FdR2 26

el Full de Ruta 2
El retorn
[email protected]
ABRIL-MAIG 2009
BUTLLETÍ INFORMATIU DE LES MATINALS DE L’ESCOLA D’ART DE VIC
Núm. 26
SELECCIÓ POÈTICA
Gabriel Aresti (1933-1975)
GABRIEL ARESTI va néixer al si d'una família nacionalista nobascoparlant a Bilbao. Als catorze anys va començar a
estudiar l’èuscar pel seu compte, llegint els clàssics i escoltant
els improvisadors de poesia popular. La seva poesia va
evolucionar del simbolisme de la seva joventut a la crítica
social de la seva maduresa, exercint una gran influència en la
joventutut dels anys 60 i 70 i en la lluita política nacionalista i
antifranquista. El seu llibre Harri eta Herri (Pedra i Poble, 1964)
és el llibre fundacional de la moderna poesia civil basca, un
equivalent a La pell de brau de Salvador Espriu. Crític, va
polemitzar molt, va trencar amb el mite del basc creient, que
agermanava el naionalisme i la religió, es va declarar
obertament d'esquerres, va renovar també la cançó i el
teatre... La seva mort, coincidint amb la fi del franquisme,
tanca un cicle de la literatura basca.
Us transcrivim el poema seu que va servir per a la lectura
multilingüe del dia de Sant Jordi. La traducció catalana és de
Josep Daurella. La setmana que ve en posarem alguns altres
perquè tinguem una visió més completa de la seva obra.
EGIA BAT ESATEAGATIK
Egia bat esateagatik,
alabak
hil behar bazaizkit,
andrea
bortxatu behar badidate,
etxea
lurrarekin
berdindu behar bazait;
Egia bat esateagatik,
ebaki behar badidate
nik eskribitzen
dudan
eskua,
nik kantatzen
dudan
mihina;
Egia bat esateagatik,
nire izena
kenduko badute
euskal literaturaren
urrezko
orrietatik,
inoiz,
inola,
inun
eznaiz
isilduko.
SI PER DIR UNA VERITAT
Si per dir una veritat
m’han de matar
les filles,
m’han de violar
la dona,
han d’aterrar
la meva casa;
Si per dir una veritat
m’han de tallar
la mà
amb què
escric,
la llengua
amb què
canto;
Si per dir una veritat
eliminen
el meu nom
de les pàgines
d’or
de la literatura basca;
mai,
de cap manera,
enlloc,
no callaré.
SI VOLS TENIR EL NOU “POLITONO” DE MODA
LALALÀ ( escola d’arts )
ENVIA LALALÀ
AL 8896523
I PODRÀS SER L’ENVEJA DE TOTS ELS TEUS
AMICS.
NO T’HO PENSIS MÉS!
EDITORIAL
FOTOGRAFIA SANTJORDIESCA
No sé si us heu fixat en el títol d’aquest full. Si us hi fixeu bé
sabreu per què està en l’estat tan lamentable en què es troba.
Com es diu? “El Full de Ruta 2” (“dos”, `perquè a parir del n. 100
vam tornar a començar de zero), que és igual que dir “El Full de
Ruta Dos”, que és el mateix que dir: “El Full Derrutados”, que és
el mateix que “El Full Derrotados”; és a dir: “El Full Derrotats”. I
així és com estem: Derrotats.
unes quantes fotos de la festa
I després d’aquesta introducció tan positiva i optimista, ja podem
parlar de coses normals: que s’acaba el curs, que ja no hi som a
temps, que no atrapem res, que estem estressats fins al
capdamunt, que quina angoixa, que com ens ho farem, que quin
desastre, que ja em voldria morir, que... En fi, coses normals,
coses de la vida quotidiana. Allò de anar fent.
I què més us hem de dir?. Felicitar a la gent que va posar esforç i
ganes i hores i malsdecap perquè la festa de Sant Jordi sortís i
sortís bé. A la gent que ho va pensar i muntar, a la gent que va
sortir a llegir, a tocar, a presentar, a cantar, a ballar a la gent que
va fer pastissos, que va portar llibres, que va estar-s’hi tota
l’estona... Als qui van muntar l’escenari i l’equip de so (Santi), als
tècnics (ehm ehm), etcètera, etcètera i etcètera. I, sobretot,
sobretot, sobretot, a la gent que es va quedar a desmuntar,
netejar i deixar-ho tot com estava abans de la festa.
El riu de llibres, aigua fresca i REGALADA, que va ser
un èxit absolut: 5000 llibres repartits que en comptes
d’anar a fer pasta de paper van anar a fer de llibres en
moltes cases. Un encert d’Eumo Editorial i de l’Escola
Però... Després de la festa ve la ressaca. I no ens podem deixar
endur per la mandra. Ja hem tingut dies per reposar i refer-nos
de Sant Jordi i del cap de setmana, i ara toca estudiar, estudiar i
estudiar. I quan acabeu d’estudiar, estudiar, estudiar i estudiar. I
així anar fent, again, again, again. Against the mandra. (Ja ho
deien els avis: Contra mandra, un bon bastó).
I ara que tot comença a acabar-se, és bo recordar allò que diu
que quan una cosa comença a acabar-se és que hi ha alguna
cosa que comença a començar. (Una mica complicat, però
s’entén, oi?). I allò que comença a començar, sisplau,
comencem-ho amb bon peu, i bona mà, i bona disposició, i bona
cara. I, sobretot, comencem-ho amb previsió. Que al final sempre
hem de córrer.
Els presentadors més (im)presentables.
