Reseña Velasco CAT

Articles i treballs
Títol: Ressenya de la sessió científica Arte para dar cuenta del dolor del pasado
Autor: Rosa Velasco, psicoanalista de la SEP-IPA
Data: Abril 2015
A la sessió científica Arte para dar cuenta del dolor del pasado es planteja
que el treball del psicoanalista consisteix a facilitar el registre d'experiències
emocionals d'un passat traumàtic amb l'objectiu de poder aprofitar millor el
present.
La conferència que Rosa Velasco, psicoanalista de la Societat Espanyola de
Psicoanàlisi, va impartir a la seu de la SEP el 16 d'abril és un comentari al
treball de M. Eigen (psicoanalista de l'APA, N. York) Llàgrimes de dolor i
bellesa: veus barrejades en què s'exposa el procés i evolució d'un pacient en
anàlisi. J. J. Martínez (psicoanalista de la SEP, Sevilla) va llegir una versió
adaptada per a aquesta ocasió i Elisabeth Llorca (psicoanalista de la SEP,
Barcelona) va presentar la sessió i va moderar el debat.
Rosa Velasco relaciona en el seu comentari la fotografia, l'escultura i el cinema
amb les imatges mentals que s'obren a la sessió d'anàlisi. L'art és una manera
de recordar. Es recorden sensacions i sentiments: emocions que donen compte
del dolor del passat. Els somnis són també registres d'experiència emocional.
Podem somiar si en un vincle emocionalment significatiu del present s'han
pogut transformar les pors d'un passat traumàtic. Les fotografies originals que
es van projectar -la majoria del fotògraf Lau Peray- van contribuir a crear una
atmosfera adequada per a l'expressió de la tesi central d'aquest treball.
Aquesta presentació va ser seguida d'un ric debat sobre la importància de
contextualitzar els continguts mentals que s'obren a la sessió d'anàlisi.
Compartir és la forma com els éssers humans acostumem a transformar el
dolor mental. L'artista comparteix amb nosaltres el seu passat a través de la
seva obra, si el seu art és bo també servirà perquè puguem projectar les
pròpies experiències. En la interacció analista-analitzat s'obren imatges mentals
amb l'objectiu que es pugui registrar el dolor del passat. Els psicoanalistes
seríem "una mena de registradors de vivències". Els successius registres
d'experiència emocional deixen espai lliure per a les noves experiències.