Continents

AMÈRICA
CONITNENTS:
− Amèrica − Àfrica − Antàrtida − Àsia − Europa − Oceania
Amèrica es considera sola però es dividida en{nord, central i sud.
Nou continent!fa referència a Amèrica perquè va ser descobert l'últim, el mes recent. Te dues unitats o
sub−continents, l'Amèrica central es considera l'istme.
LIMITS:
Nord! oceà glacial àrtic
Sud! oceà glacial antàrtic OCEANS
Est! oceà atlàntic
Oest! oceà pacífic
Nord! mar de Beaufort
Nord! mar de Bering
Amèrica central! mar del Carib MARS
Nord! mar del labrador
EL RELLEU D'AMÈRICA:
Amèrica en general té una extensió aproximadament de 42.000.600 km2. Al 1982 ja en tenia 628.032.000
habitants. El formament d'Amèrica es va iniciar al final de l'era secundaria concretament al final del terciari
que es va unir però la zona de Panamà. La part occidental de tot el continent esta formada per una alienació
muntanyosa, desde Alaska fins a la Terra Del Foc. Al nord i a consecuencia de les glaciacions es van formar
una gran quantitat de llacs. Al mont més alt es el MACKINLEY de 6.236m que esta situat en el monts
d'Alaska i li segueix el LOGAN amb 6.050m. Al sud, Perú, els volcans CHIMBORAZO de 6.257m, i després
al sud també a Perú Aconcagua de 6.959m. Nord d'Amèrica, en la serralada, destaquen la SERRALADA
ROCOSSA y a Amèrica del sud la SERRALADA DELS ANDES. Es l'únic continent del mon que te tota les
varietats climàtiques.
HIDROGRAFÍA:
La major part de les aigües d'Amèrica van a parar a l'Oceà Atlàntic. Tres de les quatre conques mes grans del
mon es troben a Amèrica i son les de l'Amazona, Ucayala, Riu de la Plata−Paranà i Mississipi−Missurï. La
longitud dels rius es de:
− Amazones 6.280 km.
− Mississipi 5.970 km, el riu mes llarg del mon I mes gran del mon.
1
− Riu de la Plata 4.700 km.
−Mackenzie 4.241 km.
LLACS:
Els llacs mes grans quasi be tots es troben a Estats Units i Canadà. El llac que s'anomena llac superior amb
84.131 km2, es el segon mes gran del mon.
HURÓN 61.797 km2.
MICHIGAN 58.O16 km2.
EIRE 26.612 km2.
ONTAIRO 18.841 km2.
OSSOS 31.792 km2.
ESCLAUS 28.438 km2.
NICARAGUA 8.430 km2.
TITICACA 8.300 km2.
CLIMA, FLORA I FAUNA
CLIMA:
Al extrem nord el clima pot ser en mitjanes anuals però sota dels 10ºC. La resta de clima es majoritàriament
continental. La part occidental, litoral del pacífic, clima oceànic. A la banda atlàntica el clima es temperat,
calent i humit, al sud hi ha clima chinés. A la zona de Califòrnia hi ha una petita franja de clima mediterrani.
Amèrica del sud hi ha un àrea molt extensa de clima equatorial humit, situat principalment a la zona de
l'Amazona. Els climes tropicals amb estacions seques i plujoses alternativament s'extenen al nord i sud de la
zona equatorial. També hi ha una zona de clima desèrtic al costat del pacífic fins a Xile. Al centre de Xile el
clima es mediterrani i mes al sud oceànic.
FLORA:
La riquesa de flora d'Amèrica del Nord es molt similar a la d'Europa però amb més varietat d'espècies. Ala
zona Nord predomina la Tundra amb molses i líquens. La fauna d'aquesta zona es per tant molt pobre. Hi
predomina la fauna marina amb foques, morses i l'ós polar. Amar obert hi ha cetacis. Ales zones de l'interior
hi ha les guineus àrtiques blaves i llebres polars. En domesticats està el gos esquimal.
Més al sud hi predomina la Taigà. Amb boscos les coníferes. Els son animals de pell fina com el castor, marta,
l'ós, el llop, els linx i els cérvols.
Per sota del bosc de coníferes trobem boscos caducifolis amb Faig, Roure i Castanyers. La fauna es la mateixa
que en els llocs on hi ha el bosc de coníferes.
Al centre d'Amèrica del Nord hi ha una gran zona de praderias amb estepes. La fauna que hi predomina es el:
el talp, el coiot i els llops. A la zona de la franja de Califòrnia hi ha una vegetació semblant a la zona
2
mediterrània per tant trobem alzines. La zona del Carib té una vegetació tropical combinant la sabana i la
selva humida. En aquesta zona predominen els mamífers, insectívors, rosegadors, ocells i rèptils.
Amèrica del sud hi trobem selva equatorial, es la massa forestal més extensa del món. La fauna d'aquesta
regió es la més rica d'Amèrica tropical. Hi ha també tucans, colibrís, entre els ocells, els caimans, el peix gat,
l'angula elèctrica i la piranya entre moltes altres espècies. Passada la selva tropical tornem a trobar la sabana
rica en boscos caducifolis. Allà hi trobem el puma i el jaguar més al sud hi ha estepes. A la zona dels Andes hi
ha animals característics com les llames i el còndor. Al extrem sud del continent la flora i fauna es pròpiament
de l'Antàrtida.
