porti a terme una
valoració del lloc de treball atenent a les circumstàncies assenyalades anteriorment. Una vegada efectuada la
valoració, el Ple de la Corporació aprovarà l'RLT, amb els seus complements específics. La forma de
valoració del complement específic no està determinada normativament, de manera que es poden fer servir
diferents tècniques de valoració tant quantitatives com qualitatives sempre que es garanteixi l'objectivitat. La
jurisprudència ha determinat l'obligació de negociar l'RLT amb les organitzacions sindicals legitimades, si bé,
en cas que no s'arribi a un acord, l'Administració podrà aprovar−la en exercici de la seva potestat
organitzativa.
• Aquest complement es fixa atenent a les característiques concretes de cada lloc de treball i té un
caràcter objectiu, ja que valora les condicions particulars de cada lloc i no el grup de titulació ni les
característiques individuals del funcionari.
El complement de productivitat
• Es fixa en base a criteris subjectius objectivament valorats: especial rendiment, activitat
extraordinària, interès i iniciativa.
• És de coneixement de tots els funcionaris. No genera drets respecte a valoracions posteriors.
El complement de productivitat té caràcter subjectiu o individual i està destinat a retribuir l'especial
rendiment, l'activitat extraordinària i l'interès o iniciativa amb que el funcionari desenvolupa les seves
funcions.
4
La valoració de la productivitat s'haurà de realitzar en funció de circumstàncies objectives relacionades
directament amb el desenvolupament del lloc de treball i dels objectius assignats al mateix.
Com a norma general, les quantitats percebudes per aquest concepte durant un determinat període de temps no
originaran cap tipus de dret individual respecte a les valoracions o apreciacions de períodes posteriors.
En tot cas, les quantitats que percebi el funcionari per aquest concepte seran de coneixement públic pels altres
funcionaris de l'entitat i pels representants sindicals.
Les gratificacions per serveis extraordinaris
• Serveis prestats fora de la jornada ordinària.
• No són fixes en la seva quantia ni periòdiques en la seva meritació.
Les gratificacions retribueixen serveis realitzats fora de la jornada normal i en cap cas poden ser fixes en la
seva quantia ni periòdiques en el temps.
Les indemnitzacions per raó del servei
• S'atorguen per conceptes concrets, o perquè existeix una prèvia despesa suportada pel funcionari o
per la realització d'activitats concretes en l'àmbit de la funció pública.
• La legislació les predetermina, o bé fixant−ne els imports o bé establint uns límits màxims per a cada
concepte.
Les indemnitzacions es meriten per les següents causes:
• Comissions de serveis: es tracta de serveis circumstancials en un terme municipal diferent al de
residència oficial del funcionari. S'abonen sempre excepte si els serveis estan retribuïts per import
igual o superior al de la indemnització que correspondria, o si la comissió té lloc per iniciativa pròpia
del funcionari o bé si aquest renuncia expressament a la indemnització. Es divideixen en dietes (per
despeses diàries de manutenció i allotjament), indemnitzacions per residència eventual i despeses de
viatge. L'import es fixa en funció del país de destí i de la categoria del funcionari.
• Desplaçaments dins del terme municipal per raó del servei: s'indemnitza el cost del desplaçament,
preferentment en mitjans de transport col·lectiu, quan el funcionari està obligat a practicar actuacions
fora del seu centre de treball però dins del mateix terme municipal.
• Trasllats de residència: es perceben per trasllat forçós del funcionari, i en el seu cas, de la seva
família, per canvi de destí, tant a Espanya com a l'estranger, sempre que no sigui a conseqüència de
sanció. Per aquest concepte el funcionari té dret a l'abonament de les despeses de viatge, inclosos els
de la família, a dietes durant els dies de trasllat, incloses les de la família, i a les despeses de transport
de mobiliari i utensilis. Si el trasllat és a l'estranger, també té dret en certs casos a una quantitat per
despeses d'instal·lació, de viatge per matrimoni i vacances a España, i per defunció.
• Assistències: es perceben en els següents casos:
♦ Per concurrència del funcionari a certs òrgans col·legiats de l'Administració i als consells
d'administració d'empreses públiques. Les retribucions per aquest concepte no poden superar
el 40% de les corresponents al lloc de treball de principal (càlcul anual).
5
♦ Per participar en tribunals d'oposicions i concursos. Les retribucions per aquest concepte no
poden superar el 20% de les corresponents al lloc de treball principal (càlcul anual).
♦ Per la col·laboració no permanent ni habitual en instituts o escoles de formació i
perfeccionament del personal al servei de l'Administració (conferències, cursos, seminaris,
congressos, etc.). El total d'aquestes col·laboracions no pot superar les 75 hores a l'any ni el
seu import global ser superior al 25% de les retribucions del lloc de treball principal (càlcul
anual).
LES RETRIBUCIONS DEL PERSONAL LABORAL
• Aplicació del dret laboral comú, amb intervenció de la negociació col·lectiva.
• Aplicació amb caràcter bàsic de la LGPE pel que fa als increments anuals.
El model retributiu del personal laboral és més obert i flexible que el del personal funcionari. La pràctica
totalitat dels conceptes es traslladen a la negociació col·lectiva i s'aplica essencialment el dret laboral comú.
Això no obstant, també els són d'aplicació els màxims d'increment retributiu fixats a la LPGE, tot i que si bé
en el cas dels funcionaris aquests límits es preveuen directament relacionats amb conceptes retributius
concrets, en el cas del personal laboral el límit s'aplica sobre la quantia global de la massa retributiva.
La Llei General de Pressupostos de l'Estat fixa anualment i amb caràcter bàsic l'increment que han
d'experimentar les retribucions del personal al servei de les administracions, organismes i ens públics, en
funció de l'augment de l'I.P.C. que el Govern preveu que es produeixi durant l'exercici econòmic que s'inicia.
Els últims anys aquest increment ha estat del 2% aplicable a totes les retribucions, incloses les diferides.
Cap administració pública pot aplicar increments retributius per sobre d'aquesta quantitat. Amb caràcter
excepcional i singular però, es permet superar aquest increment anual en determinats casos, amb incidència
sobre les retribucions complementàries del personal funcionari i conceptes equivalents del personal laboral:
• per realitzar adequacions que resultin imprescindibles per modificar el contingut funcional dels llocs
de treball.
• per realitzar adequacions que resultin imprescindibles per modificar quantitativament el nombre
d'efectius assignats a cada programa.
• per realitzar adequacions que resultin imprescindibles per a la consecució dels resultats o objectius
fixats per a cada programa.
2. LA JORNADA I L'HORARI DE TREBALL
• L'aprovació EBEP ha comportat alguns canvis en la regulació de la jornada, respecte l'anterior
normativa: ara cadascuna de les Administracions Públiques és cometent per fixar la jornada dels seus
funcionaris i aquesta podrà ser−ho a temps complet o parcial.
Què ha comportat l'aprovació de l'EBEP respecte de la regulació de la jornada?
