Centre de Recursos del Raval
El nostre treball consta d'una gran recerca en busca de tots aquells centres de recursos que existeixen al Raval
com són: CRP, EAP, LIC a més a més hem visitat el CREDAC que encara que no està dins del barri del
Raval, proporciona ajudes per a tota Barcelona.
A continuació hem adjuntat un mapa del barri per situar−lo:
El barri del Raval es troba situat a Ciutat Vella, a la vora del Mar Mediterrani i pels voltants té el barri de
Sants−Montjuïc, l'Eixample i Sant Martí.
Al sector del Raval hi habiten uns 105.722 habitants, quasi bé la majoria immigrants de diferents zones com
són el Marroc, Filipines, Pakistan, Índia, Unió Europea i República Dominicana.
Així doncs podem parlar de multiculturalitat que donarà treball als centres de recursos per a integrar aquestes
persones i donar−los ajuts.
Una mica d'història:
Abans del segle XVI, el barri del Raval era només un camp obert amb terres cultivades que proveïen
d'aliments la ciutat de Barcelona.
Si ens remuntem fins a la Barcelona Romana hi podem trobar camins veïnals que prefiguren la seva posterior
formació. El monestir de Sant Pau del Camp fou el primer nucli important del Raval.
Entre el segle XV i la desamortització de Mendizàbal l'any 1837, les frustrades expectatives de creixement del
barri van deixar dins les muralles gran quantitat de sòl edificable, situació que va provocar que el Raval anés
perdent progressivament la seva personalitat rural per convertir−se en terra de convents.
A començaments del segle XVIII, es produí un inici d'urbanització i les indústries començaren a intercalar−se
entre els horts, convents i cases gremials que fins aleshores havien caracteritzat el barri.
Entre el 1770 i el 1840, es dugué a terme la industrialització definitiva del barri, i aparegueren nous carrers
amb fàbriques són dos fenòmens íntimament relacionats. Aquesta interrelació va provocar que els treballadors
de les fàbriques es quedessin al Raval per viure a prop de la feina, fet que provocà que el Raval es convertís
en el barri més dens d'Europa.
A principis del segle XIX, les fàbriques van biure els seus moments més importants. Dues són les raons per
les quals les fàbriques escollien el Raval per instal·lar−s'hi:
−El Raval era l'única zona a l'interior de les muralles que permetia l'edificació de construccions grans.
−La inestabilitat política feia poc atractiu establir indústries en altres zones que a més eren lluny de la sortida
natural de Barcelona com a ciutat portuària.
El Raval, tradicional barri industrial de la Barcelona del segle XIX, va continuar tenint a començaments del
s.XX una composició social principalment obrera, i va ser el centre dels primers moviments obrers.
Durant els anys vuitanta del s.XX, l'Administració impulsà una decidida política de reformes i rehabilitació
d'habitatges, de creació d'equipaments i obertura d'espais per a la comunitat.
1
A l'actualitat el barri del Raval acull una gran part d'immigrants de diferents països.
Aquest barri té una gran multiculturalitat i convivència.
A continuació també oferim una explicació de l'educació a Catalunya, per endinsar−nos a continuació amb les
preguntes sobre els centres de recursos:
En la nostra història recent, molt diversos moviments socials han fet de l'educació un dels seus principals
centres d'atenció, amb nombroses experiències escolars i educatives nascudes a l'empara d'aquest interès.
L'escola ha estat molt sovint vista com una oportunitat per oferir a les noves generacions de ciutadans i
ciutadanes uns majors nivells de cultura i de benestar individual i col·lectiu. Així mateix, quan Catalunya ha
disposat d'institucions pròpies de govern l'educació ha experimentat avenços molt notables fruit de la
confluència de les polítiques educatives dels governs democràtics i de l'empenta i compromís de la societat
amb l'educació. D'altra banda, la institució escolar ha mantingut vives la llengua i tradicions del país, molt
especialment en moments de manca de llibertats democràtiques.
Fruit de tot això, avui Catalunya compta amb una molt rica experiència pedagògica i d'innovació educativa,
amb un ampli i molt divers teixit associatiu i amb un conjunt plural d'iniciatives educatives que es duen a
terme en nombrosos centres públics i de titularitat privada. Cal reconèixer, també, la contribució que fan els
centres privats concertats per garantir l'escolarització d'amplis sectors de població, així com l'esforç que
realitzen els centres educatius, especialment de la xarxa pública, per acollir en condicions de qualitat la
diversitat de l'alumnat i el fort allau immigratori que s'ha registrat els darrers anys.
En els darrers anys, les societats desenvolupades estan vivint un procés de profunds canvis que afecten tots els
àmbits de la societat i les formes de vida i de treball de les persones. La irrupció de la societat de la
informació i la comunicació està canviant radicalment els fonaments de la vida econòmica i, alhora, obre un
nou escenari en les relacions socials i humanes. No sols vivim una època de canvis, sinó que enfrontem el
gran repte d'un canvi d'època en què apareixen amb força noves fonts de desigualtat i de fractura social. Una
època que requereix dotar els ciutadans i ciutadanes d'uns sòlids fonaments educatius i formatius que els
permetin fer front als nous reptes que tenim plantejats i poder afrontar amb èxit l'aprenentatge al llarg de la
vida. Es tracta d'avançar cap a una major cohesió social de manera que el nostre sistema educatiu pugui oferir
oportunitats d'aprenentatge i formació adaptades a grups de destinataris en les diverses etapes de les seves
vides: joves, adults, aturats o ocupats amb risc de veure disminuïdes les seves qualificacions per un procés de
canvi molt ràpid.
En aquestes circumstàncies, augmenta el valor que la societat atorga a l'educació i que la situa com un dret
bàsic de caràcter universal. Es considera així l'educació com un bé públic que cal assegurar a tothom en
condicions d'igualtat, d'equitat i justícia social. Així doncs, l'educació és vista per la societat catalana com una
eina fonamental per a la construcció d'una societat plenament democràtica, socialment cohesionada i
econòmicament pròspera. S'espera que el sistema educatiu català pugui donar una resposta satisfactòria a tres
requeriments bàsics:
− La cohesió social i la igualtat d'oportunitats
− L'educació ètica i ciutadana; i
− La transmissió de cultura, coneixements científics, d'eines de treball i capacitats que permetin a les persones
esdevenir autònomes mitjançant el treball i incorporar−se de ple dret a la societat.
Si bé l'escola ha perdut el monopoli quan a la transmissió de sabers, la institució escolar ocupa un espai
central i privilegiat des del punt de vista de la formació integral de les noves generacions.
És ben sabut que en els darrers anys s'ha fet un esforç notable per universalitzar l'educació i garantir uns
nivells de serveis bàsics en aquest àmbit. Per altra banda, s'ha mantingut una línia de concerts i convenis amb
els titulars dels centres educatius privats que cobreixen una part significativa de les necessitats d'escolarització
i, juntament amb els centres de titularitat pública, han contribuït a mantenir estàndards de qualitat acceptables.
2
Malgrat això, els centres educatius s'han trobat mancats d'un model general propi que ha fet que els esforços
realitzats hagin estat insuficients.
Els elements que caracteritzen el nostre sistema educatiu necessiten d'una profunda reforma estructural que
permeti assumir un paper de lideratge actiu per donar resposta a les demandes de la societat actual.
Com han posat de relleu diversos estudis −entre d'altres, els realitzats pel Consell Superior de l'Avaluació, per
la Inspecció d'educació o per organismes internacionals com l'OCDE i altres entitats−, els índex de fracàs
escolar continuen essent massa elevats i encara som lluny dels estàndards europeus pel que fa a
l'escolarització en educació secundària post−obligatòria i a nivells d'excel·lència del sistema.
Paral·lelament i com a conseqüència dels continus i accelerats canvis que viuen les societats com la catalana,
han aparegut noves fonts de desigualtats i s'han incrementat els riscos d'exclusió entre determinats sectors
socials. Així mateix, l'arribada en un curt període de temps d'alumnat procedent de la immigració ha desbordat
la capacitat del sistema educatiu per entomar aquest nou repte en condicions d'equitat i d'igualtat
d'oportunitats. Així, doncs, diversos indicadors mostren l'existència de diferents elements que poden posar en
perill la cohesió social i provocar una creixent dualització del sistema educatiu.
A més, cal constatar que la manca de marcs de participació i col·laboració efectiva dilueixen el compromís
necessari entre els diferents agents que intervenen en l'educació com poden ser ajuntaments i famílies.
Tot això requereix endegar polítiques orientades a millorar la qualitat i l'eficàcia del nostre sistema educatiu, a
facilitar l'accés de tothom a l'educació i a la formació permanent, a millorar el reconeixement i els estímuls
professionals del professorat, tot i avançant vers una escola inclusiva i obrint l'educació i la formació a un
món més ampli.
