FdR210

[email protected]
SISÈ ANY
MAIG de 2011
Núm.
EL BUTLLETÍ INFORMATIU DE LA COORDINACIÓ DE BATXILLERAT DE L’EASD DE VIC
COMUNICACIONS GENERALS
Per als de segon:
Endavant, que el món és vostre!
(això és mentida, i tothom ho sap, però sempre queda bé i
dóna una mica d’ànims)
Per als de primer:
Divendres hi ha la sortida a Barcelona. Recordeu :
- Heu de portar-vos l’entrepà d’esmorzar
- Heu de portar el material (bloc de dibuix, etc.)
- La gent que vagi pujant al tren en altres estacions a partir de
Vic o abans de Vic, heu de comunicar-ho al tutor i/o a la Maria.
- Caldrà estar molt atents als temps. No podem arribar tard als
llocs. Això vol dir no encantar-se, ser àgils i estar a l’aguait.
-Procureu-vos telèfons de contacte per si hi ha extraviaments.
- Visiteu abans el web de l’exposició de la Fundació Miró
- Sigueu impermeables i omnívors. I golafres.
FdR
EDITORIAL
Això s’acosta a la Fi.
Hem buscat “la fi” al google i hi hem trobat un capítol del
Doctor Who sobre la fi del món, que es veu que és molt famós.
Però no volíem parlar de la fi del món (ni del Doctor Who),
tampoc no és això. El que s’acaba no és gaire res comparat
amb l’eternitat. Tot plegat, un curs. Però és molt important. Per
a tots ho és. I per això ens ho hem de prendre amb calma.
Precisament la calma és la mare de les coses ben fetes i de les
actuacions correctes. La calma és el que més necessitem ara.
Calma i confiança. I, també, el més necessari és haver fet les
feines quan tocava i portar les coses bé, i no pas els papers
molls.
Se’ns acaba el temps i l’únic que podem fer és distribuir-lo bé i
no perdre’ns per enlloc. Tenir un bon bagatge a la motxilla i
anar, amb passes segures i decidides cap a la consecució de
tot el que volem aconseguir. Calma, seguretat, aprofitar el
temps i els recursos, una bona planificació i feina ja feta.
FdR
210
MÉS LITERATURA
Als darrers descobriments que vam exposar en l’anterior
número del FdR, ara hem d’afegir-n’hi un altre.
El Gabinet d’Investigacions Literàries (GIL) ha descobert
alguns manuscrits medievals prou interessants. Uns
pergamins que estaven ocults a l’abadia de Santillana de las
heras, a la Ancha Castilla.
En aquests documents es pot observar amb claredat com la
poesia trobadoresca castellana no només tenia unes finalitats
fins ara no intuïdes ni estudiades, sinó que molt sovint les
il·lustracions (miniatures) no eren tan miniatures com
semblava que eren totes.
Hem pogut aconseguir la còpia d’un d’aquests manuscrits i us
el presentem, perquè jutgeu vosaltres mateixos.
Per si algú te dificultats amb la llengua antiga, o amb la
cal·ligrafia, medieval, transcrivim el text.
Diu: “La princesa Cunegunda / enamorà el trobador / perquè
tenia cura de les dents / amb la pasta Dentichlor”.
Com podeu veure, es tracta de l’estructura estròfica de
quarteta, amb dos versos lliures i rima consonant als versos
parells.
Aquesta forma, no massa usual a la poesia medieval, així com
el tema, tampoc consignat en cap altre text ni manuscrit, obren
unes noves perspectives en l’estudi de la poesia trobadoresca
medieval tardana.
Esperem que els savis i filòlegs sàpiguen trobar les
explicacions i les teories més adequades que il·luminin aquest
descobriment tan especial.
Francisc Ric i Martíiné de Riqué
CREACIÓ D’ARXIUS PDF
Cada cop és més freqüent la presentació de treballs per via
telemàtica.
Normalment els documents els realitzem amb els tractament
de textos més comuns (Microsoft Word, OpenOffice,...). El
problema és que aquests documents són fàcilment
manipulables. L’alternativa és enviar-los en format PDF .
La versió de Microsoft Office 2007 permet gravar com a PDF
un document escrit en processador de text,. Només cal, a
l’hora de guardar-lo, anar a les pestanyes de “guardar com...”
I seleccionar aqueta opció.
Així assegurem que ningú pot manipular el nostre document.
És clar que així no hi ha excuses que valguin a l’hora de
justificar la desaparició de pàgines, l’aparició d’errades...
Ara ja ho sabeu. Només falta que ho feu servir. A veure...
SELECCIÓ POÈTICA
ANTONI CLAPÉS (I)
La poesia d’Antoni Clapés (Sabadell, 1948) s’ha etiquetat de
“Poesia del Silenci” , un corrent que cerca la màxima contenció
i la màxima expressió amb el mínim possible d’elements.
No obstant, la poesia de Clapés està sempre a un pas de la
poesia ”pura” i de la poesia més especulativa i reflexiva. De
fet., els seus poemes sorgeixen sempre d’una profunda
reflexió o introspecció i en la seva aparent fragilitat i simplicitat
contenen fortes i profundes càrregues reflexives i emocionals.
La paraula, el llenguatge, la situació de la persona en el món,
el trajecte moral de l’individu... són alguns dels temes que
aquesta poesia tracta, o temes dels quals aquesta poesia surt.