RECURSOS ECONÓMICS:
• Agricultura: Cacauets, dàtils, cautxú, soja, tabac, cacau, blat, cotó, fruits, patates, raïm, te i arròs.
A Canadà els boscos ocupen el 40% de la superfície del país. Hi ha moltes zones dedicades al conreu
farratgeres. A la zona tropical hi ha cafè, canya de sucre i plàtans.
• Ramaderia: Bovina, ovina i porcí.
• Mineria: Petroli, ferro, carbó, diamants, or i bauxita.
POBLACIÓ:
Amèrica del nord es la regió del món que ha rebut més immigrants, els habitants autòctons no arribaran al mig
milió de persones hi com a consecuencia de les colonitzacions a principis del segle 20 només en quedaven la
meitat.
Amèrica llatina l'arribada dels colonitzadors va provocar una gran mortalitat entre la població. Entre els segles
16 i 18 van arribar al continent un total de 10.500.000 d'esclaus negres. A partir de la segona meitat del segle
18 van arribar 12.000.000 d'europeus a causa de les migracions.
RACES:
Els primers habitants, fa entre 10.000 i 20.000 anys, eren asiàtics. Van travessar l'estret de Bering, a la zona hi
havia els indis americans, a la zona nord els esquimals. Els indis tenen la pell més fosca hi a vegades
groguenques. El mestissatge ha estat molt intens principalment a les Antilles y a l'Amèrica Central i l'Amèrica
del Sud. El total de la població indígena en el moment de la descoberta d'Amèrica es calcula en 30.000.000
dels quals el 90% vivien a l'Amèrica equatorial. Al nord hi ha rasa esquimal, a la zona del golf de Mèxic hi
havia els Asteques. Al centre hi habitaven els Apatxes, els Iowa i Sioux. A la zona de Califòrnia hi havia els
Xoixons i els Painte, més al sud, els Inques.
Ales planes d'Argentina hi havia els Ahovo i els Pueltxe. Al nord hi trobem els Mascoi, Tupí − guaraní entre
un total de 50 ètnies. Ala zona del Brasil hi trobem també els Tupí o Arawak i al Carib tropical que també els
trobem a la zona de Centre Amèrica.
LLENGÜES:
El nombre de llengües de l'època de la invasió, es diu que era al voltant d'un miler. Es poden recargolar en sis
famílies:
• Esquimo − aleuta
• Allongui − Wabash
• Ha − atené
3
• Penutí
• Noka − sioux
• Asteca
Al centre les anomenades Andino − Equatorial i la Ge − Pano − Carib.
Les llengües indígenes estan amenaçades d'una extinció més o menys propera com per exemple la Maia, al
sud d'Amèrica la Quetxua i el Guarantí son les llengües més estables.
Actualment les llengües principals son:
L'Anglès, Francés, Castellà i el Portuguès. Hi han moltes zones Bilingües.
RELIGIÓ:
Un 91% PERTANY AL CRISTIANISME I ES DIBIDEIX EN CATOLICS−>
−>73% / Protestants i Anglicans −>19% i Ortodoxos −>1%.
També trobem la religió Jueva, Monometana i la Hindú.
PAIS
CAPITAL
RELIGIO
CANADÀ
OTTAWA
CATÓLICA,
PROTESTANT
EE.UU.
WASHINTONG
LLENGUES
ANGLÈS,
FRANCÈS
MONEDA
DOLAR
CANADENC
DOLAR
PROTESTANTS,
CATÓLICS,
JUEUS
ANGLÈS ,
CASTELLÀ
CATÓLICS
CASTALLÀ,
DIALECTES
MAIAS
PESO
CATÓLICS,
PROTESTANTS
CASTELLÀ,
DIALECTES
MAIAS
QUETZAL
CATÓLICS
PROTESTANTS
ANGLÈS,
CASTELLÀ,
CRIOLLO
AMERICÀ
CIUTAT
MÈXIC
DE
MÈXIC
GUATEMALA
GUATEMALA
DOLAR
BELIZE
BELMOPAN
SALVADOR
ST.SALVADOR
CATÓLICS
HONDURAS
TEGUCIGALPA
CATÓLICS
NICARAGUA
COSTA
MANAGUA
ST.JOSÉ
CATÓLICS
PROTESTANTS
CATÓLICS
CASTELLÀ
CASTELLÀ,
ANGLÈS,
DE
BELIZE
COLOM
LEMPIRA
ÍNDI
CASTELLÀ,
CORDOBA
ÍNDI
CASTELLÀ,
COLOM
4
RICA
PANAMÀ
PROTESTANTS
PANAMÀ
CATÓLICS
PROTESTANTS
ANGLÈS,
DE
CRIOLLO
CASTELLÀ,
COSTA RICA
ÍNDI,
BALBOA
ANGLÈS
DOLAR
BAHAMES
NASSOU
CATÓLICS
PROTESTANTS
ANGLÈS,
DE
CRIOLLO
LES
BAHAMES
PESO
CUBA
HABANA
CATÓLICS
CASTELLÀ
CUBANO
ANGLÈS,
JAMAICA
KINGSTON
CATÓLICS
PROTESTANTS
HAITÍ
PORT−OU−PRINCE
CATÓLICS
PROTESTANTS
REP.DOMINICANA
ST.DOMINGO
CATÓLICS
PUERTO
E.U.A.