Per abordar cabalment els aspectes descrits cal donar solució a les següents qüestions:
− Resoldre les disfuncions que pot generar la doble xarxa d'oferta educativa.
− Promoure noves formes d'organització dels centres docents públics.
− Incorporar elements d'estímul a la carrera professional dels docents.
− Identificar i posar en pràctica les línies de cooperació amb les famílies.
− Identificar i posar en pràctica les línies de cooperació i coresponsabilitat amb els ajuntaments.
Assolir aquests objectius requereix, en primer lloc, del compromís del Govern per aportar al conjunt del
sistema educatiu els recursos materials i de professorat necessaris. Es requereix també del compromís i
concurs de les famílies, del professorat i de la resta de professionals de l'educació, així com de l'alumnat
mateix i dels propis centres educatius, ja siguin públics com d'iniciativa privada. Cal, també, un compromís de
coresponsabilitat dels ajuntaments i de les comarques amb l'educació. I, finalment, és exigible el compromís
del conjunt de la societat, amb una implicació positiva dels mitjans de comunicació. No només l'escola ha
d'afrontar els reptes que té plantejats la Catalunya del segle XXI sinó que necessita del suport i de la
col·laboració del conjunt d'agents socials i institucionals per assolir allò que la societat li demana.
Amb aquesta voluntat de compromís social, el Govern de la Generalitat de Catalunya, organitzacions sindicals
i empresarials varen signar, el passat mes de febrer, l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat
de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. En aquest acord es feia una diagnosi per millorar la
competitivitat de la nostra economia i un clar reconeixement de la importància de l'educació amb un seguit de
mesures adreçades a millorar el sistema educatiu català com ara la reducció del fracàs escolar, l'obertura dels
centres públics a activitats complementàries, el foment de l'anglès i les TIC en els centres educatius o la
millora dels índex d'escolarització post obligatòria, entre d'altres.
És evident, a més, que el nostre sistema educatiu reclama comptar amb l'estabilitat i la seguretat necessàries
per assolir els seus objectius. Aquesta és una demanda llargament expressada per la comunitat educativa
davant una percepció de canvis continus i de manca d'horitzons clars i compartits que no ha ajudat en el
3
treball que fan els centres. Afrontar amb garanties d'èxit la reducció del fracàs escolar i la millora del
rendiment de l'alumnat, en un marc d'equitat i d'igualtat d'oportunitats, necessiten d'un esforç sostingut, d'un
finançament suficient que ens equipari al nostre entorn europeu i d'un marc normatiu estable que empari i
potenciï l'acció educativa dels centres i del professorat. En coherència amb aquests objectius, el Departament
d'Educació ha de vetllar perquè l'impuls de qualitat que es pretén donar a tots els centres finançats amb fons
públics tingui també un impacte especialment significatiu en els centres de la seva titularitat.
Els canvis en matèria educativa sempre donen el seus fruits més a mitjà i llarg termini que no pas de manera
immediata. Ara bé, perquè aquests canvis fructifiquin i no perdin força han de comptar amb el consens i el
compromís de la societat, de la comunitat educativa i, de manera molt especial, del professorat que és qui ha
de posar−los en pràctica en els centres educatius.
Cal remarcar que el treball i la professionalitat del professorat han fet possible els grans canvis pedagògics i
una millora significativa de l'educació. L'existència d'un professorat compromès amb l'educació i amb el
desenvolupament humà i social del país ha estat un element que singularitza, des de fa temps, l'educació
catalana.
L'impuls i la recerca de la qualitat educativa han d'acompanyar−se, també, amb instruments precisos
d'avaluació del sistema educatiu. L'avaluació en el seu conjunt ha de permetre un millor coneixement del
servei públic de l'educació, ha d'orientar la presa de decisions per a la seva millora i permetre la rendició de
comptes. Els diferents estudis i recerques d'avaluació han de permetre obtenir dades de context, de recursos,
de processos i de resultats de manera que puguin fornir informació per a un sistema d'indicadors d'educació
que possibiliti conèixer el conjunt de dades més significatives del sistema, la seva interrelació i la seva
evolució al llarg del temps, així com també la comparació amb altres sistemes educatius del nostre entorn.
Com succeeix amb totes aquelles altres grans qüestions que afecten la vida dels ciutadans i ciutadanes, cal
entendre l'educació com quelcom estratègic, com un assumpte de país que exigeix el màxim consens social i
polític a fi de disposar del marc d'estabilitat que li és necessari per al seu desenvolupament.
En un context general de canvis legislatius de gran transcendència per al futur del nostre país, el present pacte
vol fer explícits el conjunt de compromisos que adquireixen el Govern i els agents socials per impulsar un
canvi rellevant del nostre sistema educatiu, així com fornir d'uns sòlids fonaments la futura llei catalana
d'educació de manera que sigui possible oferir a la ciutadania un marc estable que doni coherència al conjunt
del sistema educatiu. Es té la convicció que aquests objectius sols es poden aconseguir per mitjà d'un
instrument de fort valor polític i de definició de voluntat col·lectiva, en el qual el valor principal sigui el
compromís de les entitats, institucions, agents i actors del món educatiu, així com de les diverses
administracions públiques.
El Govern i els agents socials signants coincideixen a assenyalar que el desplegament de la nova llei catalana
d'educació haurà de basar−se, entre altres, en els aspectes següents que són cabdals per a l'assoliment dels
seus objectius:
a) El desplegament d'un projecte educatiu de Catalunya que expliciti les grans línies estratègiques de
l'educació per al país, afavorint la concreció successiva de projectes educatius territorials i de projectes
educatius de centre, fidels tant a les línies estratègiques dels projectes educatius que els emmarquen com a les
necessitats i característiques dels respectius territoris i comunitats educatives.
b) La implementació de la cultura de l'avaluació en el conjunt del sistema educatiu que permeti un millor
coneixement del seu funcionament i dels resultats. Aquesta cultura s'ha de veure afavorida per un pla global i
coherent d'actuacions avaluatives a diferents àmbits.
c) El desenvolupament de l'exercici democràtic i responsable de l'autonomia de centre.
4
d) Una planificació de les necessitats educatives territorialment equilibrada i que emmarqui en el servei públic
educatiu la totalitat de centres sostinguts amb fons públics, de manera que aquest es presti en un marc que
garanteixi la integració de tot l'alumnat, la igualtat d'oportunitats i la llibertat d'ensenyament, que inclou el
respecte al dret que assisteix als pares i mares a que els seus fills i filles rebin l'educació que vagi d'acord amb
llurs conviccions, adquirint així les connotacions pròpies d'un servei d'utilitat pública.
e) El reconeixement social de la funció docent del professorat.
f) El reconeixement del paper fonamental de les famílies en el procés educatiu i potenciar la seva participació
en la vida escolar.
g) L'acostament de les decisions al territori i als ciutadans i ciutadanes, impulsant la descentralització i la
coresponsabilització dels ajuntaments, d'acord amb els principis de subsidiaritat i autonomia municipal.
h) El respecte als drets i deures que es deriven de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i la legislació vigent.
Els currículums no formen part del contingut d'aquest Pacte, tot i que una reflexió crítica sobre l'educació no
pot donar−se per acabada sense fer−hi referència. Per això, el Govern i els agents socials consideren necessari
obrir el diàleg i la participació a l'entorn dels nous plantejaments curriculars.
El present document està estructurat segons els cinc àmbits d'acord previstos en l'Acord per un govern
catalanista i d'esquerres a la Generalitat de Catalunya i en el document inicial dels grups d'experts Idees per al
debat del Pacte Nacional per a l'Educació, amb el següent ordre:
− Acords relatius a les famílies, perquè són els primers responsables de l'educació dels infants i joves.
− Acords relatius a les escoles finançades amb fons públics perquè col·laborin a bastir un veritable servei
públic d'educació.
− Acords relatius als ajuntaments perquè per la seva naturalesa territorial aporten un valor de proximitat al
sistema educatiu.
− Acords relatius al professorat perquè és l'element fonamental per obtenir un sistema educatiu de qualitat.
− Acords relatius a la gestió autònoma i eficaç dels centres educatius públics perquè aporta un valor
incalculable a la qualitat del sistema educatiu.
S'ha considerat oportú incloure un apartat de caràcter general amb tres qüestions bàsiques per al
desenvolupament del Pacte Nacional per a l'Educació, com són el compromís per incrementar
progressivament la despesa pública en educació, l'elaboració pel Govern d'un projecte de llei catalana
d'educació i la constitució d'una comissió de seguiment.
Finalment, s'inclou com annex la Memòria Econòmica per al període 2006−2009 que fixa el compromís de
finançament que assumeix el Govern de la Generalitat de Catalunya amb relació a les mesures acordades per
les parts signants del Pacte Nacional per a l'Educació i que requereixen d'una assignació pressupostària.
