TEMA 10: L'IMMOBILITZAT. 10.1. CONCEPTE I CLASIFICACIÃ . L'IMMOBILITZAT INTANGIBLE. L'IMMOBILITZAT MATERIAL.

TEMA 10: L'IMMOBILITZAT.
10.1. CONCEPTE I CLASIFICACIÃ .
• L'IMMOBILITZAT INTANGIBLE.
• L'IMMOBILITZAT MATERIAL.
• INVERSIONS IMMOBILIÀRIES.
10.5. L'IMMOBILITZAT MATERIAL EN CURS.
10.6. AMORTITZACIÃ I DEPRECIACIÃ .
10.7. TRACTAMENT COMPTABLE DE L'AMORTITZACIÃ SEGONS EL P.G.C.
10.8. ESTUDI COMPLET DE LA VENDA D'IMMOBILITZAT.
10.9. PROVISIONS DE L'IMMOBILITZAT.
10.10.L'IMMOBILITZAT FINANCER.
10.10.1. VALORS MOBILIARIS.
10.10.1.1. CLASSIFICACIÃ . ACTIUS FINANCERS DISPONIBLES PER A
LA VENDA
10.10.1.2. COMPTES PATRIMONIALS.
10.10.1.3. RENDIBILITAT.
10.10.1.4. MODIFICACIONS EN EL VALOR DELS ACTIUS FINANCERS.
10.10.1.5. VENDA.
10.10.2. CRÃ DITS NO COMERCIALS.
10.10.3. FIANCES I DIPÃ SITS CONSTITUÃ TS.
10.11.EL LEASING.
10.12.EL RENTING.
10.1. CONCEPTE I CLASIFICACIÃ .
Com sabem, l'immobilitzat (en la nova nomenclatura, actiu no corrent) està integrat pels elements que
pertanyen a l'estructura de l'empresa, ajudant-la a desenvolupar la tasca per la qual fou creada, per la qual cosa
permaneixen en ella durant un llarg perÃ−ode de temps. El Pla General Comptable replega els elements
patrimonials de l'immobilitzat al grup 2 i els classifica per la naturalesa d'aquests elements en les següents
masses patrimonials:
1
• Immobilitzat Intangible. Són elements patrimonials constituïts per drets susceptibles de
valoració econòmica però que no tenen aparença fÃ−sica i per tant no es poden tocar.
• Immobilitzat Material. Integra el conjunt d'elements tangibles de l'empresa destinats a la producció
o amb finalitat administrativa.
• Inversions Immobilià ries. Són immobles (terrenys i construccions) destinats a obtindre rendes,
plusvalúes o ambdós.
• Immobilitzacions Materials en Curs. Aquell que està en adaptació, en construcció o en
muntatge al tancament de l'exercici.
• Inversions Financeres a Llarg Termini. Replega les inversions de carà cter financer que efectua
l'empresa amb una durada superior a l'any.
Cal dir que el PGC també crea el compte 580. Immobilitzat, integrat en l'Actiu Corrent (antic Actiu
Circulant), i que replega aquells bens de l'Immobilitzat que l'empresa ha decidit posar en venda, sent aquesta
immediata i molt probable.
10.2. L'IMMOBILITZAT INTANGIBLE.
Són drets susceptibles de valoració econòmica i identificables però sense aparença fÃ−sica. La
identificabilitat implica que el bé siga separable i susceptible de venda, cessió o arrendament, i que
sorgeixca de drets legals o contractuals. Es valoraran pel preu d'adquisició o pel cost de producció. Els
comptes que integren aquest subgrup són els següents:
• 200. Investigació
• 201. Desenvolupament.
• 202. Concessions Administratives.
• 203. Propietat Industrial.
• 204. Fons de Comerç.
• 205. Drets de Traspà s.
• 206. Aplicacions Informà tiques.
• 209. Acomptes per a Immobilitzacions Intangibles.
Seguidament, anem a treballar aquests comptes:
• (200). Investigació i (201). Desenvolupament.
Una de les armes de què disposa una empresa per a poder competir al seu sector i tindre èxit és la de
comptar amb un Departament d'Investigació i Desenvolupament (I + D), encarregat de descobrir nous
coneixements i d'aplicar-los en la elaboració dels seus productes. Aquesta activitat pot portar-la a terme pels
seus propis medis o contractar a altres empreses per a que la realitzen. Disposa de 5 anys per a amortitzar-les i
tenen que estar compensades amb reserves disponibles per a que l'empresa puga repartir beneficis.
Seguidament anem a comptabilitzar aquesta problemà tica en funció de la fase d'aquest procés en què es
trobe l'empresa:
• Fase inicial. L'empresa no sap si el procés va a tindre èxit o no. El projecte pot portar-ho a terme
encarregant-ho a una altra empresa o utilitzant els seus propis medis.
Si en aquesta fase l'empresa encarrega a una altra que realitze la investigació, utilitzarem el compte 620.
2
Despeses en Investigació i Desenvolupament de l'Exercici, amb abonament als comptes del subgrup 57 o
41.
EXEMPLE: Una empresa li factura 3.000 € per les primeres despeses d'investigació d'un projecte que li ha
encarregat.
_______________ ______________
3.000 (620) Despeses d'Investigació
i Desenvolupament de l'Exercici
480 (472) H. P., I.V.A. Suportat a (410) Creditors per Prestació Serv. 3.480
_______________ ______________
També pot passar que siga la pròpia empresa qui porte a terme la investigació. En eixe cas,
individualitzarem el projecte de manera que controlem totes les despeses que es produixen, i ho registrarem
utilitzant els diversos comptes del grup 6 que corresponguen.
EXEMPLE: Una empresa ha pagat pel banc les següents despeses en un projecte d'investigació: salaris per
valor de 5.000 €, lloguer per 800 € i llum per 200 €.
_______________ ______________
5.000 (640) Sous i Salaris
800 (621) Arrendaments i CÃ nons
200 (628) Subministres
• (472) H.P., IVA Suportat
(800 + 200) x 0'16 a (572) Bancs i ... 6.160
_______________ ______________
• Fase de desenvolupament. En aquesta etapa hi ha fonamentades esperances de que la investigació que
s'està duent tinga èxit tècnic i que siga rendible tant econòmicament com comercialment. Si és
aixÃ−, i les despeses ocasionades fins el moment són clarament atribuibles a un projecte en concret,
aquest s'activarà com a un element integrant del patrimoni de l'empresa, per a la qual cosa nosaltres
utilitzarem preferentment el compte 201. Desenvolupament abans que el 200. Investigació, amb
abonament al compte 730. Treballs Realitzats per a l'Immobilitzat Intangible.
EXEMPLE: L'empresa creu raonadament que va a tindre èxit un projecte que està desenvolupant un
laboratori al qual li ha pagat fins ara 6.000 €.
_______________ ______________
6.000 (201) Desenvolupament a (730) Treballs Realitzats per a
l'Immobilitzat Intangible 6.000
3
_______________ ______________
• Fase definitiva. Finalment, el projecte o conclou en èxit o fracassa. Si el projecte acaba amb els resultats
desitjats, cal patentar-lo i per tant utilitzarem anul·larem el compte 201. Desenvolupament abonant-lo amb
cà rrec al 203. Propietat Industrial o al 206. Aplicacions Informà tiques (segons corresponga).
Vegem-ho amb el següent exemple:
EXEMPLE: El projecte anterior finalitza positivament i s'inscriu al Registre pagant en metà l·lic 300 €.
_______________ ______________
6.300 (203) Propietat Industrial a (201) Desenvolupament 6.000
a (570) Caixa, € 300
_______________ ______________
Per contra, també poden haver-ne dubtes sobre el projecte o que es done per fracassat. En aquest cas,
també caldrà anul·lar el compte 201. Desenvolupament, però ara amb cà rrec al compte 670. Pèrdues
Procedents de l'Immobilitzat Intangible.
EXEMPLE: Una empresa que tenia invertits 4.000 € en un projecte considera que els resultats son decebedors
i decideix cancel·lar-lo.
_______________ ______________
4.000 (670) Pèrdues Procedents de a (201) Desenvolupament 4.000
l'Immobilitzat Intangible
_______________ ______________
• 202. Concessions Administratives.
Reflexa les despeses ocasionades pels drets d'investigació o d'explotació d'un bé pertanyent a l'Estat o a
una altra Administració Pública.
EXEMPLE: L'empresa paga amb taló 3.000.000 € pels drets d'explotació d'una autopista.
_______________ ______________
3.000.000 (202) Concessions Administratives
480.000 (472) H.P. I.V.A. Suportat a (572) Bancs i ... 3.480.000
_______________ ______________
• 203. Propietat Industrial.
Replega la propietat o els drets d'ús de patents, tant si han estat adquirides per l'empresa com si corresponen
a projectes d'investigació i desenvolupament portats internament o externament per l'empresa que hagen
resultat positius i s'inscriguen al Registre adient.
4
EXEMPLE: L'empresa compra una patent per 20.000 €, a pagar la meitat a 3 mesos i la resta amb lletra a 15
mesos.
_______________ ______________
20.000 (212) Propietat Industrial a (523) Proveïdors d'Immob. a C.T. 11.600
3.200 (472) H.P., I.V.A. Suportat a (175) Efectes a Pagar a Ll. T. 11.600
_______________ ______________
• 204. Fons de Comerç.
às el sobrepreu per damunt del valor comptable que es paga en l'adquisició d'una empresa, en raó de la
seua clientela, imatge, prestigi, nom, .... En paraules del PGC correspón als beneficis econòmics futurs
procedents d'actius que no s'han pogut identificar individualment. En la prà ctica, l'import del compte 204.
Fons de Comerç eix per diferències entre el valor pagat i el del patrimoi net de l'empresa adquirida (actiu passiu). Cal fixar-se en què es transmet un patrimoni Ã−ntegre i, per tant, no està sotmès a I.V.A..
EXEMPLE: L'empresa adquireix pagant amb taló 180.000 € una altra societat que presenta el següent
patrimoni:
Construccions 120.000 €
Clients 40.000 €
Mercaderies 20.000 €
Proveïdors 30.000 €
_______________ ______________
120.000 (210) Construccions
40.000 (430) Clients
20.000 (300) Mercaderies
30.000 (204) Fons de Comerç a (400) Proveïdors 30.000
(Per Diferències) a (572) Bancs 180.000
_______________ ______________
El fons de comerç no figura en el PGC per a PYMES, i en el PGC general deixa de ser amortitzable i mentre
estiga al balanç cal dotar una reserva al compte 1143. Reserves per Fons de Comerç, amb cà rrec al
benefici del perÃ−ode (saldo positiu del compte 129. Resultat de l'Exercici) o, si no n'hi ha, amb cà rrec a
reserves de lliure disposició (els autors no es fiquen d'acord si és per la seua totalitat o sols per un
mÃ−nim del 5 per cent).
L'assentament que caldria fer si no n'hi hagueren beneficis seria:
5
_______________ ______________
(113) Reserves Voluntà ries a (1143) Reserves per Fons de Comerç
_______________ ______________
• (205) Drets de Traspà s.
Es refereix a l'import pagat per exercir una activitat econòmica en un lloc sobre el qual hi havia prèviament
un contracte d'arrendament.
EXEMPLE: Una empresa paga en efectiu 20.000 € per fer-se cà rrec d'un negoci en un baix comercial que
estava llogat.
_______________ ______________
20.000 (205) Drets de Traspà s a (570) Caixa, € 23.200
3.200 (472) H.P., I.V.A. Suportat
_______________ ______________
• (206) Aplicacions Informà tiques.
Integra els programes informà tics i, en general, el software que posseeix l'empresa o sobre els quals té dret
d'us. A l'igual que el compte 203. Propietat Industrial, pot integrar-se al patrimoni de l'empresa com a
conseqüència de l'èxit d'un projecte propi d'investigació (5 anys vida útil).
EXEMPLE: Es desenvolupa favorablement un programa que realitzava l'empresa amb unes despeses
comptabilitzades de 5.000 € i aquesta el dona per finalitzat i el patenta amb unes despeses d'inscripció de
200 € que paga amb taló.
_______________ ______________
5.200 (206) Aplicacions Informà tiques a (201) Desenvolupament 5.000
a (572) Bancs i ... 200
_______________ ______________
Si es carregara aquest compte per l'adquisició d'algun element de software, caldria imputar el compte 472.
H.P., I.V.A. Suportat, com a la resta d'adquisicions d'immobilitzat.
• (209) Acomptes per a Immobilitzacions Intangibles.
De manera igual al que passa amb les compres de mercaderies, també poden fer-se bestretes als
proveïdors d'immobilitzat sobre futures compres. En aquest cas, carregarem el compte 209. Bestretes per a
Immobilitzacions Intangibles les quantitats lliurades per aquest concepte, les quals cal dir que igualment a les
de mercaderies també suporten I.V.A..
EXEMPLE: L'empresa avança 2.000 € en efectiu per una patent que vol adquirir.
6
_______________ ______________
2.000 (209) Acomptes per a Immobilitzacions
Intangibles
320 (472) H.P., I.V.A. Suportat a (570) Caixa, € 2.320
_______________ ______________
Finalment, s'anul·larà quan es faça l'adquisició, aplicant un I.V.A. per diferències.
EXEMPLE: L'empresa signa el contracte d'adquisició de la patent per un total de 8.000 €, a pagar en 3
mesos.
_______________ ______________
8.000 (203) Propietat Industrial
960 (472) H.P., I.V.A. Suportat a (209) Acomptes per Immob. Intang. 2.000
(8.000 - 2.000) x 0'16 a (523) Proveïdors Immob. a C.T. 6.960
_______________ ______________
10.3. L'IMMOBILITZAT MATERIAL.
•
Com ja ha estat dit, agrupa aquells elements patrimonials de l'immobilitzat de l'empresa que són tangibles.
Es correspón amb el subgrup 21. Immobilitzacions Materials, del qual -com veiem en la següent
enumeració- ja hem estudiat la quasi totalitat dels comptes:
• 210. Terrenys i Bens Naturals.
• 211. Construccions.
• 212. Instal·lacions Tècniques.
• 213. Maquinà ria.
• 214. Utillatge.
• 215. Altres Instal·lacions.
• 216. Mobiliari.
• 217. Equips per a Processament d'Informació.
• 218. Elements de Transport.
• 219. Altre Immobilitzat Material.
De tot cas, afegirem al nostre estudi el compte:
• 212. Instal·lacions Tècniques.
Són unitats complexes del procés de producció de l'empresa que comprenen diversos elements de
l'immobilitzat que estan integrats de forma definitiva.
EXEMPLE: L'empresa finalitza el muntatge d'una cadena d'empaquetat, amb una inversió de 50.000 € de la
qual paga 30.000 € amb taló i la resta amb lletra a 4 mesos.
7
_______________ ______________
50.000 (222) Instal·lacions Tècniques a (572) Bancs i ... 30.000
8.000 (472) H.P., I.V.A. Suportat a (525) Efectes a Pagar a C.T. 28.000
_______________ ______________
El PGC determina que els bens compresos en l'immobilitzat material s'han de valorar pel seu cost, tant si
aquest cost és el preu d'adquisició o el cost de producció.
Els impostos indirectes que graven els elements de l'immobilitzat només s'han d'incloure en el preu
d'adquisició o cost de producció si no són recuperables directament de la hisenda pública (és a dir, que
l'IVA no s'inclou).
El preu d'adquisició inclou, a més de l'import facturat pel venedor després de deduir qualsevol
descompte o rebaixa en el preu, totes les despeses addicionals i directament relacionades que es
produeixquen fins que es posen en condicions de funcionament ..., entre d'altres: despeses d'esplanació i
enderroc, transport, drets aranzelaris, assegurances, instal·lació, muntatge i altres semblants.
EXEMPLE: Una empresa adquireix unes instal·lacions tècniques per import de 500.000 €, amb les
següents despeses: transport per 5.000 €, assegurances per 2.000 €, aranzels aduaners per 67.000 €, treballs
d'adaptació de la nau industrial per 4.000 €, formació del personal per a capacitar-se en l'ús de les noves
instal·lacions per 3.000 €.
El preu d'adquisició estaria integrat per:
• Preu en factura ................. 500.000
• Transport .......................... 5.000
• Assegurances ................... 2.000
• Aranzels ........................... 67.000
• Treballs d'Adaptació ....... ___4.000
Preu d'Adquisició ............ 578.000
Com veiem, no s'ha incluït ni l'IVA de la factura (500.000 x 0'16 = 80.000 €) per tractar-se d'un impost
deduïble per l'empresa, ni la formació del personal perquè no és necessà ria per a que l'intal·lació
funcione.
10.4. INVERSIONS IMMOBILIÀRIES.
Són els actius no corrents que siguen immobles i grà cies a la possessió dels quals s'obtinguen rendes,
plusvà lues o ambdós, en lloc:
• Que s'utilitzen per a produir o subministrar béns o serveis, o bé que s'empren amb finalitats
administratives (es registrarien als comptes 210. Terrenys i Béns Naturals o 211. Construccions).
• Que es venguen en el curs ordinari de les operacions (caldria emprar el compte 580. Immobilitzat
quan es tracta d'elements de l'immobilitzat que han sigut retirats de l'activitat de l'empresa i que estan
disponibles per a la venda immediata, la qual és, a més a més, altament probable).
Aquest subgrup presenta únicament dos comptes:
8
• 220. Inversions en Terrenys i Béns Naturals.
• 221. Inversions en Construccions.
EXEMPLE: Una empresa compra uns baixos comercials per 400.000 € per a destinar-los al lloguer, amb unes
despeses de rehabilitació de 50.000 €, pagant-ho tot pel banc.
_______________ ______________
450.000 (221) Inversions en Construccions
(400.000 + 50.000)
72.000 (472) H.P., I.V.A. Suportat a (572) Bancs i ..., € 522.000
_______________ ______________
10.5. L'IMMOBIILITZAT MATERIAL EN CURS.
Són elements de l'immobilitzat material que al tancament de l'exercici es troben encara en fase d'adaptació,
construcció o muntatge, tant si aquest procés el porten terceres persones com si ho realitza l'empresa pels
seus propis medis. Els elements patrimonials que l'integren són:
• 230. Adaptació de Terrenys i Bens Naturals.
• 231. Construccions en Curs.
• 232. Instal·lacions Tècniques en Muntatge.
• 233. Maquinà ria en Muntatge.
• 237. Equips per a Processament d'Informació en Muntatge.
EXEMPLE: Al tancament de l'exercici porta pagats 2.000 € a una constructora per uns treballs de
condicionament d'un solar que està duent a terme.
_______________ ______________
2.000 (230) Adaptació de Terrenys i Bens Nat.
