Ressenya del seminari d’Antònia Grimalt sobre els reptes de la Rêverie del terapeuta al Centro Veneto di Psicoanalisi

Articles i treballs
Títol: Ressenya del seminari d’Antònia Grimalt sobre els reptes de la Rêverie del
terapeuta al Centro Veneto di Psicoanalisi
Autor: Antònia Grimalt, psicoanalista de la SEP-IPA
Data: Abril 2015
A través de les transformacions en la cultura social, el treball clínic amb
patologies del buit ha adquirit força rellevància i requereix el desenvolupament
de la nostra comprensió del funcionament mental referit a fallides en els
moments mes primitius de la constitució del self. Així, cada cop més, dediquem
la nostra atenció no tan sols a l’inconscient dinàmic sinó també al seu
prerequisit, l’inconscient emocional, que Bion va intuir de manera tan brillant.
Des d’aquesta perspectiva, la funció emocional receptiva depèn de la qualitat
de les primeres relacions que construeixen i atribueixen “significat”. Si això no
es dóna, la ment és incapaç d’atribuir significat i simbolitzar les experiències
emocionals que romanen capturades en àrees traumàtiques de funcionament
dissociat de tipus sensorial-pre-simbòlic. Aquestes àrees de funcionament
poden adoptar fenomenologies diferents que, sigui com sigui, denoten la
dramàtica fragilitat dels processos integradors que constitueixen la base del
self.
Aquest va ser l’argument central del seminari teòrico-clínic Reptes a la rêverie
del terapeuta que va impartir Antònia Grimalt, psicoanalista de la Societat
Espanyola de Psicoanàlisi, el 18 d’abril al Centro Veneto di Psicoanalisi. A
través del cas d’una pacient adulta i dos nens, va explorar nivells de
funcionament on l’elaboració de l’emoció té un resultat negatiu com a
conseqüència de la dificultat de vincular imatges amb sensacions i emocions:
una fallida en la transformació d’elements senso-emocionals primaris en
símbols o signes afectius que aleshores es perceben com a objectes
concrets o sensacions físiques. En la relació terapèutica, això dóna lloc a una
manca de ressonància a la comunicació del pacient que no ens evoca imatges
o pensaments, que podrien contribuir a imaginar l’experiència emocional
d’aquest. En aquests casos, el pacient no fa ús normal del terapeuta com a
continent i el priva de significació emocional projectada. Això representa
un repte a la rêverie del terapeuta que pot desenvolupar posicions defensives
enfront del buit emocional, proporcionant falsos contenidors d’un significat que
encara està per desenvolupar.
La Dra. Andrea Braun, psicoanalista del Centro Veneto di Psicoanalisi, va fer
una breu introducció a la discussió que va ser seguida d’una amplia participació
del nombrós públic amb aportacions d’experiències clíniques personals que
feien pensar en el ressò de les idees exposades en les ments de molts dels
assistents.
A la tarda, un dels membres de la societat presentava un cas per a supervisar,
només per a membres de la societat (un total de 14 participants). Es va donar
força participació en el grup que va fer ponts amb el treball del matí ja que la
pacient presentava uns nivells de funcionament que s’hi prestaven.
Antònia Grimalt