Resolució de preguntes:
1.Definició de cada servei educatiu: CREDA (Escola Tres Pins), EAP, CRP i LIC:
*CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius.
Els Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA) són serveis educatius del Departament
d'Educació que col·laboren amb els centres educatius per tal que la tasca del professorat s'adeqüi a les
necessitats educatives de l'alumnat amb deficiències auditives greus i permanents o amb greus trastorns del
llenguatge. . Donen suport als professionals dels centres educatius per contribuir a adequar la seva tasca
5
docent a les necessitats educatives especials de l'alumnat d'aquestes característiques i elaboren materials
educatius adaptats.
Els CREDA són equips formats per logopedes, psicopedagogs i audioprotetistes, que desenvolupen les seves
actuacions en estreta relació amb els professionals dels centres i els serveis educatius del sector, molt
especialment amb els Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP).
L'atenció logopèdica directa als alumnes es realitza en els centres docents on són escolaritzats.
Els CREDA estan integrats per 278 professionals, 257 dels quals són logopedes itinerants, amb titulació o
diploma d'especialista en audició i llenguatge, 12 són psicopedagogs i 9 són audioprotesistes.
Escola Tres Pins:
Situada al C/Tres Pins nº 28 08004 Barcelona / telf. 93.423.93.61.
El CEIP M 3 PINS és una escola pública municipal on s'imparteixen les etapes d'educació infantil i d'educació
primària, és a dir, dels 3 fins als 12 anys.
Un dels aspectes que singularitzen l'escola és el treballar amb alumnes sords. Hi ha un grup d'alumnes sords
que comparteixen l'aula amb els demés nens i nenes.
Són atesos per personal especialitzat, la seva logopeda, que actua com a tutora i coordina el seu treball amb el
mestre tutor de la classe.
Els alumnes sords de l'escola es comuniquen entre ells, amb el professorat i amb els seus companys amb la
llengua de signes Catalana i la llengua Oral.
Una altra característica particular és l'horari; és divideix en dos mòduls: de 9 a 14h i de 14 a 17h. De 14 a
15.20h és el temps dedicat a dinar i jugar.
*EAP (Equip d'Assessorament Psicològic):
Els Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) són un servei de suport i assessorament
psicopedagògic i social als centres educatius i a la comunitat educativa, i és responsabilitza d'acollir i
formalitzar les demandes i, conjuntament amb la inspecció educativa del Departament d'Educació de la
Generalitat de Catalunya, i el propi Centre, avaluar−ne la idoneïtat, sempre en funció a les possibilitats
educatives del noi/a.
Els EAP han desenvolupat les seves actuacions en els centres educatius amb estreta col·laboració amb els
altres serveis i professionals del sector.
*ELIC (Equip de Llengua Interculturalitat i Cohesió Social):
L'actual context de la societat catalana, en què es produeix una progressiva incorporació al nostre sistema
educatiu d'alumnat procedent de la immigració, fa que sigui necessària una acció específica davant de la
població escolar procedent de la immigració i davant l'aparició de noves formes d'exclusió social.
Per assolir aquests objectius i per ajudar a trobar solucions adequades als problemes plantejats per les noves i
canviants situacions en què es troba immersa la comunitat escolar de Catalunya, els equips de suport i
assessorament en Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social, s'encarregaran de desenvolupar funcions de
col·laboració, assessorament i suport escolar en relació amb aspectes lingüístics, interculturals i de cohesió
6
social, d'una manera sistemàtica i coordinada amb els territoris.
Des de aquesta perspectiva, els equips de llengua, interculturalitat i cohesió social tenen com a objectiu
fonamental:
Ajudar el professorat a adaptar−se a la nova realitat i donar−li recursos perquè pugui atendre l'alumnat de
manera integradora, inclusiva i personalitzada d'acord amb les seves necessitats emocionals, lingüístiques,
socials i culturals.
*CRP (Centre de Recursos Pedagògics):
Són centres (generalment creats i suportats per l'Administració Educativa) on es creen, recopilen i analitzen
materials didàctics i recursos educatius en general, i es posen a la disposició dels professors i els centres
docents, proporcionant−los a més suport a la labor pedagògica i formació.
Constitueixen doncs serveis educatius polivalents que donen suport a les activitats pedagògiques dels centres
d'una determinada zona geogràfica, i especialment al treball pedagògic del professorat, actuant com nuclis de
dinamització pedagògica i investigació de noves metodologies didàctiques.
Poden considerar−se sota dues perspectives bàsiques:
• Perspectiva tècnic − instrumental: centre de recursos = mediateca, centre de catalogació, producció,
consulta i préstec de recursos educatius...
• Perspectiva didàctic − curricular: centre de recursos = punt de trobada per a l'intercanvi
d'experiències, espai d'ensenyament i aprenentatge.
2.Funcions de cada recurs:
*Funcions del CREDA:
Els centres de recursos educatius per a deficients auditius tenen l'objectiu de proporcionar suport a l'activitat
dels professionals de l'ensenyament a fi de contribuir a adequar la seva tasca a les necessitats educatives
especials dels alumnes amb disminucions auditives greus i permanents i dels alumnes amb trastorns del
llenguatge.
Pel que fa a l'atenció directa de l'alumnat:
• Identificació i avaluació de les necessitats educatives de l'alumnat amb deficiències auditives o amb
trastorns del llenguatge, en col·laboració amb els Equips d'Assessorament i Orientació
Psicopedagògica (EAP).
• Valoració psicolingüística d'aquest alumnat.
• Valoració audiològica i seguiment audioprotètic.
• Assessorament al professorat dels centres docents sobre adaptacions curriculars, estratègies
metodològiques i ajuts tècnics.
• Atenció logopèdica a l'alumnat amb deficiències auditives o amb trastorns del llenguatge quan sigui
necessària.
• Orientació a les famílies d'aquests alumnes.
Pel que fa a l'elaboració de recursos:
• Elaboració de materials educatius adaptats a les necessitats educatives de l'alumnat amb deficiències
7
auditives o amb trastorns del llenguatge.
• Catalogació de recursos educatius específics.
• Oferta d'aquests materials i recursos als centres docents i les famílies.
Serveis que ofereix:
• Avaluació psicolingüística.
• Atenció logopèdica.
• Elaboració de materials didàctics, recursos específics i oferta als centres docents.
• Assessorament als mestres i professors.
• Orientació a les famílies.
Un aspecte molt important són les modalitats comunicatives i d'escolarització per a l'alumnat sord.
• Modalitat comunicativa oral en centres ordinaris.
• Modalitat comunicativa oral en centres específics per a alumnat sord.
• Modalitat comunicativa bilingüe (llengua oral i llengua de signes) en centre ordinari.
• Modalitat comunicativa bilingüe (llengua oral i llengua de signes) en centre específic per a alumnat
sord.
*Funcions de l'EAP:
Les seves funcions són:
• Identificació i avaluació de les necessitats educatives especials de l'alumnat, conjuntament amb el
professorat i d'altres serveis específics, per tal de trobar la resposta educativa més adequada en cada
cas.
• Elaboració i seguiment de les diferents adaptacions curriculars que puguin necessitar els alumnes,
conjuntament amb el professorat i d'altres serveis específics.
• Assessorament als mestres i professors sobre els projectes curriculars dels centres educatius,
concretament en aspectes psicopedagògics i que millorin l'atenció a la diversitat de necessitats dels
alumnes.
• Assessorament a l'alumnat, les famílies i el professorat sobre aspectes relacionats amb l'orientació
personal, educativa i professional.
• Col·laboració amb els serveis socials per tal d'oferir atenció als alumnes i les famílies que ho
necessitin.
Respecte als models d'intervenció, es plantegen dos tipus d'assessorament que es poden oferir: el centrat
exclusivament en els infants, poc contextualitzat en l'escola, assistencial i per resoldre problemes; i el centrat
en els centres i el sector, donant suport als equips directius i als equips docents, millorant l'escola quant a la
seva capacitat d'atendre la diversitat de l'alumnat, promovent canvis als centres, ajudant a la relació i la
coordinació entre els centres i els serveis del sector, participant en grups de sector com ara la Comissió
Interdepartamental, el Pla de Formació de Zona o la Comissió Tècnica d'Immigració.
Una de les funcions principals de l'EAP és l'avaluació de les necessitats educatives dels alumnes amb
disminucions o amb retards d'aprenentatge per tal d'identificar la conveniència de dur a terme actuacions
específiques. D'acord amb la normativa vigent, l'EAP és responsable del seguiment de l'alumnat amb
necessitats educatives especials, de manera que col·labora amb el centre però no hi intervé directament.