320 (472) H.P., I.V.A. Suportat a (570) Caixa, € 2.320
_______________ ______________
EXEMPLE: Al tancament de l'exercici l'empresa ha tingut diverses despeses ja comptabilitzades per valor de
30.000 € en l'edificació d'un nou magatzem que efectua amb els seus propis medis.
_______________ ______________
30.000 (231) Construccions en Curs a (733) Treballs Realitzats per a
l'Immobilitzat Material en Curs 30.000
_______________ ______________
Tots aquests comptes s'anul·laran abonant-los a la finalització de les obres i treballs pel seu import total,
amb cà rrec als respectius elements de l'immobilitzat material.
9
EXEMPLE: Finalitzen els treballs de condicionament del solar de la pà gina anterior i l'empresa paga amb
taló 10.000 € més.
_______________ ______________
10.000 (230) Adaptació de Terrenys i B.N.
1.600 (472) H.P., I.V.A. Suportat a (572) Bancs i ... 11.600
_______________ ______________
12.000 (210) Terrenys i Bens Naturals a (230) Adaptació de Terrenys i B.N. 12.000
(2.000 + 10.000) (Pel Saldo)
_______________ ______________
EXEMPLE: Acaben les obres de construcció del magatzem que realitzava amb els seus propis medis amb
unes despeses de salaris de 8.000 € i de materials de 12.000 € pagades pel banc.
_______________ ______________
8.000 (640) Sous i Salaris
12.000 (602) Compres d'Altres Aprovision.
1.920 (472) H.P., I.V.A. Suportat a (572) Bancs i ... 21.920
_______________ ______________
20.000 (231) Construccions en Curs a (733) Treballs Realitzats per a
l'Immobilitzat Material en Curs 20.000
_______________ ______________
50.000 (211) Construccions a (231) Construccions en Curs 50.000
(Saldo: 30.000 + 20.000)
_______________ ______________
A banda d'aquests comptes, el subgrup 23. Immobilitzacions Materials en Curs també acull el compte 239.
Bestretes per a Immobilitzacions Materials, amb el mateix moviment que el compte ja explicat 209.
Bestretes per a Immobilitzacions Intangibles.
10.6. AMORTITZACIÃ I DEPRECIACIÃ .
Nomenem depreciació a la pèrdua de valor que experimenta un element de l'immobilitzat de l'empresa.
Aquesta depreciació pot ser per causes fÃ−siques (l'envelliment ocasionat pel simple transcurs del temps),
funcionals (per la utilització que s'ha fet del bé) o econòmiques (aparició d'innovacions
tecnològiques).
10
L'amortització és el registre comptable d'aquesta depreciació. Les finalitats perseguides amb
l'amortització són diverses: per a la comptabilitat financera, es valora fidelment l'immobilitzat de l'empresa,
perquè l'element patrimonial que s'amortitza apareix al balanç pel seu valor net, una volta ha estat
disminuït en l'import de la amortització acumulada; per a la comptabilitat interna, s'imputa al cost final
dels productes de l'empresa el cost que li suposa la depreciació patida per l'immobilitzat; i econòmicament,
amb l'amortització es destinen unes quantitats per a poder fer front a la renovació de l'element de
l'immobilitzat quan finalitze la seua vida útil.
Encara que hi ha molts sistemes de cà lcul de les quotes d'amortització anuals dels elements de
l'immobilitzat, a efectes prà ctics anem a estudiar els dos més habituals:
• Sistema d'amortització lineal.
Consisteix en dividir el cost d'adquisició del bé disminuït en el valor residual que d'ell s'espera obtenir a
la fÃ− de la seua vida útil entre el nombre total d'anys d'aquesta que estimem.
Amortització = Valor Inicial - Valor Residual
Nº Anys de vida útil
EXEMPLE: S'amortitza una mà quina que s'ha adquirit per 6.000 €, amb un valor residual que es preveu que
siga de 500 €, i una vida útil estimada de 10 anys.
Amortització = 6.000 - 500 = 550 €
10
• Sistema funcional.
Es basa en la utilització que s'ha realitzat de l'element patrimonial, és a dir, que vincula la depreciació
patida per l'immobilitzat a l'ús que d'ell s'ha fet. En aquest cas, la quota d'amortització es calcularà en base
a la següent fórmula:
Amortització = (Valor Inicial - Valor Residual) x às Anual
às Total
EXEMPLE: S'amortitza un camió de l'empresa que va costar 40.000 €, amb un valor residual estimat de
5.000 €, en base a la seua utilització, sent la d'enguany de 50.000 Km. i la total estimada al llarg de la seua
vida útil de 350.000 Km.
Amortització = (40.000 - 5.000) x 50.000 = 5.000 €
350.000
10.7. TRACTAMENT COMPTABLE DE L'AMORTITZACIÃ SEGONS EL P.G.C..
La depreciació que pateixen tres dels subgrups estudiats de l'immobilitzat es registra comptablement per
mitjà de l'amortització de la següent manera:
• Amortització del subgrup 20. Immobilitzacions Intangibles.
11
Els comptes d'aquest subgrup -i dels altres dos també- s'amortitzen pel procediment indirecte, consistent
en crear un nou compte -en concret el compte 280. Amortització Acumulada de l'Immobilitzat
Intangible- que s'anotarà a l'Haver a la fi de cada exercici per l'import de la dotació anual de
l'amortització amb cà rrec al compte de despeses 680. Amortització de l'Immobilitzat Intangible. Al
balanç disminuirà amb seu saldo (acumulat, per tant) l'element de l'immobilitzat al que correspon.
EXEMPLE: A la fi de l'exercici econòmic l'empresa dota una amortització de 1.000 € per a la propietat
industrial.
_______________ ______________
1.000 (680) Amortització Immob. Intang. a (281) Amort. Acum. Immob. Intang. 1.000
_______________ ______________
• Amortització del subgrup 21. Immobilitzacions Materials.
També segueix el procediment indirecte, però ara utilitzant el compte 281. Amortització Acumulada de
l'Immobilitzat Material, amb contrapartida al compte de despeses 681. Amortització de l'Immobilitzat
Material.
EXEMPLE: A l'acabament de l'any es dota una amortització per 3.000 € de la maquinà ria de l'empresa.
_______________ ______________
3.000 (681) Amortització Immob. Material a (281) Amort. Acum. Immob. Mat. 3.000
_______________ ______________
• Amortització del subgrup 22. Inversions Immobilià ries.
Els comptes que utilitzarem ara seran el 282. Amortització Acumulada de les Inversions Immobilià ries,
amb contrapartida al compte de despeses 682. Amortització de les Inversions Immobilià ries.
EXEMPLE: A la fi de l'any es dota una amortització per 4.000 € d'oficines que té llogades.
_______________ ______________
4.000 (682) Amortització Inv. Immob. a (282) Amort. Acum. Inv. Immob. 4.000
_______________ ______________
10.8. ESTUDI COMPLET DE LA VENDA D'IMMOBILITZAT.
Al tema 4 ja treballà rem la venda de l'immobilitzat de l'empresa, però aquell estudi estava incomplet, ja que
encara no coneixÃ−em l'existència de les amortitzacions. Ara anem a completar-ho incloent-les i, a més a
més, considerant el fet de què freqüentment el preu de venda no coincideix amb el valor comptable
(que és el que resulta de restar l'amortització acumulada al cost d'adquisició del bé que ara es ven),
amb la qual cosa van a produir-se pèrdues o beneficis per a l'empresa. Anem a vore-ho d'una manera
prà ctica amb uns exemples:
EXEMPLE. Es venen al comptat per 5.000 € diversos mobles que costaren 10.000 € i que estaven dotats amb
12
una amortització acumulada de 3.000 €.
_______________ _______________
5.800 (570) Caixa, € (Total Factura)
3.000 (281) Am. Ac. Immob. Mat. (Saldo) a (216) Mobiliari (Saldo) 10.000
2.000 (671) Pèrdues Procedents Immob. Mat a (477) H.P., IVA Repercutit 800
(Per diferències) (Sobre Preu de Factura: 5.000 x 0'16)
_______________ _______________
Anem a analitzar l'assentament:
• El compte 216. Mobiliari l'anul·lem pel saldo passant-lo a l'Haver.
• Com que la venda es fa per 5.000 €, l'import d'IVA que repercutirem serà el corresponent a aquesta
quantitat.
• Al ser la venda al comptat utilitzem el compte 570. Caixa, € per l'import total de la factura (5.000 +
800 d'IVA).
• Cal anul·lar també el compte 281. Amortització Acumulada de l'Immobilitzat Material, doncs al
donar de baixa l'immobilitzat que estava sotmès a amortització (el mobiliari), també caldrÃ
anul·lar aquesta.
• Finalment, cal assentar la pèrdua patida per l'empresa en la venda traient per diferències l'import
del compte 671.Pèrdues Procedents de l'Immobilitzat Material (Total Haver = 10.800; Total
Deure = 8.800. Per tant, Diferència Haver- Deure = 10.800 - 8.800 = 2.000 a anotar al Deure). D'una
altra manera no matemà tica, més raonada, també podem treure l'import d'aquest compte:
l'empresa comprà el mobiliari per 10.000, i tenia dotada una amortització de 3.000 €, per la qual
cosa el valor comptable del mobiliari per a l'empresa era de 7.000 €; tanmateix l'ha venut per 5.000 €,
i és per això que ha tingut una pèrdua de 2.000 € que com a tal tenim que comptabilitzar al
Deure utilitzant el compte de despeses 671. Pèrdues Procedents de l'Immobilitzat Material.
EXEMPLE: Es ven maquinà ria de l'empresa per valor de 6.000 € a cobrar a 3 mesos. La maquinà ria li va
costar a l'empresa 15.000 €, i la dotació de les amortitzacions fins la data de la venda ha estat de 10.000 €.
_______________ _______________
6.960 (543) Crèdits a C. T. per Alien. Immob. a (213) Maquinà ria (Saldo) 15.000
(Total Factura) a (477) H.P., IVA Repercutit 960
10.000 (281) Am. Ac. Immob. Mat. (Saldo) (6.000 x 16%)
a (771) Beneficis Proced. Immob. Mat. 1.000
(Per diferències)
_______________ _______________
Estudiem també aquest assentament:
13
• Procedim a anul·lar el compte 213. Maquinà ria fent un abonament pel seu saldo.
• El compte 477. IVA Repercutit té que figurar pel resultat d'aplicar el 16% a l'import de la factura
(6.000 x 16% = 960 €).
• El valor total de la factura (6.000 + 960 d'IVA) queda pendent de cobrament, i com que el termini
és de 3 mesos, utilitzarem el compte 543. Crèdits a Curt Termini per Alienació de
l'Immobilitzat.
• Anul·lem també el compte 281. Amortització Acumulada de l'Immobilitzat Material pel seu
saldo corresponent a la comptabilització de la depreciació patida per la maquinà ria.
• Per últim, com que la suma del Deure és major que la de l'Haver, anotarem en l'Haver la
diferència resultant de 1.000 € en el compte d'Ingressos 771. Beneficis Procedents de
l'Immobilitzat Material. Altrament: l'empresa adquirÃ− la maquinà ria per 15.000 €, i com que la
suma total d'amortitzacions fins la data de la venda era de 10.000 €, el valor comptable de la
maquinà ria que figurava en els llibres de l'empresa era de 5.000 €; si la venda es realitza per 6.000 €,
l'empresa ha obtingut un benefici de 1.000 €.
10.9. PROVISIONS DE L'IMMOBILITZAT.
A l'acabament de l'exercici comptable d'una empresa -normalment a 31 de desembre-, si els elements de
l'immobilitzat material o immaterial han patit una pèrdua de valor que es considera temporal i -per tantreversible, cal registrar comptablement el deteriorament patit (en el llenguatge comptable tradicional, cal dotar
la corresponent provisió). Recordem que si la pèrdua fora definitiva l'instrument comptable que caldria
utilitzar seria el de l'amortització.
Els comptes que utilitzarem per a registrar aquesta pèrdua temporal seran el 290. Depreciació del Valor de
l'Immobilitzat Intangible, el 291. Depreciació del Valor de l'Immobilitzat Material i 292. Depreciació
del Valor de les Inversions Immobilià ries, els quals dotarem amb cà rrec respectiu als comptes
690.Pèrdues per Depreciació de l'Immobilitzat Intanbible, 691. Pèrdues per Depreciació de
l'Immobilitzat Material i 692. Pèrdues per Depreciació de les Inversions Immobilià ries.
EXEMPLE: A causa d'un projecte d'urbanització municipal, es valora temporalment en 90.000 € un baix
comercial de l'empresa destinat a oficines pròpies i que va comprar per 105.000 €.
_______________ ______________
15.000 (691) Pèrdues Dep. Immob. Mat. a (291) Deprec. Valor Immob. Mat. 15.000
(105.000 - 90.000)
_______________ ______________
En aquest assentament hem dotat una provisió per la pèrdua latent. Si a la fi de l'any següent la pèrdua
ha augmentat, caldrà fer un assentament similar pel valor addicional en què s'ha depreciat. Per contra, si el
que ha passat és que la pèrdua estimada ha disminuït o ja no existeixen els motius pels quals es va
registrar la depreciació, caldrà anul·lar parcialment o totalment aquesta en l'import corresponent
carregant-la amb abonament respectiu als comptes 790. Reversió de la Depreciació de l'Immobilitzat
Intangible, 791. Reversió de Depreciació de l'Immobilitzat Material i 792. Reversió de Depreciació
de les Inversions Immobilià ries.
EXEMPLE: En base a les al·legacions que s'estan fent al projecte anterior, a l'acabament de l'any següent
es valora el baix comercial en 100.000 €.
_______________ ______________
14
10.000 (291) Depreciació Valor Immob. Mat. a (791) Reversió Dep. Immob. Mat. 10.000
_______________ ______________
Com la pèrdua es valorava abans en 15.000 € i ara és de 5.000 € (105.000 - 100.000), cal anul·lar
parcialment la provisió en 10.000 €.
10.10. L'IMMOBILITZAT FINANCER.
En l'estructura del Balanç del PGC l'immobilitzat financer figura en el capÃ−tol V amb el nom d'Inversions
Financeres a Llarg Termini. Comprèn les inversions de carà cter financer realitzades per l'empresa amb un
venciment superior a l'any o sense venciment ... quan l'empresa no tinga la intenció de vendre-les a curt
termini. Aquests comptes s'inclouen al subgrup 25. Altres Inversions Financeres a Llarg Termini, i anem a
dividir el nostre estudi entre valors mobiliaris, crédits no comercials i fiances i dipòsits.
10.10.1. VALORS MOBILIARIS.
Són valors patrimonials els tÃ−tols representatius de participacions en el capital d'una empresa o d'un
préstec realitzat a una entitat pública o privada.
10.10.1.1. CLASSIFICACIÃ . ACTIUS FINANCERS DISPONIBLES PER A LA VENDA.
Cal conèixer les diverses categories en què el PGC els classifica en la norma de valoració 9ª:
• Inversions Mantingudes fins al Venciment.
Són valors representatius de deute (per exemple, obligacions o bons), amb una data de venciment fixada, els
cobraments de quantia determinada o determinable, que es negocien en un mercat actiu i que l'empresa tinga
la intenció efectiva i la capacitat de conservar-los fins al seu venciment. Un exemple seria uns bons d'Endesa
a 5 anys (venciment al 2013) que entren a cotitzar al mercat AIAF-SENAF-MEFF de la Borsa de Madrid i
que l'empresa adquireix amb la voluntat de quedar-se'ls fins que arribe el seu venciment.
• Actius Financers Mantinguts per a Negociar.
às aquell que s'origina o adquireix amb el propòsit de vendre'l a curt termini, forma part d'una cartera ...
de la qual hi ha evidències d'actuacions recents per a obtenir guanys a curt termini, o és un instrument
financer derivat (amb excepcions). AcÃ− col·locariem, doncs, unes accions de Telefónica adquirides amb
una finalitat especulativa.
• Altres Actius Financers a Valor Raonable amb Canvis en el Compte de Pèrdues i Guanys.
Actius financers hÃ−brids (que combinen un contracte principal no derivat i un derivat financer) en què
l'empresa no és capaç de valorar el derivat implÃ−cit de manera separada o no es pot determinar de
manera fiable el valor raonable ... o que haja designat en el moment inicial. Un exemple seria unes
obligacions d'Iberdrola a 10 anys amb un interès referenciat a l'evolució de la seua cotització.
• Inversions en el Patrimoni d'Empreses del Grup, Multigrup i Associades.
La norma 13 de presentació de comptes anuals indica que s'enten que una altra empresa forma part del grup
si les dos estan vinculades per una relació de control, directa o indirecta ... o si estan controlades per una o
diverses persones fÃ−siques o jurÃ−diques, que actuen conjuntament... Pel que fa a les empreses associades,
estableix que són aquelles en què una empresa exerceix sobre una altra una influència significativa pel fet
15
de tindre una participació ... duradora ... que estiga destinada a contribuir a la seua activitat. Com exemple
d'aquestes inversions valdria els paquets d'accions d'Endesa que té Acciona.
• Actius Financers Disponibles per a la Venda.
S'inclouen els valors representatius de deute i instruments de patrimoni d'altres empreses que no s'hagen
classificat en cap de les categories anteriors. En aquesta categoria que, en principi, per la seua definició,
podria semblar residual i que respon a un nom més apropiat per als valors que s'han inclós en Actius
Mantinguts per a Negociar, es troba una part considerable de la cartera de valors de les empreses. AixÃ−,
accions del Banc de Santander no comprades especulativament, sinò com a una mera inversió, o
obligacions a 30 anys del Tresor Públic adquirides ni per a especular ni per a mantindre-les fins al seu
venciment.
L'empresa pot fer una reclassificació posterior dels seus actius financers, però que no totes estan permeses.
AixÃ−, el PGC diu que l'empresa no pot reclassificar cap actiu financer inclòs inicialment en la categoria
de mantinguts per a negociar o a valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys, a altres
categories, ni d'aquestes a aquelles, excepte quan calga qualificar l'actiu com a inversió en el patrimoni
d'empreses del grup, multigrup o associades.
Seguidament, anem a centrar-nos ja en l'estudi del registre comptable de les operacions amb valors mobiliaris
a llarg termini, i per a fer-ho d'una manera progressiva, començarem per aquells que pertanyen a la categoria
d'Actius Financers Disponibles per a la Venda. Al tema següent completarem el nostre treball amb l'estudi
de la comptabilitazació de les operacions amb les altres dos categories de valors més usuals, les
d'Inversions Mantingudes fins al Venciment i -sobre tot- la d'Actius Financers Mantinguts per a Negociar.
Els Actius Financers Disponibles per a la Venda es caracteritzen per:
• Es valoren inicialment pel valor raonable, el qual és el preu de la transacció més els costos.
També formen part l'import dels drets de subscripció si s'han adquirit.