En primer lloc, la nova regulació estableix que sigui cada Administració Pública la que fixi la jornada
general i les jornades especials dels seus funcionaris públics. És a dir, cada administració és la competent
per fixar la jornada dels seus funcionaris públics, sense que aquestes hagin de respectar cap còmput anual,
mensual o setmanal.
6
En segon lloc, l'EBEP recull expressament la possibilitat que les Administracions Públiques puguin fixar
jornades a temps complet o a temps parcial.
L'aprovació de la jornada i de l'horari s'ha de fer prèvia negociació amb la representació sindical.
El nostre ordenament funcionarial reconeix el dret del personal funcionari a la interrupció de la seva activitat,
normalment sense reducció dels drets retributius, en diferents supòsits que inclouen tant períodes de descans
periòdic (vacances i descans dominical), com suspensions ocasionals de la prestació per diferents causes, de
més o menys durada (permisos i llicències).
3. VACANCES
Els funcionaris tindran dret a gaudir durant cada any complet de servei actiu d'unes vacances retribuïdes d'un
mes o dels dies que en proporció els corresponen si el temps realment treballat és menor. El moment en què
hom gaudeixi d'aquestes vacances serà subordinat a les necessitats del servei.
4. ELS PERMISOS I LES LLICÈNCIES
Els permisos i les llicències dels funcionaris públics s'estableixen legalment i reglamentària, si bé és
indispensable un tràmit previ de negociació amb la representació sindical corresponent. La LEBEP estableix
uns permisos amb caràcter de norma bàsica; per tant, els podran gaudir els funcionaris de totes les
administracions públiques.
La legislació autonòmica de desenvolupament estableix uns permisos i llicències complementaris, que
milloren els establerts amb caràcter de norma bàsica en la LEBEP.
Finalment, els funcionaris de les entitats locals poden gaudir dels mateixos permisos i llicències que els
funcionaris autonòmics; si bé és habitual que a través de la negociació col·lectiva s'introdueixin millores sobre
aquests.
Llicències
• Per estudis sobre matèries directament relacionades amb el lloc de treball, sempre que hi hagi un
informe favorable del cap de la unitat orgànica en la qual el funcionari presta els seus serveis.
Si la llicència es concedeix per interès propi de l'Administració el funcionari té dret a percebre totes les seves
retribucions.
• Per a assumptes propis, sense cap retribució, la durada acumulada de les quals no pot excedir en cap
cas els sis mesos cada dos anys. La concessió d'aquesta llicència s'ha de subordinar a les necessitats
del servei.
• Per raó d'una malaltia que impedeixi el desenvolupament normal de les funcions públiques, d'acord
amb el que disposa la LGSS.
• Per exercir funcions sindicals, de formació sindical o de representació de personal.
Permisos
• Per trasllat de domicili sense canvi de residència, un dia. Si comporta trasllat a una altra localitat,
fins a quatre dies.
7
• Per a exàmens finals en centres oficials, un dia, i per a altres proves definitives d'avaluació i
alliberadores en els esmentats centres, el temps indispensable per fer−les.
• Per a deures inexcusables de caràcter públic o personal, durant el temps indispensable per
complir−los.
• Per assumptes personals sense cap justificació, com a màxim 9 dies l'any. La concessió d'aquests
dies de permís serà subordinada a les necessitats del servei
Permisos per a la conciliació de la vida personal, laboral i familiar
Aquests permisos són retribuïts, excepte el permís per atendre un familiar.
1. Per matrimoni o per inici de convivència en el cas de les unions estables de parella
2. Per matrimoni d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat.
3. Per maternitat (part, acolliment o adopció).
4. Per naixement, adopció o acolliment.
5. Per paternitat.
6. Per lactància
7. Per atendre fill prematurs o que hagin d'ésser hospitalitzats.
8. Per atendre a fills discapacitats.
9. Permís prenatal: Les dones embarassades poden absentar−se el temps necessari per assistir a exàmens
prenatals i tècniques preparatòries al part.
10. Per mort, accident, hospitalització o malaltia greu d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat
o afinitat.
11. Per atendre un familiar fins el segon grau d'afinitat o consanguinitat: entre un mínim de 10 dies i un
màxim de 3 mesos, prorrogable excepcionalment, fins a 3 mesos més.
12. Per situacions de violència de gènere: absència del lloc de treball, més la flexibilitat horària que, d'acord
amb cada situació concreta, sigui necessària per a la protecció o assistència social.
13. Flexibilitat horària recuperable: absència del lloc de treball d'un mínim d'1 hora i d'un màxim de 7
durant la setmana, per a visites o proves mèdiques d'ascendents o descendents fins al segon grau de
consanguinitat o afinitat o per a reunions de tutoria amb els docents responsables dels fills. El temps
d'absència s'ha de recuperar dins de la mateixa setmana.
Reduccions de jornada
1. Reducció de la jornada per tenir cura d'un fill amb la percepció de la totalitat de la retribució:
2. Reducció de jornada per tenir una discapacitat legalment reconeguda: les persones que com a
conseqüència de la discapacitat han de rebre tractament en centres públics o privats, poden reduir la seva
8
jornada de treball en el temps que dediquen al tractament, sense reducció de les retribucions.
3. Reducció de la jornada en 1/3 amb dret al 80% de les retribucions o reducció de la jornada en 1/2
amb dret al 60% de les retribucions:
− Per tenir cura d'un fill menor de 6 anys si es té la guarda legal.
− Per tenir cura d'una persona amb discapacitat psíquica, física o sensorial que no faci cap activitat retribuïda,
si es té la guarda legal.
− Per tenir a càrrec un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb una discapacitat
reconeguda igual o superior al 65% o amb un grau de dependència que li impedeix ser autònom, o que
requereix una especial atenció.
− Per ser dona víctima de la violència de gènere i necessita fer efectiva la seva protecció o el dret a
l'assistència social íntegra
Els permisos per a la conciliació de la vida personal, laboral i familiar de l'EBEP
− El permís per part
− El permís per adopció, acolliment preadoptiu, permanent o simple
− Permís de paternitat pel naixement acolliment o adopció d'un fill
5. LES SITUACIONS ADMINISTRATIVES
La situació de normalitat de la relació de servei del personal funcionari (servei actiu), que es correspon amb el
supòsit normal en el qual ocupa efectivament el lloc de treball que li correspon, presta els seus serveis amb
regularitat, percep les seves retribucions, etc.., es pot veure eventualment alterada, per causes objectives o
subjectives, que generin la seva interrupció o alteració, però sense que l'extingeixin. Aquestes modificacions
que no extingeixen la relació funcionarial les anomenem situacions administratives del personal funcionari.
En aquestes situacions la relació estatutària no s'extingeix com en els supòsits de pèrdua de la condició
funcionarial, sinó que s'interromp i roman en estat latent, de manera que possibilita, en el futur, el retorn a la
situació de servei actiu.