CATÓLICS
RICO
SAINT CRISTOPHER I
BASSETERRE
NEVIS
ANLICANS,
MATUDISTES,
CATÓLICS
CRIOLLO
JAMAICA
FRANCÈS,
CRIOLLO
CASTELLÀ,
FRANCÈS,
CRIOLLO
CASTELLÀ,
ANGLÈS
DOLAR
JAMAICA
GOURDA
PESO
DOMINICÀ
DOLAR
ANGLÈS,
AMERICÀ
DOLAR
CRIOLLO
CARÍBIC
ALGLÈS,
DOLAR
CRIOLLO
CARÍBIC
ANGLÈS,
FRANCÈS,
CRIOLLO
ANGLÈS,
FRANCÈS,
CRIOLLO
ANGLÈS,
DOLAR
ANTIGUA
I
SAINT. JOHN'S
ANGLICANS
BARBUDA
DOMINICA
ROSEA
SAINT
CASTRIES
LUCIA
BARBADOS
SAINT VINCENT
BRIDGETOWN
KINGSTOWN
CATÓLICS
PROTESTANTS
CATÓLICS
PROTESTANTS
ANGLICANS,
PROTESTANTS
PROTESTANTS,
CATÓLICS
BAIJAN
ANGLÈS,
CARÍBIC
DOLAR
CARÍBIC
DOLAR
BARBADOS
DOLAR
5
I
CRIOLLO
CARÍBIC
ANGLÈS,
DOLAR
CRIOLLO
CARÍBIC
ANGLÈS,
FRANCÈS,
CASTELLÀ
DOLAR
CASTELLÀ,
PESO
ÍNDI
CASTELLÀ,
COLOMBIÀ
GRANADINES
GRERNADA
CATÓLICS
SAINT. GEORGE'S
PROTESTANTS
TRINITAT
PORT
I
OF
TOBAGO
SPAIN
COLOMBIA
BOGOTÀ
EQUADOR
QUITO
CRISTIANS,
INDÚS,
MUSULMANS
CATÓLICS
PROTESTANTS
CATÓLICS
TOBAGO
SUARE
ÍNDI
NUEVO
PERÚ
LIMA
CATÓLICS
CASTELLÀ
SOL
SANTIAGO
XILE
DE
XILE
BUENOS
ARGENTINA
AIRES
CATÓLICS
PROTESTANTS
CATÓLICS
PROTESTANTS
CASTELLÀ,
PESO
ÍNDI
XILÉ
CASTELLÀ,
PESO
ÍNDI
PESO
URUGAI
MONTE−VIDEO
CATÓLICS
CASTELLÀ
URUGAIÀ
PARAGUAI
ASUNCIÓN
CATÓLICS
CASTELLÀ,
GUARANÍ
CATÓLICS
CASTELLÀ,
QUETXUA
LA
BOLIVIA
PAZ
BRASIL
BRASILIA
GUAYANA
GEORGETOWN
GUAYANA
FRANCESA
SURINAM
CATÓLICS
PROTESTANTS I PORTUGUÉS
ALTRES
ANGLÈS,
PROTESTANTS
CATÓLICS
FRANCÈS
GUARANÍ
PESO
BOLIVIÀ
CRUCEIRO
DOLAR
GUAYANÀ
CAYANE
PROTESTANTS
CATÓLICS
ANGLES,
FANCES
PARAMARIBO
INDÚ,
NEHERLANDÉS, FLORÍN
ANGLÈS,
DE
ÍNDI
CATÓLICS,
MUSULMANS,
DOLAR
GUAYANÀ
6
PROTESTANTS
SURINAM
CASTELLÀ,
VENEÇUELA
CARACAS
BOLIVAR
CATÓLICS
ÍNDI
ANTARTIDA
L'Antàrtida te una superfície de 140.000 km2. La plataforma flotant de glaç es de 1.160.000 km2. El volum de
glaç esta entre el 23 i 33 milions i això representa més del 90% de glaç del mon.
Amb una mitjana de espessos de entre 2.200 i 2600 metres i un màxim de 4335 metres.
Les glaceres aboquen al mar masses de gel que donen origen als icebergs. El més gran va ser a l'any 1556 amb
unes dimensions de 97 km per 335 km. Hi ha llacs a l'interior que estan per sota del nivell del mar. El mont
més alt es el Vinson amb 5140 metres. El volcà Eribus, amb 3754 metres, situat a l'illa de Ross esta actiu.
L'illa de Ross es una massa de gel de 1000 km d'amplada amb penya−segats de 75m d'alçada.
El clima es polar i no supera el 0ºC i per tant te les temperatures més baixes del mon. Per exemple a la costa la
temperatura ocila entre els − 140ºC, − 25ºC.