• Posteriorment es valoren pel valor raonable, el qual s'admet que siga el de la cotització en mercats
oficials. Els canvis respecte del valor inicial es registraran directament en el patrimoni net fins que
l'actiu cause baixa, moment en que es portaran a pèrdues i guanys.
• També cal registrar en el compte de pèrdues i guanys l'import dels interessos, calculats segons el
mètode del tipus d'interès efectiu, i -en el seu cas- dels dividends devengats.
Per acabar amb aquests preà mbuls conceptuals que estem fent abans de començar a fer els assentaments
comptables, ens serà d'utilitat aquest quadre resum dels comptes que anem a utilitzar en el registre comptable
de les operacions amb valors mobiliaris:
10.10.1.2.COMPTES PATRIMONIALS.
Els elements patrimonials que ens indiquen que l'empresa posseeix valors mobiliaris són:
• 250. Inversions Financeres a Llarg Termini en Instruments del Patrimoni.
Replega la inversió que realitza l'empresa en accions i participacions d'altres empreses, amb o sense
cotització oficial, aixÃ− com en institucions d'inversió col·lectiva o en societats de responsabilitat
limitada, amb voluntat de permanèixer en elles un llarg perÃ−ode de temps.
Com que treballem en valors que pertanyen a la categoria d'Actius Financers Disponibles per a la Venda, al
16
registrar l'import de la compra afegirem al preu d'adquisició totes les despeses que s'ocasionen en
l'operació.
• 259. Desemborsaments Pendents sobre Participacions en el Patrimoni Net a Llarg Termini..
Aquells que no s'exigeixen al moment de l'adquisició de les accions. Figurarà a l'Actiu disminuint el valor
del compte 250. Inversions Financeres a Ll. T. en Instruments de Patrimoni.
EXEMPLE:L'empresa COS,S.A. (COSSA) compra 1.000 accions de l'empresa NOSTRA a 6 € cadascuna
amb la intenció d'una futura fusió, desembossant amb taló un 25% (en general, totes les operacions
s'entendran realitzades per banc), amb un corretatge de la Societat de Valors del 0'4%, comissions del banc del
0'3 % i despeses de liquidació i cà nons bursà tils de 8 €.
Valor d'adquisició = 6 x 1.000 + 6.000 x 0'004 + 6.000 x 0'003 + 8 = 6.050 €
_______________ ______________
6.050 (250) Inversions Financeres a Ll. T. a (572) Bancs i ...(6.000 x 25%+Desp.) 2.050
en Instruments de Patrimoni a (259) Desem. s/. Part. Patr.Net LL.T. 4.000
_______________ ______________
Suposem que al cap d'un mes abona directament la resta pendent:
_______________ ______________
4.000 (259) Desem. S/. Part. Patr. Net. Ll.T. a (572) Bancs i ... 4.000
_______________ ______________
• 251. Valors Representatius de Deute a Llarg Termini.
Són inversions a llarg termini en obligacions, bons o altres valors de renda fixa i també els que estan
indexats. Poden estar incloses en la cartera d'Inversions Mantingudes fins el Venciment o en la d'Actius
Financers Disponibles per a la Venda, que és en la que per ara anem a treballar. Si bé el NPGC admet
reclassificacions entre carteres, en realitat l'única que permet sense penalitzacions és la que es pot fer entre
aquestes dos. Tant en una cartera com en l'altra, en la compra d'aquests valors tenim que sumar al preu
d'adquisició totes les despeses que s'originen.
EXEMPLE: Compra 9 obligacions a 30 anys de la darrera emissió del Tresor Públic, amb un nominal de
1.000 €.
_______________ ______________
9.000 (251) Valors de Renda Fixa (9 x 1.000) a (572) Bancs i ... 9.000
_______________ ______________
10.10.1.3. RENDIBILITAT
Per altra banda, amb els valors mobiliaris s'obté una rendibilitat que, en el cas de les accions està referida
17
al repartiment de beneficis per les empreses de les quals es accionista, i en el cas de la renda fixa ve donada
pels interessos que paguen les empreses o els organismes públics als quals se'ls ha prestat els diners.
Els comptes que utilitzarem per a registrar aquestes operacions seran:
• 760. Ingressos de Participacions en Instruments de Patrimoni.
Replega els dividends (beneficis repartits entre els accionistes) que obté l'empresa d'aquelles empreses de
les quals posseeix accions.
Cal recalcar que aquestes rendes, a l'igual que molts dels rendiments obtinguts en el subgrup 76, estan
sotmeses actualment a una retenció del 18% a compte del I.R.P.F. que registrarem al compte 473. H.P.,
Retencions i Pagaments a Compte.
EXEMPLE: L'empresa rep 500 € de dividends.
_______________ ______________
90 (473) H.P., Retencions i Pagaments
a Compte (500 x 18%) a (760) Ingressos de Participacions
410 (572) Bancs i ... (Per diferències) en Instruments de Patrimoni 500
_______________ ______________
Podem observar que el banc ens fa les retencions i per tant l'import que ens ingressa és la diferència entre
els dividends bruts i aquestes retencions.
• 761. Ingressos de Valors Representatius de Deute.
Comptabilitza l'import Ã−ntegre dels interessos devengats, tant implÃ−cits com explÃ−cits, per obligacions,
bons i altres valors replegats en general al compte 251. Valors Representatius de Deutes a Llarg Termini. Com
que la immensa majoria de les empreses no mantenen per molt de temps aquestes inversions i per la
complicació calculatòria que implica la problemà tica dels interessos implÃ−cits, nosaltres treballarem sols
amb els interessos explÃ−cits d'aquestes inversions. Cal aplicar la retenció del 18% -amb l'excepció de
les Lletres del Tresor-.
EXEMPLE: L'empresa cobra un 4% d'interessos de les obligacions del Tresor.
_______________ ______________
64'80 (473) H.P., Ret. i Pag. a Compte a (761) Ingressos de Valors de Renda
(360 x 0'18) Fixa (9.000 x 4 %) 360
295'20 (572) Bancs i ... (Per Diferències)
_______________ ______________
Encara que no anem a treballar-ho, també s'abona quan es reclassifica i traspassa un actiu de la cartera
d'Actius Financers Disponibles per a la Venda a la cartera d'Inversions Mantingudes fins el Venciment pel
18
saldo positiu que puga presentar, amb cà rrec al compte 802. Transferència de Beneficis en Actius
Disponibles per a la Venda.
10.10.1.4. MODIFICACIONS EN EL VALOR DELS ACTIUS FINANCERS..
Pel que fa a la valoració dels valors mobiliaris, el NPGC dictamina que té que ser pel valor raonable, el
qual permet quantificar en el valor de cotització existent en el moment de l'exercici en què ens trobem
(nosaltres treballarem com si férem el balanç de fi d'exercici). La comptabilització de les diferències
entre el valor a final d'any i el d'adquisició dels actius inclosos en la cartera d'Actius Financers Disponibles
per a la Venda és totalment diferent en el NPGC fins al punt de què les imputa al Patrimoni Net i venen
replegades en els dos nous grups creats 8 i 9, i a més a més les provisions -ara deteriorament de valor- es
poden dotar sols:
• Per al compte 250. Inversions Financeres a Llarg Termini en Instruments de Patrimoni, si el deteriorament
després d'any i mig és superior al 40%.
• Per al compte 251. Valors Representatius de Deute a Llarg Termini, si hi ha variacions en el risc
d'insolvència de l'emissor dels tÃ−tols.
Per tant, quan hi haja una variació en el valor d'aquests actius usarem els següents comptes:
• 800. Pèrdues en Actius Financers Disponibles per a la Venda.
Replega la disminució en el valor d'aquests actius quan no es fa necessari dotar provisions. Tindran com a
contrapartida el compte que ha vist minorat el seu valor -el (250) o el (251)-.
• 900. Beneficis en Actius Financers Disponibles per a la Venda.
Els beneficis potencials per un augment en el valor dels actius d'aquesta cartera es contemplen en el PGC
mitjançant aquest compte, amb contrapartida al compte del qual s'ha incrementat la seua valoració -(250) o
(251)-.
• 133. Ajustos per Valoració en Actius Financers Disponibles per a la Venda.
A la fi de l'exercici els comptes anteriors -(800) i (900)- es porten a aquest compte, d'igual manera que fem
amb els comptes de despeses i d'ingressos en relació a pèrdues i guanys. Aquest compte figurarà en el
Balanç en el Patrimoni Net (en sentit positiu o negatiu).
Anem a vore amb dos exemples contraposats el funcionament comptable d'aquests comptes:
EXEMPLE 1: Anem a suposar que les 1.000 accions que es compraren de NOSTRA, S.A. es cotitzen a la fi
del darrer trimestre a 5'50 €.
Preu a fi d'exercici = 5'50 x 1.000 = 5.500 €.
Valor Comptable = Preu d'Adquisició = 6.050 €.
Import de la Depreciació= Preu a fi d'exercici - Valor Comptable = 5.500 - 6.050 = -550 €.
Com el preu a fi d'exercici és menor que el valor comptable, hi ha una possible pèrdua i cal emprar
el compte 800. Pèrdues en Actius Financers Disponibles per a la Venda:
_______________ ______________
19
550 (800) Pèrdues en Actius Financers a (250) Inversions Financeres a Llarg
Disponibles per a la Venda Termini en Instruments de Patrimoni 550
_______________ ______________
Posteriorment, al tancament de l'exercici, farem:
_______________ ______________
550 (133) Ajustos per Valoració en Actius a (800) Pèrdues en Actius Financers 550
Financers Disponibles per a la Venda Disponibles per a la Venda
_______________ ______________
EXEMPLE 2: Suposem ara que en lloc d'estar a 5'50 €, haguera estat per contra a 6'50 €.
Valor a fi d'exercici = 6'50 x 1.000 = 6.500 €
Valor Comptable = Preu d'Adquisició = 6.050 €
Import de la Revalorització = 6.500 - 6.050 = 450 €
Com que ara el preu a fi d'exercici és major que el valor comptable, hi ha un possible guany i usarem
el compte 900. Beneficis en Actius Financers Disponibles per a la Venda:
_______________ ______________
450 (250) Inversions Financeres a Llarg a (900) Beneficis en Actius Financers 450
Termini en Instruments de Patrimoni Disponibles per a la Venda
_______________ ______________
Al tancament de l'exercici anul·larem aquest compte amb el 133. Ajustos per Valoració en Actius
Financers Disponibles per a la Venda:
_______________ ______________
450 (900) Beneficis en Actius Financers a (133) Ajustos per Valoració en Actius 450
Disponibles per a la Venda Financers Disponibles per a la Venda
_______________ ______________
10.10.1.5. VENDA
Com és natural, difÃ−cilment van a coincidir el valor de venda amb el valor comptable net, per la qual cosa
quan l'empresa ven valors mobiliaris normalment tindrà que suportar pèrdues o bé que obtindre
beneficis, els quals vindran replegats als següents comptes:
20
• (6632) Pèrdues de Disponibles per a la Venda.
Reflexa les pèrdues que s'originen en la venda de valors mobiliaris d'aquesta cartera. Es carrega amb
abonament al compte 902. Transferència de Pèrdues d'Actius Financers Disponibles per a la Venda.
EXEMPLE: L'empresa ven per 970 € cadascuna de les 9 obligacions que comprà a 1.000 €
Prèviament a assentar la venda cal fer un assentament d'ajust per a que coincidixquen el preu de venda i el
saldo del compte 251. Valors Representatius de Deutes a Llarg Termini:
Preu de Venda = 9 x 970 = 8.730 €.
Valor Comptable Net = Preu d'Adquisició +/- Ajustos =Saldo compte 251 = 9.000 +/- 0= 9.000
Import de la Depreciació= Preu de Venda - Valor Comptable Net= 8.730 - 9.000 = -270 €.
_______________ ______________
270 (800) Pèrdues en Actius Financers a (251) Valors Representatius de 270
Disponibles per a la Venda Deutes a Llarg Termini
_______________ ______________
A continuació farem l'assentament de la venda:
_______________ ______________
8.730 (572) Bancs i ... a (251) Valors Representatius de 8.730
(9 x 970) Deutes a Llarg Termini
(Saldo = 9.000 - 270)
_______________ ______________
I finalment, un altre assentament per a portar al resultat de l'exercici la pèrdua que ha patit l'empresa:
_______________ ______________
270 (6632)Pèrdues de Disponibles per a a (902) Transferència de Pèrdues 270
la Venda d'Actius Financers de Disp. Venda
(Preu de Venda - Preu de Compra = 8.730 - 9.000)
(Saldo comptes d'ajust = Saldo compte (900) - saldo compte (800) = 0 - 270)
(També Saldo compte (133) si ja haguerem saldat el compte (800) amb aquest)
_______________ ______________
21
Al respecte d'aquests assentaments cal dir el següent:
• El compte 800. Pèrdues en Actius Financers Disponibles per a la Venda ajusta com hem dit el valor
del compte 251. Valors Representatius de Deutes a Llarg Termini per a que el seu saldo tinga el
mateix import que el preu de venda.
• El compte 572. Bancs registra els diners obtinguts amb la venda de les obligacions.
• El compte 251. Valors Representatius de Deutes a Llarg Termini s'anul·la pel seu saldo, el qual té
que coincidir forçosament amb l'import de la venda..
• El compte 6632. Pèrdues de Disponibles per a la Venda i el 902. Transferència de Pèrdues
d'Actius Financers Disponibles per a la Venda registren el fet de què l'empresa ha venut les
obligacions a un preu menor al de la seua compra.
Encara quedaria portar a la fi de l'exercici al compte 133. Ajustos per Valoració en Actius Financers
Disponibles per a la Venda els comptes dels grups 8 i 9 que hem utilitzat (cal fixar-se en què desprès de la
venda el seu saldo sempre serà nul):
_______________ ______________
270 (133) Ajustos per Valoració en Actius a (800) Pèrdues en Actius Financers 270
Financers Disponibles per a la Venda Disponibles per a la Venda
_______________ ______________
270 (902) Transferència de Pèrdues en a (133) Ajustos per Valoració en Actius 270
A.F. Disponibles per a la Venda Financers Disponibles per a la Venda
_______________ ______________
Cal dir que aquest estudi tindrá continuació quan treballem les diferències temporà ries al tema 12, però
per raons pedagògiques d'assimilació de continguts el deixem ara acÃ−.
• (7632) Beneficis de Disponibles per a la Venda.
Indica els guanys que apareixen amb la venda de valors mobiliaris d'aquest tipus. Té com a contrapartida el
compte 802. Transferència de Beneficis en Actius Disponibles per a la Venda.
EXEMPLE: L'empresa ven les accions a un canvi de 6'20 € , amb unes despeses de 50 €.
a) Reprenem el supòsit en què les accions havien acabat l'exercici a una cotització de 5'50 €.
En primer lloc, farem l'assentament d'ajust:
Valor de Venda = 6'20 x 1.000 - 50 = 6.150 €
Valor Comptable = Preu d'Adquisició +/- Ajusts= Saldo compte 250= 6.050 - 550= 5.500 €
Import de la Revalorització = 6.150 - 5.500 = 650 €
_______________ ______________
22
650 (250) Inversions Financeres a Llarg a (900) Beneficis en Actius Financers 650
Termini en Instruments de Patrimoni Disponibles per a la Venda
_______________ ______________
Seguidament, registrarem la venda:
_______________ ______________
6.150 (572) Bancs i ... a (250) Inversions Financeres a Llarg. 6.150
(1.000 x 6'20 - 50) Termini en Instruments de Patrimoni
(Pel Saldo = 6.050 - 550 + 650)
_______________ ______________
Per últim, portarem a resultats el benefici obtingut:
_______________ ______________
100 (802) Transferència de Beneficis en a (7632) Beneficis de Disponibles 100
Actius Disponibles per a la Venda per a la Venda
(Saldo comptes d'ajust = Saldo compte (900) - saldo compte (800) = 650 - 550)
(o bé: Preu de Venda - Preu de Compra = 6.150 - 6.050)
_______________ ______________
Al respecte d'aquests assentaments cal dir el següent:
• El compte 900. Beneficis en Actius Financers Disponibles per a la Venda ajusta el valor del compte
250. Inversions Financeres a Lllarg Termini en Instruments de Patrimoni per l'import de la
revalorització que hi ha en relació al seu saldo i aixÃ−, d'aquesta manera, el saldo final d'aquest
compte serà per la mateixa quantitat que l'obtinguda amb la venda.
• El compte 572. Bancs registra els diners que s'obtenen amb la venda de les accions.
• El compte 250. Inversions Financeres a Llarg Termini s'anul·la pel seu saldo.
• Els compte 7632. Beneficis de Disponibles per a la Venda i el 802. Transferència de Beneficis
d'Actius Financers Disponibles per a la Venda registren el fet de què l'empresa ha venut les accions
per un preu major que el de la seua compra.
També quedaria per portar al compte 133. Ajustos per Valoració en Actius Financers Disponibles per a la
Venda els comptes emprats dels grups 8 i 9:
_______________ ______________
100 (133) Ajustos per Valoració en Actius a (802) Transferència de Beneficis en 100
Financers Disponibles per a la Venda A.F. Disponibles per a la Venda
23
_______________ ______________
650 (900) Beneficis en Actius Financers a (133) Ajustos per Valoració en Actius 650
Disponibles per a la Venda Financers Disponibles per a la Venda
_______________ ______________
Si ens adonem, el compte 133. Ajustos per Valoració en Actius Financers Disponibles per a la Venda s'ha
quedat en saldo nul:
______133.Ajustos per Val. A.F. Disp. Venda______
(Fi d'exercici anterior) 550 650 (Fi d'exercici actual)
(Fi d'exercici actual) 100______________________
650 650
I aixÃ− calia que passara, perquè si a l'Actiu no figura ja el compte 250. Inversions Financeres a Llarg
Termini en Instruments de Patrimoni per haver venut les accions, tampoc pot estar en el Patrimoni Net el
compte 133. Ajustos per Valoració en Actius Financers Disponibles per a la Venda que registra els canvis en
el valor d'aquell compte.
b) Ens situem en el supòsit en que la cotització a l'acabament de l'exercici és de 6'50 € (recordem que
estem venent a 6'20 € i 50 € de despeses). En primer lloc, cal fer l'ajust adient:
Preu de Venda = 6'20 x 1.000 - 50 = 6.150 €.
Valor Comptable =Preu d'Adquisició +/- Ajustos=Saldo compte (250)= 6.050+450=6.500 €
Import de la Depreciació= Preu de Venda - Valor Comptable Net= 6.150 - 6.500 = -350 €.