Respecte a la integració d'alumnes amb necessitats educatives especials als centres ordinaris, es plantegen
diverses consideracions:
8
• El desviament d'aquests alumnes cap a l'escola ordinària per part dels EAP, i per voluntat dels pares,
comporta de vegades problemes amb posterioritat.
• Cal més sensibilització de la resta d'alumnes cap a l'alumne/a integrat/da.
• La realitat és que hi ha alumnes que no es poden integrar en un centre ordinari i, per tant, cal
escolaritzar−los en un centre d'EE.
• El problema de la integració s'ha agreujat amb el pas de la Primària a la Secundària.
• El problema encara s'accentua més pel gran nombre d'alumnes amb necessitats educatives especials
que hi ha als centres de secundària.
• Gràcies a la intervenció de l'EAP, alguns alumnes d'Educació Especial s'han pogut integrar a
Secundària, però cada cas és diferent i no s'ha de generalitzar.
Finalment, les qüestions generals que es consideren positives quan l'EAP actua com a servei extern són les
següents:
• Visió externa de la situació: El professional de l'EAP, com que no està vinculat directament amb el
centre, té una visió externa de la situació i una perspectiva més àmplia.
• Filtre de serveis: És de gran ajuda a l'hora de coordinar−se o tenir contacte amb altres serveis externs
al centre, com ara serveis socials dels ajuntaments, departaments de la Generalitat (Justícia, Benestar
Social, Sanitat, etc.).
• Elaboració del cens d'alumnes amb necessitats educatives especials: L'EAP s'encarrega d'elaborar
amb criteris objectius el cens dels alumnes amb necessitats educatives especials dels centres.
• Transició de la Primària a la Secundària i pla d'acolliment: L'EAP participa en les actuacions
adreçades a facilitar la transició de l'alumnat amb necessitats educatives especials a l'etapa d'Educació
Secundària Obligatòria, de manera que té possibilitats d'avaluar i comparar resultats entre centres, i es
relaciona amb un nombre elevat de professors/es.
• Participació en l'Equip d'Atenció a la Diversitat: La presència de l'EAP pot enriquir−ne el
funcionament. Així mateix, la seva participació en els equips directius podria aportar una visió molt
útil de l'alumnat amb necessitats educatives especials i pot exercir un paper destacat en
l'assessorament a l'equip directiu i al professorat.
*Funcions de l'ELIC:
Oferir al nen un ambient propici per al despertament de la seva actitud i formació investigatives, creativitat i
el desenvolupament de les seves aptituds en els diversos camps de la Ciència, de l'Educació, de la Filosofia,
de l'Art i de la Cultura.
Aprofitar el temps lliure del nen i del seu potencial intel·lectual per a ser format per a l'observació, la reflexió,
la crítica en la investigació i l'amor a la veritat, que és la formació postulada pel doctor Serge Raynaud de la
Ferrière.
Fomentar el desenvolupament de la potencialitat dels nens excepcionalment dotats, envoltant−los d'un adequat
i propici ambient per al desenvolupament de les seves facultats, que generalment es desatenen i es posterguen,
donant lloc que es desviïn desviar−se amb extralimito de la seva conducta o de la seva eficiència.
9
Ampliar la visió dels nens en la unió de les ciències, la ciència entesa en el sentit il·limitat del Saber, pròpia
d'una nova era, donada la seva capacitat d'absorció d'estructures complexes, com ho demostra el seu natural
aprenentatge a la seva edat d'un o més idiomes.
Estudiar, difondre i preservar en els nens la identitat cultural, moral i espiritual d'una civilització més sàvia,
en benefici de la infantesa i dels seus pares o tutors.
Intensificar la mútua comunicació dels béns de la cultura entre els nens.
Fomentar en el nen una inclinació favorable al treball en equip.
Buscar actituds positives en el nen enfront d'un mitjà cada vegada més exigent i de vegades hostil, estimulant
la seva capacitat de resposta positiva i un gaudi a força de recreacions més constructives, intel·ligents i
pacífiques de la vida, fent−los participar en tant que sigui possible en activitats constructives i positives dels
adults, compartint experiències i àdhuc preses de decisions de bona qualitat.
El propòsit fonamental és: Brindar al nen l'oportunitat perquè desenvolupi una visió més objectiva i integral
de les coses que ho envolten, així com desenvolupar la seva sensibilitat social espiritual i brindar−li un
ensinistrament pràctic mitjançant l'aplicació dels coneixements adquirits en l'escola, prenent en compte per a
això, les modernes normes i tècniques psico − pedagògiques per a complir amb una labor formativa
tecno−científica, complementària a l'escolar.
L'ELIC compta amb els principis psicopedagògics següents:
PRINCIPI DE LA FORMACION−APRENENTATGE: "L'important no és solament ensenyar una mica a un
nen; és formar el seu esperit per a l'observació i la reflexió, la crítica en la investigació i l'amor a la veritat".
PRINCIPI DE FORMAR QUALITATIVA I QUANTITATIVAMENT AL NEN: Transformar en el nen una
actitud més activa i participativa, arribada a infal·liblement quan ell "aprèn a aprendre alguna cosa", perquè
projecti la seva transcendència cap a la comprensió i la pau internacional, per a això se li incentiva i motiva en
el desenvolupament d'un bon estat d'ànim i una disposició dinàmica que li permeti, al seu torn, major
creixement i expansió de la seva pròpies facultats internes com la creativitat, la intuïció i el raonament lògic
mitjançant la pràctica de l'observació, l'experimentació, la reflexió i l'amor a la veritat.
PRINCIPI ECUMÉNICO: La Fundació ELIC manté un caràcter ecumènic i de fraternitat universal en els
seus programes i activitats i col·labora en la integració dels més alts valors espirituals amb institucions
dedicades a la formació i protecció del nen en els seus drets humans, socials, sense importar la seva
denominació.
PRINCIPI DE APOLITICIDAD: La Fundació ELIC no s'identifica amb cap partit polític en particular,
mantenint el seu caràcter apartidari, en totes les seves activitats. Això no impedeix, naturalment, que la
Fundació col·labori i participi amb les institucions públiques i organismes estatals referent als seus objectius
educatius i de bé humà.
PRINCIPI DELS DRETS DEL NEN: La Fundació ELIC comparteix plenament els idearis de l'ONU
(Nacions Unides), la UNESCO, la UNICEF, la CREU VERMELLA i altres institucions més que advoquen
pels Drets del Nen.
PRINCIPI DEL DRET DEL NEN TALENTOSO: Tot Nen amb talent natural destacat té dret a ser atès
educativament amb mètodes i Formació−Aprenentatge, que li permetin el major desenvolupament
corresponent a les seves actituds i destreses.
10
*Funcions del CRP:
Els CRP exerceixen, bàsicament, tres funcions:
• Oferta de recursos, d'infrastructura i de serveis als centres docents i al professorat, per tal que disposin
de material específic de les diverses àrees curriculars, de mitjans propis de la tecnologia educativa i de
publicacions especialitzades, amb assessorament o instruccions d'utilització.
• Catalogació de recursos educatius atenent−hi el medi local i comarcal, i elaboració de pautes i
informacions complementàries per facilitar−ne l'ús per part del professorat.
Coordinació i organització de l'execució i el seguiment de les activitats de formació permanent i col·laboració
en la detecció de les necessitats de formació, i en l'elaboració de propostes per satisfer−les
El paper que exerceixen els CRP en l'assessorament pedagògic als centres i als docents sobre nous recursos
que poden aplicar en la seva feina és positiu, ara bé: per poder continuar fent−ho s'haurien d'adequar els
catàlegs als nous llenguatges de les tecnologies de la informació i la comunicació, dissenyar pàgines web
potents que continguin la informació pròpia i que permetin establir una connexió entre els diferents CRP i
altres serveis o institucions, promoure als centres educatius catàlegs electrònics, potenciar en els docents
l'hàbit de la recerca documental en la xarxa o en CD i insistir en el caràcter pedagògic i didàctic que aquestes
eines han de tenir. A més, la tecnologia ha de permetre que no s'hagin de fer desplaçaments continuats,
especialment en les àrees rurals, on aquests són més difícils. Tanmateix, cal reconèixer que els CRP potser no
han sabut o no han pogut adaptar−se a tots els canvis que s'han produït en el món educatiu, alhora que es
constata que en molts centres encara no està generalitzat l'ús d'Internet ni dels recursos informàtics i, a alguns
mestres, els costa molt adaptar−se als grans canvis que s'estan esdevenint.
