NOTICIA PUBLICADA ARA CATALUNYA CONMEMORACIÓ 100 ANYS ENRIC GRANADOS A NOVA YORK

34
DIJOUS, 28 D’ABRIL DEL 2016
cultura
ara
Nova York recorda la figura
d’Enric Granados
El compositor català Enric Granados va estar cinc mesos a Nova York i hi va deixar
empremta. En commemoració dels 100
anys de la seva mort, la Foundation for Iberian Music, dirigida per Antoni Pizà i dependent de la City University of New York,
ha organitzat un seguit d’activitats fins al
CULTURA
2017, quan es compleixen els 150 anys del
naixement del músic de Lleida. Una de les
cites destacades és aquest divendres, amb
el concert del pianista nord-americà expert
en Granados Douglas Riva, responsable de
l’enregistrament i de l’edició crítica de tota l’obra per a piano del músic lleidatà.
Surten a la llum
tres grans pintures
de Jujol que es
creien perdudes
El MNAC busca recursos per restaurar les teles que
Gaudí va encarregar a l’arquitecte per als Jocs Florals
ANTONI RIBAS TUR
BARCELONA
Els Jocs Florals del 1907 van ser antològics. Com que el president del
guardó d’aquell any, Antoni Rubió
i Lluch, li va encarregar la decoració
de la cerimònia a Antoni Gaudí, va
aixecar unes grans expectatives. Al
saló de la Llotja de Mar on es va celebrar l’acte només hi va poder accedir la meitat del públic que hi volia assistir. Per decorar aquest gran
espai gòtic, Antoni Gaudí va cridar a
treballar amb ell els arquitectes Josep Maria Jujol i Bonaventura Conill i van desplegar un repertori ingent d’elements: arbustos, garlandes amb vegetació i flors, palmes,
una trona per als llegidors, làmpares
amb bombetes elèctriques, estrades, un tron per a la reina de la festa,
setials... Aquella arquitectura només va tenir unes hores vida però se
n’ha conservat l’element més impressionant: han sortit a la llum per
primera vegada des d’aleshores tres
grans teles de més de tres metres
d’alçada que Josep Maria Jujol va
pintar amb el lema dels Jocs Florals
–“Fe, Pàtria, Amor”– que van cobrir
tres grans pilars de la sala. Si a les
pintures se’ls afegeix la llargada del
cordatge annex, l’alçada total és de
4,5 metres.
La pintura dedicada a la Fe és la
que es pot veure amb més claredat
in situ en una fotografia de Merletti que va aparèixer a La Ilustració
Catalana. Està presidida per dues
creus de les quals brolla sang i que
estan envoltades de rajos de llum.
També hi ha una llegenda, però l’estat de conservació en dificulta la lectura. A la part inferior de la tela sí
que es pot llegir la paraula “Crist”.
La Pàtria està representada per la
senyera, i a les franges vermelles
també es poden observar regalims
semblants als de les creus de l’altra
obra. Finalment, l’Amor està simbolitzat per un jardí ple de flors que
contenen, cadascuna, un cor sagnant travessat per una fletxa. A més,
les flors remeten als diferents premis dels Jocs Florals. Aquestes pintures pertanyen a l’Arxiu Jujol, impulsat pel fill de l’arquitecte, Josep
Maria Jujol, i són al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per
ser estudiades. A més, el museu ha
començat a buscar els recursos necessaris per restaurar-les. Com que
són obres de grans dimensions i la
tela és un material delicat, la intervenció és molt costosa. Encara no se
n’ha calculat el preu exacte, però es
podria fer per fases, d’una en una.
El desig de Josep Maria Jujol fill
és que, quan les peces estiguin restaurades, es dipositin al museu perquè les exposin a la sala dedicada a
Genis
“Gaudí veu
en Jujol un
gran artista
i l’accepta
tal com és”,
diu Jujol fill
03
Antoni Gaudí i el seu pare. “Estàvem preocupats i, gràcies al director
del museu, Pepe Serra, hem vist la
llum per donar solució a aquestes
tres grans peces. Per part nostra hi
ha ganes de col·laborar al
màxim amb el MNAC”,
afirma Josep Maria
Jujol fill, que evoca
com treballava el
seu pare i es pot
imaginar com va
fer les teles dels
Jocs Florals: “Recordo els dibuixos de gran format
que va fer als anys
40. Els posava este04
sos al terra de la sala de
casa, que era molt gran,
s’hi agenollava a sobre damunt
un coixí i els anava realitzant. El cas
de les pintures dels Jocs Florals fa
pensar més aviat que les va fer penjades damunt una paret, cosa que
hauria facilitat que es produïssin
aquests regalims”.
L’audàcia creativa de Josep Maria Jujol és indestriable de la seva
religiositat. I la sang, que és una
al·lusió a la Passió de Crist, apareix
en obres destacades com la desapareguda botiga Manyach i la reforma
de la Seu de Palma. Segons el cap de
les col·leccions del MNAC i un dels
grans gaudinistes, Juan José Lahuerta, aquest motiu de la
sang “està molt relacionat amb la identificació, tant de Gaudí
com de Jujol, amb
el paper de l’artista com a redemptor”. “L’artista és
un personatge que
és capaç de curar,
en certa manera,
com un visionari, els
mals de la Terra. Al
mateix temps és la representació del pecat i la
redempció, que és la Passió de
Crist. No només per a Gaudí i Jujol,
sinó per a molts artistes simbolistes
i bohemis de finals del segle XIX”.
Dos grans arquitectes junts
La decoració dels Jocs Florals també remet al moment en què Antoni
Gaudí i Josep Maria Jujol van treballar plegats en diferents obres. El
1907 tenien en curs les obres del