Al l'interior la temperatura mitjana es de − 55ºC i el mínim registrat va ser al 1960 amb − 88ºC. Les
precipitacions són molt escasses entre 200 i 500 mil·límetres a la costa anuals i a l'interior entre 50 i 100. Els
vents poden arribar a assolir el 330 quilòmetres per hora.
La flora i la fauna son extremadament pobres. Els mamífers que hi trobem son marins com per exemple
pingüins; de plantes hi trobem les molses i líquens i viuen alguns ocells i alguns insectes àcars que donen vida
a les plantes.
El francès Bouverrt de Lozier va descobrir l'any 1739 l'illa del seu nom.
James Cook va descobrir l'any 1772 les illes Sandvitx i el Pol Sur va arribar per primera vegada però el
noruec Amudeges al 1911 va adelantar A el Scott.
Els recursos naturals principals son el petroli i el gas.
Al 1961 es va firmar el Tractament de l'Antàrtida segons el qual ecsisteix la prohibició de fer experiments
nuclears així com desmilitarització.
Al 1934 va tenir lloc una conferencia internacional per dividir−hi l'Antàrtida entre Gran Bretanya, Nova
Zelanda, Noruega, Austràlia i França.
En aquesta divisió no es va tenir en conta ni els Estats Units ni Rússia la part de l'Antàrtida que mira cap a
Amèrica te moltes illes.
L'Antàrtida es el continent més alt del món. L'Alçada mitjana passa dels 2000 metres.
L'Antàrtida va estar unida a Amèrica i Austràlia. Les anomenades terres de Granma son una continuació dels
Andes. A la zona de terra Victoria sobra una filera de con volcànics.
Aquesta huracans o vents tant forts ( els anglesos els anomenes Blizzards ) son molt violents i bufen
principalment a la zona de la terra de l'emperador Guillem II on poden durar fins un mes. No hi ha població
nativa i el seu clima fa impossible un futur desenvolupament econòmic. Al 1991 es va renovar aquell tractat
7
de l'Antàrtida segons el qual durant 50 anys explotar els seus recursos minerals. A l'actualitat Argentina i Xile
posseeixen part de l'Antàrtida.
ASIA
És el continent més extens. Ocupa el 8,6% de la superfície del globus terraqui i el 32,5% de totes les terres del
continent. El punt més septentrional es el cap de Cheliuskin que esta més enllà del cercle polar y el punt més
meridional es el cap Bulus o en l'extrem de la península de Malaca. El tròpic de Càncer passa per la China a
prop de Cantón(Índia) i també per l'Aràbia junt el golf de Oman. En longitud s'exten desde el cap de Baba, a
Turquia, fins el cap de Dezhnera en el estret de Bering.
El continents més continental, es a dir, hi ha punts que estan a 3000 km del mar. Europa el punt que està més
lluny es de 900, Amèrica es de 1300.
Esta unida a Àfrica per l'istme de Suez de 120 km de llarg. La linea dels monts Urals les separa d'Europa. Àsia
esta separada d'Amèrica per l'estret de Bering que té 100 km es vincula que esta unit a Àsia tot el cinturó
d'illes que formen el cinturó de foc.
Aquestes illes són: Kuriles(arxi. de Japó); Formosa(arxi. Filipines); Cèlebes; Moluques; Borneo; Sonda; Sri
Lanka, que tanquen els mars interiors de Ojotsk; Japó; China Oriental i la China Meridional.
RELLEU:
Segons el seu origen podem distingir quatre elements:
1º −> Una enorme conjunt muntanyós al centre.
2º −> Els altiplans primaris d'Aràbia i del Dekan.
3º −> Dins del bloc muntanyós les planes del nord−oest de Mesopotàmia i de China.
4º −> Illes en forma de cercle a la costa.
El resultat d'aquesta disposició del relleu d'Àsia dels moviments que van afectar al continent a l'era terciària.
Una amplia franja marina a l'actual Àsia Menor, Iran, Himàlaia i el Tibet posaven en comunicació el
Mediterrani i el Pacífic. Aquesta franja estava bordada pels altiplans d'Aràbia i del Dekan al nord i al sud−est
per un sistema muntanyós primari que cobria la part central i oriental de Sibèria i el sud de la China.
Aquests moviments estan confirmats per la presencia de fòssils d'animals marins a més de 600 metres d'altitud
a l'Himàlaia i això explica l'abundància de roques volcàniques als volcans estinguits l'activitat a les illes i la
frecuencia de terretremols. L'erosió a retallat en pics i crestes aquest aixecament posant al descobert les
conques més antigues. Avui dia la part central d'Àsia es presenta amb l'aspecte d'altiplans molt elevats bordats
per sistemes muntanyosos molt alts.
Tal es cas del Tibet amb més de 4000 metres d'altitud que esta rodejant al sud per l'Himàlaia on el mont
Everest té una alçada de 8.848 metres i al nord per les muntanyes de Kuenlun, Altin−Tagh.
Un altre, la messeta de Pamir i la depressió de Dzhungarria per on van estar les invasions mongoles. Les
quatre−quintes parts d'Àsia estan a mes de 500 metres d'altitud.
CLIMA, VEGETACIÓ I FAUNA:
8
La immensa extensió d'Àsia proporciona una gran gamma de climes que va desde el polar fins els equatorials.