A) Situacions administratives regulades al TUFPC
1. En actiu
Es troba en situació de servei actiu el funcionari que ocupa una plaça dotada pressupostàriament i està prestant
efectivament els seus serveis en qualsevol lloc de treball de l'Administració que, conforme la relació de llocs
de treball corresponent, estigui adscrit al personal funcionari.
En aquesta situació el funcionari té tots els drets, deures i responsabilitats inherents a la seva condició: dret al
càrrec, a la carrera administrativa, a les vacances, als permisos i llicències, a la Seguretat Social, i drets de
contingut econòmic. De fet, és l'única situació que comporta la plenitud de drets, deures i responsabilitats
inherents a la condició funcionarial, sempre i quan el funcionari estigui efectivament desenvolupant les
funcions pròpies del seu càrrec.
9
La situació en actiu s'inicia en el moment que el funcionari adquireix la condició de funcionari de carrera, i es
mantindrà fins que cessi aquesta relació.
Cal tenir en compte, però, que existeixen determinats supòsits on tot i no donar−se l'efectiva prestació de
serveis el funcionari continua estant en la situació administrativa de servei en actiu. Aquests supòsits
són:
• Quan es produeix una suspensió temporal de la prestació de serveis: vacances, llicències i permisos.
• El període existent entre el cessament en un lloc de treball per haver obtingut un altre mitjançant
qualsevol dels procediments de provisió de llocs de treball.
• Quan cessa en un lloc de treball sense haver−ne obtingut un altre.
• En els supòsits de suspensió provisional, si aquesta no es declarada ferma. En aquest supòsit, el
període de la suspensió provisional computarà com de servei en actiu, amb reconeixement dels drets
econòmics des de la data de la suspensió.
Finalment, recordar que els funcionaris en comissió de serveis estan en servei actiu: la comissió de serveis no
és una situació administrativa diferent del servei actiu, sinó una forma de provisió dels llocs de treball.
2. En excedència voluntària
Situació declarada a petició del funcionari, que comporta el cessament temporal de la prestació de serveis
sense dret a percebre cap tipus de retribució. El temps que es roman en aquesta situació d'excedència no
computa a efectes de triennis, grau i drets passius, ni comporta reserva de la plaça ni del lloc de treball. Hi ha
les modalitats següents:
a) Per interès particular.
Supòsit normal: La llei exigeix haver prestat serveis efectius en qualsevol administració pública durant els 5
anys immediatament anteriors, i caldrà estar−s'hi, com a mínim, 2 anys continuats.
Supòsit extraordinari: El segon paràgraf de la lletra a) de l'article 86 TUFPC contempla un supòsit
d'excedència voluntària on aquesta voluntarietat podem dir que no existeix: es produeix perquè, finalitzada la
situació que va determinar el pas a una situació diferent a la de servei actiu, s'incompleixi l'obligació de
sol·licitar el reingrés en el termini establert reglamentàriament.
b) Per incompatibilitats. Aquesta situació es podrà declarar d'ofici o a instància de part quan el funcionari es
trobi en situació de servei actiu en un altre cos o escala de qualsevol de les administracions públiques o passi a
prestar serveis en organismes o entitats del sector públic, sempre que no li correspongui quedar en una altra
situació i llevat que hagi obtingut la corresponent autorització de compatibilitat.
Un cop finalitzada la relació de serveis que va donar origen a la situació d'excedència voluntària per
incompatibilitats, el funcionari ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu en el termini màxim d'un mes. En cas
de no fer−ho, el funcionari passarà a la situació d'excedència voluntària per interès particular que hem vist
abans.
3. Situació de serveis en altres administracions
Situació que correspon als funcionaris que, mitjançant els sistemes de provisió de llocs de treball o per
transferència de serveis, passen a ocupar amb caràcter permanent llocs de treball en altres administracions.
Conserven la condició de funcionaris de l'administració d'origen, no de la nova administració, però sense
reserva de plaça ni de lloc de treball. Se'ls aplica el règim de l'administració en què presten serveis efectius.
10
4. Serveis especials
En serveis especials es troba el funcionari que presti els seus serveis en les administracions u organismes
següents:
• En organitzacions internacionals o supranacionals.
• En programes de cooperació. En ONG o en missions per períodes superiors a sis mesos en
organismes, governs o entitats públiques o en projectes de cooperació nacional o internacional.
• A la Generalitat, Govern de l'Estat o altres comunitats autònomes com a càrrec polític.
• En òrgans constitucionals o altres òrgans quan siguin designats per les Corts Generals.
• Quan accedeixi a la condició de diputat de les Corts Generals o del Parlament de Catalunya o senador,
si renuncien al servei actiu.
• Quan sigui un càrrec electiu retribuït i de dedicació exclusiva en les corporacions locals.
• Quan sigui nomenat per càrrecs de designació política incompatibles amb l'exercici de la funció
pública.
• Quan estigui al servei militar o prestació equivalent (que es passi a formar part de les forces armades).
• Quan sigui adscrit al Tribunal Constitucional.
• Quan adquireixin la condició de personal al servei del Parlament i del Síndic de Greuges.
• Quan siguin escollits membres del Parlament Europeu.
En aquestes situacions, als funcionaris se'ls computa el temps a efectes de triennis, drets passius i tenen dret a
la reserva de plaça o lloc de treball, i rebran les retribucions del lloc o càrrec efectiu que ocupin, amb excepció
dels triennis.
Quan s'acaba la causa que va donar lloc a aquesta situació, s'haurà de sol·licitar el reingrés al servei actiu en el
termini de 30 dies des del cessament d'aquesta situació.
5. Suspensió d'ocupació
Es declara com a resultat d'un procediment judicial o disciplinari. La suspensió de funcions pot ser provisional
(estem davant d'una mesura cautelar) o ferma (es tracta d'una sanció).
La suspensió comporta que el funcionari queda temporalment privat de l'exercici de les seves funcions, així
com dels drets inherents a la seva condició.
La suspensió ferma ha de ser conseqüència d'una sentència penal condemnatòria i ferma o d'una sanció
disciplinària ferma. Tant la condemna com la sanció de suspensió, comportaran la pèrdua del lloc de treball,
que es podrà proveir mitjançant algun dels sistemes de provisió de llocs de treball
La suspensió per condemna criminal d'inhabilitació per a l'exercici de càrrecs i de funcions públiques, és
podrà imposar com a pena principal o accessòria i en els termes que la sentència acordi. Si la inhabilitació ho
és respecte de la carrera del funcionari o per a l'exercici de funcions públiques i ho és amb caràcter perpetu,
determinarà la baixa definitiva del funcionari en servei.
La suspensió per sanció disciplinària, no podrà excedir del temps màxim assenyalat per a aquest tipus de
sanció, i durant aquest període el funcionari no té dret a cap retribució.
6. L'excedència forçosa
Els supòsits on és procedent la declaració d'aquesta excedència, són els següents:
• Si, d'acord amb es procediments legalment vigents, es produeix una reducció de llocs a conseqüència
11
dels quals el funcionari perd el seu lloc de treball sense que n'hi hagi d'altres de vacants amb dotació
pressupostària.
