ENGINYERIA EN ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL Modalitat semipresencial POLÍTICA INDUSTRIAL I TECNOLÒGICA Guia de l’assignatura ENGINYERIA EN ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL Modalitat semipresencial 27859 Política Industrial i Tecnològica. Guia de l’assignatura Aprovada en C.A.A de data 8/06/05 1 Crèdits: 4,5 crèdits Crèdits ECTS: 3,6 Tipus: Troncal Professors: Javier Martínez Gómez ([email protected]). Joan Mora Segués ([email protected]) Departament: Organització d’Empreses Presentació Coneixements previs No és obligatòria cap assignatura prèvia específica. És recomanable, tot i que no imprescindible, tenir coneixements bàsics d’economia general. Camps professionals És una assignatura especialment destacada per als enginyers d’organització industrial. Els camps professionals als qual estaria indicada és per a totes aquelles persones amb un cert poder de decisió en indústries multilocals, sigui en el sector privat (multinacionals) o en el públic (corporacions públiques industrials). Igualment, és una assignatura de gran interès per aquelles persones que en entorns locals (petites empreses o municipis) tenen la missió de reactivar un cert sector o tipus d’indústria. Relació amb altres assignatures Tot i no tenir una relació directa amb altres assignatures, sí que està lligada amb Economia Industrial, Política d’Empresa i amb Organització del Treball. Igualment, tot i que amb lligams més febles, està relacionada amb Organització de la Producció i amb Mètodes Quantitatius d’Organització Industrial. Objectius Objectiu principal § Que l’alumne adquireixi uns coneixements bàsics sobre els diferents conceptes de política Industrial i tecnològica, i que aquests coneixements el permetin identificar les eines, instruments i recursos i com la selecció de tots aquests instruments més les noves tecnologies corresponen a diferents posicions polítiques amb resultats variables segons els casos. Objectius generals § Que l’alumne es situï davant de la problemàtica tant econòmica com social amb la qual s’enfronten les diverses comunitats humanes, i com unes polítiques industrials i tecnològiques adequades poden ajudar a millorar la seva qualitat de vida. ENGINYERIA EN ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL Modalitat semipresencial 27859 Política Industrial i Tecnològica. Guia de l’assignatura Aprovada en C.A.A de data 8/06/05 2 § Que l’alumne, amb una càrrega tècnica per vocació important, valori com a principal l’objectiu d’aconseguir el màxim rendiment dels factors productius dels quals disposa una societat, avaluant sempre les seves conseqüències socials i econòmiques, ja sigui com a ciutadà o com a professional que desenvolupa la seva activitat en un entorn amb gran influència de factors aliens i, a vegades, fins i tot alienants. § Que l’alumne pugui identificar la conjugació de dos aspectes molt importants: la màxima eficiència de les inversions econòmiques i la millor eficàcia des del punt de vista social, com a objectiu de tota política governamental que vulgui ser coherent amb les necessitats de la societat que governa. § Que l’alumne sigui capaç de, per una banda, extreure conclusions per a entendre l’evolució dels països o sectors i, per l’altra, elaborar polítiques futures que permetin millorar si no mantenir el desenvolupament i el lideratge d’aquestes països o sectors respecte la comunitat més àmplia. § Que l’alumne pugui situar tots aquests models de política industrial i tecnològica en el context de l’evolució econòmica mundial, també anomenada globalització econòmica i tecnològica. Temari El curs es desenvolupa en tres mòduls: 1.- Conceptes introductoris. Definicions i introducció. 2.- Organismes i institucions que determinen la política industrial i tecnològica: l’Estat. − Política monetària: fixació de la taxa d’interès per afavorir la inversió i controlar la inflació, tipus de canvi (devaluació) per protegir la indústria d’un país. − Política fiscal o pressupostària: regles fiscals (fixació d’impostos i incentius fiscals) i despesa pressupostària (inversions en infrastructures), protecció duanera (aranzels). − Política social: política de treball, salarials, educatives. Polítiques socials per a la contractació de determinats grups de persones (per exemple a Espanya: dones, aturats de llarga duració), ajudes de l’Estat per a la formació (per exemple a Espanya: cursos subvencionats pel Forcem). − Política ambiental: fixar mesures per un creixement sostenible. Afavorir les energies alternatives (per exemple a Catalunya l’energia eòlica) o l’hidrogen com a possible substitut en un futur de la benzina. Fixar taxes per millorar el medi ambient (per exemple el cànon d’aigua o la ecotasa). 3.- Organismes i institucions que determinen la política industrial i tecnològica: Organismes subestatals i supranacionals. − − Els municipis i les regions. Els municipis determinen el sòl dedicat a la indústria així com determinen els impostos municipals, que influeixen en la implantació de determinades indústries. La Unió Europea: en aquest cas concret, tots els seus membres individualment poden determinar una política fiscal però la política monetària és fixada per la UE. Tanmateix, ENGINYERIA EN ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL Modalitat semipresencial 27859 Política Industrial i Tecnològica. Guia de l’assignatura Aprovada en C.A.A de data 8/06/05 − − − − − 3 mitjançant la distribució de fons estructurals i altres poden influir en la implantació d’indústries en un país. El Mercosur i el Nafta. La Organització Mundial del Comerç. Les multinacionals: existeixen països del tercer món que bàsicament la seva indústria està constituïda per les multinacionals. Per tant, la política industrial d’aquests països està encaminada a afavorir la seva implantació. Les ONG’s i el tercer sector. La ONU: la conferència de Kioto i de Johannesburgo, que fixa unes quotes i d’emissió de gasos contaminats per determinar la sostenibilitat del creixement mundial. 