Una escola més útil

LA VANGUARDIA 33
O P I N I Ó
DIUMENGE, 22 GENER 2012
Podeu enviar les vostres cartes a [email protected]. La Vanguardia agraeix les aportacions dels lectors i tria per publicar aquells textos
que no superin els mil caràcters. Les cartes han d’anar firmades amb nom
i cognoms i hi ha de constar el DNI o el passaport, l'adreça i el telèfon. No
es publicaran escrits firmats amb pseudònim o inicials. La Vanguardia es
reserva el dret de resumir-ne o extractar-ne el contingut i de publicar els
que consideri oportuns. No es mantindrà correspondència ni s'atendran
visites o trucades sobre originals no publicats.
EL DEFENSOR
DEL LECTOR
Ventura & Coromina
Josep Rovirosa
Q
m La magia del doblaje
m El doblaje es un mal necesa-
rio, y no son pocos sus detractores. Sin embargo, hay que considerar que los actores de doblaje
han logrado reemplazar la voz de
los actores cinematográficos con
igual calidad y fuerza de expresión. Recordemos a grandes actores de doblaje que ya no existen,
y que sus voces perviven en las
películas clásicas. José María
Ovies (Spencer Tracy), Ramón
Martori (Charles Laughton),
Rafael Luis Calvo (Clark Gable),
José Luis Sansalvador (Humphrey Bogart), Elsa Fábregas (Vivien Leigh). Cito sólo un actor de
cine por doblador, para no ocupar media página.
Hace unos días Rogelio Hernández se unió a ellos. Su fallecimiento me causó una tristeza inesperada. Rogelio Hernández,
con su voz repleta de personalidad, dobló a la perfección a centenares de actores, entre ellos, Gary Cooper, Cary Grant, Henry
Fonda, Marlon Brando, Paul
Newman, Jack Nicholson, Michael Caine y Robert Redford.
Su voz permanece en más de
mil películas. Actores como él
han logrado que ese proceso mágico sea imperceptible, que el do-
President
JAVIER GODÓ, COMTE DE GODÓ
Conseller Delegat
Carlos Godó Valls
Director General de Presidència
Josep Caminal
Director Gral. Corporatiu - Negoci Premsa
Jaume Gurt
Director Gral. de Publicitat
Manuel Ferrer
blaje no exista para el espectador. ¡Por favor, que no haya detractores del doblaje!
CARLOS JOANIQUET
Barcelona
m Una escola més útil
m De petita no veia la utilitat a
una gran part del temari que estudiava a l’escola, ho aprenia perquè tocava i seguidament una bona part l’oblidava, suposo que
perquè creia que no em serviria.
Han passat 25 anys i veig, amb
els meus fills i a la meva feina,
que la cosa no ha evolucionat. Em
pregunto sovint per què no podem començar una classe de llatí
estudiant l’etimologia de les paraules que utilitzen els joves, segur que estarien atents almenys
una estona i els seria útil amb els
amics. O començar la classe de
química estudiant la composició
química del Dalsy, en són grans
consumidors i segur que captaria
la seva atenció. Sé que costa canviar, però si no ens agraden els resultats, què tal si provem de fer
les coses diferents?
S’ha acabat un any difícil per a
tots i sembla que el 2012 no serà
millor. El desànim ha envaït les
llars, les empreses, els diaris i
fins i tot l’aire que respirem, però
no ha aconseguit arribar a les
criatures, ells són la força que necessitem els grans per seguir lluitant, així que per què no començar per ells i evitar-ne el desànim, fent que vegin utilitat en
allò que aprenen? En definitiva,
que els nens sentin que l’escola
els és útil.
CRISTINA GUTIÉRREZ
Santa Maria de Palautordera
m El telediario de TVE
m La 1 empieza siempre las noti-
cias un minuto antes de la hora.
Mi consorte me explica que se
trata de una estrategia y que soy
muy inocente. Lo asumo, pero es
empezar una carrera antes de
que suene la señal, y eso me enseñaron que era hacer trampa.
Edita LA VANGUARDIA EDICIONES SL
Av. Diagonal, 477 (08036) Barcelona
Tel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00
Fax: 902 185 587
Internet www.lavanguardia.com
Dipòsit legal B-18078-2011
ISSN 2014-1718
Imprimeix CRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA SL.
Polígon Zona Franca, carrer 5, sector C (08040)
Barcelona. IMCODÁVILA SA. Carrer Torneros, 16,
Polígon Los Ángeles (28906) Getafe, Madrid
Distribueix MARINA BCN DISTRIBUCIONS SL.
EMI MONTOLIU
Sant Feliu de Llobregat
FE D’ERRORS. Als semàfors
de la pàgina 2 del diari d’ahir
es va publicar una foto de
Daniel Barenboim en lloc
d’Enrique Verdeguer (president d’Adif) i una imatge de
Newt Gingrich en comptes de
Rick Perry.