• Quan el funcionari que ha estat declarat en situació de suspensió ferma sol·licita el reingrés, i aquest
no és possible per manca de vacant amb dotació pressupostària.
Tots els excedents forçosos tenen dret a percebre les retribucions bàsiques. El reingrés al servei actiu es pot
imposar de manera obligatòria sempre que sigui en llocs de característiques semblants al lloc ocupat
anteriorment.
7. Expectativa de destinació
En aquesta situació estan els funcionaris als quals se'ls ha suprimit el lloc de treball com a conseqüència d'un
pla d'ocupació de recursos humans o altres mesures de racionalització de l'organització del personal i que no
hagin obtingut una nova destinació per manca de lloc de treball adient.
En expectativa de destinació, el funcionari percep les retribucions bàsiques, el complement de destinació i el
50% del complement específic.
El període màxim d'aquesta situació és d'1 any, passat el qual el funcionari passa a la situació d'excedència
forçosa.
B) Situacions administratives regulades a la llei de conciliació
Condicions generals per al gaudiment d'aquests quatre tipus d'excedències voluntàries :
• la seva finalitat és la de conciliar la vida personal i familiar amb la vida laboral.
• es regiran per allò que disposi aquesta llei, i supletòriament pel TUFPC.
• no es poden acumular dos períodes d'excedència per als supòsits que esdevingui una nova causa.
• si durant el període d'excedència un nou subjecte causant dóna dret a un nou període d'excedència,
l'inici d'aquest nou període posa fi a l'anterior.
• l'exercici simultani per dues persones que presten serveis en el sector públic i que tingui com a causa
un mateix fet causant, només està permès amb autorització prèvia i no afecta el funcionament dels
serveis.
• l'excedència per tenir cura d'un fill o per tenir cura de familiars, és incompatible amb l'autorització de
compatibilitat que quedarà suspesa fins el finiment de l'excedència
• finalitzada l'excedència, el funcionari té un mes per sol·licitar el reingrés. En cas de no fer−ho passarà
a la situació d'excedència voluntària per interès particular.
1. Per a tenir cura d'un fill. Pot sol·licitar−se en qualsevol moment a partir de del naixement, o de la
sentència o resolució administrativa en el cas d'acolliment o adopció.
Té una durada màxima de tres anys, a comptar de la data del naixement o de la sentència o la resolució
judicial en el cas d'acolliment o adopció.
Computa a efectes de triennis, consolidació de grau i drets passius. Existeix reserva del lloc de treball amb
destinació definitiva. Si el funcionari ocupa un lloc de treball amb destinació provisional conserva els drets
generals sobre aquest.
2. Per a tenir cura d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb la condició que no es
pugui valer i que no pugui exercir cap activitat retribuïda.
12
L'excedència es podrà concedir per un període d'entre 3 mesos i un màxim de 3 anys. Afegeix la llei que el
període concret d'excedència es determinarà segons l'acreditació del grau de dependència i la durada estimada
d'aquesta.
Computa a efectes de triennis, consolidació de grau i drets passius. Existeix reserva del lloc de treball amb
destinació definitiva. Si el funcionari ocupa un lloc de treball amb destinació provisional conserva els drets
generals sobre aquest.
3. Per al manteniment de la convivència. Podrà sol·licitar−se quan el cònjuge o el convivent hagin de residir
en un altre municipi perquè ha obtingut un lloc de treball estable.
Té una durada mínima de dos anys i màxima de quinze. No computa a efectes de triennis, ni de consolidació
de grau ni de drets passius, ni comporta reserva de destinació.
4. Per violència de gènere. S'atorga a les dones víctimes de la violència de gènere, pel temps que sol·licitin.
Computa a efectes de triennis, consolidació de grau i drets passius. Existeix reserva del mateix lloc de treball
durant 6 mesos.
6. EL REINGRÉS AL SERVEI ACTIU
La possibilitat de reingressar en les condicions que la llei determina és un autèntic dret subjectiu del
funcionari, si bé cal tenir en compte que és condició necessària que existeixi un lloc vacant dotat
pressupostàriament.
El reingrés al servei actiu dels funcionaris que no tinguin reserva de plaça i lloc de treball s'efectuarà, sempre
que hi hagi una vacant dotada pressupostàriament pels sistemes de:
• Participant en les convocatòries de llocs de treball mitjançant concurs o lliure designació, sempre que
compleixi amb els requisits i les condicions de la convocatòria.
• Per l'adscripció provisional, sempre i quan el funcionari reuneixi els requisits i les condicions
necessàries per ocupar el lloc de treball.
7. RÈGIM D'INCOMPATIBILITATS DELS EMPLEATS PÚBLICS
QUÈ ÉS LA INCOMPATIBILITAT?
El règim d'incompatibilitats és aquell règim jurídic en virtut del qual, tot el personal que presta els seus serveis
a l'Administració pública, ja sigui funcionari o personal laboral, té prohibit exercir cap altra activitat
professional o lucrativa, ja sigui en el sector públic o en el sector privat, llevat dels casos en que la llei ho
permeti. Es considera sector públic qualsevol ens públic o empresa que tingui una participació del capital
públic o dels ingressos públics de caràcter majoritari.
ELS PRINCIPIS GENERALS QUE REGEIXEN EL RÈGIM D'INCOMPATIBILITATS
• En relació a altres activitats públiques, el sistema d'incompatibilitats és molt estricte i està inspirat en
tres principis: el de dedicació a un sol lloc de treball, el d'incompatibilitat econòmica i el
d'imparcialitat i independència de l'empleat públic. La incompatibilitat és quasi absoluta, amb les
excepcions que expressament estableix la llei.
13
• En relació a les activitats privades, el sistema és més flexible, només regeix el principi d'imparcialitat
i independència de l'empleat públic. La majoria d'activitats són compatibles, limitant−se només
aquelles que puguin afectar a la imparcialitat del funcionari.
A) Respecte d'altres activitats públiques regeixen tres principis:
Principi de dedicació a un sol lloc de treball. El personal comprés en l'àmbit d'aplicació de la llei
d'incompatibilitats no podrà fer compatible la seva activitat amb el desenvolupament d'un segon lloc de
treball, càrrec o activitat en el sector públic, llevat de les excepcions que estableixi la llei.
Principi d'incompatibilitat econòmica. El personal comprés en l'àmbit d'aplicació de la llei
d'incompatibilitats no podrà percebre més d'una remuneració amb càrrec als pressupostos del sector públic.
Per remuneració hem d'entendre qualsevol dret de contingut econòmic derivat, directa o indirectament, d'una
prestació o servei personal.
Principi d'imparcialitat i independència de l'empleat públic. El personal comprés en l'àmbit d'aplicació de la
llei d'incompatibilitats no podrà exercir càrrecs, professions o activitats públiques que puguin impedir o
menyscabar l'estricte compliment dels seus deures o comprometre la seva imparcialitat o independència.
