ENGINYERIA AERONÀUTICA AERODINÀMICA Guia de l’assignatura ENGINYERIA AERONÀUTICA 30020 Aerodinàmica. Guia de l’assignatura Aprovada en CAA de data 29/06/06 Modificada en CAA de data 27/05/09 2 Crèdits: 6 (4,5 teoria + 1,5 pràctiques) Tipus: Troncal Crèdits ECTS: 4,8 Coordinador: David del Campo Sud Altres professors: Francesc Xavier Sanz Cano Departament: 220 ETSEIAT Coneixements previs Per cursar aquesta assignatura és imprescindible un que l'alumne hagi adquirit un bon coneixement de les assignatures de Mecànica, Matemàtiques, Termodinàmica i Mecànica de Fluids que es cursen en els dos primers anys de la carrera. Camps professionals L'aerodinàmica és un dels pilars bàsics de l'Enginyeria Aeronàutica. En l’industria (no sols en l'aeronàutica) es poden trobar gaire diversos departaments dedicats a l'aerodinàmica, tant al camp numèric com en l'experimental (assajos en túnel, assajos en vol...) i tant en el món de la investigació com en el del disseny. A més a més, molts altres departaments fan ús de les dades proporcionades pels departaments d'aerodinàmica (mecànica del vol, disseny aeroelàstic, etc.). Relació amb altres assignatures L'aerodinàmica és una branca de la Mecànica de Fluids, per la qual cosa es remarca el fonamental que resulta tenir un bon coneixement d'aquesta assignatura, i, conseqüentment, de Termodinàmica. A més a més, serveix de base per a diverses assignatures de futurs cursos, com Aerodinàmica Avançada, Laboratori Aeroespacial, Propulsió, Mecànica de Vol (en la que es combina amb Mecànica), o Aeroelasticitat (en la que es combina amb Vibracions i amb Estructures). Objectius generals L'aerodinàmica és la branca de la mecànica de fluids especialitzada en el càlcul de les accions que apareixen sobre els cossos sòlids quan hi ha un desplaçament relatiu entre aquests i el fluid en què es desplacen. Es pretén que l'alumne es familiaritzi, en primer lloc, amb les hipòtesis que porten a la formulació del problema potencial i, posteriorment, sigui capaç de trobar solucions a certs casos senzills (cilindres, problema linealitzat de perfils i ales rectes...) però útils per comprendre els principals efectes que produeixen les forces aerodinàmiques. A l'últim, s'introduirà a l'alumne en els mètodes numèrics i en els assajos en túnel de vent, que serveixen per obtenir una solució a problemes més complexos i per tant més reals. Temari Mòdul 1. Equacions generals 1. Introducció 2. Equacions generals del moviment ENGINYERIA AERONÀUTICA 30020 Aerodinàmica. Guia de l’assignatura Aprovada en CAA de data 29/06/06 Modificada en CAA de data 27/05/09 3 3. Moviments irrotacionals. Equació d'Euler-Bernoulli. 4. Equació diferencial per al potencial de velocitats. Mòdul 2. Moviment potencial bidimensional de líquids ideals 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Introducció Potencial complex Corrent d'un líquid ideal al voltant d'un cilindre circular Teorema del cercle Forces sobre un perfil. Teorema de Kutta-Yukovski El caire de fuga afilat dels perfils i la hipòtesi de Kutta Coeficients de forces i moment de caboteig sobre un perfil Mòdul 3. Teoria potencial linealitzada de perfils en règim incompressible 1. 2. 3. 4. Introducció Plantejament matemàtic del problema i linealització Problemes simètric i sustentador Aplicació de la integral de Cauchy per relacionar la velocitat en cada punt del fluid amb la velocitat a la frontera 5. Mètode de Glauert per a problemes sustentadors 6. Mètode de Glauert per a problemes simètrics 7. Mètode de Goldstein Mòdul 4. Teoria potencial linealitzada de perfils en règim compressible 1. 2. 3. 4. Introducció Moviment potencial linealitzat Analogia de Prandtl-Glauert Perfils en règim supersònic Mòdul 5. Corrent tridimensional de líquids reals 1. 