La formació permanent del professorat continua sent fonamental per a la investigació, la innovació i la
renovació pedagògiques. La col·laboració dels CRP en la detecció de necessitats de formació i en l'elaboració
de propostes es concreta bàsicament, a la pràctica, en la gestió dels plans de formació de zona i el seguiment
de les activitats; fora d'aquest marc, la seva participació és molt diluïda i arbitrària. I els CRP hi tenen un
paper important a fer arran del coneixement que tenen dels centres, del professorat i de l'entorn. En
conseqüència, no només han d'actuar en qualitat de gestors dels plans de formació de zona, com fan
actualment. Cal reflexionar, també, sobre la captació de formadors, les relacions amb els ICE, les hores
dedicades a la formació, etc. A més, en la formació permanent del professorat s'hi han d'endegar noves
modalitats i actuar més enllà de la funció estrictament gestora.
Els CRP no han de ser només centres de documentació, sinó que hi ha de prevaler el seu vessant pedagògic i
de dinamització. Els CRP han de potenciar el contacte humà i apropar−se als centres. Concretament, es
remarca la importància que s'acostin als departaments de les diferents àrees dels instituts. També es valoren
positivament les reunions dels CRP amb els directors i directores de la zona. La informatització no pot
substituir, de cap manera, el contacte personal.
La necessitat de formació dels CRP és inqüestionable, ja que no es pot dinamitzar allò que no es coneix prou
bé. S'ha de plantejar, també, la intervenció dels CRP en els centres educatius per rendibilitzar els recursos
tecnològics de què disposen mitjançant tasques específiques que facilitin l'aprofitament, la dinamització, la
promoció i la formació en l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Els CRP han de mantenir la capacitat d'escoltar, dinamitzar i potenciar el contacte entre el professorat dels
centres, el qual és fonamental pel servei i el temps especialitzat que poden oferir en la recerca d'informació,
materials, adreces, etc. En aquests moments, s'han d'aprofitar les línies digitals entre centres i CRP per posar a
l'abast dels docents la documentació i els recursos, amb l'estalvi consegüent de desplaçaments, temps i feina.
3.Inventari d'ajudes i suports que ofereix cada servei segons l'etapa educativa: Infantil, Primària,
11
Ensenyament mitjà.
AJUTS DE MENJADOR
Criteris per a l'atorgament dels ajuts
Es tenen en compte aquests criteris:
a) La renda familiar disponible, referida a la declaració de l'exercici de 2003.
b) El nombre de membres de la unitat familiar.
c) Que els membres de la unitat familiar estiguin afectats per disminucions
psíquiques o físiques.
Import econòmic i forma de pagament
L'import pot arribar fins a 2,30 €/dia per a l'alumnat de centres ordinaris. En el cas de l'alumnat de centres
d'educació especial, l'import és fins a un màxim de 6,00 €/dia. I fins a 3,60 €/dia en situacions socials o
econòmiques molt greus acreditades documentalment o en el cas d'alumnes escolaritzats en centres d'atenció
educativa preferent. Aquest ajut es paga directament al centre escolar i pel nombre de dies lectius amb servei
de menjador corresponents al període pel qual es fa l'abonament.
Qui hi té dret
L'alumnat dels centres públics que estigui en edat
d'escolarització i hagi de desplaçar−se de municipi per manca d'oferta
educativa del seu nivell en el municipi de residència gaudeix de menjador
escolar gratuït, sempre que ho faci d'acord amb les previsions del mapa
escolar.
Els/les alumnes a qui no correspongui la gratuïtat del servei poden sol·licitar
un ajut individual de menjador que en cobreixi el cost totalment o
parcialment. En aquest cas, es tenen en compte les condicions
socioeconòmiqes i geogràfiques familiars i també l'escolarització en
centres d'acció especial (atenció educativa preferent).
TRANSPORT ESCOLAR
El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya
preveu que els alumnes dels centres públics o privats concertats que
12
estiguin en edat d'escolarització i hagin de desplaçar−se de municipi per
manca d'oferta educativa del seu nivell en el municipi de residència,
gaudeixin de transport escolar gratuït sempre que ho facin d'acord amb el
mapa escolar.
Aquest transport es fa mitjançant un servei escolar organitzat pel mateix
centre o bé per mitjà d'un transport públic regular de viatgers que s'adapti
a les necessitats de l'alumnat.
Quan no és possible establir un transport escolar col·lectiu a causa del poc
nombre d'alumnes que s'han de transportar o de les condicions
geogràfiques de la zona, es dota les famílies de l'alumnat d'un ajut
individual de desplaçament per tal d'assegurar el trasllat dels escolars als
centres on estan matriculats.
BEQUES I AJUTS A L'ESTUDI
El Ministeri d'Educació i Ciència atorga ajuts per als alumnes que cursin
ensenyaments de batxillerat, formació professional i estudis universitaris i
superiors. També atorga beques per a l'alumnat d'educació infantil, educació
especial i d'altres estudis.
Hi ha diferents tipus de beques: compensatòries, de desplaçament (per a
transport interurbà), per fer pràctiques formatives en centres de treball, per a
material didàctic, i per a residència obligatòria per raó d'estudis fora del
domicili familiar.
Import econòmic L'import de les beques varia segons la situació
econòmica en què es trobin l'alumne/a i la seva família, i els barems
establerts en cada convocatòria.
Altres beques i ajuts El Departament d'Educació també atorga els ajuts i
les beques específics següents:
13
Ajuts als alumnes que pateixen una llarga malaltia.
Ajuts als alumnes amb necessitats educatives especials per a l'assistència
a convivències escolars.
Intercanvis escolars.
Ajuts als alumnes de zones rurals que han de residir en una escola−llar.
Per a sol·licitar una beca del Ministeri d'Educació i Ciència cal adquirir
un imprès en qualsevol estanc de Catalunya, adjuntar−hi la
documentació que es demana i presentar−lo al centre docent on s'han
de cursar els estudis per als quals se sol·licita la beca.
Les convocatòries d'ajuts a l'estudi del Ministeri d'Educació i Ciència de
caràcter general, d'educació infantil, d'alumnes amb necessitats
educatives especials i de mobilitat es publiquen cada mes de juny al
BOE (Boletín Oficial del Estado).
Trobareu més informació a l'adreça electrònica del Departament
d'Educació: http://www.gencat.net/educacio/beques/n1a3beq.htm
(beques del Departament d'Educació), i a http://www.mec.es/mecd/
becas/index.html (beques i ajuts del Ministeri d'Educació i Ciència).
AJUTS PER A L'ADQUISICIÓ DE LLIBRES
I MATERIAL DIDÀCTIC
Requisits
Aquestes beques poden ser sol·licitades per les famílies que no
superin els llindars màxims de renda que s'estableixen cada any.
Les sol·licituds s'han de presentar al centre en què està matriculat
l'alumne.
ATENCIÓ PRECOÇ
Qui s'hi pot acollir
14
L'atenció precoç és un conjunt d'actuacions adreçades
a infants amb trastorns de desenvolupament o que estan en situació de risc
de presentar−ne, i a la seva família, amb la finalitat de facilitar al màxim el seu
desenvolupament i benestar. Es poden acollir a aquest servei els infants amb
trastorns en el desenvolupament o risc de patir−ne, els que presentin
malformacions conegudes, defectes congènits, lesions cerebrals de
qualsevol origen i altres anomalies.
Requisits
Per a rebre ajuda del Servei d'Atenció Precoç cal ser resident a
Catalunya i tenir menys de quatre anys.
L'atenció precoç és gratuïta a tots els centres de la xarxa pública que
estan gestionats pel Departament de Benestar i Família.
Trobareu més informació al Departament de Benestar i Família, a tots
els serveis d'atenció social primària i al Departament d'Educació.
Decret 261/2003, de 21 d'octubre, pel qual es regulen els serveis d'atenció precoç (DOGC
núm. 4002, de 04.11.2003).
Informació i gestions
Descripció Des dels centres de desenvolupament infantil i d'atenció
precoç (CDIAP) es coordina el conjunt d'actuacions assistencials i
preventives adreçades a la població infantil, des de la concepció i fins als
sis anys, que presenten algun trastorn en el desenvolupament o es troba
en situació de risc de patir−lo, amb la intenció d'eliminar o disminuir els seus
efectes, si és possible, mitjançant un tractament adequat. Aquest
tractament li ha de facilitar al màxim la millora del desenvolupament i les
seves relacions familiars, fins i tot en els casos de més greu afectació.
Els professionals fan una tasca interdisciplinària que incideix
15
simultàniament en els aspectes sanitari, social i educatiu, i va adreçada als
infants i al seu entorn sociofamiliar.
FORMACIÓ PER A PARES I MARES AMB
INFANTS DE 0 A 3 ANYS.
PROGRAMA «CRÉIXER AMB TU»
Característiques
Els tres primers tallers formen el mòdul 0 a 18 mesos, amb aquests títols de les xerrades:
a) Incorporació d'una nova persona a la família.
b) Cura i salut dels infants.
c) Cura, desenvolupament i educació dels infants.