En concret, la llei catalana d'incompatibilitats ens diu que el personal comprès en el seu àmbit d'aplicació
únicament podrà tenir un segon lloc de treball o una segona activitat en el sector públic si ho exigeix
l'interès del mateix sector públic i en els concrets supòsits que la llei estableixi.
B) Respecte d'altres activitats privades regeix únicament aquest principi:
Principi d'imparcialitat i independència de l'empleat públic. El personal comprés en l'àmbit d'aplicació de la
llei d'incompatibilitats no podrà exercir càrrecs, professions o activitats privades que puguin impedir o
menyscabar l'estricte compliment dels seus deures o comprometre la seva imparcialitat o independència.
INCOMPATIBILITAT DE DUES O MÉS ACTIVITATS PÚBLIQUES
La regla general, com ja hem vist, és la dedicació exclusiva a un sol lloc de treball: cap persona al servei
d'un ens públic pot prestar un segon lloc treball o activitat en el sector públic llevat que ho exigeixi
l'interès del mateix servei públic.
Activitat en el sector públic serà qualsevol activitat que es porti a terme en l'Administració entesa de manera
extensa, és a dir, qualsevol ens o empresa privada amb capital majoritari públic, així com l'activitat
desenvolupada pels membres electius de les corporacions locals, de les assemblees legislatives de les
comunitats autònomes, pels alts càrrecs i per la resta del personal dels òrgans constitucionals i estatutaris, i de
totes les administracions, inclosa l'Administració de Justícia, i dels ens, organismes d'elles dependents
incloses en les entitats concertades col·laboradores de la Seguretat Social en la prestació sanitària.
Excepcions.
A) Podrà autoritzar−se la compatibilitat en els següents casos:
• Per a ocupar un lloc de treball com professor universitari associat en règim de dedicació a temps parcial i
amb una durada determinada
• Els catedràtics i els professors titulars d'universitats i els catedràtics d'escoles universitàries, per a ocupar un
lloc segon lloc de treball en el sector públic sanitari o de caràcter exclusivament d'investigació en centres
públics de recerca, i sempre que els llocs estiguin autoritzats com de prestació a temps parcial.
• Els professors titulars d'escoles universitàries d'infermeria, per a ocupar un segon lloc de treball en el sector
14
sanitari, sempre que el lloc estigui autoritzat com de prestació a temps parcial.
• Els catedràtics i professors de música que prestin serveis en els conservatoris superiors de música i en els
conservatoris professionals de música, per a ocupar un segon lloc de treball en el sector públic cultural,
sempre que el lloc estigui autoritzat com de prestació a temps parcial.
• Quan ho exigeixi l'interès del mateix sector públic.
ACTIVITATS PRIVADES
La regla general és que es pot reconèixer compatibilitat al personal que ocupi un lloc de treball en el sector
públic amb l'exercici d'un lloc en el sector privat, sempre que no afecti la independència i imparcialitat amb
que ha d'actuar l'empleat públic i que no interfereixi en el desenvolupament de les funcions pròpies del seu
lloc de treball.
A) Activitats privades respecte de les quals en cap cas es podrà autoritzar la compatibilitat:
• Activitats que es relacionin directament amb les que desenvolupa el sector públic en què es presta serveis la
persona afectada.
• Activitats professionals que s'han de prestar a persones a les quals s'està obligat a atendre en el
desenvolupament del càrrec públic.
• La pertinença a consells d'administració o a òrgans rectors d'empreses o entitats privades, si l'activitat
d'aquestes està directament relacionada amb les que desenvolupa el sector públic en què presta serveis la
persona afectada.
• Activitats privades respecte d'assumptes en que intervingui o hagi intervingut en els dos darrers anys o en
els que hagi d'intervenir per raó del lloc públic.
• Qualsevol càrrec en empreses o en societats concessionàries, contractistes d'obres, serveis o
subministraments, arrendatàries o administradores de monopolis o amb participació o aval del sector públic,
sigui quina sigui la configuració jurídica d'aquestes.
• La participació superior al 10% del capital de les empreses o societats del punt anterior.
• Activitats el resultat de les quals hagi de ser sotmès a autorització, llicència, permís, ajuda financera o
control de l'entitat en que presti serveis el personal.
• Activitats que requereixin d'una coincidència horària.
• Activitats de gestoria, mediació, representació i defensa d'interessos davant de l'entitat o els seus
organismes.
B) Activitats privades respecte de les quals es pot autoritzar la compatibilitat
• Quan la persona afectada ocupi un lloc de treball en el sector públic en règim de jornada ordinària i la suma
de jornades de l'activitat pública principal i l'activitat privada no superi la jornada ordinària de
l'Administració incrementada d'un 50%.
• Quan el càrrec que s'ocupa al sector públic tingui un horari igual o superior a la meitat de la jornada
ordinària en règim de prestació a temps parcial.
• Quan la persona afectada tingui autoritzada la compatibilitat amb un segon lloc de treball públic, les
jornades dels quals no superin la jornada màxima de l'Administració.
• En darrer lloc, aquests articles recullen la següent regla: no es podrà reconèixer la compatibilitat si la suma
de la jornada pública més la de la jornada privada, superen la jornada ordinària incrementada en un 50 %.
Aquesta regla NO es aplicable als punts 2 i 3.
INCOMPATIBILITAT ENTRE UN LLOC DE TREBALL I UNA PENSIÓ PÚBLICA
• La pensió de jubilació es incompatible amb l'activitat en el sector públic corresponent a l'activitat de diputat
15
del Parlament de Catalunya; membre de les corporacions locals; alts càrrecs; i resta del personal de les
administracions públiques catalanes
• La pensió de jubilació parcial serà compatible amb un lloc de treball a temps parcial quan el vincle jurídic
entre l'Administració i l'empleat públic sigui laboral.
PROCEDIMENT PER DECLARAR LA COMPATIBILITAT
• La persona que vol exercir una segona activitat o ocupar un segon lloc de treball, ha de formular
prèviament la declaració d'activitats corresponent i en el model establert reglamentàriament. En aquesta
declaració s'indica, tant respecte del lloc principal que s'ocupa com del lloc que es vol comptabilitzar, el
règim jurídic de la persona interessada, si és funcionari o laboral; el lloc de treball que ocupa; la seva
jornada; les seves retribucions; i l'activitat que es vol comptabilitzar.
• L'exercici de la segona activitat requereix d'autorització expressa prèvia.
• Si s'accedeix a un nou lloc de treball del sector públic, que d'acord amb la llei sigui incompatible amb el
que s'està ocupant, s'ha d'optar per un dels dos abans de la pressa de possessió. En cas de no fer−ho s'entén
que opta pel nou lloc de treball, i respecte del primer passa a romandre en la situació administrativa que li
pertoqui. Si el nou lloc pot ésser declarat compatible amb l'anterior, caldrà demanar l'autorització en el
termini de 10 dies a comptar des de la pressa de possessió.