1º: Nord de la Sibèria les temperatures mitjanes del mes més càlid es de 15 ºC i la mitjana del mes més fred de
− 51ºC. Encara que s'ha registrat temperatures mínimes per sota dels 70ºC.
La influencia de la latitud esta corregida per la de l'alçada per exemple a Lhasa (Tibet) les temperatures
mitjanes són de 0ºC al gener i 16ºC al mes de juliol.
D'altra banda la massa continental d'Àsia determina un factor molt important del clima, els Monzons. De
novembre a Febrer les masses d'aire fred i secs provinents del nord van en direcció sud − oest i es el que
s'anomena el Monzó d'hivern. Desprès aquest vents freds i secs o anticicló puja a poc a poc cap al nord i
aleshores masses d'aire calent procedents de l'hemisferi sud es dirigeixen cap el nord−est carregant−se
d'humitat el seu pas per sobre dels mars: Es el Monzó d'estiu. Com a consecuencia de les comunicacions
d'aquest elements es dirigeixen a Àsia varies zones climàtiques.
2º: El nord es una zona de clima àrtic el que correspon la Tundra i una zona de clima polar amb un immens
bosc de la Taiga.
3º: Àsia Central i Àsia del Oest ocupen les zones de clima arit en quasi bé gens d'hivern o bé amb un hivern
suau o bé amb un hivern fred. Això dona lloc a un peculiar regim floral. Aquí s'extenen deserts com el
d'Aràbia, Iran, Mongòlia(desert de Gobi) amb estepes.
4º: Al sud i al sud −est pertanyen a la zona dels monzons la indiana al sud la Península Indo−China i Insulildia
tenen un clima monzonic sense hivern son les regions més humides Cherrapunji, nord del golf de Bengala, les
precipitacions arriben als 12 metres cúbics d'aigua de pluja a l'any. Les barreres muntanyoses estan cobertes
d'una zona de selva espessa anomenada jungla. Les parts menys humides son el domini de la sabana. La China
meridional i el sud del Japó tenen un clima monzonic amb hiverns suaus. A les altures es troben els boscos
d'arbres de fulles perennes i l'arbust característic es el té. Per últim a la China Septentrional, Corea i Nord del
Japó el clima monzonic implica hiverns freds i la vegetació esta constituïda per boscos d'espècies frondoses o
per praderas. En quant a la fauna la regió de clima àrtic es avitada pel ren i el de la Taiga per animals molt
apreciats per les seves pells com son: Les guineus, les martes, castors, etc.
A la zona del clima arit predomina el camell, el dromedari, les ovelles, les cabres i el yak a la zona del Tibet.
A la zona dels monzons concretament a la jungla tenim els elefants, tigres, mones, lloros, chacals, lleopards,
rèptils , els més perillosos som son: la vivora negra i les cobres.
MARS, COSTES I RIUS:
L'Oceà Glacial te costes baixes i pantanoses cobertes de gel durant una part de l'any desemboquen el rius
siberians: Ob, Yenisei a través d'un llarg estuari i el Lena mitjançant un extens delta. També esta glacelat
durant varios mesos les costes del Pacífic el llarg de la península de Kancachatka i del mar Ojotsk. El mar del
Japó en profunditats de 3050 metres té costes rectilínies i la baia de la Vladivostok. Les costes del mar groc
amb una profunditat de només 100m i les del mar de la China Oriental estan formades pels eluvions, dels
grans rius chinesos.
El Huan−he i el Yangtsé−kiang son baixes excepte a la península de Shandong. Les del mar de la China
meridional molt profund al nord i amb menys de 100 metres al sud dibuixen nombroses baies com les de
Fuzhou, Macao, Along, Singapur, Els rius de Sikiang, Riu Vermell, Mekong, desemboquen en aquest mar
mitjançant deltes. En la proximitat de les illes que borden el continent, el Pacífic arriba a grans profunditats
marines com per exemple de 8500 metres al arxipèlag Japonès de 7840 metres en l'arxipèlag Riu Kiu de
11515 metres en el de les Filipines. L'oceà Índic forma el golf de Bengala, amb costes molt abruptes amb els
9
deltes del riu Irawadi, Ganges, Brahma Putra, el golf de Oman amb la prolongació del golf Pèrsic que els
eluvions dels rius Tigres, Eufrates; excepte en el delta del Indo la costa es rocosa i amb bones cales el golf de
Aden porta Mar Vermell mitjançant, l'estret de Bab − al− Mandab a Turquia, les costes molt retallades del
mediterrani han afavorit una intensa activitats meridional desde l'antiguitat. Les costes del mar Negre estan
igualment provistes, només profund al sud on la seva costa es rocallosa. Les costes del mar del Aral són
planes i pantanoses. Alguns rius no van a parar al mar, si no que formen grans depressions i no arriben a
morir.
RECURSOS NATURALS:
La varietat de ferres i climes permet que ha Àsia es practiquin tota mena de cultius. Tant alimentius com
industrials. Blat de Moro, Blat, Centec, Cebada, La Avena, L'Arròs, La Soja, La Patata, Fruites, Espècies, Té,
Cafè, Cacauet, Canya de Sucre, Cotó, Vi, La Morera i el Cautxú.