Els tres tallers restants formen el mòdul 18 a 36 mesos, amb aquests títols de
les xerrades:
a) Benestar i salut dels infants.
b) Cura, desenvolupament i educació dels infants.
c) L'establiment de continuïtats entre els diferents contextos de vida.
On s'imparteixen els tallers
En els equipaments cívics de la Generalitat de
Catalunya (oficines de Benestar i Família, casals cívics, hotels d'entitats,
casals de gent gran...) de diferents localitats.
Els tallers es duran a terme entre els mesos de maig i desembre de 2005.
Per a sol·licitar poder assistir a aquests tallers cal posar−se en contacte,
via telefònica, amb la persona responsable del programa de
l'equipament cívic corresponent.
Informació i gestions
Descripció
La Secretaria de Famílies i d'Infància del Departament de
16
Benestar i Família ha iniciat el programa «Créixer amb tu» com a espai de
formació i de trobada adreçat a les famílies −pares i mares− amb infants
menors de tres anys. El programa es basa en dues línies bàsiques
d'actuació: a) una, l'edició de material específic elaborat per al tram d'edat
0−36 mesos; b) dues, la impartició d'un cicle de tallers adreçat a les famílies
i relacionat amb el desenvolupament de l'infant de 0 a 36 mesos.
FORMACIÓ PER A PARES I MARES AMB
INFANTS DE 3 A 16 ANYS.
PROGRAMA «APRENDRE AMB TU»
Característiques
Aquest any es porten a terme quatre tipus de xerrades
amb aquests títols:
a) Connecta amb els teus fills: parlem de les drogodependències amb els
nostres fills.
b) L'acolliment familiar.
c) La diversitat familiar.
d) Conviure amb la diferència: famílies amb persones amb discapacitat.
On s'imparteixen les xerrades tallers
Les xerrades tallers s'imparteixen
en la seu de les respectives AMPA, i es duran a terme entre els mesos de
maig i desembre de 2005.
Per a sol·licitar les xerrades tallers cal el compromís d'un nombre de
famílies interessades en l'àmbit que se sol·liciti.
Informació i gestions
Descripció
La Secretaria de Famílies i d'Infància del Departament de
17
Benestar i Família ha iniciat el programa «Aprendre amb tu» adreçat a les
AMPA, associacions, fundacions i col·lectius de famílies, el qual preveu
dues línies d'actuació: impartir un conjunt de xerrades tallers arreu del
territori i donar suport a les actuacions gestionades per les associacions de
pares i mares de les escoles. L'objectiu de les xerrades tallers és abordar
temes concrets que preocupen les famílies i proporcionar informacions i
recursos que donin suport a la seva tasca educativa.
SERVEI DE MEDIACIÓ FAMILIAR
Característiques
Les característiques més destacades de la mediació són:
Es basa en el principi de voluntarietat: es pot optar a la mediació i s'hi pot
renunciar en qualsevol moment.
Es basa en el principi d'imparcialitat: la persona mediadora ha d'ajudar les
parts a assolir els acords pertinents sense imposar cap solució.
La informació que es tracti en una mediació no podrà ser utilitzada ni per la
persona mediadora ni per les parts, les quals es comprometen a mantenir−la
en secret.
La persona mediadora pot donar per acabada la mediació si no hi ha
col·laboració de les parts o si el procés esdevé inútil, decisió que haurà de
ratificar el col·legi professional.
Les parts poden recusar les persones mediadores mitjançant un escrit
davant el Centre de Mediació Familiar (CMF).
Les persones mediadores poden demanar suport al CMF.
Qui s'hi pot acollir
Poden sol·licitar la mediació familiar les persones unides
per un vincle de matrimoni, les que formen una unió estable de parella i les
18
que, sense formar una unió estable de parella, tenen fills comuns. A través
d'aquest servei es busca una solució dels conflictes derivats de les situacions
de separació, divorci, crisis de convivència, qüestions referents als fills
comuns menors i la resta de supòsits que indica la llei de mediació familiar de
Catalunya.
La designació d'una persona mediadora s'ha de fer de mutu acord de les
parts o per disposició de l'autoritat judicial entre els mediadors inscrits al
Descripció
La Generalitat de Catalunya ha desenvolupat la Llei de
mediació familiar per a facilitar als ciutadans un camí alternatiu,
extrajudicial, més fàcil i senzill en aquest àmbit. La mediació familiar és un
mètode extrajudicial de resolució de conflictes que es caracteritza per la
intervenció d'una tercera persona imparcial i experta (mediador/a), que té
com a finalitat ajudar les parts a obtenir per si mateixes un acord
satisfactori.
SERVEI PUNT DE TROBADA
Característiques:
estades i intercanvis La possibilitat de donar
compliment al règim de visites establert per via administrativa o judicial en un
entorn de respecte als drets dels infants tracta de:
Facilitar la trobada dels infants amb el/la progenitor/a no custodi/òdia o
amb altres familiars en un espai adient.
Afavorir que les visites es desenvolupin amb normalitat.
Preservar la vinculació dels infants amb els seus progenitors o altres
familiars.
Tractar d'evitar situacions de conflictivitat familiar en el temps de les visites,
19
o de pal·liar−ne les conseqüències.
Estades Les estades són visites entre els infants i els seus familiars, que es duen a terme en
les instal·lacions del Punt de trobada, amb supervisió professional, i sense que la persona
adulta pugui sortir amb els/les menors fora del servei.
Intercanvis En els intercanvis es fa el lliurament i la recollida dels infants, amb supervisió
professional, sense permanència en el servei.
Punts de trobada Actualment, la Generalitat de Catalunya, a través de la
Secretaria de Famílies i d'Infància, disposa de quatre punts de trobada a la
ciutat de Barcelona: [1) Horta−Guinardó i Nou Barris; 2) Sarrià−Sant Gervasi,
Les Corts i Sants−Montjuïc; 3) Ciutat Vella, Eixample i Gràcia; 4) Sant Andreu i
Sant Martí)], i també un a la ciutat de Lleida (partit judicial de Lleida).
Hi ha altres punts de trobada que depenen dels ajuntaments.
Truqueu al 012, telèfon d'informació de la Generalitat.
Per a més informació
Descripció Servei destinat a atendre i prevenir, en un lloc neutral i
transitori, en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix
en els processos de conflictivitat familiar. En concret, és en compliment del
règim de visites dels fills i les filles establert per als supòsits de separació i
divorci dels progenitors o per als supòsits d'exercici de la tutela per part de
l'Administració pública, amb la finalitat d'assegurar la protecció del/de la
menor.
«VIURE EN FAMÍLIA».
SUPORT A LES PERSONES AMB DEPENDÈNCIA
Qui s'hi pot acollir
El/la destinatari/ària i el/la perceptor/a de l'ajut és la
persona amb dependència o, si escau, el seu representant legal.
20
La persona amb dependència s'ha de trobar en un dels supòsits següents:
Els infants de 0−5 anys amb plurideficiència, amb un grau de disminució
igual o superior al 75%.
Les persones entre 6 i 64 anys amb un grau de disminució igual o superior
al 75% i que superin el barem de tercera persona.
Les persones entre 6 i 64 anys amb un grau de disminució igual o superior
al 65% derivada de malaltia mental i impedides de vida autònoma.
Les persones de 65 anys o més amb un grau de dependència sever o
moderat, d'acord amb els barems establerts.
Requisits
Pertànyer a algun dels col·lectius esmentats en l'apartat anterior.
A més:
Tenir residència a Catalunya.
No estar vivint en un centre residencial de serveis socials o sociosanitari
(per un període superior a un mes).
Nivell d'ingressos familiars:
− Per a infants de 0 a 5 anys:
Els ingressos de la unitat econòmica de convivència no poden superar quatre vegades
l'SMI del 2003, aplicant−hi uns factors de correcció.
Persones entre 6 i 64 anys:
a) Amb caràcter general, si la persona és major de 18 anys, els seus ingressos personals
no poden superar tres vegades l'SMI del 2003. A aquest límit s'aplicaran uns factors
de correcció.
Què és
Aquest programa té l'objectiu de facilitar el manteniment de les
persones amb dependència en el seu propi entorn social i familiar habitual,
21
respectant la seva voluntat de permanència en el seu domicili. Per aquest
motiu, cada any s'obre una convocatòria per a la presentació de sol·licituds
dins del programa d'ajuts de suport a les persones amb dependència dins
el marc del programa «Viure en Família».
Import econòmic La quantia de l'ajut de suport per a persones amb
dependència és de fins a 240,40 € al mes, a excepció dels ajuts que tenen
caràcter complementari a altres prestacions econòmiques públiques pel
mateix concepte.