• Els reconeixements de compatibilitat no poden modificar la jornada ni l'horari de treball.
• Quan l'empleat públic tingui dret a ocupar dos llocs en el sector públic i la llei no permeti la seva
compatibilitat, podrà escollir entre un dels llocs. Això es produirà quan els funcionaris accedeixin a un nou
lloc de treball.
8. RÈGIM DISCIPLINARI DELS FUNCIONARIS PÚBLICS
• És el sistema que permet exigir responsabilitat administrativa als funcionaris que incompleixen els
seus deures.
• Els principis que regeixen la potestat sancionadora són el de legalitat i tipicitat, irretroactivitat,
culpabilitat, proporcionalitat, presumpció d'innocència i prescriptibilitat.
• Les faltes i sancions dels funcionaris públics es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
• La responsabilitat disciplinària s'ha d'exigir a través del procediment disciplinari, que pot ser sumari
en el cas de faltes lleus. En tot procediment s'ha de formular el corresponent plec de càrrecs i donar
audiència a l'interessat.
El règim disciplinari és aquell procediment que apliquem als funcionaris públics per exigir−los responsabilitat
administrativa en el supòsit d'incompliment dels seus deures, sempre i quan, aquest incompliment impliqui la
comissió de fets o omissions constitutius d'una falta.
Nosaltres ens estem referint a la potestat sancionadora i al procediment sancionador que exerceix
l'administració i que, en cap cas, hem de confondre amb els fets constitutius de delictes i faltes de l'àmbit
penal (respecte dels quals únicament són competents, òbviament, jutges i tribunals).
L'aprovació de l'EBEP, ha suposat la introducció d'algunes novetats en el règim disciplinari. Una de les més
significatives es concreta en l'àmbit personal d'aplicació del règim disciplinari: pel que respecta a les faltes
molt greus, s'aplica tant al personal funcionari com el personal laboral. El règim de faltes i sancions greus i
lleus del personal laboral serà el fixat a cada conveni col·lectiu.
El llistat de faltes molt greus que conté l'EBEP, és un llistat obert, de manera que les lleis de desenvolupament
de les CCAA podran tipificar altres faltes molt greus per als seus funcionaris i pels funcionaris locals. Els
convenis col·lectius, poden fer el mateix per al personal laboral. Pel que respecta a les faltes greus i lleus,
l'EBEP remet a les lleis de desenvolupament i als convenis col·lectius.
16
Pel que respecta a les sancions, també s'estableix un catàleg obert que haurà de ser completat per les lleis de
desenvolupament per als funcionaris i pels convenis per al personal laboral.
PRINCIPIS DE LA POTESTAT SANCIONADORA DE L'ADMINISTRACIÓ
Principi de legalitat
Únicament poden considerar−se infraccions administratives aquelles conductes que prèviament hagin estat
tipificades com a tal, i únicament podran imposar−se les sancions assenyalades en la legislació aplicable.
Principi de tipicitat
Únicament tindrà la consideració d'infracció administrativa aquella que estigui prevista com a tal per una llei,
de manera que tan sols podrem imposar sancions per la comissió d'aquestes infraccions.
Principi d'irretroactivitat
Hem d'aplicar les disposicions sancionadores vigents en el moment de produir−se el fet que constitueix
infracció.
La regulació de les infraccions i sancions, no la podrem aplicar retroactivament en relació a fets comesos
abans de l'entrada en vigor de la llei.
Principi de culpabilitat
Únicament poden ser sancionades per la comissió de la infracció administrativa les persones físiques que
siguin les responsables del fet. L'existència d'aquesta responsabilitat fa necessària una prova de càrrec
suficient, aportada per l'Administració i que acrediti la comissió del la infracció administrativa.
Principi de proporcionalitat
Per graduar les faltes i sancions es tindrà en compte el principi de proporcionalitat. En aquest sentit, es
valorarà:
a) La intencionalitat.
b) La pertorbació en els serveis.
c) Els danys produïts a l'Administració o als administrats.
d) La reincidència en les faltes.
e) La participació en la comissió o en l'omissió.
Les sancions administratives no poden implicar privació de llibertat.
Principi de presumpció d'innocència
Està emparat a l'article 24.2 CE i exigeix per sancionar una prova de càrrec suficient per destruir la referida
presumpció d'innocència.
Principi non bis in idem
17
No poden sancionar−se els fets que ja han estat sancionats penal o administrativament en els casos que
existeixi identitat de subjecte, fet i fonament.
CLASSIFICACIÓ DE LES FALTES
Les faltes disciplinàries es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Faltes molt greus:
• L'incompliment del deure de fidelitat a la Constitució o a l'Estatut en l'exercici de la funció pública.
• Les actuacions que signifiquin discriminació per raó de raça, sexe, religió, llengua, opinió, lloc de
naixement o veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
• L'abandonament del servei.
• L'adopció d'acords manifestament il·legals que causin perjudici greu a l'Administració o als ciutadans.
• La publicació o la utilització indeguda de secrets declarats oficials per llei o qualificats com a tals.
• La falta notòria de rendiment que comporti inhibició en el compliment de les tasques encomanades.
• La violació de la neutralitat o de la independència política servint−se de les facultats atribuïdes per
influir en processos electorals de qualsevol naturalesa i àmbit.
• L'incompliment de les normes sobre incompatibilitats.
• L'obstaculització de l'exercici de les llibertats públiques i dels drets sindicals.
• La realització d'actes dirigits a coartar el lliure exercici del dret de vaga.
• La participació en vagues als qui la tinguin expressament prohibida per la llei.
• L'incompliment de l'obligació d'atendre els serveis mínims que es fixin en cas de vaga, per tal de
garantir la prestació de serveis que es considerin essencials.
• La realització d'actes dirigits a limitar la lliure expressió del pensament, de les idees i de les opinions.
• El fet de causar, per negligència greu o per mala fe, danys molt greus al patrimoni i béns de la
Generalitat.
• El fet d'haver estat sancionat per la comissió de tres faltes greus en el període d'un any.
Faltes greus:
• L'incompliment de les ordres que provenen dels superiors i autoritats.
• L'abús d'autoritat en l'exercici del càrrec.
• La falta de consideració envers els administrats o el personal al servei de l'Administració en l'exercici
de llurs funcions.
• El fet d'originar enfrontaments en els centres de treball o prendre−hi part.
• La tolerància dels superiors respecte a la comissió de faltes molt greus o greus dels seus subordinats.
• Les conductes constitutives de delicte dolós relacionades amb el servei o que causin un dany a
l'Administració o als administrats o als companys.
• L'incompliment del deure de reserva professional, pel que fa als assumptes que coneix per raó del seu
càrrec, quan causin perjudici a l'Administració o s'utilitzin en benefici propi.
• La intervenció en un procediment administratiu quan hi ha motius d'abstenció establerts legalment.
• La negativa a complir tasques que li són ordenades pels superiors per satisfer necessitats de
compliment urgent.