_______________ ______________
350 (800) Pèrdues en Actius Financers a (250) Inversions Financeres a Llarg 350
Disponibles per a la Venda Termini en Instruments Patrimoni
_______________ ______________
Després fem l'assentament de la venda:
_______________ ______________
6.150 (572) Bancs i ... a (250) Inversions Financeres a Llarg. 6.050
(1.000 x 6'20 - 50) Termini en Instr. Patrimoni
(Pel Saldo = 6.050 + 450 - 350)
_______________ ______________
24
I per a finalitzar, amb un compte d'ingressos (7632) traspassem als resultats de l'exercici el benefici obtingut
amb la venda:
_______________ ______________
100 (802) Transferència de Beneficis en a (7632) Beneficis de Disponibles 100
Actius Disponibles per a la Venda per a la Venda
(Saldo comptes d'ajust = Saldo compte (900) - Saldo compte (800) = 450 - 350)
(Preu de Venda - Preu de Compra = 6.150 - 6.050)
_______________ ______________
Al respecte d'aquests assentaments podem dir el següent:
• El compte 800. Beneficis en Actius Financers Disponibles per a la Venda ajusta el valor del compte
250. Inversions Financeres a Lllarg Termini en Instruments de Patrimoni per l'import de la
depreciació patida en relació al saldo d'aquest compte que figura en els nostres llibres comptables.
• El compte 572. Bancs registra els diners que s'obtenen amb la venda de les accions.
• El compte 250. Inversions Financeres a Llarg Termini en Instruments de Patrimoni s'anul·la pel seu
saldo.
• Els compte 7632. Beneficis de Disponibles per a la Venda i el 802. Transferència de Beneficis
d'Actius Financers Disponibles per a la Venda registren el fet de què l'empresa ha venut les accions
per un preu major que el de la seua compra.
Ara tan sols quedaria portar al compte 133. Ajustos per Valoració en Actius Financers Disponibles per a la
Venda els comptes emprats del grup 8:
_______________ ______________
450 (133) Ajustos per Valoració en Actius a (800) Pèrdues en Actius Financers 350
Financers Disponibles per a la Venda Disponibles per a la Venda
(802) Transferència de Beneficis en 100
A.F. Disponibles per a la Venda
_______________ ______________
També acÃ−, com no podia ser d'altra manera, el compte 133. Ajustos per Valoració en Actius Financers
Disponibles per a la Venda presenta un saldo nul:
______133.Ajustos per Val. A.F. Disp. Venda______
(Fi d'exercici actual) 450 450 (Fi d'exercici anterior)
450 450
EXERCICIS
25
• Una empresa compra 3.000 bons a 6 € cadascun.
• L'empresa cobra 900 € d'interessos d'aquests bon.
• La cotització a la fi de l'exercici és de 5'40 €.
• Ven els bons a un preu de 5'80 €.
• Una empresa compra 5.000 accions a 10 € cadascuna.
• Cobra 2.000 € de dividends.
• La cotització a la fi de l'exercici és de 11 €.
• Finalment, ven les accions a 9'30 € cadascuna.
10.10.2. CRÃ DITS NO COMERCIALS.
Són aquells drets de cobrament amb una durada superior a l'any que no estan referits a l'activitat a la qual es
dedica l'empresa. Alguns d'aquests comptes ja els coneguem:
• 252. Crèdits a Llarg Termini.
• 253. Crèdits a Llarg Termini per Alienació de l'Immobilitzat.
• 254. Crèdits a Llarg Termini al Personal.
Com sabem, els prèstecs i les partides per cobrar s'han de valorar inicialment pel seu valor raonable, que ...
és el preu de la transacció, que equival al valor raonable de la contraprestació lliurada més els costos
de transacció (i recordem que hi havia un tractament especial per als crèdits comercials no superiors a un
any i acomptes i crèdits al personal, de manera que podien valorar-se pel seu valor nominal). Pel que fa a la
valoració posterior, s'han de valorar pel seu cost amortitzat, i els interessos devengats s'han de
comptabilitzar en el compte de pèrdues i guanys, aplicant el mètode del tipus d'interès efectiu.
Tot açò té diverses implicacions en el registre compable:
• Caldrà fer un esquema financer que equilibre el que es dona amb el que es rep.
• De la formulació d'aquesta igualtat, s'obtindrà un tipus d'interès efectiu.
• Per a traure l'import dels interessos implÃ−cits, aplicarem aquest tipus d'interès efectiu sobre el
saldo del crèdit i restarem l'import obtingut al valor dels interessos explÃ−cits (es pot fer un quadre
del cost amortitzat).
• Aquests interessos implÃ−cits es registraran al deure al compte del subgrup 25 de què es tracte,
mentre que els interessos explÃ−cits es cobraran pel banc (amb la retenció adient).
• Com a contrapartida, tant els interessos explÃ−cits com els implÃ−cits, es registren a l'haver al
compte 762. Ingressos de Crèdits.
Anem a fer el nostre estudi d'una manera progressiva, començant per un exemple més senzill en el què
no hi haja rendiments explÃ−cits fins a la fi de l'operació.
EXEMPLE: L'1 de gener de 2008 concedeix amb taló un préstec a 3 anys a una altra empresa no
associada ni del grup per import de 15.000 €, amb un interès anual del 6% que cobrarà al venciment, junt al
principal.
Com que en aquest cas coincideix l'import que es presta amb l'import que es torna (15.000 €), i no hi ha
pagament d'interessos anuals, el tipus d'interès acordat serà el mateix que el tipus d'interès efectiu. Dit
d'una altra manera, 15.000 € en el moment zero de l'operació (import del préstec que es dona) equival
financerament a 17.865'24 € a la fi del moment 3 capitalitzats al 6% de capitalització composta anual
[15.000 x (1'06) 3]; per tant, al formular l'equivalència entre el que es dona i el que es rep, el tipus d'interès
efectiu resultant és també el 6%. En l'exemple posterior, vorem que no sempre és aixÃ−.
26
El que es dona = El que es rep
10.000 = 17.865'24 x (1 + i) -3 , d'on i = 0'06
L'assentament per la concessió del préstec el dia 1-01-08 serà :
_______________ ______________
15.000 (252) Crèdits a Llarg Termini a (572) Bancs i ... 15.000
_______________ ______________
A la fi de cada any assentarem l'interès devengat. Com que en aquest cas no hi ha interessos explÃ−cits, els
interessos implÃ−cits coincidiran amb els devengats. AixÃ−, començant pel 31-12-08 farem aquest
assentament:
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
900 (252) Crèdits a Llarg Termini a (762) Ingressos de Crèdits 900
(15.000 x 0'06)
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
Com veiem, el compte (252) replega també els interessos devengats i no cobrats [s'ha de carregar ... per
l'ingrès financer devengat fins a assolir el valor de reemborsament del crèdit, amb abonament al compte
(762)]; en aquest cas, el compte (762) no replega també els interessos explÃ−cits per no haver-ne. Cal dir
que hi ha autors que creen un compte nou [(256) Interessos a Llarg Termini d'Inversions Financeres] per a
replegar els interessos devengats.
L'assentament que farem a 31-12-09 serà el següent:
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
954 (252) Crèdits a Llarg Termini a (762) Ingressos de Crèdits 954
(15.900 x 0'06)
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
S'observa que varia l'import dels interessos devengats, perquè el tipus d'interès efectiu s'aplica sempre
sobre el saldo del compte (252) -capitalització composta- que en aquest cas és: 15.000 + 900 = 15.900 €.
A 31-12-09, a més a més, també succeix que el venciment de l'operació queda a un any vista, per la
qual cosa tenim que canviar els comptes de llarg a curt termini pel seu saldo:
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
27
16.854 (542) Crèdits a Curt Termini a (252) Crèdits a Llarg Termini 16.854
(Saldo = 15.000 + 900 + 954)
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
Finalment, a 31-12-10 farem dos assentaments: un primer pels interessos i després un altre pel pagament
del total d'aquests i la devolució del principal. Veiem el primer, en el qual es calculen els interessos sobre el
saldo del crèdit (15.000 + 900 + 954 = 16.854).
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
1.011'24 (542) Crèdits a Curt Termini a (762) Ingressos de Crèdits 1.011'24
(16.854 x 0'06)
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
En el darrer assentament, l'empresa cobra el total d'interessos (menys el 18% de retencions) i el principal
prestat:
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
17.349'50 (572) Bancs i ..., €
515'74 (473) H.P., Retencions i Pagaments
a Compte (18% s/. 2.865'24) a (542) Crèdits a Curt Termini 17.865'24
(Saldo = 15.000+900+954+1.011'24)
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
Les retencions s'han aplicat sobre el total dels interessos que ara es cobren tots a una (900 + 954 + 1.011'24).
També hi ha autors que unifiquen aquests dos assentaments:
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
17.349'50 (572) Bancs i ..., €
515'74 (473) H.P., Retencions i Pagaments
a Compte (18% s/. 2.865'24) a (762) Ingressos de Crèdits 1.011'24
(16.854 x 0'06)
28
a (542) Crèdits a Curt Termini 16.854
(Saldo)
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
EXEMPLE: Concedim l'1 de gener de 2009 un préstec de 5.000 €, amb 100 € de despeses, i un cobrament
d'interessos anual de 300 € durant dos anys. A la fi de l'operació es farà el reemborsament per un import de
5.200 €.
Aquest exercici és més complicat, perquè al ser superior l'import reemborsat (5.200 €) que el lliurat
(5.100 €), van a aparèixer interessos explÃ−cits i també implÃ−cits. Veiem primer, l'equació
d'equivalència financera:
El que es dona = El que es rep
5.100 = 300 (1 + i ) -1 + 300 (1 + i ) -2 + 5.200 (1 + i ) -2
D'on i = 0'0683 (tipus d'interès efectiu)
La primera operació que cal assentar és la constitució del préstec a 1-01-09:
_______________ ______________
5.100 (252) Crèdits a Llarg Termini a (572) Bancs i ... 5.100
_______________ ______________
A la fi del primer any (31-12-09) registrarem l'import dels interessos devengats, tant dels explÃ−cits com dels
implÃ−cits, encara que sols cobrem els explÃ−cits:
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
246 (572) Bancs i ... €
54 (473) H.P., Retencions i Pag. Compte
(18% s/. 300)
48'33 (252) Crèdits a Llarg Termini a (762) Ingressos de Crèdits 348'33
(Per diferències) (5.100 x 0'0683)
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
Cal fer algunes consideracions:
• Els interessos explÃ−cits anuals són els que ens dona l'enunciat i els que efectivament es cobren a la
fi d'eixe any, és a dir, 300 €.
29
• D'eixos 300 € cal fer la retenció del 18% i la resta és l'import que ens abonen al nostre compte
corrent.
• L'import dels interessos totals a anotar al compte (762), explÃ−cits i implÃ−cits, es calcula pel cost
amortitzat, aplicant el tipus d'interès efectiu al saldo del (252).
• Al compte (252) registrem el valor dels interessos implÃ−cits, el qual obtindrem per diferències
entre el total d'interessos (348'33 €) i els interessos explÃ−cits que s'han cobrat (300 €).
Com que l'operació és a dos anys, també a 31-12-09, tenim que canviar els comptes de llarg a curt
termini:
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
5.148'33 (542) Crèdits a Curt Termini a (252) Crèdits a Llarg Termini 5.148'33
(Saldo = 5.100 + 48'33)
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
Per acabar, a 31-12-10 farem dos assentaments; el primer pels interessos devengats:
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
246 (572) Bancs i ... €
54 (473) H.P., Retencions i Pag. Compte
(18% s/. 300)
51'67 (542) Crèdits a Curt Termini a (762) Ingressos de Crèdits 351'67
(Per diferències) (5.148'33 x 0'0683)
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
El segon assentament el farem pel reemborsament del préstec:
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
5.200 (572) Bancs i ..., € a (542) Crèdits a Curt Termini 5.200
(Saldo = 5.100+48'33+51'67)
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
ᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾᔾ
• 258. Imposicions a Llarg Termini.
30
Replega els diners que té l'empresa col·locats en dipòsits en una entitat financera i que no pot recuperar
fins que passe més d'un any.
Per a registrar els interessos que es generen, utilitzarem també el compte 762. Ingressos de Crèdits a
Llarg Termini. Anem a vore-ho amb el següent exemple:
EXEMPLE: El 30 de juny de 2008 es contracta un dipòsit de 2.000 € en un banc a 2 anys i al 3% d'interès,
fent un ingrés en efectiu. L'interès es cobrarà semestralment.
Per l'operació que es fa en 30-6-08:
_______________ ______________
2.000 (258) Imposicions a Llarg Termini a (570) Caixa, € 2.000
_______________ ______________
Pels interessos devengats en 31-12-08, és a dir, els que van des de 30-6-08 a 31-12-08:
_______________ ______________
5'40 (473) H.P. Retencions i Pag. Compte a (762) Ingressos de Crèdits 30
(30 x 0'18) (2.000 x 0'03 x 6 / 12)
24'60 (572) Bancs i ...
_______________ ______________
Pels interessos que corresponen a cada semestre de l'any 2009 (els assentaments es fan en 30-06-09 i
31-12-09):
_______________ ______________
5'40 (473) H.P. Retencions i Pag. Compte a (762) Ingressos de Crèdits 30
(30 x 0'18) (2.000 x 0'03 x 6 / 12)
24'60 (572) Bancs i ...
_______________ ______________
Finalment, al venciment del dipòsit el dia 30-6-2010:
_______________ ______________
2.000 (572) Bancs i ... a (258) Imposicions a Llarg Termini 2.000
_______________ ______________
5'40 (473) H.P. Retencions i Pag. Compte a (762) Ingressos de Crèdits 30
31
(30 x 0'18) (2.000 x 0'03 x 6 / 12)
24'60 (572) Bancs i ...
_______________ ______________
• 298. Provisió per a Insolvències de Crèdits a Llarg Termini.
Malauradament, de vegades l'empresa no recupera o es troba en dificultats de recuperar un préstec. Quan
sense cap avis ens topem amb un crèdit que no anem a poder recuperar, tindrem que anul·lar-lo abonant-lo
amb cà rrec al compte 667. Pèrdues de Crèdits no Comercials, el qual és và lid tant per a les
insolvències firmes a llarg termini com a curt termini.
EXEMPLE: Una empresa a la qual s'havia concedit un prèstec a 3 anys per un valor de reemborsament de
4.500 € es declara inesperadament en fallida al seu venciment.
_______________ ______________
4.500 (667) Pèrdues Crèdits no Comercials a (252) Crèdits a Llarg Termini 4.500
_______________ ______________
Tanmateix, altres voltes l'empresa preveu que va a tindre problemes amb el cobrament d'un préstec,
parcialment o en la seua totalitat, i aleshores el que cal fer és registrar els deterioraments adients utilitzant
el compte 298. Depreciació del Valor de Crèdits a Llarg Termini, amb cà rrec al compte 697.
Pèrdues per Depreciació de Crèdits a Llarg Termini.
EXEMPLE: Es declara en concurs valunari de creditors una empresa a la qual se li havia prestat 6.000 € a
tornar en tres anys, perillant la totalitat del crèdit.
_______________ ______________
6.000 (697). Pèrdues per Depreciació de a (298) Depreciació del Valor
Crèdits a Llarg Termini de Crèdits a Llarg Termini 6.000
_______________ ______________
Si més tard recuperem en part o en la seua totalitat la provisió caldrà anul·lar-la pel seu saldo
carregant-la amb abonament al compte 797. Reversió de la Depreciació de Crèdits a Llarg Termini, si
bé l'import d'aquest sols s'imputarà per la part recuperada. Quan calga provisionar inversions financeres a
curt termini actuarem igual amb els comptes 598. Depreciació del Valor de Crèdits a Curt Termini,
699. Pèrdues per Depreciació de Crèdits a Curt Termini i 799. Reversió de la Depreciació de
Crèdits a Curt Termini.
EXEMPLE: Recupera 4.000 € del préstec anterior i la resta la dona per perduda.
_______________ ______________
6.000 (298) Depreciació del Valor de a (252) Crèdits a Llarg Termini 6.000
Crèdits a Llarg T. (Pel Saldo) (Pel Saldo)
32
4.000 (570) Caixa, € a (797) Reversió de la Depreciació 4.000
de Crèdits a Llarg Termini
_______________ ______________
10.10.3. FIANCES I DIPÃ SITS CONSTITUÃ TS.
Les fiances a llarg termini són quantitats lliurades com a garantia del compliment d'una obligació per un
perÃ−ode superior a l'any. Carregarem el compte 260. Fiances Constituïdes a Llarg Termini quan se li
exigeix a l'empresa, i l'abonarem quan es cancel·le l'obligació.
EXEMPLE: Com a compromÃ−s per al lliurament d'una comanda al venciment pactat, s'exigeix a l'empresa
una fiança de 30.000 € que abona amb taló, amb una penalització de 5.000 € per cada més
d'endarreriment en la data de lliurament.
_______________ ______________
30.000 (260) Fiances Constituïdes a Llarg
Termini a (572) Bancs i ... 30.000
_______________ ______________
En cas d'incompliment del contracte és usual penalitzar a l'empresa, per la qual cosa l'abonarem amb
cà rrec al compte 659. Altres Pèrdues en Gestió Corrent pel valor de la penalització.
EXEMPLE: L'empresa anterior lliura les mercaderies amb dos mesos d'endarreriment i se li penalitza amb
l'import corresponent, tornant-li la part restant.
_______________ ______________
10.000 (659) Altres Pèrdues en Gestió Corrent a (260) Fiances Constituïdes a Ll. T. 30.000
20.000 (572) Bancs i ... (Pel Saldo)
_______________ ______________
Quant als dipòsits, són quantitats lliurades com el seu nom indica com a dipòsit irregular, en aquest cas
per temps superior a l'any. A diferència de la fiança, el dipòsit no s'utilitza com a garantia de
l'acompliment de cap obligació, i per tant li'l tornaran a l'acabament del contracte.
EXEMPLE: L'empresa fa un dipòsit de 10.000 € al signar un contracte. A la fi d'ell li el tornen.
_______________ ______________
10.000 (265) Dipòsits Constituïts a Ll. T. a (572) Bancs i ... 10.000
_______________ ______________
10.000 (572) Bancs i ... a (265) Dipòsits Constituïts a Ll. T. 10.000
33
_______________ ______________
També cal dir al respecte d'aquests comptes que el PGC estableix en la norma 9ª que en les fiances
lliurades o rebudes per arrendaments operatius o per prestació de serveis, la diferència entre el seu valor
raonable i l'import desemborsat (per exemple, perquè la fiança és a llarg termini i no està remunerada)
es considera com un pagament o cobrament anticipat ... que cal imputar al compte de pèrdues i guanys. En
la prà ctica, actuarÃ−em com en el primer exemple del punt 10.10.2., sols que en lloc del compte (252)
utilitzarÃ−em els comptes (260)/(265).