ANUNCIS I ESQUELES
PUBLIPRESS MEDIA SL
Per telèfon 902 178 585
Barcelona Av. Diagonal, 477 (08036)
Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88
Madrid María de Molina, 54, 4t (28006)
Tel.: 91 515 91 00 Fax: 91 515 91 09
ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR
Tel.: 902 481 482. Fax: 93 481 24 99
[email protected]
ATENCIÓ AL LECTOR
Tel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587
Cartes al director
Director Gral. de Negoci Audiovisual
Xavier de Pol
Carrer E, 1 (cant. c/6). Polígon Industrial
Zona Franca. 08040 Barcelona. Tel.: 93 361 36 00
[email protected]
Director Gral. de Negoci Digital
David Cerqueda
Difusió controlada per OJD
[email protected]
Director de Comunicació
Màrius Carol
TARIFES SUSCRIPCIONS
President-Editor
JAVIER GODÓ, COMTE DE GODÓ
EL PREU DELS EXEMPLARS ENDARRERITS ÉS EL DOBLE DEL PREU DE PORTADA
Director General
Pere G. Guardiola
Controller
Xavier Martín
Director de Marketing
Òscar Ferrer
Catalunya i Balears
Trimestre ......................... 117 euros
Semestre ..........................226 euros
Anual..................................427 euros
Defensor del lector
Espanya i Andorra Correu (trimestre)....................... 175 euros
Europa - Zona 1 Correu (trimestre).......................... 444 euros
Resta de països - Zona 2 Correu (trimestre) ......... 571 euros
© LA VANGUARDIA EDICIONES, SL. BARCELONA, 2012. TOTS ELS DRETS RESERVATS
Aquesta publicació no pot ser reproduïda; ni totalment ni parcialment, ni registrada en, o transmesa per, un sistema de
recuperació d’informació, de cap manera ni per cap mitjà, sigui mecànic, fotoquímic, electrònic, magnètic, electroòptic, per
fotocòpia, o qualsevol altre, sense el permís previ per escrit de l’empresa editora.
A efectes del que preveu l’article 32.1 del Text Refós de l’LPI, La Vanguardia Ediciones, SL s’oposa expressament a la
utilització de qualsevol contingut d’aquest diari amb la finalitat de fer ressenyes o revistes de premsa amb fins comercials
(press-clipping) sense tenir l’autorització prèvia de La Vanguardia Ediciones, SL
Informació
i confiança
uan a finals del 2006 Time va col·locar a la
portada dels seus exemplars una làmina fina i brillant que retornava a cada lector la
seva pròpia imatge, la revista va certificar
que el món havia canviat. Time buscava el
personatge de l’any. I després de descartar tots aquells
que havien destacat a la política, la cultura o la ciència,
els editors van atorgar el guardó a tots els seus lectors,
un per un. El director, Richard Stengel, ho va justificar
així: “Hem decidit posar un mirall a la portada perquè
literalment reflecteix la idea que sou vosaltres i no nosaltres els que esteu canviant l’era de la informació”.
La metàfora del mirall de la portada del Time va
servir per constatar que la informació ja no transita
en una sola direcció sinó que, gràcies a internet i a les
noves tecnologies, tothom pot convertir-se en emissor i receptor i que a la xarxa tots som al mateix nivell. I és cert. Però també ho és que tan important
com el missatge és saber qui hi ha al seu darrere i, de
vegades, correm el risc de parar més atenció als fets
que no pas a descobrir qui ens els explica.
Un escarit i concís missatge del lector Jaime Melbourne diu el següent: “Vostès van publicar una foto
el dijous 12 de gener a la pàgina 43 sota el titular “Espectacular nevada als Alps”. Però aquí hi ha dos llocs
web que diuen que aquesta foto és del Japó. Pot explicar això? La resposta d’aquest Defensor és clara: de
moment no. O més ben dit, puc explicar els fets però
no sóc capaç d’autentificar la foto.
La imatge mostra
Internet és una
una carretera on les
ajuda inestimable
màquines llevaneu
han obert pas entre
per al periodista i
blanques de
en cap cas un perill: parets
més de tres metres
l’enemic, si existeix, d’alçària i va ser obtinguda d’un blog de
és no contrastar
la regió alpina d’Arlberg, a Àustria (clouprou les dades
dyarlberg.wordpress.
com). Però la mateixa i idèntica foto podem trobar-la en un altre blog
(commonsenselogic.blogspot.com/2011/01/tateyama-kurobe-snow-road.html) que situa la imatge a la
carretera alpina de Tateyama Kurobe, al Japó. D’on
és la foto i qui n’és l’autor?
En plantejar el tema, José Alberola, subdirector
d’Art, recorda la norma segons la qual “no està permès
publicar fotos l’origen de les quals no s’hagi contrastat”
i que utilitzar imatges baixades d’internet sense tenir
en compte ni els drets ni la seva autenticació és “una
mala pràctica periodística i una cosa molt perillosa”. La
norma és clara. Però en aquest cas, potser perquè l’espectacularitat reflectia molt bé la nevada a la zona o
potser perquè es va publicar a la pàgina on s’informa
sobre l’estat de les pistes d’esquí, on sovint són les pròpies estacions hivernals les que faciliten les imatges, es
va donar la foto per bona sense contrastar-la prou.
En un llibre el subtítol del qual (El impacto de internet en la noticia) és més suggeridor que no pas el mateix títol (Periodismo informativo e interpretativo)
Concha Edo ressalta que “a internet hi ha molta informació, però no tota és de confiança”. Pocs neguen la
democratització que ha suposat la xarxa. Però “si es
busca informació de qualitat –escriu la professora de
comunicació– cal anar, en aquests moments, als experts en fer periodisme”. I aquests estan en els mitjans, sigui quin sigui el seu format. La confiança dels
lectors en la veracitat del relat és la base del periodisme. Per això és important contrastar el més mínim
detall publicat. Les immenses possibilitats d’internet
són una ajuda inestimable per als periodistes i en cap
cas són un perill. Però cal saber separar el gra de la
palla i ser conscients que l’enemic, si existeix, no és a
la xarxa sinó que és l’excés d’autoconfiança.
Els lectors poden escriure al Defensor del Lector
([email protected]) o trucar al 93-481-22-99