Els seus immensos boscos proporcionen també tot tipus de fusta els seus rius i costes abunden moltes varietats
de peixos, el salmó. Es practica la cria de cavalls, mules, ovelles, cabres, bous, utilitzen l'elefant, el camell i el
ren. Els animals de la Taiga siberiana proporcionen pells als seus recursos minerals son abundants destaquen
el petroli, el ferro, el coure, el plom, l'estany, mercuri, níquel, magnesi i l'urani. Amb tot les produccions
agrícoles no sempre arriben amb tots a satisfer les necessitats de la població ni tan sols per alliberar−ne la fam
degut sobretot a la seva gran densitat demogràfica de la Índia i la China. La indústria es troben encara en els
començaments excepte meridionals, al Japó, la Índia i desde fa poc la China. Els mitjans de comunicació estan
poc desenvolupats.
POBLACIO:
Es calcula en cuasi 3.200 milions d'habitants la població distribuïda de manera molt desigual. Per exemple: els
països de la zona de clima monzonic estan molt poblats. La China té només més de 1100 milions d'habitants.
La Índia uns 850 habitants. Indonèsia 180 milions d'habitants i al Japó 124 milions d'habitants. En cambi a les
zones de clima polar i àrtic la densitat de població es molt baixa, inferior a un habitant per km2 que pertany a
Mongòlia i Sibèria.
Una segona característica de la població es el fort creixement demogràfic en països i de països superpoblats. A
la China la població augmenta cada any més de 12 milions d'habitants. Tot hi que hi ha una taxa de mortalitat
encara molt elevada. Aquests augments considerables de població i el fet del que el 42% tingui menys de 18
anys plantegen difícils problemes a les autoritats que el control de la natalitat no es suficient per resoldre. Els
habitants d'Àsia son en la majoria de raça groga. Són els mongols, turcs, japonesos, chinesos, annamites,
tibetans, birmans, camboians i la raça blanca esta representada a més dels russos de Sibèria tenim els àrabs.
Armenis, Afganis, Caucasians i els pobles de la part septentrional de la Índia es a dir els indoafgans.
A la raça negra pertanyen els Dràvides, que aviten al Sud− est de l'Índia, cingalesos de la illa de Ceilan es el
que avui es diu Sri Lanka.
Per últim els malaies i els indonesis de la península de Malaca tenen la pell morena però els cabells llisos. Es
parlen llengües molt diverses i les principals son: Indi, Àrab, Chines i Japonès.
Asi també a representat totes les religions i el nombre més important de fidels.
L'animisme entre els pobles nòmades del centre i del Nord. El sintoisme a Japó. El brahamanisme a la Índia.
El budisme a la China. L'Islamisme que va néixer a Aràbia, però, es va estendre per Àsia menor i Cacaucaso,
Iran i Paquistan. El cristianisme que va penetrar per tot arreu.
OCEANÍA
10
Oceania es una illa que esta en mig del no res i molt desperdigada. Més de 10.000 illes la componen.
Els primers pobladors amb pell fosca provenien d'Àsia, amb costum antigues com ara tatuar−se tot el cos i que
es conserva encara avui dia.
Oceania es el continent més petit, té una extensió aprox. De 9.000.000 milions de km2 dels quals més de
7.500.000 milions pertanyen a Austràlia. La resta del territori el formen unes 10.000 illes molt més petites. Es
classifiquen segons la seva etnografia(segons les seves races) i la distribució geogràfica. Oceania es pot
dividir en 4 parts.
1ª−> Australàsia: esta formada per Austràlia, Nova Zelanda i Tasmània. Ocupa un 85% del territori. Les
altres estan al nord d'Austràlia i són d'una mateixa base subjecte a moviments que formen el cinturó de foc del
Pacífic i són d'origen volcànic.
Altres menors són d'origen coral·lí amb litoral baix i arenós. Els climes són el tropical i l'equatorial,
influenciats pels monzons excepte el sud d'Austràlia i Nova Zelanda amb clima temprat.
2ª−> Malanèsia: formada per les illes de Nova Caledònia, Salomó, Nova Guinea i altres més petites. Les illes
de la Melanesia son les anomenades illes dels negres, pels seus habitants de pell negre, Melanesia que ve de
melas que en grec significa negre. Són sobretot els papués, pigmeus(habitants).
A la Melanesia varen arribar els primers pobladors procedents d'Àsia. La formen els arxipèlags Bismark, les
illes Salomó, Nova Caledònia, les illes Fiji y Nova Guinea, situades entre l'equador y el tròpic.
3ª−> Miconesia: formada per les illes Carolines, Marianes, Marshall, Gilbert també anomenades Kiribati. Són
petites illes situades al nord de la Melanesia.
4ª−> Polinèsia: Són moltes i en són més disperses pel Pacífic Oriental. Està formada per els arxipèlags de
Hawaii(EE.UU),Samoa, Tonga, Marqueses, Societat(Tahití), Tuamotu, Gamben, Pascua... naturalment moltes
d'altres.