Per últim, tenim que significar que la mecà nica comptable serà la mateixa amb els comptes 565. Fiances
Constituïdes a Curt Termini i 566. Dipòsits Constituïts a Curt Termini.
10.11. EL LEASING.
L'arrendament financer és un dels principals instruments de finançament que té l'empresa. En aquesta
operació una Societat de Leasing adquireix per a una empresa l'immobilitzat que aquesta necessita per al
desenvolupament de la seua activitat, a canvi de pagar un arrendament -anual o mensual generalment- i amb la
possibilitat de quedar-se amb el bé per una quantitat pactada.
La norma 8ª del PGC diu al respecte que en un acord d'arrendament d'un actiu amb opció de compra, es
considera que es transfereixen substancialment tots els riscos i beneficis inherents a la propietat, quan no hi
haja dubtes raonables que s'exercitarà aquesta opció. També es considerarà ... l'esmentada
transferència, encara que no hi haja opció de compra, entre d'altres en els casos següents:
• Contractes d'arrendament en els quals la propietat de l'actiu es transfereix ... a l'arrendatari en acabar
l'arrendament.
• Contractes en els quals el termini de l'arrendament coincideix o cobreix la major part de la vida
econòmica del'actiu.
• En els casos en els quals, al començament de l'arrendament, el valor actual dels pagaments mÃ−nims
acordats per l'arrendament suposa la prà ctica totalitat del valor raonable de l'actiu arrendat.
• Quan les caracterÃ−stiques especials dels actius objecte de l'arrendament fan que la seua utilitat quede
restringida a l'arrendatari.
Els comptes que emprarem seran els següents:
• 174. Creditors per arrendament financer a llarg termini. Compte de passiu que representa l'import
total dels deutes a pagar per l'empresa amb venciment superior a l'any. L'anotarem a l'Haver al
principi de l'operació per l'import resultant de sumar l'opció de compra al valor de totes les quotes
d'amortització i de restar-li la quantia de la primera quota d'amortització (la qual anotem al compte
524. Creditors per arrendament financer a curt termini) amb cà rrec al compte de l'immobilitzat sobre
el qual es realitza l'operació.
El carregarem a la fi de cada any per l'import de la quota d'amortització de l'any següent, la qual passa a
tindre un venciment d'un any, amb abonament al compte 524.Creditors per arrendament financer a curt
termini.
• 524. Creditors per arrendament financer a curt termini. Compte de passiu que indica els deutes a
pagar per l'empresa, amb una duració no suprior a l'any.
L'abonarem a la signatura del contracte per l'import de la primera quota d'amortització amb cà rrec al
compte que corrrespon a l'element de l'immobilitzat sobre el qual es fa l'arrendament financer.
34
També s'abonarà a la fi de cada any pel valor dels interessos devengats i no pagats [el PGC diu que s'ha
d'abonar per la despesa financera devengada fins a assolir el valor de reemborsament del deute, amb
cà rrec, generalment, al compte (662).Interessos de Deutes].
L'anotarem al Deure pel pagament fet a la fi de cadascun d'eixos anys, en companyia de l'I.V.A. corresponent,
amb abonament al 572. Bancs i .... . La xifra pagada serà la del saldo en eixos moments, la qual coincidirÃ
amb la suma de la quota d'amortització de l'any en quüestió més els interessos devengats en eixe any;
és a dir, que la xifra que es pagarà cada any amb aquest compte serà la corresponent a l'anualitat de cada
any (excepció feta del darrer any, en el qual també estarà sumat l'import de l'opció de compra).
Finalment, es tornarà a abonar a la fi de cada any (llevat del darrer) per la quota d'amortització corresponent
a l'any següent amb cà rrec al compte 174. Creditors per arrendament financer a llarg termini.
• 20. Immobilitzat Immaterial o 21. Immobilitzat Material. Anotarem al Deure el compte
d'immobilitzat d'aquests subgrups sobre el qual es realitza l'operació d'arrendament financer, per
import del preu d'adquisició (incrementat en les despeses ocasionades si hi haguéren), amb
abonament als comptes 174. Creditors per arrendament financer a llarg termini i 524. Creditors per
arrendament financer a curt termini.
• 662. Interessos de deutes a llarg termini. Compte de despeses que s'anota pels interessos devengats
en cada any.
L'anotarem al Deure a la fi de cada any amb abonament al compte 524. Creditors per arrendament financer a
curt termini,i l'abonarem amb cà rrec al 129. Resultats de l'Exercici.
• 681. Amortització de l'immobilitzat material. Compte de despeses que replega la depreciació
patida pel bé arrendat.
El carregarem per la dotació anual amb abonament al compte 281. Amortització acumulada de
l'immobilitzat material, i l'abonarem amb cà rrec al 129. Pèrdues i Guanys.
• 281. Amortització acumulada de l'immobilitzat material. Compte de passiu pel valor de la
depreciació esmentada.
L'abonarem per l'import dotat cada any amb cà rrec al compte 681. Amortització de l'immobilitzat material.
EXEMPLE: Una empresa contracta en règim de leasing l'adquisició d'una maquinà ria valorada en 95.000
€, aplicant-se un tant d'interès a l'operació del 9 %, amb una vigència de 3 anys i una opció de compra
que es valora en 15.000 €. Sistema d'amortització lineal, amb 12 anys de vida útil.
Primerament, elaborarem el quadre d'amortització per a determinar l'import de les anualitats i dels interessos.
Per a calcular l'anualitat constant (α), ens servirem del mètode d'amortització francès i tindrem en
compte que cal actualitzar els 15.000 € del valor residual:
95.000 = α · a 3 0'09 + 15.000 (1+0'09) -3
95.000 = α · 2'531295 + 11.582'75
α = 32.954'38 €
Per tant, el quadre d'amortització restarà de la següent manera:
35
Any
Anualitat
Quota
Total
Pendent
d'Amortització
24.404'38
26.600'77
28.994'85
Amortitzat
24.404'38
51.005'15
80.000
Amortització
95.000
70.595'62
43.994'85
15.000
Interessos
0
1
32.954'38
8.550
2
32.954'38
6.353'61
3
32.954'38
3.959'53
Els assentaments es redactarien aixÃ−:
A LA FIRMA DEL CONTRACTE DE LEASING
________________ _____________
95.000 (213) Maquinà ria a (524) Creditors per A.F. a C. T. 24.404'38
(Preu al comptat) (Primera quota d'amortització)
a (174) Creditors per A.F. a Ll. T. 70.595'62
(Resta de quotes + Opció compra=
= 26.600'77 + 28.994'85 + 15.000)
________________ _____________
A LA FI DEL PRIMER ANY
Tant per al primer any com per als successius que no siguen ni el penúltim ni el darrer any, repetirem aquests
3 assentaments:
1. Pel pagament de la primera anualitat (integrada per la quota d'amortització i pels interessos):
________________ _____________
24.404'38 (524) Creditors per A. F. a C. T. (1ª Quota)
8.550 (662) Interessos de deutes a Ll.T.(95.000x0'09)
5.272'70 (472) H.P., I.V.A. Suportat a (572) Bancs i ... 38.227'08
[(24.404'38 + 8.550) x 0'16]
________________ _____________
2. Pel canvi a curt termini de la segona quota d'amortització:
________________ _____________
26.600'77 (174) Creditors per A.F. a Ll. T. a (524) Creditors per A.F. a C.T. 26.600'77
________________ _____________
36
3. Per l'amortització a imputar en el primer any:
________________ _____________
7.916'67 (681) Amortització Immobilitzat Immat. a (281) Amort. Acum. Imb. Immat. 7.916'67
(95.000/12)
________________ _____________
Cal dir que algun autor descomposa el primer pas en dos:
1. Pels interessos devengats:
________________ _____________
8.550 (662) Interessos Deutes a LlargTermini a (524) Creditors per A.F. a C.T 8.550
________________ _____________
2. Pel pagament de la primera anualitat [o saldo del (524), el qual ara és la suma de la primera quota
d'amortització més els interessos devengats el primer any: 24.404'38 + 8.550].
________________ _____________
32.954'38 (524) Creditors per A. F. a C. T.
(Pel Saldo)
5.272'70 (472) H.P., I.V.A. Suportat a (572) Bancs i ... 38.227'08
________________ _____________
A LA FI DEL SEGON ANY
Fem els 3 assentaments anteriors, però al segon assentament variem l'import, perquè al tractar-se del
penúltim any a més a més de l'import de la quota d'amortització del tercer any es deu l'opció de
compra.
1. Pel pagament de la segona anualitat (integrada pels per la segona quota d'amortització i pels respectius
interessos):
________________ _____________
26.600'77 (524) Creditors per A. F. a C. T.
6.353'61 (662) Int. Deutes Ll.T. (70.595'62x0'09)
5.272'70 (472) H.P., I.V.A. Suportat a (572) Bancs i ... 38.227'08
[(26.600'77 + 6.353'61) x 0'16]
37
________________ _____________
2. Pel canvi a curt termini del deute per la tercera quota d'amortització més l'opció de compra:
________________ _____________
43.994'85 (174) Creditors per A.F. a Ll. T. a (524) Creditors per A.F. a C.T. 43.994'85
(Pel Saldo)
________________ _____________
3. Per l'amortització a imputar en el segon any:
________________ _____________
7.916'67 (681) Amortització Immobilitzat Immat. a (281) Amort. Acum. Imb. Immat. 7.916'67
________________ _____________
A LA FI DEL TERCER ANY
Repetirem dos dels assentaments anteriors ja que el del canvi de deute de llarg a curt termini no cal fer-lo
doncs el compte 174. Creditors per arrendament financer a llarg termini ja s'ha tancat.
1. Pel pagament de la tercera anualitat (composta per una part per la tercera quota d'amortització més
l'opció de compra que s'executa, i per altra, pels interessos del tercer any):
________________ _____________
43.994'85 (524) Creditors per A. F. a C. T.
3.959'53 (662) Int. deutes Ll.T (43.994'85x0'09)
7.672'70 (472) H.P., I.V.A. Suportat a (572) Bancs i ... 55.627'08
[(43.994'85 + 3.959'53) x 0'16]
________________ _____________
2. Per l'amortització a imputar:
________________ _____________
7.916'67 (681) Amortització Immobilitzat Immat. a (281) Amort. Acum. Imb. Immat. 7.916'67
________________ _____________
Si per qualsevol causa (per exemple, per obsolescència) l'empresa decidira a la fi del contracte no exercitar
l'opció de compra, repetirÃ−em aquests tres assentaments, però en el segon registrarÃ−em el compte (524)
per 32.954'38, amb l'I.V.A. corresponent. A més a més, caldria fer un quart assentament per a donar de
baixa la maquinà ria, tancar el compte (524) per l'import de l'opció de compra no exercitada, fer el mateix
38
amb el (281) pel seu saldo i registrar la pèrdua corresponent:
________________ _____________
15.000 (524) Creditors per A. F. a C. T.
23.750 (281) Amort. Ac. Immob. Mat. (Pel Saldo)
56.250 (671) Pèrdues Proc. Immob. Mat. (Per Dif.) a (213) Maquinà ria (Saldo) 95.000
________________ _____________
EXERCICI DE LEASING
Una empresa contracta en règim de leasing l'adquisició d'un camió-grua valorat en 60.000 €, aplicant-se
un tant d'interès a l'operació del 7 %, amb una vigència de 3 anys i una opció de compra valorada en
5.000 €. Sistema d'amortització lineal, amb 10 anys de vida útil. El quadre d'amortització de l'operació
financera és el següent:
Any
Anualitat
0
1
21.307'84
2
21.307'84
3
21.307'84
10.12. EL RENTING.
Quota
Total
Pendent
d'Amortització
17.107'84
18.305'39
19.586'77
Amortitzat
17.107'84
35.413'23
55.000
Amortització
60.000
42.892'16
24.586'77
5.000
Interessos
4.200
3.002'45
1.721'07
às una operació de finançament d'elemens d'immobilitzat (molt utilitzat per a elements de transport) a un
determinat termini (que pot coincidir o no amb la seua vida útil), en virtud de la qual una entitat adquireix
per al seu client el bé que aquest tria a canvi d'un arrendament, amb la peculiaritat de què, a més a
més, el dota de tots els elements necessaris: assegurança, impostos, assistència, manteniment,
sustitució per avaria, etc.
El renting s'assimila a un arrendament financer quan, encara que no hi haja opció de compra, acompleix
algun dels casos indicats en la pà gina 135 d'aquests apunts, i el registre comptable de les operacions per part
de l'arrendatari es faria de manera idèntica al que hem exposat per al leasing.
Quan no s'acompleix alguna de les condicions indicades, l'arrendament es qualifica com a operatiu. Aleshores,
les quanties periòdiques que paga l'arrendatari tindrem que assentar-les com a despesa en el compte 621.
Arrendaments i CÃ nons.
EXEMPLE: L'empresa paga el rebut mensual de 5.000 € per una operació de renting que va fer amb 3
camions.
________________ _____________
5.000 (621) Arrendaments i CÃ nons
800 (472) H.P., I.V.A. Suportat a (572) Bancs i ... 5.800
39
________________ _____________
SUPà SIT Nº 25
Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:
18.000 (570) Caixa, € (572) Bancs i ..., € 40.000
2.000 (390) Depreciació Valor Mercaderies (431) Clients, Efectes Com. Cobrar 8.000
3.000 (521) Deutes a C.T. (523) Proveïdors d'Immobilitzat a C.T. 500
5.000 (460) Acomptes de Remuneracions (300) Mercaderies 15.000
6.000 (437) Env.+Emb. Tornar Clients (1141) Reserves Estatutà ries 4.000
7.000 (216) Mobiliari (253) Crèdits a LL.T. per Alien. Immob. 8.000
1.000 (173) Proveïdors Immob. a LL.T. (465) Remuneracions Pendents Pagament 2.000
3.000 (436) Clients Dubtós Cobrament (490) Depreciació Valor Crèdits Op. Com. 3.000
Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:
• Va pagar també 20.000 € per la cessió del local on desenvolupa la seua activitat i subrogar-se en el
pagament del seu lloguer.
• Paga amb taló el client del qual no es tenia la certesa de cobrar.
• Porta la lletra al banc per a descomptar-la, carregant-li el banc 60 € d'interessos i 20 € de comissions.
• El client no paga la lletra al seu venciment, i el banc li carrega 30 € de despeses de devolució.
• El client fa una transferència per l'import de la lletra i les despeses de devolució.
• El client torna el 40% dels envasos, s'han trencat un 10% i es queda amb la resta.
• Encarrega a una altra empresa un projecte d'investigació, pagant amb taló 4.000 €.
• Hi ha indicis fonamentats de què el projecte anterior va a finalitzar positivament.
• Finalment, el projecte té èxit i es patenta, havent-ne 200 € de despeses de Registre que paga en
metà l·lic.
• Compra mercaderies per 8.000 €, amb unes despeses de transport de 200 € i un descompte per prompte
pagament del 2%.
• Ven mercaderies per 15.000 €, amb unes despeses de transport de 300 € i un descompte comercial del 3%.
Gira lletra per al seu cobrament.
• Porta la lletra al banc per a gestionar el seu cobrament.
• El client no paga la lletra al seu venciment, y el banc li carrega 60 € de comissions i 20 € de despeses de
devolució.
• Gira nova lletra per l'import del nominal, les despeses de devolució i 40 € d'interessos de demora.
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
SUPà SIT Nº 26
Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:
40
2.000 (390) Depreciació Valor Mercaderies (436) Clients de Dubtós Cobrament 4.000
3.000 (520) Deutes C.T. Entitats Crèdit (490) Depreciació Valor Crèdits Op. Com. 4.000
29.000 (570) Caixa, € (572) Bancs i ..., € 37.000
2.000 (438) Acomptes de Clients (300) Mercaderies 8.000
4.000 (406) Env.+Emb. Tornar Prov. (112) Reserva Legal 4.000
8.000 (217) Equips Processament Inform. (544) Crèdits a C.T. al Personal 5.000
1.000 (460) Bestretes de Remuneracions (465) Remuneracions Pendents Pagament 2.000
Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:
• Torna el préstec rebut.
• Es declara insolvent el client del qual no es tenia la certesa de cobrar.
• Torna als proveïdors el 10% dels envasos, s'ha trencat un 20% i es queda amb la resta.
• Ha pagat diverses despeses en un programa informà tic que està elaborant: salaris, 1.500 €; lloguer 400 €
i divers material 200 €.
• Sembla que aquests treballs van a tindre èxit. Tanmateix, posteriorment el projecte fracassa.
• Avança 1.000 € per un programa informà tic que va a adquirir. Posteriorment, li instal·len el programa,
facturant-li 2.000 € més a pagar amb lletra a 2 mesos.
• Ven mercaderies per 6.000, aplicant la bestreta rebuda i girant lletra que és acceptada. Posteriorment, fa
un descompte per prompte pagament del 2%.
• Porta la lletra al banc per a descomptar-la, carregant-li aquest 200 € d'interessos i 30 € de comissions.
• El client no paga la lletra al seu venciment i el banc li carrega 40 € de despeses de devolució.
• Gira nova lletra per l'import de l'anterior més les despeses de devolució i 60 € d'interessos de demora.
• El valor total de la nòmina puja a 15.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 5.000 € i dels
treballadors per 1.500 €, i retencions pel I.R.P.F. per 2.500 €. Paga els salaris pendents, recupera la bestreta
realitzada i sols queden pendents de pagament la quota de la Seguretat Social, les retencions pel I.R.P.F..
• Al tancament de l'exercici porta pagats 5.000 € per diversos treballs de muntatge d'una cadena de llavat. A
l'any següent finalitzen les obres, quedant a deure 15.000 € a pagar en 6 mesos.
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
SUPà SIT Nº 27
Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:
500 (390) Depreciació Valor Mercaderies (430) Clients 8.000
3.000 (525) Efectes a Pagar a C.T. (300) Mercaderies 12.500
5.000 (460) Acomptes de Remuneracions (570) Caixa, € 15.000
4.000 (406) Env.+Emb. Tornar Proveïdors (113) Reserves Voluntà ries 3.000
20.000 (213) Maquinà ria (253) Crèdits a LL.T. per Enaj. Immob. 8.000
41
1.000 (173) Proveïdors Immob. a LL.T. (465) Remuneracions Pendents Pagament 2.000
5.000 (436) Clients Dubtós Cobrament (490) Depreciació Valor Crèdits Op. Com. 5.000
30.000 (572) Bancs i ... (440) Deutors 4.000
Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:
• Es dona per perdut el saldo del client del qual no es tenia la certesa de cobrar.
• Torna el 20% dels envasos, s'han trencat un 15% i es queda amb la resta.
• Hi ha indicis d'èxit en un programa informà tic en el qual l'empresa ha invertit 10.000 €. Posteriorment,
finalitza amb èxit i es patenta amb unes despeses de registre de 300 €.