4.- Exemple reals i exercicis pràctics. Models de política industrial i tecnològica a diferents estats nacionals : quatre models, un històric, dos de futur, i un país pont. Objectius específics dels mòduls n Mòdul 2 Al finalitzar l’estudi d’aquest mòdul, l’estudiant hauria de ser capaç de: − Definir els conceptes de les principals polítiques que marquen la gestió d’una política industrial i tecnològica integral. − Introduir els plantejaments de les principals polítiques que tradicionalment porten a terme els estats per a augmentar la riquesa dels seus països. − Relacionar les diferents polítiques i demostrar la relació causa – efecte. − Proposar qüestions bàsiques per a resoldre. n Mòdul 3 Al finalitzar l’estudi d’aquest mòdul, l’estudiant hauria de ser capaç de: − Introduir els principals agents subestatals i supranacionals que intervenen en la gestió de la política industrial i tecnològica. − Plantejar relacions de complement i substitució d’aquests agents i l’estat en la gestió de les diferents polítiques que integren la política industrial i tecnològica. − Observar les diferències entre les diverses organitzacions supranacionals i les conseqüències de la seva actuació en el seu àmbit territorial. − Proposar qüestions bàsiques per a resoldre en l’aplicació de les esmentades polítiques. n Mòdul 4 Al finalitzar l’estudi d’aquest mòdul, l’estudiant hauria de ser capaç de: − Introduir exemples reals de diferents polítiques. ENGINYERIA EN ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL Modalitat semipresencial 27859 Política Industrial i Tecnològica. Guia de l’assignatura Aprovada en C.A.A de data 8/06/05 4 − Plantejar unes pautes de política industrial i tecnològica amb l’objectiu de resoldre problemàtiques relacionades amb aquesta disciplina. − Resolució de casos pràctics englobant la teoria exposada amb les propostes de solucions descrites. Sessions presencials El curs, dintre de les seves 7 sessions, s’articula en tres blocs, dos d’ells presencials i un de treball no presencial. En algunes sessions hi haurà tot el grup d’alumnes junt i a d’altres, el conjunt de matriculats es separaran en dos, cada subgrup anant amb un professor. a) Sessions d’exposició teòrica per part dels professors: Mòduls 1, 2 i 3 Sessions 1, 2 i 3 (grup principal) Aquestes sessions seran classes teòriques pel grup principal (els dos subgrups junts), on les explicacions donades pels professors seguiran el material docent elaborat per a l’assignatura. b) Sessions pràctiques Mòdul 4. Resolució de casos Sessions 5, 6 i 7 (subgrups) Aquestes sessions es dedicaran a la resolució del cas proposat per a cada sessió. El cas s’haurà de dur preparat prèviament i fer lliurament de la seva resolució al començar la classe. c) Treball no presencial. Redacció dels components bàsics de la política industrial i tecnològica d’un país o associació. Màxim 15 fulls. Es pot fer per equips amb un màxim de 4 persones per equip i un mínim de 2. A lliurar abans de l’examen final. Exàmens: hi hauran dos exàmens, un parcial a la sessió 4 i un final una vegada hagin finalitzat les 7 sessions. Materials Bibliografia bàsica − CICCONE, Antonio. Efectos de aglomeración en Europa y en EEUU. Centre de recerca en Economia Internacional (CREI) (2001). − CORIAT, Benjamín Política industrial. Modelos de organización empresarial y competitividad. Programa de Investigaciones Económicas sobre Tecnología y Empleo (PIETTE) (1994). − INSA, Raquel. El comercio electrónico. Una opción de futuro. Working paper. Universitat de Barcelona (2002). − SAINT-PAUL, Gilles. La viabilidad política de la reforma del mercado laboral. Centre de recerca en Economia Internacional (CREI) (2000). − VIVES, Xavier Globalización y localización de la actividad económica. Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC) (2000). ENGINYERIA EN ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL Modalitat semipresencial 27859 Política Industrial i Tecnològica. Guia de l’assignatura Aprovada en C.A.A de data 8/06/05 5 − RIFKIN, Jeremy. La economía del hidrogeno. (2002). − LIAUTAUD, Bernard, HAMMOND, Mark. E-Business Intelligence. ISBN 0-07-1367478-1. Editorial McGraw-Hill. − PIÑAR MAÑAS, José Luis. Desarrollo sostenible y protección del medio ambiente. Civitas Edicions. ISBN84-470-1803-2. − GÓMEZ VIETIES, Álvaro. Las claves de la economía digital .RA-MA Editorial ISBN 84-7897-5373 − China: Superpotencia emergente. Dossier núm. 2 de La Vanguardia. (Juliol / Setembre del 2002). − América Latina: democracia, neoliberalismo, populismo .Dossier núm. 4 de La Vanguardia. (Gener / Març del 2003). − PLAZA, Beatriz, VELASCO, Roberto Política Industrial de las comunidades Autónomas. Círculo de empresarios vascos. (Bilbao 2001). − KOTLER, JATUSRIPITAK, MAESINCEE. El márketing de las naciones (1997). − Pàgines electròniques: - http://www.gencat.net. (Generalitat de Catalunya) - http://europa.eu.int. (La Unió Europea en línia) - http://www.business.cn. (Provisions concerning taxes and policies for Encouraging Foreing Investment) - http://www.debtwatch.org (Observatori del deute de la globalització) - http://www.cdti.es. (Centre pel desenvolupament tecnològic industrial) - http://www.aeat.es. (Legislació fiscal espanyola). - http://www.seg-social.es. (Legislació laboral espanyola). Avaluació L’avaluació es durà a terme valorant els següents conceptes: − − − − − − Assistència a classe Grau de debat a classe (puntuat pel total de la classe) Examen parcial Treball Lliurament dels casos (mòdul 4) Examen final 5% 5% 20% 20% 20% 30%