POBLACIÓ:
Oceania té una població de més de 27 milions d'habitants. Es el continent amb menys densitat de població
després de l'Antàrtida. Això fa una mitjana de 3 habitants per km2. Les àrees més poblades són les zones
costaneres y les grans ciutats com Sidney, Melbourne, Pertch i Brisbane. L'estructura de la població té les
següents característiques:
Austràlia i Nova Zelanda es produeix un envelliment de la població com a consecuencias de la reducció de
natalitat. També es produeix la reducció de la població activa que treballa en el sector primari i predomina la
població activa dedicada als serveis.
Ala Melanesia, Micronesia i Polinèsia hi ha una població predominant jove amb una taxa més elevada de
població activa en el sector primari.
HISTORIA:
La teoria més ferma que el poblament de les illes del Pacífic es el resultat de les migracions que arribaren de
Malasia, especialment el que fa referència els polinesis que amb els seus dialectes i maneres de viure
s'assemblaven als malasis. Hi ha la teoria de Thor − Heyerdahl segons la qual els pobladors van arribar
d'Amèrica del sud amb piragües. El descobriment de les illes pels Europeus es remunta a Magallanes al 1522.
Els seus successors Espanyols i Portuguesos varen fer a escala a les Carolines, a les Marqueses i a Vanuatu.
11
L'holandès Tasman descobrí Tasmània i Nova Zelanda al 1642 i les illes Tonga i Fiji, però, la expedició més
metòdica( a fons) no fou fins la segona meitat del segle XVIII amb els viatges del capitan Cook, Bourgainville
i la Pérouse.
L'establiment dels europeus traficant la seva majoria provoca la disminució de la població autòctona a més de
les sanguinolentes lluites tracta d'esclaus i epidèmies degudes a les malalties portades pels nous vinguts. Els
indígenes es varen adaptar poc a poc als costums occidentals sobretot a la vestimenta i la vivenda, però les
plantacions i les explotacions mineres per la duresa dels seus treballs era mà d'obra Asiàtica i al mateix temps
nombrosos comercials chinesos i japonesos es van establir a les illes.
La presencia d'aquesta població que desbordava a l'autòctona va plantejar difícils problemes humans. Abans
de la 1ª Guerra Mundial les illes estaven repartides entre Gran Bretanya, EE.UU i Japó. Els Alemanys van
perdre les seves possessions al 1919 i Japó fou expulsada al 1945, actualment els arxipèlags estan repartits
entre Gran Bretanya, França i EE.UU, mentre que Xile conserva la illa Pascua. Durant la 2ª Guerra Mundial
van haver−hi grans batalles navals desde les hores les seves extensions han servit de camp de proves nuclears
pels Americans i Europeus i per assetjos dels coets intercontinentals soviètics.
RACES:
La raça blanca es la majoritària encara que no es originaria de Oceania. La població originaria la formen: els
Melanesi, s'assemblen pel que fa el color de la pell als negres africans i el polinesis de pell groguenca o
bronzejada. Els melanesi són majoritàriament Papús o Canacos. Poblen les illes Salomó, Vanuatu, Fiji i Nova
Caledonia. Els Polinesis o Maories del sud−est d'Àsia.
Els micronesis són polinesis però de estatura més baixa i rasgos mongòlics més accentuats.
LLENGUES:
La llengua més parlada es l'Anglès encara que hi ha moltes llengües i dialectes a la polinèsia hi a la
Malanesia. Són llengües d'origen Europeu i Asiàtic per les colonitzacions d'anglesos que es la més estesa, es
parla a Austràlia i son aprox. 16.000.000 persones que la parlen i a Nova Zelanda 3.000.000 persones.
El japonès es parlat o es parla a Hawaii i es parlat per 250.000 persones hi a quasi desaparegut de les illes
Marianes i a les Palau. El francès es parla a Nova Caledonia hi ha Tahití. El chinés també es parla a Hawaii.
L'Indi es parla a les illes Fiji. Les llengues indigenes les trobem:
1º. Les llengües polinèsies son parlades a polinèsia, Nova Zelanda i en algunes illes de la Micronesia i de la
Malanesia. D'aquestes llengües cal destacar la Maorí, Samoa, el Tahitià i el hawaià.
2º. Les llengües malanesies són parlades per pobles de raça malanesia; son: Fiji, Sasak, Tayiriki, Mota, Malu,
Vateuranga, Patpatan, Motu, Tavera i Djabem. La majoria d'aquestes llengües no arriben als 10.000 parlants.
La llengua més parlada d'aquesta zona es l'anomenada Beach − la − mar, que es una barreja de l'anglès,
castellà, francès i llengües indígenes.
3º. Les llengües microneses son el Marshallèss, Gibertès, Turques, El Ponapea, Carolingi, Yapeà. També
trobem el Chamorro i Palanà.
4º. Les llengües papues es divideixen en unes altres zetcentes i son parlades per 2.500.000 indígenes de Nova
Guinea.
5º. Les llengües Australianes en un nombre aprox. De 260.000 i són parlades actualment per 50.00 persones.
12
RELIGIÓ:
La religió catòlica protestant es majoritàriament a Austràlia i Nova Zelanda. A les restes de les illes es
mantenen religions aborigen. Més properes a la Indonèsia, predomina l'islamisme.
CULTURA:
A Oceania hi ha cultures aborígens sobretot a les illes que han tingut poques influencies estrangeres, hi ha
tribus papús i polinesiques que viuen en un estat de desenvolupament semblat al que hi havia a Europa a l'edat
de pedra.