Que consti que dins de la improvisació tot plegat va
quedar més que digne.
I per avui aquest editorial es considera acabat (és a dir: derrotat)
FdR2
CONVERSES
PATILLERES
Tinc gana eh tio?
Tinc dues pomes!
No, fotos!
Esto a mi me lo ha imprimido en casa perfectamente.
Esta jodido
No es normal.
AHORA!
Recibo algo a cambio? Me vas a pagar la comida?
Una tabla.
Heu trobat un pen blau i gris?
Però si jo el mòbil no el perdo mai.
Llàstima que el pen no es pugui trucar.
Uf n’idea, no no no..
Doncs anem allà, anem a l’aula!
Agafa el meu mòbil i truca!
Em sembla que sí, que potser vindrà.
Està fent unes coses molt xungues, eh? això.
Ai quin rotllo de tia!
Jo marxo expressament, per això m’han copiat la meva
conversa!
Ala...
No No No esperate esperate.
Ai, te l’endus. Que bé!
Que bé. Ens el treus de sobre!
Pobre de tu que el toquis!
Et vindré a controlar a casa!
Que el toqui, que el remeni!
Ya me lo cuenta.
Aquest no!
Aquest no!
Esto es abrir con.
Una festa sense música és mitja festa.
Gràcies a l’Anna i el seu grup que ens la van portar
Un primer pla de l’Anna. Concentració i festa.
(atenció a la rosa que llueix el màstil)
Si vas a decir algo me lo dices con mimos
Para que no me escriban.
Els hem de passar a buscar.
Vale, jo quan surti d’aquí et truco.
Adéu!
Adéu!
( ja ningú parla )
Silenci.
JM
Atacant els pastissos, galetes i magdalenes.
I la línia, què?
el Full
de RutaSANTJORDIANA
FOTOGRAFIA
POEMA MARNURER
Testimoni de l’actuació de QUASI PAS DE ZEBRA, que
poca gent va veure. Per sort hi havia el fotògraf a la vora.
FOTOGRAFIA SANTJORDIENCA
a M i N, editores
Escric aquesta cantúria
com aquell qui fa una carta
i en els dies de penúria
de cantar mai no s’afarta
i ara canta amb tanta fúria
que podries espantar-te
com se t’esvera la cúria
quan li dius que per calmar-te
les ardors de la luxúria
et dediques a fregar-te
amb una alegria espúria
allò que més fa abrivar-te.
Un cant enmig la foscúria,
un cant com una pancarta,
un cant d’aquí fins a Súria,
un cant que tot mal aparta;
una cançó epicúria
que la tristor ha de robar-te.
I sense pecar d’injúria,
que raó i sentit descarta,
ni cantar amb veu d’incúria,
que podria molestar-te
o fer empipar la vellúria
que amb ben poca cosa infarta,
la cançó, tota blancúria,
de joia vol emplenar-te,
igual que a Roger de Llúria
la seva victòria a Esparta
contra els soldats de centúria
que et mataven sols mirar-te.
De què va aquesta cantúria
que tant haurà d’alegrar-te?
La cançó explica múrria
l’alegria de trobar-te
anant a la vall de Núria
a buscar-hi pèls de marta.
Més fotos de la festa
L’intercanvi de llibres (observi’s la Rosa a primer terme)
Sempre hi ha qui treballa...
Josep M. Bover
Es comunica al personal que el llibre Poemes poemers, de J.
M. Bover, del qual hem anat copiant poemes a cada número
del Full de Ruta, se’ns està acabant. Ens queden poemes
només per dues setmanes. Per tant, demanem idees per
omplir aquest espai setmanalment quan haguem copiat tot el
llibre.
I la celebració (at the Albert house):
DICCIONARI PECULIAR
...i qui fa el pallasso.
-PECUNITARI
-ANCAS
-POBLEMA ( problema )
-COLXE ( colze )
-TORAXITAT
-
LDPF
EL RACÓ DE JOAN BROSSA
FRASES INTELECTUALS
I qui es posa enmig de l’actuació.
-Rima amb patatero ( JOAN FERRER )
-Ouverdosis cocaina man you! ( JAUMIRA )
-Bussiness ( ... )
-Eh! Que són smacks falsos! ( CINTA )
-BAH! Jo no em faré mai gran, sóc Peter Pan ( MIREIA
LLAMAS)
-És curt, com jo! ( JAUMIRA)
-Tu! Que m’he mort! (CINTA )
-Sóc el picapedra! ( JAUMIRA )
RECORDATORI:
Demà 1 de maig ( a part de ser el dia del treball), farà 72 anys
que el genial Pablo Picasso començà a pintar el “GERNIKA”
indignat com estava pel bombardeig a la ciutat basca que
havia tingut lloc 5 dies abans i on havien mort de més mil
persones.
“En el mural que estoy trabajando y que llamaré Gernika...
expreso mi execración de la casta que ha hundido Espanya
en un océano de dolor y muerte”. Pablo Picasso.
Aquí teniu dos webs molt interessants que podeu consultar
per saber coses sobre aquesta obra:
LDPF, molem
http://antiga.omnium.cat/media/9762.pdf
http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Guernica/autoav.htm
^^
ADREÇA DELS MODELS DE PROVES DE SELECTIVITAT
Aviat podreu trobar vídeos de Sant Jordi
a la pàgina de les festes de l’Escola:
http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/vies/pau/examens/index.html
.
http://www.youtube.com/user/escoladartdevic
GENT DE SEGON : NO FEU EL GAMARÚS !
De mica en mica n’hi anirem penjant.
Paciència