CREDA
Al llarg del curs, la direcció del CREDA pot decidir fer canvis en la relació d'alumnat que ha de rebre atenció
logopèdica, d'acord amb les necessitats i la disponibilitat de recursos de cadascun dels sectors del servei
educatiu. Aquesta decisió es fonamentarà en els criteris aportats pel psicopedagog/a del CREDA i els
logopedes.
− Assessorament tècnic al professorat dels centres on són escolaritzats els alumnes que reben algun tipus
d'atenció del CREDA.
− Assessorament, en coordinació amb l'EAP del sector, al professorat de l'escola, especialment als mestres
d'educació especial i/o d'audició i llenguatge, quan, un cop valora-des les necessitats de l'alumnat, es consideri
que la resposta és qualsevol dels programes que es desenvolupen a partir dels recursos propis del centre.
−La realització d'altres encàrrecs per part del Departament d'Educació i Universitats no previstos en el pla
d'actuació es regirà sempre per les instruccions que es donin en aquest aspecte.
Caldrà garantir la confidencialitat de les dades de l'alumnat i de les seves famílies, per la qual cosa si òrgans o
instàncies no dependents del Departament d'Educació i Universitats sol·liciten informes d'alumnes al CREDA,
es demanarà als serveis territorials corresponents una autorització prèvia a la seva realització.
Atenció
En totes les situacions detectades i avaluades que ho requereixin, els CREDA garantiran l'assessorament i
orientació als pares i mares dels alumnes i als mestres i professorat dels centres docents.
En aquells casos en què les mesures organitzatives i curriculars adoptades pel centre no siguin suficients per
donar resposta adient a les necessitats de l'alumnat amb trastorns del llenguatge, els CREDA els facilitaran
atenció logopèdica específica.
Creació de recursos
Els CREDA incrementaran, de forma progressiva, l'elaboració de materials i recursos educatius adaptats a
l'alumnat amb trastorns del llenguatge, la seva catalogació i l'oferta als serveis educatius i centres docents.
EAP
22
El treball en l'àmbit social als centres
El treball en aquest àmbit, especialment en el cas dels EAP que disposin de treballador o treballadora social,
es prioritzarà tenint en compte que normalment les actuacions no es poden generalitzar per igual a tots els
centres. Convé que el treball social es focalitzi en aquells sectors i amb aquells grups d'alumnes i de famílies
que més ho necessitin, d'acord amb les prioritats següents:
−Atendre les famílies del alumnes amb necessitats educatives especials que, per les seves condicions,
necessitin suport i orientació en relació amb l'atenció educativa dels seus fills i filles, informant−les, si escau,
dels recursos a l'abast en l'àmbit educatiu sanitari i social i, quan sigui necessari, col laborar en la sol licitud i
tramitació de beques i ajuts que els possibilitin l'atenció adequada.
−Contribuir a la valoració interdisciplinària de l'alumnat i col laborar amb els serveis socials i sanitaris, i amb
altres equips especialitzats d'atenció a la infància i l'adolescència, per tal d'oferir una atenció coordinada als
alumnes i a les famílies que ho necessitin.
−Col laborar amb els centres en l'atenció a l'alumnat amb problemes d'absentisme o abandó escolar i a les
seves famílies, especialment a l'hora de dissenyar i portar a terme actuacions que els permetin la progressiva
participació en les activitats del centre.
−Ajudar els centres en l'aplicació dels programes de salut escolar, i més concretament en tot el que fa
referència al treball a realitzar amb determinades famílies, per millorar les condicions relatives als hàbits
d'higiene, alimentació i, en general, als aspectes preventius relacionats amb la salut de l'alumnat.
−Col laborar amb els mestres del Programa d'Educació Compensatòria pel que fa als aspectes socials de
l'atenció a alumnat amb risc de marginació i ajudar els centres a adaptar−se a les necessitats que per motius
culturals, socials, ètnics, etc., presenten determinats grups o col lectius d'alumnes.
−Participar, en col laboració amb mestres i professorat, en la promoció i la realització d'activitats d'informació
o de formació adreçades a les famílies, relacionades amb les prioritats establertes en els apartats anteriors.
ELIC
• Funcions de l'equip de suport i assesso-rament en llengua, interculturalitat i cohesió social. La intervenció
dels equips LIC es concre-tarà en:
• Atenció als centres educatius
• Relació amb l'entorn
• Altres actuacions
En l'atenció als centres educatius
La intervenció de l'equip de suport i assessorament de LIC en aquest àmbit es concre−tarà en:
• Orientar l'actualització dels documents de centre (projecte educatiu, projecte curri-cular, pla d'acció
tutorial) en els aspectes relacionats amb llengua, interculturalitat i cohesió social.
• Assessorar en l'elaboració, revisió o desenvolupament del projecte lingüístic en un marc d'ensenyament
plurilingüe i de respecte a la diversitat lingüística.
• Assessorar en l'elaboració, revisió o des-envolupament de plans d'acollida.
• Assessorar en la realització de la pro-gramació general de centre a fi que s'hi incloguin objectius i
actuacions relacionats amb la llengua catalana, la interculturalitat i la cohesió social.
• Assessorar l'equip directiu i la Comissió d'Atenció a la Diversitat (CAD) i altres òrgans del centre en la
planificació i el desenvolu-pament d'estratègies d'atenció als alumnes nouvinguts i en l'organització dels
23
recursos.
• Assessorar els equips docents en la pre-venció de conductes de risc i de conflictes relacionades amb els
alumnes nouvinguts.
• Col·laborar en el procés de transició de l'alumnat nouvingut entre les diferents etapes educatives.
• Col·laborar en programes i plans d'inter-venció relacionats amb l'absentisme i el risc de marginació.
• Orientar sobre les estratègies d'ensenya-ment−aprenentatge de la llengua amb l'alumnat nouvingut.
• Orientar sobre les estratègies d'inclusió social.
• Assessorar sobre l'organització de l'aula d'acollida i fer−ne el seguiment.
• Assessorar sobre el treball tutorial amb l'alumnat nouvingut o amb risc d'exclusió social.
• Orientar sobre les estratègies que facilitin la col·laboració entre l'aula d'acollida i el grup classe.
• Orientar sobre els recursos materials de llengua, interculturalitat i cohesió social.
• Assessorar sobre les estratègies per a la promoció i l'ús de la llengua.
• Impulsar innovacions didàctiques sobre l'ensenyament de la llengua i la literatura, i
• l'assoliment de les competències de l'àmbit lingüístic.
• Col·laborar en la sensibilització i la intro-ducció de l'educació intercultural en el procés educatiu.
• Participar, activament, en els diferents cursos, assessoraments i seminaris del Pla de formació de zona,
propis de l'àmbit de llengua, interculturalitat i cohesió social.
• Promoure i donar suport a experiències innovadores, relacionades amb la llengua, la interculturalitat i la
cohesió social.
• Dissenyar l'assessorament del professorat: tutor/a d'acollida, coordinador/a de llengua, interculturalitat i
cohesió social.
• Elaborar memòries valoratives de les diferents actuacions.
En la relació amb l'entorn
En la intervenció en aquest àmbit de l'equip de suport i assessorament de LIC es prioritzarà:
• Col·laborar amb la Inspecció en la sensibilització i la dinamització dels centres d'una zona per tal de
promocionar l'ús de la llen-gua.
• Assessorar, si escau, les comissions d'escolarització de zona.
• Col·laborar amb altres serveis o programes del Departament d'Educació i Universitats o altres departaments
de la Generalitat de Catalunya i altres administracions i institucions.
• Coordinar grups de treball amb tutors d'acollida i coordinadors de llengua, interculturalitat i cohesió social
o responsables de centre per establir criteris d'intervenció per a les actuacions específiques que s'adrecin a
l'alumnat nouvingut i en risc d'exclusió social.
• Fer la detecció de necessitats i aportar suggeriments i propostes per a la planificació de l'atenció als centres
de l'àmbit d'actuació.
• Coordinar i dinamitzar, conjuntament amb els tècnics municipals corresponents, els plans educatius
d'entorn i assessorar en l'àmbit de les seves competències.
En relació amb els grups de treball
Els professionals dels equips de suport i assessorament de LIC podran participar en grups de treball
interterritorials convocats per la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social al voltant de
l'aprofundiment en temes relacionats amb el desenvolupament del Pla LIC i amb la preparació d'actuacions
formatives internes o adreçades a l'oferta tipificada de l'SGLIC per als plans de formació de zona. El resultat
d'aquests grups de treball es tras-passarà a tot el conjunt dels professionals.
En relació amb altres activitats
A petició dels serveis centrals, i amb l'au-torització prèvia del director/a dels serveis territorials, o de l'òrgan
corresponent del Con-sorci d'Educació en el cas de Barcelona, els equips LIC podran participar en
24
l'organització de jornades de formació organitzades pels serveis centrals.