• Avança 10.000 € per a l'adquisició d'un local que posteriorment llogarà . Finalment es fa la compra,
pagant 140.000 € més i amb unes despeses de 1.500 € a la gestoria i de 1.200 € en la notaria.
• Ven mercaderies per 10.000 €, amb unes despeses de transport de 200 € i un descompte comercial de
l'1'5%.
• Traspassa el saldo d'aquest client a una empresa de factoring en la modalitat “amb recurs”, la qual li cobra
150 € d'interessos.
• El client no paga el crèdit al seu venciment.
• Compra mercaderies per 12.000 €, amb unes despeses de transport de 250 €, i accepta lletra per al seu
pagament. Posteriorment, li fan un descompte per volum de comanda del 2%.
• El valor total de la nòmina puja a 20.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 7.000 € i dels
treballadors per 2.000 €, i retencions pel I.R.P.F. per 2.800 €. Paga els salaris pendents, recupera la bestreta
realitzada i sols queden pendents de pagament la quota de la Seguretat Social, les retencions pel I.R.P.F..
A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:
• Es doten les amortitzacions següents:
• Immobilitzat Intangible. Sistema lineal, 10 anys.
• Immobilitzat Material. En base a les hores treballades, sent les d'enguany 4.000 h. i el total previst de
32.000 h.
• Inversions Immobilià ries. Sistema lineal, 50 anys.
• Està en fase d'ampliació el local que va adquirir, havent pagat fins ara 5.000 € a l'empresa
constructora per les obres (no estan comptabilitzades). A l'any següent finalitzen les obres amb
un cost addicional de 15.000 € a pagar en 12 mesos.
12. A l'any següent ven la mà quina al comptat per 18.000 €, i els programes informà tics per 8.000
€ a cobrar en 4 mesos.
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
SUPà SIT Nº 28
Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:
42
1.500 (436) Clients de Dubtós Cobrament (431) Clients, Efectes Com. Cobrar 3.000
6.000 (213) Maquinà ria (300) Mercaderies 15.000
50.000 (572) Bancs i ... (490) Deprec. Valor Crèdits Op. Com. 1.500
3.000 (437) Env. i Emb. Tornar Clients (570) Caixa, € 30.000
2.000 (460) Acomptes de Remuneracions (438) Acomptes de Clients 3.000
3.000 (112) Reserves Legals (175) Efectes a Pagar a Llarg Termini 2.000
6.000 (201) Desenvolupament (204) Fons de Comerç 10.000
2.000 (281) Amortització Acum. Immob. Mat. (390) Depreciació Valor Mercaderies 1.000
Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:
• Finalitza amb fracà s el projecte d'investigació que es duia a terme.
• Compra un solar per 30.000 € amb taló bancari. Avança 4.000 € per a diverses obres de condicionament
del solar que li farà una constructora.
• La constructora finalitza les obres, i paga amb taló factura per 6.000 € addicionals.
• El client del qual no es tenia la certesa de cobrar paga 500 € i la resta es dona per perduda.
• Porta lletra al banc per a gestionar el seu cobrament.
• La lletra no es paga i el banc carrega 50 € de comissions i 30 € de despeses de devolució.
• Obtenim el dret d'explotació d'una cantera propietat d'un ajuntament per 8.000 €, a pagar 3.000 dins de 3
mesos i la resta amb lletra a 15 mesos.
• Ven la maquinà ria per 4.500 €, cobrant 2.000 € a 5 mesos i la resta amb lletra a 14 mesos.
• Li tornen envasos per 1.000 €, s'han trencat per 500 € i es queden amb la resta.
• Ven mercaderies per 10.000 €, aplicant la bestreta rebuda i fent un descompte per prompte pagament del
2%.
• El valor total de la nòmina puja a 35.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 11.000 €, i dels
treballadors per 2.500 €. Retencions per l'I.R.P.F. de 3.500 €. Recupera la bestreta realitzada i queda
pendent de pagament el saldo amb la Seguretat Social, les retencions de l'I.R.P.F. i salaris per 5.000 €.+
A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:
• Les existències de mercaderies es valoren en 8.000 €.
• Es dota una provisió per depreciació de mercaderies de 600 €.
• Es doten les amortitzacions següents:
• Immobilitzat Intangible: Sistema lineal, 16 anys.
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
• Liquidació de l'I.V.A.
• Determinació de Pèrdues i Guanys.
SUPà SIT Nº 29
Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:
43
40.000 (218) Elements de Transport (300) Mercaderies 40.000
30.000 (572) Bancs i ... (490) Deprec. Valor Crèdits Op. Com. 3.000
2.000 (465) Remuneracions Pendents Pagam. (407) Acomptes a Proveïdors 3.000
5.000 (113) Reserves Voluntà ries (281) Amortització Acum. Immob. Mat. 10.000
4.000 (406) Env. i Emb. Tornar Proveïdors (570) Caixa, € 20.000
6.000 (112) Reserva Legal (205) Drets de Traspàs 5.000
3.000 (436) Clients de Dubtós Cobrament (431) Clients, Efectes Com. Cobrar 3.000
2.000 (280) Amortitz. Acum. Immob. Intang. (390) Depreciació Valor MercaderÃ−es 2.000
8.000 (221) Inversions en Construccions (282) Amort. Acum. Inversions Immob. 5.000
Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:
• Fa una comanda d'unes mà quines per valor de 30.000 €, fent una bestreta de 5.000 €.
• Arriben les mà quines, havent-ne unes despeses de transport de 400 € i de muntatge de 600 €. S'aplica la
bestreta realitzada i paga 10.000 € amb taló i la resta amb lletra a 15 mesos.
• El client del qual no es tenia la certesa de cobrar paga 1.000 € i la resta es dona per perduda.
• Porta lletra al banc per a descomptar-la, carregant-li el banc 100 € d'interessos i 30 € de comissions.
• La lletra no es paga i el banc carrega 20 € de despeses de devolució.
• El client envia transferència per l'import de la lletra, les despeses de devolució i 50 € d'interessos de
demora.
• Comprem 1.000 accions d'una empresa de valor nominal 20 €, pagant el 25% en efectiu i la resta queda
pendent. Es classifiquen com a Actius Financers Disponibles per a la Venda.
• Paga el diners pendent de les accions, i al cap d'un mes cobra un primer dividend de 300 €.
• Ven les accions a un canvi del 230 % del seu valor nominal.
• Compra pel banc 30 obligacions de l'Estat a 10 anys de 1.000 € nominals cadascuna, amb unes comissions
de 200 €. Es classifiquen en la categoria d'AFDV.
• Rep un 4% d'interessos de les obligacions.
• Ven els vehicles per 27.000 €,cobrant 10.000 € amb taló,i quedant pendent la resta a 18 mesos.
• Torna envasos per 2.000 €, s'han trencat per 1.000 € i es queda amb la resta.
• Compra mercaderies per 12.000 €, amb unes despeses (que paga amb taló) d'assegurança de 100 € i de
transport de 150 €, i aplicant-li la bestreta realitzada.
A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:
• Les existències de mercaderies es valoren en 50.000 €.
• Es dota una provisió per depreciació de mercaderies de 3.000 €.
• Les obligacions es cotitzen a un canvi de 95%.
• A causa d'un problema de mala imatge de la marca subministradora de les mà quines, que es considera de
carà cter temporal, aquestes patixen una pèrdua de valor de 3.000 €.
• Es doten les amortitzacions següents:
• Inversions Immobilià ries. 10%.
• Immobilitzat Intangible: Sistema lineal, 5 anys.
• Immobilitzat Material: Sistema funcional, considerant un total d'hores a treballar per les mà quines de
44
48.000, sent 6.000 les hores treballades enguany.
ES DEMANA:
• Anotacions al Llibre Diari.
• Liquidació de l'I.V.A.
• Determinació de Pèrdues i Guanys.
SUPà SIT Nº 30
Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:
17.000 (251) Valors de Renda Fixa (133) Ajustos per Valoració AFDV (* -) 3.000
25.000 (572) Bancs i ... (282) Amort. Acum. Immob. Material 1.000
2.000 (490) Deprec. Valor Crèdits Op. Com. (214) Drets de Traspàs 6.000
3.000 (465) Remuneracions Pendents Pagam. (570) Caixa, € 30.000
5.000 (113) Reserves Voluntà ries (436) Env. i Emb. Tornar Clients 5.000
2.000 (436) Clients de Dubtós Cobrament (431) Clients, Efectes Com. Cobrar 4.000
1.000 (280) Amortitz. Acum. Immob. Intang. (390) Provisió Depreciació Mercaderies 4.000
3.000 (216) Mobiliari (300) Mercaderies 22.000
Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:
• Porta lletra al banc en gestió de cobrament.
• La lletra no es paga i el banc carrega 60 € de comissions i 40 € de despeses de devolució.
• Gira nova lletra al client anterior per l'import del nominal, les despeses de devolució i 60 € d'interessos de
demora.
• El client del qual no es tenia la certesa de cobrar paga 500 € i la resta es dona per perduda.
• El dret d'arrendament d'un local es traspassa per 4.000 € que cobra amb taló.
• Una empresa a la qual ha pagat 30.000 € per al desenvolupament d'un determinat procés de fabricació li
comunica que hi ha indicis fonamentats d'èxit en els treballs realitzats. Finalment, patenta aquest projecte,
amb unes despeses de 150 €.
• Li tornen envasos per 3.000 €, s'han trencat per 800 € i es queden amb la resta.
• Ven mercaderies per 6.000 €, amb unes despeses (que paga amb taló) de transport de 200 €.
Posteriorment, fa un descompte per volum de comanda del 3%.
• Cobrem un 4% d'interès de les 20 obligacions que va comprar a 1.000 € cadascuna (nominal de 900 €).
Posteriorment les ven a 950 € l'obligació.
• Comprem 4.000 accions d'una empresa a 12 € l'acció. Posteriorment, cobrem un dividend de 20 cèntims
per acció (es classifiquen com a AFDV).
• L'1 de gener concedeix un préstec a una empresa per 3.000 € al 9% anual, a tornar en 2 anys junt a la
totalitat dels interessos (comptabilitzar els dos anys).
• El 30 de setembre contracta un dipòsit financer per 10.000 € amb cà rrec al seu c/c., al 5% anual i
venciment a 3 anys, amb liquidació trimestral d'interessos.
A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:
45
• Les existències de mercaderies es valoren en 15.000 €.
• Es dota una provisió per depreciació de mercaderies de 2.000 €.
• Les accions es cotitzen a 11 €.
• Es doten les amortitzacions següents:
• Immobilitzat Intangible. 10%.
• Immobilitzat Material: Sistema lineal, amb una vida útil de 10 anys.
ES DEMANA: Anotacions al Llibre Diari.
SUPà SIT Nº 31
Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:
5.000 (260) Fiances Constituïdes a Llarg Term. (206) Aplicacions Informà tiques 12.000
2.500 (436) Clients de Dubtós Cobrament (431) Clients, Efectes Com. Cobrar 4.000
90.000 (211) Construccions (300) Mercaderies 17.000
5.000 (437) Env. i Emb. Tornar Clients (570) Caixa, € 40.000
17.000 (250) Inv. Fin. Ll.T. Instr. Patrimoni (438) Acomptes de Clients 2.000
4.000 (298) Deprec. Valor Crèdits Llarg Term. (525) Efectes a Pagar a Curt Termini 2.000
30.000 (572) Bancs i ... (490) Deprec. Valor Crèdits Op. Com. 2.500
5.000 (410) Creditors per Prestació Serveis (133) Ajustos per Valoració AFDV (* +) 2.000
4.000 (252) Crèdits a Llarg Termini (280) Amortització Acum. Immob. Intang.1.000
6.000 (281) Amortització Acum. Immob. Mat. (390) Depreciació Valor Mercaderies 1.500
Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:
• Ven els programes informà tics per 10.000 €, a cobrar 3.000 € als 4 mesos i la resta amb lletra a 14 mesos.
• El client del qual no es tenia la certesa de cobrar paga 1.500 € i la resta del crèdit es dona per perduda.
• Porta lletra al banc per a descomptar-la, carregant-li el banc 60 € d'interessos i 20 € de comissions. La lletra
no es paga al seu venciment i el banc li carrega 30 € de despeses de devolució.
• Com a bestreta del traspà s d'un local paga 2.000 € amb taló. Posteriorment, es fa l'operació per un total
de 6.000 €, a pagar en 3 mesos.
• L'empresa té un projecte d'investigació al qual ha tingut les següents despeses que paga pel banc:
salaris, 5.000 €, llum i aigua per 600 €, lloguer per 3.000 € i telèfon per 100 €. En l'actualitat es pensa que
el projecte pot tindre èxit.
• Per incompliment parcial de contracte, perd 2.000 € de la fiança i li tornen la resta.
• L'empresa a la qual s'havia concedit un crèdit que estava en situació de suspensió de pagaments es
declara fallida, recuperant 1.500 € i donant-se per perduda la resta.
• Cobra un dividend de 30 cèntims de les 1.000 accions que va comprar a 15 € cadascuna, i seguidament les
ven a un canvi de 14'50 €.
• Compra 6 bons a 3 anys d'una empresa pel seu nominal de 500 € cadascun. Posteriorment, rep un 3'5 %
d'interessos dels bons (els classifica com a AFDV).
46
• Li tornen envasos per 2.000 €, s'han trencat per 800 € i es queden amb la resta.
• El 1-1 fa un préstec a un treballador per 3.000 €, a un tipus d'interès anual del 6% anual, a tornar en 2
anys, amb un valor de reemborsament de 3.200 € (comptabilitzeu els dos anys).
• Ven mercaderies per 12.000 €, amb unes despeses de transport de 300 € i aplicant la bestreta rebuda.
• Traspassa el saldo a una companyia de factoring, en la modalitat “amb recurs”, pagant 100 € d'interessos.
Posteriorment, el client no fa front al crèdit.
• El valor total de la nòmina puja a 20.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 7.000 €, i dels
treballadors per 1.800 €. Retencions per l'I.R.P.F. de 2.500 €. Paga salaris per 15.000 € i queda pendent de
pagament el saldo amb la Seguretat Social, les retencions de l'I.R.P.F. i la resta de salaris.
A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:
• Els bons es cotitzen a 450 € cadascun. A l'any següent, es cotitzen a 600 €.
• Les existències de mercaderies es valoren en 6.000 €.
• Es dota una provisió per depreciació de mercaderies de 1.000 €.
• Es doten les amortitzacions següents:
• Immobilitzat Intangible: Sistema lineal, 6 anys.
• Immobilitzat Material: Sistema lineal, 30 anys.
ES DEMANA:
• Balanç de Situació Inicial.
• Anotacions en el Llibre Diari.
• Liquidació de l'I.V.A.
• Determinació de Pèrdues i Guanys.
SUPà SIT Nº 32
Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:
10.000 (252) Crèdits a Llarg Termini (390) Depreciació Valor Mercaderies 4.000
12.000 (217) Equips Processament Informació (300) Mercaderies 25.000
3.000 (112) Reserva Legal (281) Amortització Acum. Immob. Mat. 3.000
4.000 (406) Env. i Emb. Tornar Proveïdors (570) Caixa, € 20.000
6.000 (265) Dipòsits Constituïts a Llarg Term. (204) Fons de Comerç 5.000
40.000 (572) Bancs i ... (4312) Efectes Com. Gestió Cobrament 8.000
2.000 (280) Amortitz. Acum. Immob. Intang. (460) Acomptes de Remuneracions 2.000
28.000 (251) Valors Represent. Deutes Ll. T. (133) Ajustos Valoració AFDV (* -) 2.000
Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:
• Li tornen el dipòsit.
• Paga 22.000 € a una empresa per obres que està fent de construcció d'un taller que edifica amb la
intenció de posar-lo a la venda. Al cap d'un mes, acaben les obres i la constructora presenta altra factura
47
per 18.000 € a pagar a 3 mesos. L'empresa disposa de diverses ofertes per vendre'l.
• L'empresa a la qual li havia fet un préstec es declara en suspensió de pagaments. Posteriorment,
recupera 6.000 € i la resta es dona per perduda.
• Li tornen la lletra i el banc li carrega 100 € de comissions i 80 € de despeses de devolució.
• Gira nova lletra per import de l'anterior més les despeses de devolució i 40 € d'interessos de demora.
• Cobra el 5% que donen les 300 obligacions que comprà l'empresa pel seu nominal de 100 €. A
continuació les ven a un canvi de 105 €.
• Compra 800 accions d'una empresa a 15 € cadascuna. Posteriorment, cobra uns dividends de 30 cèntims
per acció (la inversió es classifica com AFDV).
• Ven els equipaments informà tics per 10.000 €, cobrant 2.000 € amb taló, i quedant pendent de cobrament
la resta amb lletra a 14 mesos.
• Torna envasos per 1.000 €, s'han trencat per 600 € i es queda amb la resta.
• Compra mercaderies per 12.000 €, amb un descompte comercial del 2%. Posteriorment torna gèneres per
2.000 € per defectes de qualitat i accepta quedar-se amb la resta amb un descompte de 1.000 €.
• Paga el rebut mensual de 1.500 € per unes mà quines que té en règim de renting.
A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:
• Les existències de mercaderies es valoren en 38.000 €.
• Es dota una provisió per depreciació de mercaderies de 5.000 €.
• Les accions es cotitzen a un canvi de 13'50 €. A l'any següent el canvi és de 13 € cadascuna.
• Es doten les amortitzacions següents:
• Immobilitzat Intangible: Sistema lineal, 5 anys.
ES DEMANA:
• Balanç de Situació Inicial.
• Anotacions en el Llibre Diari.
• Liquidació de l'I.V.A.
• Determinació de Pèrdues i Guanys.
SUPà SIT Nº 33
Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:
42.000 (250) Inv. Fin. Ll. T. Instrum. Patr. (133) Ajustos Valoració AFDV (* +) 2.000
5.000 (233) Maquinà ria en Muntatge (281) Amort. Acum. Immob. Mat. 500
8.000 (300) Mercaderies (390) Depreciació Valor Mercaderies 4.000
4.000 (175) Efectes a Pagar a LL.T. (407) Acomptes a Proveïdors 5.000
15.000 (572) Bancs i ..., € (570) Caixa, € 8.000
4.000 (437) Env.+Emb. Tornar Clients (112) Reserves Legals 5.000
4.000 (213) Mobiliari (543) Crèdits a C.T. per Alien. Immob. 6.000
5.000 (431) Clients, Efectes Com. Cob. (440) Deutors 3.000
48
12.000 (490) Dep. Valor Crèdits Op. Com. (436) Clients de Dubtós Cobrament 12.000
2.000 (239) Bestretes Immob. Mat. (221) Inversions Immobilià ries 40.000
Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:
• Sembla que va a tindre èxit un projecte de desenvolupament d'un programa informà tic en el qual ja porta
comptabilitzades 4.000 € de despeses. Finalment, es patenta el programa amb unes despeses de registre de
200 € que paga en efectiu.
