Climes, oceans i contients

Desèrtic:
Zona: està situat en zones entorn del tròpics units per hemisferi. Però ocupa més superfície a l'hemisferi nord.
Hemisferi Nord: desert del Sàhara, desert de Gobi
Hemisferi Sud: desert d'Austràlia i Amèrica del sud
Temperatures: molt elevades hi ha diferencia entre estius extremadament calorosos(+ de 35), dels hiverns
temperats (entre 20 i 25). Hi ha una forta diferència de temperatura entre el dia (molt calorós) i la nit (molt
freda) que pot arriba a ser de 40 ò 50.
Pluges: gairebé inexistents
Rius: gairebé inexistents a causa de la poca pluja i de la calor que evapora l'aigua, només és troba aigua en els
oasis
Vegetació: és inexistent o molt escassa. A destacar el cactus que s'adapten a la poca temperatura.
Tropical Humit:
Zona: Al nord i al sud del clima tropical, entorn als tròpics.
Temperatures: Varien poc entre el dia i la nit i entre l'estiu i l'hivern
Pluges: L'estiu és la estació plujosa, on es concentra la major part de quantitat de precipitació, en canvi a
l'hivern quasi no plou.
Rius: el cabal varia notablement:
estació seca gairebé no baixa aigua, però durant l'estació de pluges experimenten unes grans crescudes que
poden provocar inundacions
Vegetació: Si plou amb molta quantitat la vegetació serà la selva. Si plou amb quantitats poc elevades
vegetació s'anomena sabana. És bàsicament d'herbàcia i amb alguns arbres adaptats a la sequera.
Equatorial:
Zona: territoris entorn l'equador
Temperatures: elevades durant l'any gairebé sense variacions entre el dia i la nit. No hi ha estacions.
Pluges: abundants i continuades durant l'any
Rius: Molt calabossos gràcies a la pluja i s'hi poden produir inundacions.
Vegetació: Selva: Bosc molt dens e impenetrable per les altres temperatures i la humitat elevada.
Atlàntic o Oceànic:
Zona: Franja estreta propera als oceans o les latituds intermèdies. A l'Hemisferi nord comprèn les costes
1
d'Europa Occidental i Amèrica del nord i a l'Hemisferi sud la costa meridional de Chile i les illes de Nova
Zelanda i Tasmània
Temperatures: moderades tan a l'hivern com a l'estiu.
Pluges: abundants durant tot l'any, però sobretot a l'hivern. Solen variar entre 900 i 1500 mm a l'any.
Rius: cabal permanent i abundant gràcies a les pluges.
Vegetació: El bosc típic és caducifoli, faig, roures, castanyers i Freixas, amb un sota bosc ric en arbustos,
falgueres i molses. També hi ha prats que es mantenen verds tot l'any. Els boscos d'aquestes zones s'han reduït
molt perquè s'han reduït molt perquè s'han talat els arbres per cultivar la terra o per poblar− la
Continental:
Zona: a l'interior dels continents d'Europa, d'Àsia, i d'Amèrica del nord o del sud.
Temperatures: molt càlides o càlides a l'estiu i molt fredes a l'hivern, uns quants mesos sota zero.
Pluges: precipitacions més abundants a l'estiu, en canvi a l'hivern plou poc. Hi ha climes continentals on les
pluges són bastant abundants i d'altres (com aquest) que son escasses.
Rius: Bastant de cabal i llargs perquè recullen l'aigua de les muntanyes i flueixen per extenses zones planes.
Vegetació: Bosc fred de coníferes o taigá te com arbres avets i pins.
Prediries: Formacions herbàcies més baixes de latitud.
Mediterrani:
Zona: terres al voltant del mar mediterrani i Califòrnia part del sud−est d'Austràlia i el sud−est de sud−africà
Temperatures: elevades a l'estiu i suaus (casi mai sota zero). El mar suavitza les temperatures.
Pluges: Son escasses e irregulars. És produeixen sobre tot a la primavera i a la tardor poden ser torrencials i
l'estiu és força sec.
Rius: Curts e irregulars. Si plou molt i amb molta quantitat i en poc temps poden provocar inundacions.
Vegetació: Pròpia d'aquest clima són: els boscos secs de fulla perenne. En els llocs més secs els boscos són
substituïts per bosquines o matolls. Degut a la sequera sovint és produeixen incendis.
Polar:
Zona: És situa a les zones més al nord i al sud del planeta
Temperatures: molt fredes durant l'any quasi sempre inferior a 0c' de mitjana. Podem parlar de dues
estacions en alternativa de llum a l'estiu i la foscor de l'hivern
Pluges: Molt escasses i quasi sempre en forma de neu. El fred constant evita que la neu es fongui
Rius: inexistents
2
Vegetació: pràcticament inexistent. Només durant l'època més freda se'n fa els límits dels cercles polars: rep
el nom de tendra i està formada per arbustos aïllats, molsa i líquens.
D'alta muntanya:
Zona: muntanyes d'uns 3000 a 4000 mt.