COMERÇ:
Les exportacions de primeres matèries com la llana, el blat i els minerals, son mes importants que les
importacions de bens d'equip i productes manufacturats.
TRANSPORTS:
L'aïllament dels petits estats d'Oceania i el desequilibri de la xarxa de transports. El transport més destacat es
el transport aeri.
TURISME:
Molt important a les illes Inter − tropicals d'Oceania. Gairebé la totalitat dels ingressos a Hawaii, Fiji i Tahití,
provenen del turisme.
MONEDA:
La principal moneda es el dòlar Australià.
RELLEU:
Segons els seus orígens les illes es classifiquen en volcànics també anomenades illes baixes o planes. Formen
part del cinturó de foc del Pacífic i el vulcanisme, a sigut molt actiu en elles, alguns dels quals encara estan
actius com ara el de Maura Kea a les illes Hawaii, 4025m. Altres son intermitents com per exemple el
Benbow (Vanuatu) o el Nukualofa (Tonga) la majoria estan estinguits.
CLIMA:
Aquestes illes estan situades a la zona equatorial o tropical tenen un clima permanent càlid. Per exemple a
Tahití la mitjana del mes de gener, el més calorós, es de 27º C i la del més fred es de 25º C. La calor
s'atemperaper la brisa del mar i els alisis, vents constants que bufen dels tròpics cap a l'equador i que es
arruguen d'humitat al passar sobre l'oceà i només produeixen pluja quan xoquen contra les darreres muntanyes
que condensen l'humitat. D'aquí les considerables diferencies que existeixen entre les vertents exposades al
vent i les contraries menys plujoses. Quan els alisis es debiliten arriba l'estació de les pluges tant a les illes
baixes com en les volcàniques però en general es bastant curta, excepte, a les pròximes de l'equador. Aquesta
es la causa de la forma de eterna primavera del bonic cel dels tròpics d'aquestes illes. Durant l'estació de les
pluges les illes del sud − oest pateixen avegades els afectes devastadors del pas d'un cicló.
FLORA, FAUNA I RECURSOS MINERS:
La flora indígena es pobre a causa de la direcció dels vents els aports de les regions continentals son escassos i
13
moltes illes son de formació relativament recent. Durant molt de temps la base de l'alimentació dels habitants
a estat constituïda pel: nyam, batata, mango, plàtan, coco, fruit de l'arbre del pa i els productes de la pesca. L a
fauna també es redueix a unes quantes espècies el panique o bemejizo, rat − penat, que arriba a medir fins a un
metre, porcs, aus de corral, gossos i rates. L'inovació d'homes procedents d'altres parts del món a enriquit la
flora en: blat, tabac, blat de moro, arròs i han introduit altres animals com: cervols, bovins, ovelles i cavalls.
També a modificat el paisatge vegetal mitjançant l'explotació d'essències com ara son: el sàndal i pal de rosa.
Els europeus especialment van establir plantacions de cocoters. Per obtenir−hi la copra. La pinya tropical, la
caña de sucre i el cafè. A Nova Caledonia varen realitzar també plantacions de hereva o de l'arbre del causo,
pel que fa al sud només algunes illes tenen recursos miners.
Per exemple els fosfats de Makatea a les illes Tuamotu i Nauru a la Polinèsia i sobretot níquel i cromo a Nova
Caledonia.
PAIS
CAPITAL
AUSTRALIA
CABERRA
PROCEDENCIA
GRAN
BRETANYA
GRAN
FEDERACIO
PONAPÉ
MICRONESIA
FIJI
GUAM
ILLES
BRETANYA
GRAN
SAVA
AGANA
BRETANYA
EEUU
NOVA
AVARUA
COOK
ILLES
ZELANDA
GARAPAN
MARIANES
ILLES
EEUU
GRAN
MAJURO
MARSHALL
ILLES
BRETANYA
GRAN
HONICARA
SALOMÓ
KIRIBATI
BRETANYA
GRAN
BAIRIKI
BRETANYA
GRAN
NAURU
YONGOR
NOVA
NOUMÉS
CALEDONIA
NOVA
FRANÇA
BRETANYA
GRAN
BRETANYA
GRAN
WELLINGSTON
ZELANDA
BRETANYA
14
PAPUA
PORT
GRAN
MOREBY
BRETANYA
PAPEETE
FRANÇA
PAGO−PAGO
EEUU
NOVA
GUINEA
POLINESIA
FRANCESA
SAMOA
NORD
AMERICANA
SAMOA
GRAN
APIA
BRETANYA
GRAN
OCCIDENTAL
TONGA
NUKU'ALOFA
BRETANYA
GRAN
TUVALU
FUNAFUTI
BRETANYA
GRAN
VANUATU
VILA
HAWAII
HONOLULU
PALA
KOROR
BRETANYA
EEUU
GRAN
BRETANYA
GRAN
IRAN JAYA
JAYAPURA
BRETANYA
NOVA
NINE
NORFOLK
WALLIS
ALOFI
KINGSTON
ZELANDA
AUSTRALIA
MATA UTU
FRANÇA
I FUTUNA
15