Aigües encantades; Joan Puig i Ferrater

• SITUACIÓ GENERAL DE L'OBRA.
• Fitxa bibliogràfica completa.
Títol: Aigües Encantades
Autor: Joan PUIG i FERRATER
Any: 1908
Editorial: El Cangur
Edició: 22a edició.
• Informació sobre la vida de l'autor.
Puig i Ferreter, Joan (la Selva del Camp 1882 París 1956) Escriptor. De formació autodidàctica, la seva
obra s'inicià en el teatre, desenvolupat en dues etapes: dels drames de passions de la primera (Aigües
encantades, 1908; La dama enamorada, 1908, etc) a l'intent d'acostar−se a l'alta comèdia (L'escola dels
promesos 1922, Un home genial 1923, etc). Seguidament, es dedicà a la narrativa, que ja havia iniciat amb La
novel·la d'Esther (1918), i escriu L'home que tenia més d'una vida (1924), Les facècies de l'amor (1925) i Els
tres al·lucinats (1926), caracteritzats ja pels trets principals de la seva narrativa: psicologisme, materials
autobiogràfics i individualisme. Segui−ran Servitud (1927), Una mica d'amor (1927) i Vida interior d'un
escriptor (1928). Director de la ``Biblioteca A tot vent'', hi edità El cercle màgic (1929), que obtingué el
premi Crexells. Dirigí ``La Campana de Gràcia'', des del 1932. Dins Esquerra Republicana de Catalunya,
s'allunyà de les lletres, que reprengué el 1934 amb Camins de França, la seva obra mestra. A partir del 1938 i
fins a la seva mort escriví el vast cicle novel·lístic El pelegrí apassionat, en dotze volums (edició 1952−77) on
va abocar l'experiència personal, en un intent sense precedents de síntesi, justificació i alliberament. També
escriví centenars de poemes i el dietari Ressonàncies, redactat en 1942−52 i editat en dos volums. Fou
ministre de justícia del gobern republicà a l'exili (1952−54).
• Situació de l'autor i de l'obra respecte a la seva època.
Aquesta obra pertany a la primera etapa de Puig i Ferreter (dramàtica) i és considerada la més característica,
amb clares influències d'Ibsen. És un drama d'idees i passions i representa el sector de problemàtica social i
col·lectiva.
Dins de la literatura catalana pertany al teatre modernista (finals del s. XIX − principis del s. XX) com
demostra l'enfrontament amb la societat desinteressada per la cultura, els aspectes romàntics com exagerar els
sentiments dels personatges i la intenció de portar a terme el seu desig de llibertat.
• SITUACIÓ TEMPORAL I GEOGRÀFICA DE L'OBRA.
2.1− Situació geogràfica de l'obra:
L'obra està ambientada en la província de Tarragona, en un poble allunyat de la capital.
La provínvia de Tarragona, està situada al nord−est d'Espanya, ocupa 6.303km2, té 542.004 habitants. La
capital de la província és Tarragona. Comprèn el sector del litoral mediterrani entre el riu Cenia i el Foix, i en
ella es distingeixen tres zones: la muntanya, formada per la Serralada Litoral i la Serralada Costera, que
accidenta l'interior de la província; la plana litoral (Camp de Tarragona) que concentra els principals nuclis de
població; i la vall del Baix Ebre i el delta, fèrtil regió agrícola. L'activitat industrial ha crescut creant diferents
1
pols especialitzats com: les indústries de derivats agrícoles, la petroquímica i la refineria de petroli, o la
producció energètica. Davant del delta de l'Ebre es troba el jaciment petrolífer de Casablanca. El turisme
constitueix una important font d'ingressos.
2.2− Situació temporal. Explicació dels canvis cronològics.
El temps extern de l'obra, com diu al començament del llibre, és a l'any 1908. El temps intern de l'obra és de
tres dies, el primer dia es planteja el conflicte i el segon s'esdevé el nus i el desenllaç dels fets es situa al
tercer. S'explica de manera cronològica. Els fets transcorren a l'estiu durant una època de sequera.
• ESTUDI DE LA TÈCNICA
3.1− Resum de l'argument.
La Cecília és filla d'una família humil d'un poble petit de muntanya, ella és estudiant i viu a ciutat amb una
tieta seva però els estius els passa a casa dels seus pares. Quan és entre ells es troba molt diferent per la manca
de cultura i la fe cega en la religió de la majoria de gent del poble. Ella intenta que els seus pares comprenguin
la seva postura segons la religió, però ells pensen que hauria de ser com ells i com tot el poble i el fet de ser
diferent és una deshonra. Paral·lelament el poble està passant per una sequera que els està destrossant les
collites. Un foraster arriba al poble per intentar solucionar el problema de la manca d'aigua, però es troba amb
les forces i les creences tradicionals dels vilatants que el vencen. El seu principal recolzament és la Cecília, i
quan és obligat a marxar del poble ella decideix marxar amb ell per allunyar−se d'aquell ambient i aconseguir
la llibertat que els seus pares l'impedeixen aconseguir.
3.2− Tema
L'enfrontament de la cultura amb la tradició i la fe, ja que hi ha uns personatges que representen les noves
generacions de gent amb cultura que xoquen amb els personatges anticuats, lligats a la tradició.
3.3− Estrutura:
El llibre està estructurat en tres actes ja que és teatre. Durant primer acte, que coincideix amb el primer dia, es
situa l'acció, es presenten alguns personatges i es planteja el conflicte. En el segon acte s'explica la trobada
entre el foraster i el poble, i com aquest fuig del poble. I en el tercer acte succeeix el desenllaç final quan la
Cecília marxa de casa mentre el poble és a missa.