• L'emissió d'informes, adopció d'acords o actuacions manifestament il·legals quan causin perjudici a
l'Administració o als ciutadans i no constitueixin falta molt greu.
• El fet de causar danys greus en els locals, materials o documents del servei.
• L'atemptat greu a la dignitat dels funcionaris o de l'Administració.
• L'exercici d'activitats compatibles amb el desenvolupament de les seves funcions sense haver obtingut
l'autorització oportuna.
• La manca de rendiment que afecti el normal funcionament dels serveis i no constitueixi falta molt
greu.
18
• L'incompliment injustificat de la jornada i l'horari de treball que acumulat suposi un mínim de deu
hores per mes natural.
• La tercera falta injustificada d'assistència al treball en un període de tres mesos, quan les dues
anteriors hagin estat sancionades de falta lleu.
• Les accions o omissions dirigides a evadir els sistemes de control d'horaris o a impedir que siguin
detectats els incompliments injustificats de la jornada i l'horari de treball.
• La greu pertorbació del servei.
• En general, l'incompliment greu dels deures i les obligacions derivats de la funció encomanada al
funcionari.
• Reincidència en faltes lleus.
Faltes lleus:
• El retard, la negligència o el descuit en el compliment de les funcions.
• La lleugera incorrecció envers el públic o el personal al servei de l'Administració.
• La manca d'assistència al treball injustificada d'un dia.
• L'incompliment de la jornada i l'horari sense causa justificada, quan no constitueixi falta greu.
• Les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa justificada.
• La negligència en la conservació dels locals, del material i dels documents del servei, si no causa
perjudicis greus.
• L'incompliment de les normes relatives a incompatibilitats, si no comporta l'execució de tasques
incompatibles o que requereixen la compatibilitat prèvia.
• L'incompliment dels deures i les obligacions del funcionari, sempre que no constitueixin falta molt
greu o greu.
LES SANCIONS
No es podran imposar sancions que suposin una reducció de la durada de les vacances o de qualsevol altre
dret de descans, ni es podrà imposar cap multa.
La sanció no pot suposar violació del dret a la dignitat de la persona.
Les sancions que es poden imposar són:
• Separació del servei.
• Acomiadament disciplinari del personal laboral que comportarà la inhabilitació per a ser titular d'un
nou lloc de treball amb funcions similars a les que desenvolupava. Procedirà la readmissió del
personal laboral fix quan l'acomiadament sigui declarat improcedent.
• Suspensió de funcions, amb pèrdua de retribucions.
• Trasllat de lloc de treball amb canvi de residència.
• Destitució del càrrec de comandament.
• Trasllat de lloc de treball dins la mateixa localitat.
• Rescissió del nomenament d'interí.
• Amonestació.
• Deducció proporcional de retribucions.
• La pèrdua d'un a tres graus personals.
EL PROCEDIMENT DISCIPLINARI: ORDINARI I SUMARI PER FALTES LLEUS
L'exercici de la potestat sancionadora necessita d'un procediment legal o reglamentàriament establert, de
manera que no es podrà imposar cap sanció que no s'hagi tramitat d'acord amb el procediment establert:
19
• Qualsevol sanció imposada sense l'existència d'un procediment sancionador on es garanteixi
l'audiència al presumpte infractor i la separació entre l'òrgan instructor i l'òrgan encarregat de la
resolució, incorre en vici de nul·litat de ple dret.
• L'expedient sancionador que pateix defectes formals que causin indefensió en el presumpte infractor,
incorre en un vici d'anul·labilitat.
• El procediment s'iniciarà d'ofici en tots els seus tràmits.
1. Procediment sumari per faltes lleus
Aquest procediment únicament es podrà aplicar per als supòsits de faltes lleus.
1.− Davant la realització d'un acte per part d'un funcionari que pugui ser constitutiu de falta lleu, el
responsable de l'àrea en la qual presti els seus serveis el funcionari procedirà a obtenir les dades necessàries i
les comprovacions pertinents per tal d'aclarir els fets, si fos necessari, mitjançant la pressa de declaració dels
funcionaris afectats.
2.− Si d'aquestes actuacions preliminars es dedueix una presumpta infracció, l'òrgan esmentat formularà
immediatament el corresponent plec de càrrecs, que haurà de contenir els fets imputats, la falta que es
consideri comesa, la responsabilitat del funcionari inculpat i la sanció prevista en el present Reglament per a
la falta de què es tracti.
En la tramitació d'aquest tipus de procediment no caldrà el nomenament formal d'un instructor.
3.− Es donarà trasllat del plec de càrrecs al funcionari inculpat, per tal que en el termini de 5 dies formuli les
al·legacions que consideri oportunes, proposi les proves i efectuï, si cal, la seva compareixença.
4.− Practicades les al·legacions, presentades les proves i realitzada la compareixença del funcionari, l'òrgan
corresponent dictarà la resolució que posarà fi al procediment.
2. Procediment disciplinari ordinari per faltes lleus, greus o molt greus
Aquest procediment s'aplicarà necessàriament per als supòsits de faltes greus i molt greus, i potestativament
en el de faltes lleus.
Iniciació
1.− Inici del procediment. S'iniciarà per acord motivat de la unitat organitzativa d'adscripció de la persona en
relació a la conducta susceptible de ser tipificada com a falta administrativa de caràcter no lleu. L'òrgan
competent pot disposar la realització d'una informació reservada o instruir diligències prèvies abans de decidir
sobre la incoació de l'expedient disciplinari. Aquestes actuacions prèvies seran trameses a l'instructor quan
sigui nomenat, i aquest decidirà si passen a formar part de l'expedient disciplinari.
2.− Incoació de l'expedient. L'òrgan competent per a la incoació de l'expedient disciplinari és el president de
la corporació a el membre d'aquesta que per delegació d'aquell exerceixi el comandament directe del personal.
3.− Nomenament d'instructor i si s'escau del secretari. En la resolució per la qual s'incoï l'expedient es
nomenarà l'instructor que ha de ser un funcionari que pertanyi a un cos o escala d'igual o superior grup al de
l'inculpat.
Quan la complexitat dels fets a investigar ho exigeixi, es procedirà al nomenament d'un secretari que també ha
20
de ser un funcionari.
4.− Notificació de la resolució d'incoació de l'expedient disciplinari. La resolució d'incoació, junt amb el
nomenament de l'instructor i del secretari, s'ha de notificar al funcionari inculpat així com als nomenats com
instructor i secretari.
5.− Abstenció i recusació. L'abstenció i la recusació es plantejaran davant l'òrgan que ha acordat el
nomenament del secretari i de l'instructor, que haurà de resoldre en el termini de 3 dies hàbils.
Desenvolupament
1.− Diligències preliminars. Correspon a l'instructor realitzar aquelles diligències que siguin adequades per a
la comprovació dels fets, i en particular per a l'obtenció de les proves que puguin conduir a l'aclariment de
l'expedient.