2. 3. 4. Introducció La funció potencial i la funció de corrent de Stokes Solucions particulars Remolins potencials Mòdul 6. Ales de gran allargament 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Introducció Equació integral de Prandtl Distribucions de circulació inicial i addicional Sustentació global, direcció de sustentació nul·la de l'ala i distribució de sustentació bàsica Relació entre el pendent de la corba de sustentació de l'ala i la del perfil Resistència induïda Coeficients de moment de caboteig, balanç i guinyada Ala llarga amb distribució de sustentació el·líptica Aletes de vora marginal Mòdul 7. Resistència aerodinàmica i entrada en pèrdua de perfils 1. 2. 3. 4. Introducció Resistències de fricció i de pressió Resistència aerodinàmica de l'avió Tipus d'entrada en pèrdua ENGINYERIA AERONÀUTICA 30020 Aerodinàmica. Guia de l’assignatura Aprovada en CAA de data 29/06/06 Modificada en CAA de data 27/05/09 4 5. Dispositius hipersustentadors 6. Timons i alerons Mòdul 8. Aerodinàmica experimental i numèrica 1. 2. 3. 4. 5. 6. Introducció Discretització de les equacions d'Euler Mètode de panells Mètode del vortex-lattice Tipus de túnels aerodinàmics i criteris de disseny Instrumentació Objectius específics dels mòduls 1. Mòdul 1 El punt de partida són les equacions de Navier-Stokes, completades amb les condicions de contorn i inicials apropiades. La formulació del problema és extremadament complexa, per la qual cosa resulta necessari introduir simplificacions dràstiques per arribar a models matemàtics abordables. En aquest tema s'explicaran aquestes simplificacions, fins a arribar a la formulació del problema potencial, a través de l'equació del potencial de velocitats i l'equació d'Euler-Bernoulli. 2. Mòdul 2 En aquest mòdul s'abordarà el problema de flux incompressible, bidimensional i estacionari. Ara, les expressions obtingudes al mòdul anterior es simplifiquen de manera que és possible introduir el concepte de potencial complex de velocitats, una eina molt útil que ens permetrà trobar solucions exactes a problemes amb geometries senzilles, però de gran valor didàctic per entendre els mecanismes físics que originen la sustentació. 3. Mòdul 3 En aquest mòdul intentarem abordar geometries més complexes que les del mòdul anterior, com són els perfils aerodinàmics. Encara que ja no serà tan senzill obtenir solucions analítiques, el fet de tractar-se de problemes governats per una equació lineal i obstacles la geometria de la qual se separa poc de l'eix horitzontal, ens permet linealitzar el problema per obtenir solucions analítiques aproximades. A més a més podrem separar els efectes d'angle d'atac, curvatura i gruix, la qual cosa ens proporcionarà una valuosa informació sobre la influència dels diversos paràmetres en el disseny d'un perfil aerodinàmic. 4. Mòdul 4 En aquest mòdul, prescindirem de la simplificació feta fins ara sobre flux incompressible. Comprovarem que, per al cas subsònic, podem generalitzar fàcilment les solucions dels mòduls anteriors sense més que fer una dilatació de coordenades, mentre que per al cas supersònic, el caràcter de l'equació del potencial de velocitats canvia dràsticament, i haurem de replantejar la linealització del problema de perfils. 5. Mòdul 5 En aquest mòdul passarem a estudiar el flux potencial en un espai tridimensional. Apareixerà així el concepte dels fils de remolins, molt útil per abordar l'estudi d'ales. ENGINYERIA AERONÀUTICA 30020 Aerodinàmica. Guia de l’assignatura Aprovada en CAA de data 29/06/06 Modificada en CAA de data 27/05/09 5 6. Mòdul 6 En aquest mòdul estudiarem el flux al voltant d'ales rectes de gran allargament fent ús de la solució linealitzada del cas bidimensional, però introduint els efectes de les velocitats induïdes pels fils de remolins, apresos al mòdul anterior. Amb aquesta teoria relativament senzilla podrem deduir fenòmens tan bàsics i importants com el de la resistència induïda. 