1

1
Índex
1. EL CANAL DE SUEZ.....................................................................................................3
2. LA PENÍNSULA DEL SINAÍ.........................................................................................5
3. DESERT DEL SAHARA.................................................................................................6
4. DAKAR............................................................................................................................8
5. VALL DEL RIFT.............................................................................................................9
6. EL RIU NIL...................................................................................................................10
7. PIRÀMIDES...................................................................................................................11
8. EL LLAC VICTÒRIA....................................................................................................12
9. EXTRES.........................................................................................................................13
2
1. EL CANAL DE SUEZ
El Canal de Suez és una via artificial de navegació que uneix el mar Mediterrani amb el mar
Roig. Es una construcció molt important ja que permet reduir la ruta de comerç, evitant
haver de rodejar tot el continent Africà. El trajecte dura entre 11 i 16 hores i la seva longitud
és de 163 km.
La construcció del Canal es va iniciar al 1858 per l’empresa Ferdinal Lesseps, un milió i
mig d’egipcis van participar en la construcció amb màquines especialment dissenyades, i
uns 125.000 van morir, majoritàriament de còlera.
És va inaugurar al 1869; (per la ocasió un compositor italià Giuseppe Verdi, va composar
per encàrrec la òpera Aida), però el primer vaixell en travessar per el canal, va ésser el de la
emperadriu Eugenia de Montijo, el 27 de gener de 1867.
Al principi, Egipte tenia el 44% de les accions del canal i els francesos la resta, però el
Pachà d’Egipte a causa de deutes externs, va haver de posar a la venda part de les accions,
Anglaterra les va comprar per tal de dominar el comerç de la india.
El Canal va ser controlat per Nasser fins que va haver de tancar a causa de la Guerra dels
sis dies, fins al 1974, i ha estat obert fins els nostres dies.
1.1 MÉS INFORMACIÓ:
Giuseppe Fortunino Francesco Verdi: Roncole, 10 d'octubre de 1813 - Milà, 27 de gener de
1901, va ser un compositor d'òpera italià.
Òpera Aida : Va ser estrenada el gener del 1871, però el públic no la va poder veure fins el
24 de desembre, a causa de la Guerra Francoprussiana. Aquesta òpera continua essent un
clàssic dels repertoris operístics.
Gamal Abdel Nasser (1918-1970), president d’Egipte.
Eugenia de Montijo Granada, 5 de maig de 1826 - Madrid, 11 de juliol de1920, va ser
emperadriu consort de França i esposa de Napoleó III.
La Guerra dels Sis Dies: En ella combatien Israel i els seus veïns àrabs. Va tenir lloc entre
el 5 i el 10 de juny de 1967, i va ser deguda principalment a causa de dos factors: el
moviment de tropes egípcies en la península del Sinaí i el bloqueig egipci dels estrets de
Tiràn.
3
Les rutes comercials, quan encara
no s’havia construït el canal,
havien de rodejar tot el continent
Africà per arribar a la India ( fletxa
Vermella).
Actualment, gracies al canal
s’ha reduït la ruta de comerç, i es
pot arribar a la india pel mar Roig,
sense necessitat de rodejar el
continent (fletxa blava).
4
2. LA PENÍNSULA DEL SINAÍ
El Sinaí és una península en forma de triangle, limita al nord amb la Mar Mediterrània; a
l'oest amb l'istme de Suez (que la uneix a l'Àfrica i pel qual passa el Canal de Suez); a l'est
amb la frontera entre Egipte i Israel; i al sud amb el mar Roig.
Políticament la península pertany a Egipte i la majoria de la població està formada per
beduins.
Podem diferenciar dues parts: el desert sorrenc al nord, i les muntanyes del sud, amb cims
que superen els 2.000 m; les muntanyes més importants són el Djebel Katarina i el Mont
Sinaí, la muntanya on, segons l'Antic Testament, Moisès va rebre les Taules de la Llei amb
els Deu Manaments.
2.1 MÉS INFORMACIÓ:
Istme: estrenyiment de terra que uneix a través de la mar dos continents o una península
amb un continent.
beduins: Tribu nord africana, són nòmades.
Deu manaments: són un conjunt de lleis religioses i morals en el judaisme i el cristianisme.
Segons la Bíblia, Déu va revelar els Deu Manaments a Moisès en el Mont Sinaí, després de
la fugida del poble d'Israel.
Península del
Sinaí
5
3. DESERT DEL SAHARA:
El Sàhara és un desert de tipus tropical a l'Àfrica del Nord. És el desert més gran del món.
El nom de Sàhara ve de la traducció àrab “Sahra” que vol dir “desert de sorra.”
El desert s’extén per el territori dels següents països: Sàhara Occidental, Marroc, Argèlia,
Tunísia, Llívia, Egipte, Sudan, Txad, Níger, Mali i Mauritània.