Us preentem aquí alguns poemes del seu llibre In nuce,
publicat l’eny 2000 i escrit entre el 1997 i el 1999.
Elimines tot allò aparent: cerques l’essencial.
Voreges el límit.
No t’adones prou del goig de sentir-te vora els déus: saber que
no pots dir perquè habites l’inefable, saber que no pots fer
perquè no hi ha res a fer.
(Només aquesta feble veu que, per ara, tan sols pot ser dita i
escoltada en (el) silenci.)
*
Observa, medita abans de fer.
No pas sobre l’acció sinó sobre l’essència mateixa de
l’escriptura.
TESI DOCTORAL (I)
Una polla xica, pica, pallarica, camacurta i becarica, va tenir set
polls xics, pics, pallarics, camacurts i becarics; si la polla no
hagués estat xica, pica, pallarica, camacurta i becarica, no hauria
tingut els set polls xics, pics, pallarics, camacurts i becarics.
L'estiba que estova l'Esteve, ni és tova ni és teva, ni estava
estibada a l'estiba
Si un enrajolador de rajoles enrajola amb rajoles desenrajolades,
l'enrajolat es desenrajolarà aviat, per haver estat enrajolat i
desenrajolat tants cops que gairebé ni rajoles d'enrajolat
desenrajolat no semblaven
Un quinqué, ben enquinqueracolat, qui el desenquinqueracolarà?
El desenquinqueracolador que el desenquinqueracoli, bon
desenquinqueracolador serà.
Un carro carregat de rocs anava carretera amunt carretera avall
per les costes del Garraf
Duc pa sec al sac, m'assec on sóc i el suco en suc..
El qui roba una arrova de roba, no roba l'arrova que roba la roba.
Diu qui, diu jo, diu si, diu tu, diu qui, diu jo, diu no, diu Ah!
Quan m'ajupia codonys collia. Quan m'aixecava, codonys
agafada. De genollons, collia, collia. De genollons, collia, codonys.
La boteta de vi vi té. Té tap? Tap té. Té tap i tapó? Tap i tapó té.
Una ovella, serella, merella, llanuda, llanada cap i coronada tenia
sis corderets serells, merells, llanuts, llanats, cap i coronats. Si la
ovella no haguera sigut serella, merella, llanuda, llanada cap i
coronada, els seus corderets no haurien sigut serells, merells,
llanuts, llanats, cap i coronats.
En Piu que manobra fou, fent un pou va perdre un peu, el seu
amic Pau digué: Pol en Piu té un peu al pou.
En cap cap cap el que hi cap el que hi cap en el cap del cap.
Una tauleta ben entrilinquinquadradeta, mal entrilinquinquadradeta, ves a buscar a l'entrilinquinquadrador que té l'entrilinquinquadre millor. Si no hi ha l'entrilinquinquadrador, que la
entrilinquinquadradora te l'entrilinquinquadre a la seua manera.
Doctor Honoris Causa
Calla —palpa el silenci— per dir.
EL FILL DE PUTA
De la branca aprens la serenor.
Qui va guanyar el concurs de DKV?!
.
Fins que tu mateix ets (la) branca.
*
Ets aquell que pensa o ets aquell que camina?
Qui pensa el teu pensament?
Qui camina el teu camí?
*
Escrius (el poema), vius.
Tractes d’endevinar el teu rostre
reflectit en el brocal d’aquest pou sec.
Recolzes el cap en una pedra
molsosa, et refugies en l’hospitalitat
antiga del silenci. Calles.
Ja no et proposes res més.
*
T’has atançat a l’àmbit del silenci i t’has compromès a no
parlar-ne més:
la radicalitat d’una experiència límit.
Mai cap paraula no t’havia colpit així.
LA VITRO
Cornades d’un pi sense col IV
Gratinat com pa sec moll dins olla sorda sóc espàrrec
sentiment i nucli urbà que llefa’m sens espècies subterrani en
vers només unes querelles llobes. I acaba una marta de
menjar-se una Marta de pernil. Poc. Síi per depèn com sobre el
sens si homes connectar les raquetes dels fadrins tot moixos
intercanvi d’opinió eleccions pot ser que ser pot pot ser pot? Ho
sóc.
I diu que no que bé que doncs que depèn que estilogràfica que
no que torna que mai; un viatge prou intens el teu, tan sols sol i
un cafè que guardo des d’óssa que no fa mal.
Quatre cavalls liles trobats morts mentre saltaven branques
han marxat cap a l’horitzó. Només jo hi veig que sóc jo qui veu
dempeus unes pomes gluten qui torna al ponderació. Dir
erecció com direcció és paral·lel al fel que trona sobre la roca
molla de St. Bernat s’hi vivia.
Subtil el noi, entra, veu la noia i espinacs amb ceba que on qui
la què. Sens dubte prem i explota ella i ell i tu i jo i nosaltres i
vosaltres i jo de nou; com l’hora ; com l’etiqueta desenganxada;
com la closca del llimac que figura com la mes ermosa tan sols
per existir tan bé com ells. Els que pugen, sorra, tifus, sort,
Compri’l sec, sobretot.
Fruco
PROBLEMES D’IDENTITAT
...O D’IMATGE?
(Senyoreta C.R., passi al psiquiatre, o a l’assessor d’imatge)