Programa Trencadís

Homenatge
a les víctimes
de la Guerra Civil
i la Dictadura
Trencadís
Els darrers dies de la vida
de Lluís Companys
Dijous, 15 d’octubre de 2015 · 19.00 h
Saló Sant Jordi
Palau de la Generalitat de Catalunya
i.
Prison de la Sainté
Prison de la Sainté és un crit de ràbia. Un crit de ràbia meva des del 2015 i un crit de ràbia de tots els temps. Han detingut un home que es va jugar la vida per esperar notícies
del seu fill, quan era a casa amb la seva dona. L’han detingut i just comença a morir.
Perquè a partir d’aquest moment no existirà la justícia. En aquesta peça es barregen la
visceralitat de les passions humanes més primitives amb una reverència inspirada en el
gagaku japonès cap a la persona de Lluís Companys: president, home i pare.
Laia Vallès
ii.
Real Casa de Correos de Madrid
La Real Casa de Correos de Madrid és l’edifici de la Plaza del Sol que la televisió espanyola
ensenya festivament la nit de cap d’any. Una bola baixa i sonen quatre quarts per omplir
de festa i dolçor els desitjos del futur. Però cal tenir memòria. Perquè les pedres guarden el secret dels avantpassats. Allí mateix, Companys i altres presoners polítics van ser
torturats i castigats al tedi de les reixes. El record dels himnes de la Wehrmacht i del
feixisme espanyol se sobreposen a l’himne dels catalans. Una postal sonora i emotiva del
passat que vol denunciar els perills i la injustícia de viure irreflexivament.
Joaquim Rabaseda
iii.
El fossar de Santa Eulàlia
El fossar de Santa Eulàlia avui és un espai quasi agradable. Metonímicament passa a representar la globalitat del mateix castell de Montjuïc, actualment una atracció turística,
antigament un lloc de guerra, empresonament i tortura.
Arnau Tordera
iv.
Testament
Testament es planteja a partir de dos conceptes: la paraula i el temps; les paraules que transcendeixen el temps per donar testimoni d’una existència i el temps que les modifica, les
interromp, les silencia i les torna a formular. El testament és, doncs, un conjunt de paraules
i frases que es repeteixen i ressonen, més llargues, més curtes, senceres, tallades. Es tracta d’una peça austera composta amb materials molt reduïts i amb la intenció d’evocar la
senzillesa i la transparència de les darreres paraules que Lluís Companys va deixar escrites.
Laura Casaponsa
v.
A dos quarts de set
A dos quarts de set s’inspira en l’evolució dels estats mental de serenor, emocional d’angoixa
i corporal de cansament de Lluís Companys, durant els trenta minuts que succeeixen
des que abandona la cel·la fins que és executat. El toc de campana de les sis, el matinenc cant dels ocells de la muntanya de Montjuïc, el cor del reu i la ràfega de trets s’hi
afegeixen com objectes sonors. Llur ombra dibuixa un dels retrats més tristos i injustos
de la nostra història recent: l’execució sumaríssima d’un president electe, símbol clar de
l’execució d’un poble.
Daniel Fígols
vi.
Per Catalunya
Per Catalunya és una obra lliure que s’acosta a les últimes paraules pronunciades per
Lluís Companys just el moment abans de morir afusellat. Les paraules del president
marquen una finalitat i una motivació, un sentit que avui pot ajudar a omplir de significat el llenguatge sonor i musical dels instrumentistes de la cobla. La peça no és només
una representació corporal i sonora d’un fet del passat. Ordena les dificultats per accentuar el treball dels músics i el seu destí en una convicció nacional clara i contundent.
Eduard Resina
Cobla de l’Esmuc
Direcció, Marcel Sabaté
Flabiol
Trompeta
Contrabaix
Montse Soques
José Quesada
Neus Aranda
Beatriz Jiménez
Tible
Xavier Ventosa
Antoni Martínez
Trombó
Tenora
Fiscorn
Josep Secanell
Quim Reixach
Martí Villegas
Manel Juste
Xavier Gil
esmuc
C. Padilla, 155 - Edifici de L’Auditori
08013 Barcelona
www.esmuc.cat