Per la seva situació i en general la baixa altitud s'enregistren les més elevades temperatures.
A vegades, en mig de tanta sequedat, es troben alguns oasis amb aigua.
Per la manca de vegetació i nuvolositat la diferència de temperatura entre el dia i la nit és
molt alta i a l' hivern hi pot haver lleugeres glaçades nocturnes.
Tradicionalment el Sàhara ha estat una barrera entre els pobles mediterranis i els
subsaharians de difícil de franquejar (tant per als homes com per animals i plantes).
Modernament l'explotació petrolífera i minera al Sàhara Occidental ha permès una relativa
expansió econòmica. Molts països de la zona, però, anticipant-se a la fi de les reserves
petrolíferes han diversificat l'economia cap el sector serveis inversions financers i turisme
sobretot.
Els habitants originaris del Sàhara són els berbers i els Saharauis.
3.1 MÉS INFORMACIÓ:
Oasis: és una àrea de vegetació isolada en un desert, que normalment circumda una font
d'aigua subterrània que pot emergir o no a la superfície.
Berbers: són un poble del nord de l'Àfrica de raça mediterrànida . El seu nom prové del
mateix origen que bàrbar, mot donat pels àrabs, però ells s’anomenen amazigh, persona
lliure.
6
Extensió del desert del Sàhara.
Oasis a Llíbia, Sahara.
7
4. DAKAR
Dakar és la capital i la ciutat més gran de Senegal, està situada a la península del cap Verd, a
la costa atlàntica d’Àfrica.
La ciutat va ser el major centre de tràfic d’esclaus cap a Amèrica, actualment es coneguda
mundialment per ser el punt l’arribada del ral·li Dakar.
El ral·li Dakar és una competició anual de ral·li que es disputa les primeres setmanes de
gener i es considerat el ral·li més du del món. La inscripció és lliure.
Sempre es surt des d’una ciutat Europea, aquest any es sortiria des de Lisboa, tot i que
sembla ser que potser es suspèn el ral·li aquest any.
El terreny varia considerablement, travessant zones de sorra, roques, fang i vegetació.
La prova va ser fundada al 1979, després de que un pilot, Thierry Sabine es perdés pel
desert i consideres al tornar, que la seva experiència era digna de ser reproduïda en un ral·li.
Al principi, començà sent una aventura, sense organització ni regles, però la gent s’ho va
començar a prendre més seriosament i ha evolucionat fins a convertir-se en un gran
desplegament tecnològic. Un esport contemplat mundialment.
3.1 MÉS INFORMACIÓ:
Thierry Sabine: juny 1949 - 14 gener 1986, corredor de motos francès i fundador del ral·li
Dakar.
Llocs d’interès turístic de la ciutat de Dakar: Els grans mercats, la Gran Mesquita
(construïda l'any 1964), L'illa de Gorée , el Museu de la Cultura Africana Occidental,
passejades per les platges i penya-segats circumdants, i el Parc Hann, on es troba el Zoo del
Senegal.
8
5. VALL DEL RIFT:
La Vall del Rift és una gran fractura geològica. Tot i que generalment es parla d’aquesta vall
per referir-nos a la part africana, (de Djibouti a Moçambic), cal tenir en compte que el Mar
Roig i la Vall del Jordà també en formen part. La Vall és mundialment coneguda, per havers’hi trobat restes dels nostres avantpassats, dels primers humans que van existir a la Terra,
els Australopithecus.
Va començar a formar-se fa uns 30 milions d’anys al sud-est d’Àfrica, a Olduvai, i
actualment segueix creixent, tant en amplada com en llargada, els constants terratrèmols i
emersions de lava contribueixen a aquest creixement.
El trencament del continent africà és el responsable del fet que a l'est del continent el clima
sigui més sec que a l'oest. Això va fer que en aquesta part d’Àfrica apareguessin primer la
sabana i els micos locals, que fins llavors vivien a les branques dels arbres, i es fessin
terrestres, donant lloc als primers homínids. La gran esquerda ha deixat al descobert cents
de metres d’estrats geològics, cosa que ha permès un gran coneixement dels fòssils i la
història geològica.
La Vall, té en el seu territori la major elevació d’Àfrica, el volcà Kilimanjaro, i alguns dels
majors llacs africans: el Turkana, el Tanganyika i el Malawi.
En algun moment, la Vall s’inundarà d’aigua, amb això, l'Àfrica es dividirà en dos
continents i donarà lloc a un nou oceà.
5.1 MÉS INFORMACIÓ
Estrat: és una capa de roca o sòl amb unes característiques pròpies que la distingeixen de les
capes adjacents.
Fòssil: és la resta d'un ésser viu o de la seva activitat biològica, el qual després de mort, per
diversos motius, s'ha sedimentat i conservat fins els nostres dies.