• Cobra 0'40 € de cadascuna de les 1.000 accions que té. Posteriorment, les ven a un canvi de 39 €
cadascuna.
• Porta la lletra al banc per a descomptar-la, el qual li carrega 100 € d'interessos i 30 € de comissions. El
client no paga la lletra al seu venciment, i el banc li carrega 40 € de despeses de devolució.
• Gira nova lletra per l'import de l'anterior més les despeses de devolució i 50 € d'interessos de demora.
• El client torna el 30% dels envasos, s'ha trencat un 20% i es queda amb la resta.
• Es dona per perdut el saldo que es temia no cobrar.
• Finalitza el muntatge de la maquinà ria, amb unes despeses addicionals de 3.000 € que paga.
• Compra 10 obligacions a 12 anys pel seu nominal de 500 €. Després cobra un interès del 6% anual.
• Compra mercaderies per 12.000 €, havent unes despeses de transport de 20 €, aplicant-li les bestretes
realitzades i acceptant lletra.
• Ven els mobles per 3.000 €, cobrant amb lletra a 15 mesos.
• El comprador anterior es declara en suspensió de pagaments. Posteriorment, l'empresa aconsegueix
recuperar 2.000 € i dona la resta per perduda.
• Compra mobles nous per 15.000 €, aplicant la bestreta realitzada i pagant 4.000 € amb lletra a 18 mesos i la
resta queda pendent a 4 mesos.
• El 30 de setembre presta 6.000 € a una empresa a tornar en 2 anys al 4% d'interès anual (cal fer la
comptabilització dels dos anys; pareu atenció perquè aquest cas és un combinat dels dos casos
estudiats).
• El 30 de maig contracta un dipòsit per 12.000 € a 2 anys i el 6% d'interès anual (fer els assentaments dels
dos anys).
A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:
15. Les existències de mercaderies es valoren en 7.000 €.
• Es dota una provisió per depreciació de mercaderies de 600 €.
• Les obligacions es cotitzen a 480 €. A l'any següent es cotitzen a 440 €.
18. Es doten les següents amortitzacions:
• Immobilitzat Immaterial: Sistema lineal, 4 anys.
• Immobilitzat Material: Mobles: Sistema lineal, 10 anys.
Maquinà ria: Sistema funcional, amb unes previsions de 1.000 h. d'utilització per a enguany i un total de
5.000 h. de funcionament.
• Inversions Immobilià ries: 5%.
ES DEMANA:
• Balanç de Situació Inicial.
• Anotacions en el Llibre Diari.
49
• Liquidació de l'I.V.A.
• Determinació de Pèrdues i Guanys.
SUPà SIT Nº 34
Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:
8.000 (300) Mercaderies (390) Deteriorament Valor Mercaderies 800
4.000 (175) Efectes a Pagar a LL.T. (438) Bestretes de Clients 5.000
15.000 (572) Bancs i ..., € (570) Caixa, € 8.000
4.000 (437) Env.+Emb. Tornar Clients (112) Reserves Legals 5.000
4.000 (217) Equips Procés Informació (543) Crèdits a C.T. per Enaj. Immob. 6.000
5.000 (431) Clients, Efectes Com. Cob. (440) Deutors 3.000
12.000 (490) Deterior. Valor Crèdits Op.Com. (436) Clients de Dubtós Cobrament 12.000
5.000 (282) Amort. Acum. Inversions Immob.(220) Inversions en Terrenys i Bens Nat. 90.000
4.000 (209) Bestretes Immobilitzat Intangible (281) Amort. Acum. Immob. Material 1.000
Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:
• Porta la lletra al banc per a que li gestione el seu cobrament. El client no paga la lletra al seu venciment, i el
banc li carrega 60 € de comissions i 40 € de despeses de devolució.
• Gira nova lletra per l'import de l'anterior més les despeses de devolució i 50 € d'interessos de demora.
• El client torna el 30% dels envasos, s'ha trencat un 20% i es queda amb la resta.
• Cobra 3.000 € del client del qual es temia no cobrar, i es dona per perduda la resta.
• Ven mercaderies per 25.000 €, havent unes despeses de transport de 20 €, aplicant-li les bestretes
realitzades. Posteriorment, fa un descompte per prompte pagament del 4%.
• Compra la patent d'un producte per 14.000 €, aplicant la bestreta realitzada i pagant la resta amb lletra a 12
mesos.
• Ven l'equipament informà tic per 3.800 €, cobrant 1.000 € dins de 3 mesos i la resta amb lletra a 6 mesos.
• Compra 500 accions d'una empresa a 15 € cadascuna. Posteriorment, cobra uns dividends de 30 cèntims
per acció (la inversió es classifica com AFDV).
• Paga 3.000 € a una empresa per a que investigue sobre un nou producte. Posteriorment hi ha indicis d'èxit
d'aquesta investigació.
• Té pendent de cobrament 4.000 € per una intermediació realitzada ocasionalment i 2.000 € de diversos
serveis prestats a una altra empresa.
• El valor total de la nòmina puja a 50.000 €; quota de la Seguretat Social de l'empresa per 14.000 € i dels
treballadors per 4.000 €. Retencions de l'I.R.P.F. per 5.000 €. Sols paga salaris per 20.000 €, i queda
pendent de pagament el saldo amb la Seguretat Social, les retencions de l'I.R.P.F. i la resta de salaris.
A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:
• Les existències de mercaderies es valoren en 7.000 €.
• Es dota una provisió per depreciació de mercaderies de 600 €.
• Està en muntatge una depuradora, havent pagat 2.000 € a l'empresa encarregada de fer-ho (no estan
50
comptabilitzades). A l'any següent, aquesta empresa finalitza el muntatge i se li paguen 3.000 € amb
taló.
• Es doten les següents amortitzacions:
• Immobilitzat Immaterial. 10%.
• Inversions Immobilià ries. Sistema lineal, 50 años.
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
• Liquidació de l'I.V.A.
• Determinació de Pèrdues i Guanys.
EXERCICI DE LEASING
L'empresa contracta en règim de leasing l'adquisició de maquinà ria valorada en 80.000 €, aplicant-se un
tant d'interès a l'operació del 8 %, amb una vigència de 3 anys i una opció de compra valorada en 10.000
€. Sistema d'amortització lineal, amb 8 anys de vida útil. El quadre d'amortització de l'operació financera
és el següent:
Any
0
1
2
3
SUPÃ
Anualitat
27.962'35
27.962'35
27.962'35
SIT 35
Quota
Total
Pendent
d'Amortització
21.562'35
23.287'34
25.150'31
Amortitzat
21.562'35
44.849'69
70.000
Amortització
80.000
58.437'65
35.150'31
10.000
Interessos
6.400
4.675'01
2.812'04
20.000 (260) Fiances Constituides Ll. T. (572) Bancs i ... 50.000
5.000 (436) Clients Dubtós Cobrament (490) Deteriorament Valor Crèdits Op.Com. 5.000
40.000 (570) Caixa, € (406) Envasos i Embalatges Tornar Proveïdors 6.000
4.000 (280) Amort. Acum. Immob. Int. (202) Concessions Administratives 12.000
40.000 (300) Mercaderies (431) Clients, Efectes Comercials a Cobrar 10.000
6.000 (1141)Reserves Estatutà ries (251) Valors Representatius de Deutes Ll. T. 30.000
1.000 (209) Bestretes Immob. Intangib. (281) Amort. Acum. Immobilitzat Material 3.000
40.000 (218) Elements de Transport (390) Deteriorament Valor de les Mercaderies 1.000
Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:
• L'empresa torna envasos per 2.000 €, s'han trencat per valor de 500 € i es queda amb la resta.
• Porta la lletra al banc per a que gestione el seu cobrament. El client no paga la lletra al seu venciment, i el
banc li cobra 40 € de comissions i 30 € de despeses de devolució.
• Gira nova lletra per l'import de l'anterior, les despeses de devolució i 20 € d'interessos de demora.
51
• Cobra un 4% de les 30 accions de 1.000 € de nominal que posseeix. Després les ven a un canvi del 95%.
• Ven els drets d'explotació de la cantera per 10.000 €, cobrant 3.000 € amb taló i la resta amb lletra a 6
mesos.
• El client morós paga 2.000 € i la resta es dona per perduda.
• Compra programes informà tics per 4.000 €, aplicant la bestreta realitzada, cobrant 1.500 € amb taló, i la
resta dins de 15 mesos.
• L'empresa anterior es declara en suspensió de pagaments. Posteriorment, s'aconsegueix cobrar 1.000 € i la
resta es dona per perduda.
• Compra 50 obligacions a 195 € cadascuna, amb unes despeses de 250 €. Posteriorment, cobra un interès
del 4% (l'adquisició es classifica com a AFDV).
• Ven mercaderies per 15.000 € amb un descompte per volum de comanda del 2%. Posteriorment, fa un
descompte per prompte pagament de 500 €.
• Traspassa el saldo d'aquest client a una empresa de factoring, en la modalitat “amb recurs”, pagant 50 €
d'interessos. Posteriorment, el client no atén el venciment del crèdit.
• Li tornen la fiança realitzada, si bé amb una penalització de 4.000 €.
• Hi ha fonamentades esperances en que tinga èxit un projecte d'investigació d'un nou producte en el que
l'empresa porta gastats 14.500 €. Posteriorment, l'empresa el patenta, amb unes despeses de 500 €.
• El 30-6 presta a una empresa 12.000 €, a tornar en 4 anys, amb liquidació d'interessos semestral al 4%
d'interès anual, i un valor de reemborsament de 12.500 €. (cal comptabilitzar els dos primers anys).
A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:
• Les obligacions es cotitzen a 210 €. A l'any següent, les ven a 220 €.
• Es doten les següents amortitzacions:
• Immobilitzat Immaterial. Sistema lineal, 15 anys.
• Immobilitzat Material. En base a la seua utilització, sent 50.000 els quilòmetres recorreguts
enguany i 400.000 € els totals al llarg de la seua vida útil.
.
ES DEMANA:
• Anotacions en el Llibre Diari.
• Liquidació de l'I.V.A.
• Determinació de Pèrdues i Guanys.
RESUM DE COMPTES
20. DESPESES D'ESTABLIMENT
• (200) Despeses de Constitució. Replega despeses necessà ries per a la creació d'una empresa que
presenten un carà cter jurÃ−dic-formal. Entre d'altres caldria esmentar l'atorgament d'escriptura
pública davant de notari, la inscripció als Registres adients, els impostos i taxes pagats prèviament
a l'inici de les activitats, l'emissió d'accions i participacions, ...
• (201) Despeses de Primer Establiment. Comprèn les despeses ocorregudes en la posada en marxa
de l'empresa, com estudis previs de carà cter tècnic o econòmic, captació i formació del
personal fins l'inici de l'activitat, publicitat de llançament, ...
• (202) Despeses d'Ampliació de Capital. Integra aquelles despeses en què incorre la societat quan
fa noves emissions d'accions -normalment tenen un carà cter jurÃ−dic-.
• IMMOBILITZAT IMMATERIAL.
52
• (620) Despeses d'Investigació i Desenvolupament de l'exercici. Pels treballs d'aquest tipus
encarregats a una altra empresa.
• (210) Despeses d'Investigació i Desenvolupament. Per aquest tipus de treballs quan pensem que
van a tindre èxit, tant si els du a terme l'empresa com si els ha encarregat a una altra empresa.
• (211). Concessions Administratives. Reflexa les despeses ocasionades pels drets d'investigació o
d'explotació d'un bé pertanyent a l'Estat o a una altra Administració Pública.
• (212). Propietat Industrial. Replega la propietat o els drets d'ús de patents i marques, tant si han
estat adquirits per l'empresa com si corresponen a projectes d'investigació i desenvolupament portats
internament o externament per l'empresa que hagen resultat positius i s'inscriguen al Registre adient.
• (213) Fons de Comerç. à s el sobrepreu per damunt del valor comptable que es paga en
l'adquisició d'una empresa, en raó de la seua clientela, imatge, prestigi, nom, ...
• (214) Drets de Traspà s. Es refereix a l'import pagat per exercir una activitat econòmica en un lloc
sobre el qual hi havia prèviament un contracte d'arrendament.
• (215) Aplicacions Informà tiques. Integra els programes informà tics i, en general, el software que
posseeix l'empresa o sobre els quals té dret d'us. A l'igual que el compte 212. Propietat Industrial,
pot integrar-se al patrimoni de l'empresa com a conseqüència d'un projecte propi d'investigació.
• (219) Acomptes per a Immobilitzacions Immaterials.A l'igual que passa amb les compres de
mercaderies, també poden fer-se bestretes als proveïdors d'immobilitzat sobre futures compres.
En aquest cas, carregarem el compte 219. Bestretes per a Immobilitzacions Immaterials les quantitats
lliurades per aquest concepte, les quals cal dir que igualment a les de mercaderies també suporten
I.V.A..
22. L'IMMOBILITZAT MATERIAL.
• 222. Instal·lacions Tècniques. Són unitats complexes del procés de producció de l'empresa
que comprenen diversos elements de l'immobilitzat que estan integrats de forma definitiva.
23.L'IMMOBIILITZAT MATERIAL EN CURS.
Són elements de l'immobilitzat material que al tancament de l'exercici es troben encara en fase d'adaptació,
construcció o muntatge, tant si aquest procés el porten terceres persones com si ho realitza l'empresa pels
seus propis medis. Els elements patrimonials que l'integren són:
• 230. Adaptació de Terrenys i Bens Naturals.
• 231. Construccions en Curs.
• 232. Instal·lacions Tècniques en Muntatge.
• 233. Maquinà ria en Muntatge.
• 237. Equips per a Processament d'Informació en Muntatge.
• 239. Bestretes per a l'Immobilitzat Material. Igual esquema de funcionament que el compte 219.
Bestretes per a l'Immobilitzat Immaterial.
Amortització.
• 680. Amortització de Despeses d'Establiment. Amb abonament al compte respectiu d'aquest grup.
• 681. Amortització de l'Immobilitzat Immaterial. Amb abonament al compte 281. Amortització
53
Acumulada de l'Immobilitzat Immaterial.
• 682. Amortització de l'Immobilitzat Material. Amb abonament al compte 282. Amortització
Acumulada de l'Immobilitzat Material.
VENDA D'IMMOBILITZAT.
• 670. Pèrdues Procedents de l'Immobilitzat Immaterial. Quan el preu de venda d'un element
d'aquest grup és inferior al seu valor comptable.
• 671. Pèrdues Procedents de l'Immobilitzat Material. Igual, però amb un element d'aquest grup.
• 770. Beneficis Procedents de l'Immobilitzat Immaterial. Quan l'empresa obté un guany en la
venda d'un element d'aquest grup.
• 771. Pèrdues Procedents de l'Immobilitzat Material. Igual, peró quan es tracta d'un element de
l'Immobilitzat Material.
PROVISIONS DE L'IMMOBILITZAT.
• 691. Dotació a la Provisió de l'Immobilitzat Immaterial. Per les pèrdues possibles amb
carà cter temporal, amb abonament al compte 291. Provisió per Depreciació de l'Immobilitzat
Immaterial.
• 692. Dotació a la Provisió de l'Immobilitzat Material. Igual, però amb abonament al compte
292. Provisió per Depreciació de l'Immobilitzat Material.
VALORS MOBILIARIS.
• 250. Inversions Financeres Permanents en Capital.Replega la inversió que realitza l'empresa en
accions i participacions d'altres empreses, amb o sense cotització oficial, i amb voluntat de
permanèixer en elles un llarg perÃ−ode de temps. Al preu d'adquisició cal incloure totes les
despeses que s'ocasionen en l'operació.
• 259. Desembossos Pendents sobre accions. Aquells que no s'exigeixen al moment de l'adquisició
de les accions. Figurarà al Passiu del Balanç.
• 251. Valors de Renda Fixa. Són inversions a llarg termini en obligacions, bons o altres valors de
renda fixa. També cal incloure al preu d'adquisició totes les despeses que s'originen en la compra
d'aquests valors.
• 760. Ingressos de Participacions en Capital. Replega els dividends (beneficis repartits) que obté
l'empresa d'aquelles empreses de les quals és accionista. S'aplica una retenció del 15% amb
cà rrec al compte 473. Hisenda Pública, Retencions i Pagaments a Compte.
• 761. Ingressos de Valors de Renda Fixa. Comptabilitza els interessos percebuts per l'empresa
d'obligacions, bons i altres valors de renda fixa. També se'ls aplica la retenció del 15%.
• 297. Provisions per Depreciació de Valors Negociables a Llarg Termini.Replega les pèrdues de
carà cter reversible en la cartera de valors a llarg de termini que són propietat de l'empresa que es
posen de manifest al tancament de l'exercici, tant d'accions com de renda fixa. El seu saldo indicarÃ
en tot moment la diferència entre el preu d'adquisició dels valors mobiliaris i el valor de mercat al
tancament de l'exercici.
• 696. Dotació a la Provisió per a Valors Negociables a Llarg Termini. Mostra les pèrdues
possibles que per aquest concepte cal registrar en relació a l'anterior tancament de l'exercici (o
respecte del preu d'adquisició si fins el moment no s'havien dotat provisions). Per tant, cada volta
54
que els valors negociables perden valor al tancament d'un nou exercici en relació a l'anterior, caldrÃ
fer noves dotacions de provisions.
• (796) Excés de Provisió per a Valors Negociables a Llarg Termini. Afortunadament per a
l'empresa, també pot ocórrer que al tancament d'un nou exercici haja pujat la cotització dels
valors mobiliaris, i per tant caldrà llevar provisions carregant el compte 297. Provisió per
Depreciació de Valors Negociables a Llarg Termini amb abonament al compte 796. Excés de
Provisió per a Valors Negociables a Llarg Termini.
• (666) Pèrdues Procedents de Valors Negociables. Reflexa les pèrdues que s'originen en la venda
de valors mobiliaris, tant a llarg termini com a curt termini.
• (766) Beneficis en Valors Negociables. Indica els guanys que apareixen amb la venda de valors
mobiliaris, també tant a llarg termini com a curt termini.
CRÃ DITS NO COMERCIALS.
• 258. Imposicions a Llarg Termini. Replega els diners que té l'empresa col·locats en dipòsits en
una entitat financera i que no pot recuperar fins que passe més d'un any.
• 257. Interessos a Llarg Termini de Crèdits. Indica els interessos pendents de cobrament, amb
venciment superior a un any, de crèdits. Es carrega amb abonament al compte 762. Ingressos de
Crèdits a Llarg Termini.