L'instructor procedirà a citar i rebre declaració de l'inculpat que pot comparèixer acompanyat d'assistència
lletrada. Si a l'expedient consta la citació de l'inculpat o la manca de citació únicament imputable a l'inculpat,
la seva incompareixença no paralitzarà el procediment.
Del que resulti de les actuacions practicades i en un termini no superior a un mes, comptador a partir de la
notificació de la incoació de l'expedient, termini que serà prorrogable per un altre mes, l'instructor podrà
proposar l'arxiu d'actuacions, el sobreseïment o formular el plec de càrrecs, i també el que sigui convenient en
relació amb l'aplicació de mesures preventives.
2.− Plec de càrrecs. El contingut del ple de càrrecs comprendrà els fets que s'imputin amb expressió dels
deures i obligacions del funcionari que presumiblement han estat vulnerats, la normativa infringida i, si escau,
la falta presumptament comesa i les sancions que puguin correspondre.
Es redactarà de manera clara i precisa, en paràgrafs separats i numerats per a cadascun dels fets i
incompliments que s'imputin.
Es notificarà a l'inculpat, el qual disposarà d'un termini de deu dies per a presentar les al·legacions i aportar els
documents que cregui convenients en la seva defensa. En aquest tràmit podrà sol·licitar i proposar la pràctica
d'aquelles proves que consideri necessàries. Es facilitarà còpia completa de la documentació de l'expedient a
l'inculpat que ho sol·liciti.
3.− Pràctica de les proves sol·licitades. Una vegada contestat el plec de càrrecs per l'inculpat, l'instructor pot
acordar la pràctica de les proves sol·licitades que jutgi oportunes i d'altres que consideri pertinents, obrint el
període probatori corresponent, per un termini no superior a quinze dies i notificant l'acord a l'interessat.
L'instructor podrà denegar l'admissió i la pràctica de proves per a esbrinar qüestions que consideri
innecessàries, havent de motivar la denegació, que serà notificada a l'inculpat, sense que procedeixi contra
aquesta la interposició de cap recurs.
La intervenció de l'instructor en totes i cadascuna de les proves practicades és essencial i no es pot suplir per
la del secretari, sens perjudici que l'instructor pugui interessar de qualsevol òrgan de l'administració la pràctica
d'altres diligències.
4.− Vista de l'expedient. Un cop finalitzades les diligències que hem enumerat (declaració de l'inculpat;
redacció del ple de càrrecs i pràctica de la prova), l'instructor acordarà obrir el tràmit de vista de l'expedient i
ho notificarà a l'interessat.
21
Durant aquest tràmit de vista de l'expedient, i en un termini no superior a deu dies, la documentació de
l'expedient es posarà de manifest a l'afectat, el qual podrà al·legar allò que estimi convenient en la seva
defensa i aportar els documents que consideri d'interès.
5.− Proposta de resolució. Finalitzat el tràmit de vista de l'expedient, i dins dels deu dies següents, l'instructor
formularà la proposta de resolució on figuraran amb precisió:
a) Els fets que hagin estat provats.
b) La valoració jurídica que correspongui.
c) La determinació i la graduació de la falta que s'estimi comesa.
d) La responsabilitat exigible a la persona a qui s'obre l'expedient i la sanció que cal imposar.
La proposta de resolució formulada es notificarà a l'interessat, el qual, en el termini de cinc dies, podrà
al·legar davant l'instructor tot el que consideri convenient en la seva defensa.
6.− Trasllat de l'expedient. Escoltat l'inculpat o transcorregut el termini sense cap al·legació, l'expedient
complet s'ha de remetre, amb caràcter immediat, a l'òrgan competent perquè dicti la decisió que correspongui
o si escau, ordeni la pràctica de les diligències que consideri necessàries.
L'òrgan competent per imposar la sanció pot retornar l'expedient a l'instructor per a la pràctica de les
diligències que resultin imprescindibles per a la resolució. En aquest cas, abans de remetre novament
l'expedient a l'òrgan competent per imposar la sanció, s'haurà de donar vista a l'inculpat del que s'ha actuat a fi
que, en el termini de cinc dies, al·legui allò que estimi convenient.
7.− Ampliació de terminis. Qualsevol dels terminis establerts en aquest capítol pot ser ampliat per l'instructor
sempre que hi hagi causa justificada i que així es faci constar en l'expedient.
La durada màxima de l'expedient no podrà ésser superior a sis mesos, llevat que l'instructor justifiqui una
pròrroga expressa o hi hagi una conducta dilatòria de l'inculpat.
Resolució
2.− Contingut de la resolució. La resolució que posa fi al procediment disciplinari ha de resoldre totes les
qüestions plantejades en l'expedient.
La resolució ha de ser motivada i no s'hi poden acceptar fets diferents dels que van servir de base al plec de
càrrecs i a la proposta de resolució, sens perjudici de la seva diferent valoració jurídica.
En la resolució s'ha de determinar, amb tota precisió, la falta que, si escau, s'estimi comesa i s'han d'assenyalar
els preceptes on aparegui recollida la classe de falta, el funcionari responsable i la sanció que s'imposa; o bé la
inexistència de falta disciplinària o la inexistència de responsabilitat per al funcionari inculpat, a part de fer
expressa declaració en ordre a les mesures provisionals adoptades durant la tramitació del procediment.
Si la resolució estima la inexistència de falta disciplinària o de responsabilitat per al funcionari inculpat, ha de
fer les declaracions pertinents en ordre a les mesures provisionals.
La resolució s'ha de notificar a l'inculpat, amb expressió del recurs o recursos que s'hi puguin interposar,
l'òrgan davant el qual s'han de presentar i els terminis per interposar−los. Si el procediment es va iniciar com a
conseqüència de denúncia, la resolució s'ha de notificar al seu firmant.
22
3.− Execució de la sanció. Les sancions disciplinàries s'executen segons els termes de la resolució en la qual
s'imposin, una vegada que aquesta sigui definitiva en via administrativa, i en el termini màxim d'un mes,
llevat que, per causes justificades, se n'estableixi un altre de diferent a l'esmentada resolució, sempre per
temps inferior al de la seva prescripció.
4.− Comunicació als òrgans de representació de personal. S'ha de donar compte de la incoació i el resultat
dels expedients disciplinaris als òrgans de representació de personal.
42
Personal al servei de les entitats locals: formes de vinculació, retribució, cotització i tributació. Afectació
per les incidències en la prestació dels serveis. − convocatòria S−40/05 −
18
Increment anual de les retribucions
DRETS I DEURES DELS FUNCIONARIS PÚBLICS
EXPECTATIVA DE DESTINACIÓ
EXCEDÈNCIA FORÇOSA
SUSPENSIÓ D'OCUPACIÓ
SERVEIS ESPECIALS
SERVEIS EN ALTRES ADMINISTRACIONS
EXCEDÈNCIA VOLUNTÀRIA
SERVEI ACTIU
SITUACIONS ADMINISTRATIVES
23
Descargar