Cigros

PRODUCTE − CIGRO
ALTRES NOMS
Castellà − Garbanzo
Francès − Pois chiche
Anglès − Chickpea
Alemany − Kichererbse
Italià − Cece
ORIGEN
Originaris d'Àsia occidental, localitzat en excavacions del Neolític de la zona, sembla que fou conreat als
jardins de Babilonia i que foren els fenicis els seus introductors a tota la conca mediterrània.
Conreat a la Mediterrània fa 5000 anys i, curiosament, a l'Índia només des de en fa 4000.
Els cartaginesos en varen fomentar molt el conreu fins al punt que els soldats que construïen l'actual
Cartagena, quan no tenien feina, havien de plantar cigrons. Aquesta sembla la raó de la coincidència entre
l'àrea del cigró i les zones ocupades per ells.
Els romans el consumien i el conservaven en àmfores, cuit amb cansalada, per l'exportació. També els
consumien, torrats, al circ o al teatre.
Tot i això, unes excavacions fetes a Tailàndia en una cova mostraren un tipus de cigró conreat i millorat del
segle VII abans de Crist.
Carlemany era un gran amant dels cigrons i havia ordenat que tots els seus jardins en tinguessin de plantats.
DESCRIPCIO I IDENTIFICACIO
Llavor seca del Cicer arietinum (per recordar el cap d'un boc) que es presenta en grups de 1 a 4 en el fruit, tot i
que el més freqüent és que n'hi hagin 2. Més gran que el pèsol i de color variable del groc més o menys clar al
negre.
PARTS
Amb dos cotil·lèdons entre els quals hi ha la plàntula i, el tot, embolcallat d'una pell (tegument) que es va
endurint amb el temps.
TIPUS
N'hi ha moltes varietats:
Blanc lletós − Gros. De color clar i amb molt de ferro i magnesi
1
Castellà − El corrent. De color més fosc
Andalús − El més gros de tots. Amb molt de ferro i calci
Extremeny − Petit i de color més fosc. Superfície llisa. Gust més pronunciat.
Els més corrents es poden presentar
Secs − A l'engròs o no i amb necessitat de remullar
Mig cuits − Envasats en pots de vidre
Cuits − A l'engròs o envasats en pots de vidre
Torrats − Salats o no i com a aperitiu
TEMPORALITAT
Varietat
Gen
Feb
Mar
Abr
Mai
Jun
Jul
Ago
Sep
Oct
Nov
Dec
COMPRA
Els cigrons grossos son millors perquè necessiten menys remull i cocció.
Els que venen en pot solen estar ja cuits o mig cuits, llestos per ser emprats. Segons la forma, els hem de posar
en un o altra moment.
També present en forma de cigrons escairats (trencats) i fins i tot de puré.
CONSERVACIÓ
Com tots els llegums, no ha de conservar−se més d'un any perquè la molla s'endureix i cada cop costa més de
coure.
PREPARACIO
Necessita clima d'estius secs i càlids, cosa que explicaria que no entrés a Europa.
Sembrat els mesos de febrer i març, es recull a partir del mes de maig.
Com tot el llegum sec, el cigró necessita preparació abans de fer el plat. Aquesta es pot fer de dues maneres:
Llarga − Posant en remull en aigua tova durant 10−12 h i fent després la cocció
durant 2 − 2,5 hores. Si ho fem a l'olla express, 20−25 minuts si estan
remullats i 35−40 si no ho estan.
Abreujada − Posant−lo en aigua freda sense salar i escalfar destapat fins que
bulli. Fer−lo bullir 5 minuts i després, tapant l'olla, deixar−lo refredar dintre de l'aigua. Seguidament, la
cocció com l'altra.
2
Si l'aigua és dura, hem de posar−hi una punta de bicarbonat que neutralitzi la duresa. A
més, els farà més digestius.
Cal salar al final de la cocció per evitar que es trenqui la pell i s'endureixi la molla.
Una mica d'oli o greix afegit a l'aigua de cocció els amoroseix.
Si els tenim en remull i congelem aigua i cigrons, quan els descongelem, podrem reduir el temps de cocció en
una hora ben bona.
RACIONS
Com acompanyament − 200 gr. cuites (50 g. crues)
Com entrant (amanida o sopa) − 100 gr. cuites (25 gr. crues)
DIETETICA
Quilocalories / 100 grams − 360 en sec / 160 en cuit
Varietat
Cuit
Cru
Aigua
60
10
Sucres
25
61
Fibra
4
6
Greixos
2,5
5
Proteïnes
9
18
Vitamines
B
B
Minerals
P Ca Fe
Es el llegum que té més greix i glúcids complexos (sadollants), cosa interessant. Llàstima que no tingui tots
els aminoàcids essencials.
El tenen per diürètic, estomacal i vermifug
FORMES DE COCCIÓ
Sempre amb remullat previ, es bullen o couen al vapor per, després, integrar−los en altres preparats.
USOS CULINARIS
Just bullits i amanits amb oli.
En sopes
Com a puré, que resulta fàcil de digerir i és ideal pels nens i persones grans.
Com a guarnició en estofats
Com a fruit sec, torrat i salat.
RECEPTES
Tro i llampec − Italià − Combinació de cigrons i pasta
Olla podrida − Espanya. Cocido que presenta la olla con tres vuelcos (sopa, llegum
3
i carn) consumits consecutivament.
Escudella barrejada − Català. Sopa amb combinació de pasta i llegum
Bacallà a la portuguesa − Combinats amb espinacs com a acompanyament del peix.
Hummus − Orient mitjà. Pasta de cigrons, all, llimona i oli de sèsam per untar
Meze − Entremès grec.
Cuscus − Guisat de carn i cigrons amb la sèmola (Combinació llegum − cereal)
Falafel − Orient mitjà. Mandonguilles per fregir
Daphna − Plat israelià fet amb carn de bou, cigrons i verdures
Arter med flarsk − Sopa de cigrons trencats tradicional del sopar dels dijous en record
del rei suec Eric XIV. Rei impopular que fou enverinat amb arsènic pel seu germà gràcies a aquest plat que li
agradava molt.
Farinaccio (= Farinata) − Italià. Mena de coca de la regió de Liguria feta de pasta de
cigró molt a la que es dona forma de pizza i es cou al forn
2
1
4