• 667. Pèrdues de Crédits. Quan sense cap avÃ−s, l'empresa es troba amb un crèdit que no va a
cobrar amb carà cter definitiu.
• 298. Provisió per a Insolvències de Crèdits a Llarg Termini. Quan l'empresa preveu que va a
tindre problemes amb el cobrament d'un préstec el que cal fer és dotar les provisions adients
utilitzant aquest compte amb cà rrec al compte 697. Dotació a la Provisió per Insolvències de
Crèdits a Llarg Termini.
• 797. Excés de Provisió per a Insolvències de Crèdits. Quan després d'haver dotat aquesta
provisió, l'empresa recupera en part o en la seua totalitat el crèdit que havia provisionat.
FIANCES I DIPÃ SITS.
• 260. Fiances Constituïdes a Llarg Termini. Són quantitats lliurades com a garantia de
l`acompliment d'una obligació per un perÃ−ode superior a l'any. Carregarem el compte quan se li
exigeix a l'empresa, i l'abonarem quan es cancel·le l'obligació.
• 265. Dipòsits Constituïts a Llarg Termini. Són quantitats lliurades com a dipòsit irregular per
un temps superior a l'any. A diferència de la fiança, el dipòsit no s'utilitza com a garantia de
l'acompliment de cap obligació, i per tant li el tornaran a l'acabament del contracte.
RESUM D'OPERACIONS
BONS I OBLIGACIONS
Compra 9 obligacions a 30 anys de la darrera emissió del Tresor Públic, amb un nominal de 1.000 €.
_______________ ______________
9.000 (251) Valors de Renda Fixa (9 x 1.000) a (572) Bancs i ... 9.000
_______________ ______________
55
L'empresa cobra un 4% d'interessos de les obligacions del Tresor.
_______________ ______________
64'80 (473) H.P., Ret. i Pag. a Compte a (761) Ingressos de Valors de Renda
(360 x 0'18) Fixa (9.000 x 4 %) 360
295'20 (572) Bancs i ... (Per Diferències)
_______________ ______________
L'empresa ven per 970 € cadascuna de les 9 obligacions.
Prèviament cal fer l'assentament d'ajust:
Preu de Venda = 9 x 970 = 8.730 €.
Valor Comptable Net = Preu d'Adquisició +/- Ajustos =Saldo compte 251 = 9.000 +/- 0= 9.000
Import de la Depreciació= Preu de Venda - Valor Comptable Net= 8.730 - 9.000 = -270 €.
_______________ ______________
270 (800) Pèrdues en Actius Financers a (251) Valors Representatius de 270
Disponibles per a la Venda Deutes a Llarg Termini
_______________ ______________
A continuació farem l'assentament de la venda:
_______________ ______________
8.730 (572) Bancs i ... a (251) Valors Representatius de 8.730
(9 x 970) Deutes a Llarg Termini
(Saldo = 9.000 - 270)
_______________ ______________
I finalment, un altre assentament per a portar al resultat de l'exercici la pèrdua patida:
_______________ ______________
270 (6632)Pèrdues de Disponibles per a a (902) Transferència de Pèrdues 270
la Venda d'Actius Financers de Disp. Venda
(Saldo comptes d'ajust = Saldo compte (900) - saldo compte (800) = 0 - 270)
56
(Preu de Venda - Preu de Compra = 8.730 - 9.000)
_______________ ______________
Al respecte d'aquests assentaments cal dir el següent:
• El compte 800. Pèrdues en Actius Financers Disponibles per a la Venda ajusta el valor del compte
251. Valors Representatius de Deutes a Llarg Termini per a que el seu saldo coincidixca amb el preu
de venda.
• El compte 572. Bancs registra els diners obtinguts amb la venda de les obligacions.
• El compte 251. Valors Representatius de Deutes a Llarg Termini s'anul·la pel seu saldo.
• El compte 6632. Pèrdues de Disponibles per a la Venda i el 902. Transferència de Pèrdues
d'Actius Financers Disponibles per a la Venda registren el fet de què l'empresa ha venut les
obligacions a un preu menor al de la seua compra
Encara quedaria portar a la fi de l'exercici al compte 133. Ajustos per Valoració en Actius Financers
Disponibles per a la Venda els comptes dels grups 8 i 9 que hem utilitzat:
_______________ ______________
270 (133) Ajustos per Valoració en Actius a (800) Pèrdues en Actius Financers 270
Financers Disponibles per a la Venda Disponibles per a la Venda
_______________ ______________
270 (902) Transferència de Pèrdues en a (133) Ajustos per Valoració en Actius 270
A.F. Disponibles per a la Venda Financers Disponibles per a la Venda
_______________ ______________
ACCIONS
L'empresa COS,S.A. (COSSA) compra 1.000 accions de l'empresa NOSTRA a 6 € cadascuna amb la
intenció d'una futura fusió, desembossant amb taló un 25% (en general, totes les operacions
s'entendran realitzades per banc), amb un corretatge de la Societat de Valors del 0'4%, comissions del
banc del 0'3 % i despeses de liquidació i cà nons bursà tils de 8 €.
Valor d'adquisició = 6 x 1.000 + 6.000 x 0'004 + 6.000 x 0'003 + 8 = 6.050 €
_______________ ______________
6.050 (250) Inversions Financeres a Ll. T. a (572) Bancs i ...(6.000 x 25%+Desp.) 2.050
en Instruments de Patrimoni a (259) Desem. s/. Part. Patr.Net LL.T. 4.000
_______________ ______________
Al cap de tres mesos abona directament la resta pendent:
57
_______________ ______________
4.000 (259) Desem. S/. Part. Patr. Net. Ll.T. a (572) Bancs i ... 4.000
_______________ ______________
L'empresa rep 500 € de dividends.
_______________ ______________
90 (473) H.P., Retencions i Pagaments
a Compte (500 x 18%) a (760) Ingressos de Participacions
410 (572) Bancs i ... (Per diferències) en Instruments de Patrimoni 500
_______________ ______________
a) Les 1.000 accions que es compraren de NOSTRA, S.A. es cotitzen a la fi del present trimestre a 5'50
€.
Preu a fi d'exercici = 5'50 x 1.000 = 5.500 €.
Valor Comptable Net = Preu d'Adquisició = 6.050 €.
Import de la Depreciació= Preu a fi d'exercici - Valor Comptable Net= 5.500 - 6.050 = -550 €.
Com el preu a fi d'exercici és menor que el valor comptable net, hi ha una pèrdua possible i cal utilitzar el
compte 800. Pèrdues en Actius Financers Disponibles per a la Venda:
_______________ ______________
550 (800) Pèrdues en Actius Financers a (250) Inversions Financeres a Llarg
Disponibles per a la Venda Termini en Instruments de Patrimoni 550
_______________ ______________
Posteriorment, al tancament de l'exercici, farem:
_______________ ______________
550 (133) Ajustos per Valoració en Actius a (800) Pèrdues en Actius Financers 550
Financers Disponibles per a la Venda Disponibles per a la Venda
_______________ ______________
L'empresa ven les accions a un canvi de 6'20 € , amb unes despeses de 50 €.
En primer lloc, farem l'assentament d'ajust:
58
Valor de Venda = 6'20 x 1.000 - 50 = 6.150 €
Valor Comptable Net= Preu d'Adquisició +/- Ajusts= Saldo compte 250= 6.050 - 550= 5.500 €
Import de la Revalorització = 6.150 - 5.500 = 650 €
_______________ ______________
650 (250) Inversions Financeres a Llarg a (900) Beneficis en Actius Financers 650
Termini en Instruments de Patrimoni Disponibles per a la Venda
_______________ ______________
Seguidament, registrarem la venda:
_______________ ______________
6.150 (572) Bancs i ... a (250) Inversions Financeres a Llarg. 6.150
(1.000 x 6'20 - 50) Termini en Instr. Patrimoni
(Pel Saldo = 6.050 - 550 + 650)
_______________ ______________
Per últim, portarem a resultats el benefici obtingut:
_______________ ______________
100 (802) Transferència de Beneficis en a (7632) Beneficis de Disponibles 100
Actius Disponibles per a la Venda per a la Venda
(Saldo comptes d'ajust = Saldo compte (900) - saldo compte (800) = 650 - 550)
(Preu de Venda - Preu de Compra = 6.150 - 6.050)
_______________ ______________
Al respecte d'aquests assentaments cal dir el següent:
• El compte 900. Beneficis en Actius Financers Disponibles per a la Venda ajusta el valor del compte
250. Inversions Financeres a Lllarg Termini en Instruments de Patrimoni per l'import de la
revalorització que hi ha en relació al seu saldo i aixÃ−, d'aquesta manera, el saldo final d'aquest
compte serà per la mateixa quantitat que l'obtinguda amb la venda.
• El compte 572. Bancs registra els diners que s'obtenen amb la venda de les accions.
• El compte 250. Inversions Financeres a Llarg Termini s'anul·la pel seu saldo.
• Els compte 7632. Beneficis de Disponibles per a la Venda i el 802. Transferència de Beneficis
d'Actius Financers Disponibles per a la Venda registren el fet de què l'empresa ha venut les accions
per un preu major que el de la seua compra.
59
També quedaria per portar al compte 133. Ajustos per Valoració en Actius Financers Disponibles per a la
Venda els comptes emprats dels grups 8 i 9:
_______________ ______________
100 (133) Ajustos per Valoració en Actius a (802) Transferència de Beneficis en 100
Financers Disponibles per a la Venda A.F. Disponibles per a la Venda
_______________ ______________
650 (900) Beneficis en Actius Financers a (133) Ajustos per Valoració en Actius 650
Disponibles per a la Venda Financers Disponibles per a la Venda
_______________ ______________
b) Les 1.000 accions que es compraren de NOSTRA, S.A. es cotitzen a la fi del present trimestre a 6'50
€.
Valor a fi d'exercici = 6'50 x 1.000 = 6.500 €
Valor Comptable Net = Preu d'Adquisició = 6.050 €
Import de la Revalorització = 6.500 - 6.050 = 450 €
Com que ara el preu a fi d'exercici és major que el valor comptable net, hi ha un possible guany i cal
utilitzar el compte 900. Beneficis en Actius Financers Disponibles per a la Venda:
_______________ ______________
450 (250) Inversions Financeres a Llarg a (900) Beneficis en Actius Financers 450
Termini en Instruments de Patrimoni Disponibles per a la Venda
_______________ ______________
Al tancament de l'exercici anul·larem aquest compte amb el 133. Ajustos per Valoració en Actius
Financers Disponibles per a la Venda:
_______________ ______________
450 (900) Beneficis en Actius Financers a (133) Ajustos per Valoració en Actius 450
Disponibles per a la Venda Financers Disponibles per a la Venda
_______________ ______________
L'empresa ven les accions a un canvi de 6'20 € , amb unes despeses de 50 €.
En primer lloc, cal fer l'ajust adient:
60
Preu de Venda = 6'20 x 1.000 - 50 = 6.150 €.
Valor Comptable Net = Preu d'Adquisició +/- Ajustos = Saldo compte (250) =
= 6.050 + 450 = 6.500 €
Import de la Depreciació= Preu de Venda - Valor Comptable Net= 6.150 - 6.500 = -350 €.
_______________ ______________
350 (800) Pèrdues en Actius Financers a (250) Inversions Financeres a Llarg 350
Disponibles per a la Venda Termini en Instruments Patrimoni
_______________ ______________
Després fem l'assentament de la venda:
_______________ ______________
6.150 (572) Bancs i ... a (250) Inversions Financeres a Llarg. 6.050
(1.000 x 6'20 - 50) Termini en Instr. Patrimoni
(Pel Saldo = 6.050 + 450 - 350)
_______________ ______________
I per a finalitzar, amb un compte d'ingressos (7632) traspassem als resultats de l'exercici el benefici obtingut
amb la venda:
_______________ ______________
100 (802) Transferència de Beneficis en a (7632) Beneficis de Disponibles 100
Actius Disponibles per a la Venda per a la Venda
(Saldo comptes d'ajust = Saldo compte (900) - Saldo compte (800) = 450 - 350)
(Preu de Venda - Preu de Compra = 6.150 - 6.050)
_______________ ______________
Al respecte d'aquests assentaments cal dir el següent:
• El compte 800. Beneficis en Actius Financers Disponibles per a la Venda ajusta el valor del compte
250. Inversions Financeres a Lllarg Termini en Instruments de Patrimoni per l'import de la
depreciació patida en relació al saldo d'aquest compte que figura en els nostres llibres comptables.
• El compte 572. Bancs registra els diners que s'obtenen amb la venda de les accions.
• El compte 250. Inversions Financeres a Llarg Termini en Instruments de Patrimoni s'anul·la pel seu
saldo.
• Els compte 7632. Beneficis de Disponibles per a la Venda i el 802. Transferència de Beneficis
61
d'Actius Financers Disponibles per a la Venda registren el fet de què l'empresa ha venut les accions
per un preu major que el de la seua compra.
Ara tan sols quedaria portar al compte 133. Ajustos per Valoració en Actius Financers Disponibles per a la
Venda els comptes emprats del grup 8:
_______________ ______________
450 (133) Ajustos per Valoració en Actius a (800) Pèrdues en Actius Financers 350
Financers Disponibles per a la Venda Disponibles per a la Venda
(802) Transferència de Beneficis en 100
A.F. Disponibles per a la Venda
_______________ ______________
TRACTAMENT COMPTABLE DE L'AMORTITZACIÃ SEGONS EL P.G.C..
Les variacions són les següents:
• Al desaparèixer en el NPGC el subgrup 200, també s'elimina el compte 680. Amortització de les
Despeses d'Establiment.
• Els comptes 281. Amortització Acumulada de l'Immobilitzat Immaterial passa a ser el 280.
Amortització Acumulada de l'Immobilitzat Intangible, i el 282. Amortització Acumulada de
l'Immobilitzat Material és ara el 281 amb el mateix nom. Igual passa amb les seues contrapartides,
que ara seran el 680. Amortització de l'Immobilitzat Intangible i 681. Amortització de
l'Immobilitzat Material.
• Es crea el compte 282. Amortització Acumulada de les Inversions Immobilià ries i també la
corresponent contrapartida 682. Amortització de les Inversions Immobilià ries.
Pel que fa a la mecà nica comptable, aquesta no experimenta cap canvi.
1. Per l'assignació als resultats del segon any dels corresponents interessos:
________________ _____________
6.353'61 (662) Interessos de deutes a Ll.T. a (524) Creditors per A.F. a C.T. 6.353.61
________________ _____________
2. Pel pagament de la segona anualitat:
________________ _____________
32.954'38 (524) Creditors per A. F. a C. T.
(Pel Saldo)
5.272'70 (472) H.P., I.V.A. Suportat a (572) Bancs i ... 38.227'08
62
________________ _____________
1. Pels interessos devengats al tercer any:
________________ _____________
3.959'53 (662) Interessos de deutes a Ll.T. a (524) Creditors per A.F. a C.T. 3.959'53
________________ _____________
2. Pel pagament de la resta del deute:
________________ _____________
47.954'38 (524) Creditors per A. F. a C. T.
(Pel Saldo)
7.672'70 (472) H.P., I.V.A. Suportat a (572) Bancs i ... 55.627'08
________________ _____________
10.9. PROVISIONS DE L'IMMOBILITZAT.
No es produeix cap canvi en la mecà nica comptable, però si varien el número i la denominació dels
comptes:
• 290. Deteriorament del Valor de l'Immobilitzat Intangible. Abans era el compte 291. Provisió
per Depreciació de l'Immobilitzat Immaterial.
• 291. Deteriorament de l'Immobilitzat Material i 292. Deteriorament de les Inversions
Immobilià ries. Es corresponen amb l'antic 292. Provisió per Depreciació de l'Immobilitzat
Material.
• 690. Pèrdues per Deteriorament de l'Immobilitzat Intangible. En l'APGC era el 691. Dotació a
la Provisió de l'Immobilitzat Immaterial.
• 691. Pèrdues per Deteriorament de l'Immobilitzat Material i 692. Pèrdues per Deteriorament
de les Inversions Immobilià ries. Abans 692. Dotació a la Provisió de l'Immobilitzat Material.
• 790. Reversió del Deteriorament de l'Immobilitzat Intangible. En l'APGC es deia 791. Excés
de Provisió de l'Immobilitzat Immaterial.
• 791. Reversió del Deteriorament de l'Immobilitzat Material i 792. Reversió del Deteriorament
de les Inversions Immobilià ries. S'incloïen al compte 792. Excés de Provisió de
l'Immobilitzat Material.
10.10. L'IMMOBILITZAT FINANCER.
Exceptuant el nou compte 763. Beneficis per la Valoració d'Instruments Financers pel seu Valor Raonable,
la resta de comptes amb els quals treballem sols canvien de nom:
• 250. Inversions Financeres a Llarg Termini en Instruments de Patrimoni. Es correspon amb
l'antic 250. Inversions Financeres en Capital.
• 259. Desemborsaments Pendents sobre Participacions en el Patrimoni Net a Llarg Termini.
Abans rebia el nom de 259. Desemborsaments sobre Accions Ajornats.
• 251. Valors Representatius de Deute a Llarg Termini. Abans es deia 251. Valors de Renda Fixa.
63
• 760. Ingressos de Participacions en Instruments de Patrimoni. En l'APGC s'anomenava 760.
Ingressos de Participacions en Capital.
• 761. Ingressos de Valors Representatius de Deute. Abans figurava com 761. Ingressos de Valors de
Renda Fixa.
• 762. Ingressos de Crèdits. Unifica els anteriors comptes 762. Ingressos de Crèdits a Llarg
Termini i 763. Ingressos de Crèdits a Curt Termini.
• 296. Deteriorament de Valor de Participacions en el Patrimoni Net a Llarg Termini i 297.
Deteriorament de Valor de Valors Representatius de Deute a Llarg Termini. Al contrari que
abans, en el NPGC es subdivideix en aquests dos comptes l'anterior 297. Provisions per Depreciació
de Valors Negociables a Llarg Termini.
• 696. Pèrdues per Deteriorament de Participacions i Valors Representatius de Deute a Llarg
Termini. Abans s'anomenava 696. Dotació a la Provisió per a Valors Negociables a Llarg Termini.
• 796. Reversió del Deteriorament de Participacions i Valors Representatius de Deute a Llarg
Termini. Es correspon amb l'anterior 796. Excés de Provisió per a Valors Negociables a Llarg
Termini.
• 666. Pèrdues en Participacions i Valors Representatius de Deute. En l'APGC es deia 666.
Pèrdues en Valors Negociables.
• 766. Beneficis en Participacions i Valors Representatius de Deute. Abans es recollien al compte
766. Beneficis en Valors Negociables.
Comptabilitat i Fiscalitat, 154
64