9
6. EL RIU NIL:
El riu Nil està situat al nord-est d’Àfrica, es diu que neix en el llac Victòria.
La paraula “Nil” ve de la paraula grega “Neilos”, que vol dir «Vall del riu».
Aquest riu ha estat potser, el més important per Egipte, una font de vida, Egipte és un do
del Nil.
El riu creix des de la primavera fins al setembre. La zona que queda inundada, quan es
retira l’aigua, queda coberta per un fang negre (llim) que fertilitza els camps de conreu, i
per tant proporciona aliment, el principal per a la vida.
Antigament, però, les crescudes del riu plantejaven problemes, amb la pujada de l’aigua,
part de la terra quedava arrasada per la inundació i la resta restava àrida. I amb la
baixada també hi havia problemes ja que quedaven mosquits (que contagiaven la
malària), hipopòtams, cocodrils perillosos... per això van haver de controlar les
crescudes, i ho van fer gracies a dics i canals, emmagatzemaven aigua i la redistribuïen,
així van ampliar la zona conreable i va augmentar la producció agrícola.
Per construir aquests, van desenvolupar el càlcul i la geometria i van establir un
calendari de control de crescudes. Això els va fer la civilització més desenvolupada de la
època.
El Nil tenia a més una funció bàsica, va permetre el comerç marítim entre els pobles i es
varen construir grans ciutats al seu voltant.
10
7. PIRÀMIDES:
Des de temps antic els egipcis creien en una vida després de la mort, la vida d’ultratomba,
per que l’anima dels faraons pogués restar lliure per sempre, s’havia de conservar el cos, i
per fer-ho varen construir unes immenses tombes anomenades piràmides que protegien el
cos de profanacions.
Les tombes tenien dues funcions bàsiques, la protecció del cos i el fer saber al poble el
poder del faraó també després de la mort. Per això tenien dues característiques molt
importants:
-
La monumentalitat: vol dir que les piràmides eren eternes, grans, resistents i luxoses.
Estaven construïdes amb grans blocs de pedra.
-
La convencionalitat: vol dir que les obres no canvien.
Hi ha una teoria sobre la construcció de les piràmides, perquè una de les preguntes que la
gent es feia és: com pot ser que mancats de recursos tecnològics, podien transportar pedres
tan grans per a construir les piràmides? Aquesta teoria diu: les piràmides es construïen prop
de les canteres, i si això no era possible eren transportades pel mar d’altres llocs. Un cop es
tenien les pedres, (es suposa que coneixien la roda) amb carros molt simples (roda i base de
fusta) les transportaven fins al lloc adient, i si no tenien els anomenats materials, ho
portaven entre tots a pes.
Hi ha unes piràmides a destacar, la de Kheops, Kefren, Micerí, a Gizeh. Les quals formen
la setena meravella. Kheops va ser construïda pel mateix rei d’aquest nom, i és la més gran
de les tres piràmides, la segueix Kefren, qui va ser el seu fill, i per últim al més petita, la de
Micerí construïda pel rei del mateix nom, fill de Kefren i nét de Kheops.
11
8. EL LLAC VICTÒRIA:
El llac Victòria és el llac més gran del continent Africà, està situat entre Tanzania, Uganda i
Kenya. I es el segon llac d’aigua dolça amb més extensió del món.
El primer europeu en arribar al llac va ser l’explorador britànic John Speke, i li va posar el
nom de Victòria en honor a la seva reina.
En la seva zona litoral, molt poblada, es localitzen importants nuclis urbans: Entebbe, a
Uganda, Kisumu, a Kenya, y Mwanza aTanzania. El llac és utilitzat intensament per al
tràfic, la pesca i el turisme.
Han hagut dos problemes ecològics importants:
L’any 1950 es va intentar introduir la Perca del Nil al llac, però l’únic resultat obtingut va
ser l’extinció de més de 200 espècies, ja que aquest peix se les a menjat.
L’altre problema va ser el del Jacint Aquàtic, una planta molt abundant que va arribar a
cobrir el 90% de la costa d’Uganda. Es va solucionar gràcies a la introducció d’un insecte
que s’alimenta d’aquesta planta.
8.1 MÉS INFORMACIÓ:
John Speke: 4 de maig de 1827 - el 15 de setembre de 1864, va ser un oficial de l’exèrcit
Britànic indi que va fer tres viatges a Àfrica (entre 1857 i 1858) en busca de les fonts del riu
Nil, i va apuntar que el llac Victòria n’era l’origen.
12
9. EXTRES:
Part de les imatges d’aquest treball són fotografies tretes per la pròpia autora.
Algunes de les webs d’on s’ha extret la informació són:
www.antropos.galeon.com
www.msn.com/encyclopedia
www.geocities.com
www.wikipedia.org
www.practiciencia.com
També s’ha usat un diccionari.
13