7. Mòdul 7 Fins aquest mòdul s'haurà treballat sempre amb flux potencial. Aquesta hipòtesi ens proporciona solucions vàlides en la major part del camp fluid, i ens ha permès obtenir solucions aproximades. No obstant això, el fet de no contemplar la presència d'una capa límit, culpable d'alguns efectes aerodinàmics de summa importància com són la resistència de fricció i l'entrada en pèrdua, suposa una important limitació. En aquest mòdul s'estudiaran, de forma més qualitativa, aquests efectes. 8. Mòdul 8 Els mètodes analítics estudiats als mòduls anteriors, si bé són de gran interès didàctic, ens oferixen una precisió insuficient per abordar els complexos problemes aerodinàmics amb què es troba un enginyer, per la qual cosa en la pràctica és imprescindible fer ús de mètodes numèrics i experimentals. En aquest mòdul s'introduiran alguns conceptes sobre aerodinàmica numèrica (CFD, mètode de panells, mètode del vortex-lattice...) i sobre aerodinàmica experimental (assajos en túnel de vent). Metodologia de treball Sessions teoria, problemes Cada setmana es faran tres sessions teòriques i una sessió pràctica (problemes). En les sessions teòriques s'exposaran els continguts dels diferents temes fent ús, principalment, de la pissarra, encara que ocasionalment es podran projectar presentacions. Tot el contingut teòric de l'assignatura es troba recollit bé en el llibre de la bibliografia bàsica de l'assignatura, bé en documents que es deixaran al campus digital Atenea. En els sessions pràctiques és proposarà un o dos problemes. Els alumnes intentessin resoldre'ls, individualment o en grups, i el professor anirà resolent els dubtes i ajudant als qui ho necessitin, i exposarà la solució al final de la classe. Els enunciats dels problemes és publiquessin amb antelació, de manera que l'alumne que ho desitgi pugui plantejar-se la forma de resoldre'ls pel seu compte abans de la sessió pràctica corresponent. Pràctiques, laboratoris Aquesta assignatura no inclou pràctiques de laboratori ENGINYERIA AERONÀUTICA 30020 Aerodinàmica. Guia de l’assignatura Aprovada en CAA de data 29/06/06 Modificada en CAA de data 27/05/09 6 Organització en mòduls i temps de dedicació de l'estudiant El següent quadre és orientatiu i només pretén donar una idea a l'alumne dels hores estimades de dedicació, tant en classe com en temps d'estudi. Mòdul Mòdul 1 Mòdul 2 Mòdul 3 Mòdul 4 Mòdul 5 Mòdul 6 Mòdul 7 Mòdul 8 Temps de classe 5 8 10 7 5 12 5 8 60 Temps d'estudi 5 8 10 7 5 12 5 8 60 Temps total 10 16 20 14 10 24 10 16 120 Importància i dificultat dels mòduls Tots els mòduls són importants, per exposar-se en ells les bases de l'aerodinàmica, encara que a cadascú se li dedicarà més o menys hores en funció de l'extensió de la matèria que en ell s'imparteixi. En el primer parcial s'examinarà a l'alumne dels mòduls 1 a 4 i en el segon parcial dels mòduls 5 a 8. Materials Bibliografia bàsica Meseguer, J. & Sanz Andrés, A., Aerodinámica básica, IDR/UPM. E.T.S.I. Aeronáuticos, Universidad Politécnica de Madrid, Madrid, España, 2005. Bibliografia complementaria Anderson, J. D., Fundamentals of Aerodynamics, McGraw-Hill, New York, N.Y., U.S.A., 2006. Houghton, E.L. & Carpenter, P.W., Aerodynamics for Engineering Students, Butterworth-Heinemann, London, U.K., 2003 Bertin, J.J., Aerodynamics for Engineers, Prentice-Hall International, Inc., Upper Saddle River, New Jersey, U.S.A., 1998. Kuethe, A.M. & Chow, C.Y., John Wiley and Sons, New York, N.Y., U.S.A.,. 1998 Avaluació Nf = 0,50N1p + 0,50Nef Nf: Nota final N1p: Nota 1r parcial Nef: Nota examen final