ot i la preocupació per la situació económica
que estem vivint (la famosa crisi), crec que
hem d'agrair-li que ens hagi "parat els peus" a
tots plegats, ja que estic segura que és millor
per a l'educació dels nostres fills i filles.
Els pares volem educar en els valors que són impor-
tants per a nosaltres, aquells valors que creiem que
els
seran imprescindibles perqué vagin per la vida sense donar-se més "trompades" del compte.
Nosaltres encara som de la generació en qué la cultura
de I'esforg, la voluntat i l'agraiment estaven forca arrelats.
Dedicar-nos a "ser" comporta reservar un cert temps
al dia per pensar (en el que fem, en el que no fem, en la
vida, en la feina, en els nostres objectius, en els objectius
amb els nostres fills...) i per parlar del que pensem isentim amb la família, els companys o els amics. Tot i que la
feina ens ocupa la major part del dia, l,objectiu hauria de
ser arribar a casa ievitar les "illes" que existeixen (el nen
a internet tancat a I'habitació, la mare a la tele iel pare
llegint el diari).
La capacitat humana per ajudar-nos els uns als altres
i fer-nos forts davant les dificultats és innata i encara
no I'hem fet desaparéixer dels nostres gens. I la facultat
Som una generació que en l'ámbit económic hem anat de
menys a més. Peró amb el "més" ens hem passat!
d'adonar-nos dels errors també.
Fins
fa uns mesos anar de viatge al Carib era el més
normal... fins itot no viatjar lluny estava malvist. El ,,tot
és possible", el "tenir-ho ja", el "jo vull, jo vull,,formava
part del nostre vocabulari quotidiá fins al punt, preocupant, de no adonarnos que estávem transformant la
Puc constatar que gr)cies a aquesta crisi económica
molts pares veuen les altres crisis que hi ha, peró que estaven molt amagades darrere el cicló del comprar i tenir:
parlo de la crisi educativa i de la crisi de valors. De fet,
la gent es comenqa a moure per canviar les coses i amb
ltura-
molta intel.ligéncia estan comenqant per casa seva. Hi ha
famílies que em comenten que ja no els preocupa dir .,no',
cu
fet, hem fet desaparéixer en la seva totalitat la cultura de I'esforq il'hem substituit per la cultura del benestar més absolut. Avui dia, provoca un trauma el no tenir
alló que vols a l'instant i és de "pringot" esforqar-se per
De
alguna cosa, ja que no est; de moda.
El consum desmesurat i incontrolable (degut a la publicitat omnipresent: tele, internet, carrer, bus, bústia..) ens
ha transformat en éssers materialistes fins al punt d'estar
tan ocupats "tenint" (comprar exigeix molt de temps i fer
servir el que comprem, encara més!) que ja no ens queda
temps per "ser".
als fills, que no els calomplir la casa de tantes coses per-
qué no els fa sentir més feligos i que prefereixen gastarse els diners en activitats pels nens que en comprar-los
coses.
Deia Einstein que "si busques resultots diferents no fomotetx", doncs felicitats a totes aquestes famílies que han canviat el "tenir" pel "ser".
cis sempre el
vosaltres, amics meus, qué practiqueu més el
"ser3 o el "tenir3?
I
0