3.4− Personatges:
Principals:
• Pere Amat: és un home força poderós i important en el poble. És tossut, masclista i venjatiu,
autoritari, molt religiós i anticuat, pensa que tothom a casa seva ha d'estar a les seves ordres i seguir
les seves regles.
• Cecília: és una noia jove, al voltant dels vint anys. Estudiant universitària, d'idees obertes, amb un
nivell cultural força alt. És tossuda, emprenedora i forta.
• Foraster: és alt, amb el cabell rós, els ulls blaus i elegant. És un home intel·ligent, cult, sensat,
cautelós, sincer, i respectuós fins a un límit, que intenta solucionar un problema al poble i quan
l'escridassen s'hi encara i els diu el què en pensa d'ells.
Secundaris:
Personatges en contra del foraster:
2
• Juliana: dona d'en Pere Amat i mare de la Cecília.
• Mossèn Gregori: mossèn del poble.
• Trinitat: dona del batlle.
• Joan Gatell: batlle del poble i amic d'en Pere. És l'únic personatge rodó de la història, ja que al
principi estava de part de'n Pere Amat i al final no està segur de la seva opinió.
Personatges a favor del foraster:
• Romanill: pastor.
• Sr. Vicenç: veterinari.
• Bartomeu i Manso: jornalers.
• Bràulia: dona d'en Romanill.
• Vergés: mestre del poble i amic de la Cecília. És l'únic personatge que no té una pòstura ben definida
sobre el conflicte del foraster.
3.5− Gènere:
Teatre: gènere literari que està escrit per ser representat i només parlen els personatges. Les manifestacions
més importants són: la tragèdia, la comèdia i el drama.
3.6− Estil:
Està escrit en estil directe perquè és tetre, és tot diàleg i didascàlia. En un registre coloquial conforme amb el
nivell dels personatges.
Utilitza moltes frases fetes i castellanismes (ja que encara no havia aparegut la primera gramàtica en català), i
fa referència a aspectes religiosos (te deum)
• OPINIÓ PERSONAL.
4.1− Aspectes positius i negatius de l'obra:
El teatre és més fàcil de llegir que la novel·la, encara que no hi estic acostumada. L'argument és interessant
però pobre, es podia arribar més lluny. No m'ha agradat el final perquè acaba malament, amb el triomf de la
tradició sobre la cultura. El llenguatge s'adapta bé a la condició de cada personatge, i es reflexa clarament la
manera de pensar de cada personatge (amb algunes excepcions). I mostra que equest era un conflicte que es
donava en aquella època i que existien els dos bàndols de la història
4.2− Què en diries si haguessis de recomanar la lectura a un/a amic/ga?
El recomanaria perquè llegint−lo et fas una idea de com era viure en un poble petit a principi de segle, també
perquè qui el llegís es plantegés el debat sobre la fe o la cultura, i perquè si és obligatori llegir algun llibre,
aquest es fa força curt i no té cap problema per entendre'l.
4.3− Llistat de preguntes dirigides a l'autor:
• Aconsegueix la Cecília trobar la llibertat que desitjava?
• El mestre fa el que li va dir la Cecília d'ensenyar als nens del poble la cultura d'una manera laica?
• La mare de la Cecília se n'adona de l'error que comet en sotmetre's a les ordres del seu marit sense
plantar−hi cara?
• El batlle finalment comparteix la mateixa opinió que la Cecília o el Foraster?
3
BIBLIOGRAFIA
• Blecua, Alberto i Equipo Tector. Literatura I. Promotor Santillana. 1999.
• Departament de llengua catalana de l'institut Montsacopa. Veles e Vents. Edicions el Bassegoda.
1994.
• Varis autors. Enciclopèdia Multimèdia Planeta DeAgostini.
• Planelles, Albert i Vernet, Francesc. El discurs literari. Grup Promotor Santillana.1998.
INDEX
• Introducció pàg. 1
• Situació general de l'obra
2.1− Fitxa bibliogràfica. pàg. 2
2.2− Informació sobre la vida de l'autor. pàg. 2
2.3− Situació de l'autor i de l'obra respecte l'època. pàg. 2
• Situació Temporal i geogràfica de l'obra.
3.1− Localització. pàg. 3
3.2− Temps. pàg. 3
• Estudi de la tècnica.
4.1− Resum de l'argument. pàg. 3
4.2− Tema. pàg. 3
4.3− Estructura. pàg. 4
4.4− Personatges. pàg. 4
4.5− Gènere. pàg. 4
4.6− Estil. pàg. 5
• Opinió personal.
5.1− Aspectes positius i negatius. pàg. 5
5.2− Recomanació. pàg. 5
5.3− Preguntes a l'autor. pàg. 5
6− Bibliografia. pàg. 6
4
INTRODUCCIÓ
Aquest treball el faig perquè hem acabat d'estudiar el teatre català al llarg de la història i aquest llibre és una
bona mostra de teatre modernista. L'autor, Puig i Ferrater, és un dels autors més importants del teatre català i
llegint aquest llibre almenys podrem dir que hem llegit un llibre d'ell.
Per a mi, aquest és el primer llibre ambientat a principis del segle XX que llegeixo, això em serveix per
observar com era la vida de llavors.
Ens serveix, també, com a una de les lectures obligatòries que hem de fer al llarg del curs. A més, és una bona
manera d'apropar−nos a la literatura i a la lectura de teatre, cosa que no hi estem acostumants.
5