Temperatures: molt baixes durant tot l'any per bé que a l'estiu es suavitzen força. L'altitud modifica la
temperatura ja que cada 100 mt. D'altitud la temperatura baixa uns 6c'
Pluges: abundants sovint amb forma de neu
Rius: Cabal variable depenent de les pluges.
Vegetació: S'organitza de manera esglaonada. A les zones més baixes de fulla caduca, normalment faig i
roures. A mesura que augmenta l'altitud són substituïts per boscos de fulla perenne, pins i avets. Més amunt
trobarem els prats alpins fins arribar a les zones més altes on pràcticament no hi ha vegetació.
Oceans: Són les grans masses d'aigua que cobreixen la major part de la terra . Les masses d'aigua més petites
son els mars. Hi ha tres grans oceans:
• Oceà Atlàntic
• Oceà Pacífic
• Oceà Índic
• Oceà Glacial àrtic
• Oceà glacial antàrtic
Continents: les grans masses de terra emergida situades entre les aigües oceàniques, són continents. Hi ha cinc
grans masses continentals:
• Euràsia ( Europa i Àsia)
• Àfrica
• Amèrica
• Oceania
• Antàrtida
Meridians: són semicercles que van de un pol a l'altre.
Paral·lels: són el perpendiculars al eix del centre de la terra.
Longitud: va de est a oest
Latitud: de nord a sud
Formació del relleu les forces internes:
Plegaments: Són ondulacions de la superfície terrestre. La cresta del plec s'anomena anticlinal i la part
deprimida, sinclinal
Falles: Són esquerdes de la superfície terrestre. Les parts enlairades s'anomenen horts i els enfonsades, fosses
tectòniques.
Terratrèmols: terratrèmols o sismes, són moviments vibratoris que s'originen a l'interior de la terra i que es
3
propaguen en forma d'ones sísmiques. El punt interior on s'origina el terratrèmol s'anomena hipocentre i el
punt de la superfície de al terra situat verticalment damunt d'aquest i en el qual el moviment es nota amb més
intensitat això s'anomena epicentre.
Sismògraf: es l'aparell que detecta i mesura les ones sísmiques.
Volcans: S'origina quan una fractura de terreny és tan profunda que arriba fins a la zona del mantell, on hi ha
magma. Aquest magma ascendeix i surt a l'exterior en forma de lava, i es fa el volcà. Les parts principals:
• Cambra magmàtica
• Xemeneia
• Cràter
• Con volcànic
FORMES DEL RELLEU OCEÀNIC:
• Dorsals oceàniques: són grans cadenes muntanyoses que s'originen en el fons oceànic.
• Plana abissal: es una planta ondulada que ocupa la major part del centre oceànic.
• Fosses oceàniques: són depressions allargades d'una Plana abissal.
• Plataforma continental: es al prolongació submergida dels continents.
• Talús continental: es una superfície inclinada que va des de la plataforma continental a la plana
abissal.
FORMES DEL RELLEU TERRESTRE
• Muntanya: es una elevació important del terreny
• Massís o serra: un conjunt de muntanyes.
• Serralada: un conjunt de massissos alienats
• Plana: una superfície relativament plana o suaument ondulada
• Altiplà: superfície plana situada a força altitud del mar.
• Depressió: es una extensió de terreny més baix que els terrenys que l'envolten.
• Vall: es una depressió allargada
EUROPA
Ocupa la part occidental del gran continent d'euràsia, dins l'hemisferi nord. La serralada dels Urals i el mar
Caspi separen Europa d'Àsia i una estreta franja de 14 km (estret de Gibraltar) separen Europa d'Àfrica.
Europa es un continent molt petit; tan sols Oceania és menys extensa que Europa. Malgrat la presencia de
cims com : El'brus o mont blanc, es el continent més pla.
ÀSIA
Situada a la part oriental d'Euràsia és el continent més gran i poblat. Es un continent de grans contrastos, conté
regions deshabitades i també té de les més poblades del món. El continent Asiàtic també compren les
màximes alçaries de la terra: l'Everest i alhora les depressions més profundes .
ÀFRICA
El relleu es caracteritza pel predomini dels altiplans. De fet tot el continent Africà és com un gran altiplà
solcat per diversos sistemes muntanyosos i en el qual els rius han obert depressions.
AMÈRICA
4
De fet compon dos grans continents: Amèrica del nord i dels sud, units per l'istme, Amèrica central. El gran
continent s'allarga de nord a sud des de gairebé el pol nord fins al cercle polar antàrtic i separa els dos oceans
més grans del planeta l'atlàntic i el pacífic. Hi ha molta varietat de climes i faunes.
OCEANIA
Esta formada per Austràlia, nova Guinea arxipèlag de nova Zelanda i Tasmània i unes 10.000 illes petites del
pacífic d'origen coral·lí i volcànic.
ANTÀRTIDA
Ocupa la major part del casquet de glaç comprès dins del cercle polar antàrtic; i només la península antàrtica
traspasaaquest límit i es projecta cap al nord, aproximadament l'extrem meridional Amèrica del sud.
Té altiplans de 4.600 mt.
5