També a petició dels serveis centrals i amb l'autorització prèvia del director/a dels serveis territorials, o de
l'òrgan corresponent del Consorci d'Educació en el cas de Barcelona, els equips LIC podran participar com a
formadors en jornades organitzades per altres institu-cions.
RECURSOS EDUCATIUS
Plans educatius d'entorn
Els plans educatius d'entorn són una proposta educativa innovadora que vol donar resposta a les múltiples
necessitats de la nostra societat. Fan incidència en l'àmbit extraescolar i en les relacions entre l'escola i el món
del lleure.
Són instruments per donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més
joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l'acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels
infants i els joves.
S'adrecen a tot l'alumnat i a tota la comunitat educativa, però amb una especial sensibilitat als sectors socials
més desafavorits.
És necessari teixir entre tots una xarxa educativa molt ben cohesionada i això requereix un treball ben
articulat, coordinat i coherent de tots els organismes que treballen en l'atenció i l'educació dels membres més
joves de la societat catalana.
Durant l'any 2005 s'han iniciat, amb caràcter experimental, plans educatius d'entorn en 25 poblacions
catalanes.
Es preveu un increment progressiu del nombre de plans educatius d'entorn, en funció, sobretot, de les
necessitats i de la maduresa del treball en xarxa existent a cada zona, fins que s'arribin a generalitzar a totes
les poblacions catalanes.
4. Eines per atendre la diversitat sociocultural. Equip de Pedagogia Compensatòria, llengua,
interculturalitat, i cohesió social. Programes d'immersió lingüística per a la diversitat cultural.
Es proposa una anàlisi prèvia del problema centre a centre per valorar l'abast de la situació real abans de
prendre decisions. A partir d'aquí s'han de marcar objectius i aplicar les solucions que calguin per
aconseguir−los; solucions innovadores que no contraposin la comprensivitat amb la diversitat, que busquin
itineraris flexibles. Només així se sabrà si cal més formació del professorat, més aules externes, etc.
Als centres educatius, sobretot als de secundària, s'han anat elaborat respostes específiques per atendre
diverses tipologies d'alumnat (discapacitats, immigrats, etc.), però no hi ha mesures específiques per atendre
els alumnes no motivats per a l'estudi, i aquest és el col·lectiu que crea problemes als centres. Tanmateix,
l'opció de grups homogenis que es proposa encara empitjora més aquesta situació. Només la formació del
professorat i un tractament específic centre per centre poden resoldre la integració d'aquest alumnat al centre i
al sistema
Han resolt positivament l'atenció a les diversitats els centres que han estat capaços de detectar les necessitats i,
a partir d'aquesta detecció, han sabut aplicar solucions mitjançant metodologies diverses, sovint imaginatives i
innovadores, i mitjançant la coordinació amb altres instàncies locals o territorials.
1.Integració escolar i social de l'alumnat: el centre acollidor
25
Cal garantir la integració escolar i social de tot l'alumnat, amb independència de la llengua,cultura, condició
social i origen, a partir de tres eixos:
1. Consolidar la llengua catalana, i l'aranès si escau, com a eix vertebrador d'un
projecte educatiu plurilingüe.
2. Fomentar l'educació intercultural, basada en la igualtat, la solidaritat i el respecte
a la diversitat de cultures, en un marc de diàleg i de convivència.
3. Promoure l'equitat per tal d'evitar qualsevol tipus de marginació.
−Centre acollidor implica concebre el procés d'acollida en un sentit ampli: preveure l'acollida del professorat
nou, de les noves famílies que matriculen els seus fills i filles per primera vegada
−Els centres han de revisar i adequar tots els documents d'organització i gestió per
desenvolupar els tres eixos: projecte educatiu, projecte lingüístic, projecte curricular,
reglament de règim intern, pla d'acollida i integració i la programació general de centre.
−L'acció tutorial ha de garantir l'acompanyament educatiu dels processos identitaris i d'integració escolar i
social de tot l'alumnat en contextos multiculturals.
−El centre ha de planificar una formació permanent adreçada a tots els membres de la comunitat educativa
que faci possible l'assoliment dels tres eixos del Pla per a la llengua i la cohesió social.
−El centre ha de garantir els espais de coordinació i un sistema de traspàs d'informació efectiu i fluid entre els
membres de la comunitat educativa que intervenen en l'educació de l'alumnat nou vingut o en risc de
marginació.
2. Consolidar la llengua catalana, com a eix vertebrador d'un projecte plurilingüe
3. Fomentar l'educació intercultural, basada en l'equitat, la solidaritat i el respecte a
la diversitat de cultures, en un marc de diàleg i de convivència
4. Promoure l'equitat per tal d'evitar qualsevol tipus de marginació
−Garantir la integració escolar i social de tot l'alumnat, amb una atenció especial a l'alumnat amb més risc
d'exclusió social.
−Adoptar mesures preventives respecte a l'absentisme escolar i fer−ne seguiment acurat.
−Detectar les necessitats específiques de l'alumnat, preveure'n la tutorització efectiva i vetllar pels aspectes
afectius, emocionals i relacionals.
−Garantir la no discriminació de l'alumnat per raons econòmiques.
−Fomentar la integració social de l'alumnat i de les famílies col·laborant en un treball en xarxa .
26
5. Coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social del centre
Per tal de potenciar el Pla per a la llengua i la cohesió social el director/a del centre ha de nomenar un
coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social, que ha de desenvolupar les funcions següents:
coordinació amb l'assessor LIC, col·laborar en l'actualització dels documents del centre, promoure actuacions
en el centre i en col·laboració amb l'entorn, col·laborar en l'elaboració d'estratègies, participar comissions
derivades del pla d'entorn i les funcions que se'n derivin del Pla per a la llengua i la cohesió social a petició de
la direcció del centre.
6.Tècnics en integració social
−Els integradors/es socials han de col·laborar en el desenvolupament d'habilitats socials i d'autonomia
personal en alumnes que es troben en situació de risc, intervenint directament amb els joves o infants, les
seves famílies i els agents socials de l'entorn.
−Correspon als integradors/es socials:
− Desenvolupar habilitats d'autonomia personal i social amb alumnes en situació de risc.
− Participar en la planificació i el desenvolupament d'activitats d'integració social.
− Afavorir relacions positives de l'alumne/a amb l'entorn.
− Col·laborar en la resolució de conflictes.
− Intervenir en casos d'absentisme escolar.
− Acompanyar els alumnes en activitats lectives i extraescolars.
− Donar suport a les famílies en el procés d'integració social dels joves i infants.
− Col·laborar en l'organització d'activitats de dinamització de l'ús del temps lliure i de sensibilització social.
−Han de concretar, conjuntament amb l'equip docent i l'EAP, els alumnes a atendre i un programa específic
per a cadascun d'ells, especificant els objectius a assolir i les actuacions a dur a terme, procurant sempre que
sigui possible el seu desenvolupament en l'entorn de l'aula ordinària.
−Cada centre ha de definir els marcs de coordinació del treball de l'integrador/a social
−Comissió d'atenció a la diversitat, cap d'estudis, coordinador/a pedagògic i les pautes d'intervenció amb el
tutor/a de l'alumnat.
5.Eines per atendre la diversitat en la discapacitat:
Aquestes eines són els centres especialment creats per a l'atenció dels deficients, com els ja esmentats
CREDA, ELIC; EAP,, CRP...
També hi han altres recursos com les adaptacions curriculars. Avui dia s'integra a la majoria d'aquests nens a
escoles ordinàries. Hi han diverses adaptacions:
−ACI 1. Currículum ordinari+ adaptació del material ( pròtesis)
27
−ACI 2 Currículum ordinari+adaptació d'una o dos assignatures. Hi ha un retard d'un curs.
−ACI 3 Currículum ordinari+adaptació de 3 o 4 assignatures. Hi entren els border line, per exemple. Hi ha un
retard escolar de 3 cursos.
−ACI 4 Curriculum ordinari+50% adaptat. Hi ha un retard escolar de 4 cursos.
−ACI 5: 75%− 100% Curriculum adaptat.
En cas de que la deficiència del nen/a no permetis el seu desenvolupament a l'escola ordinària, se'l portaria a
una escola d'educació especial, amb tota mena de recursos per al seu aprenentatge.
Objectius
• Aclarir la terminologia i especificar els conceptes emmarcats en el context del tractament de la
diversitat.
• Potenciar, des de l'escola, actituds favorables vers la diversitat tant en l'àmbit educatiu com en el
comunitari i el social.
• Conèixer, entendre i respectar les característiques individuals resultants de factors biològics, culturals
i socials per tal de propiciar el màxim desenvolupament de tots els infants.
• Saber construir criteris per intervenir i donar respostes a les necessitats educatives de tots els alumnes.
• Desenvolupar una metodologia de treball que faciliti la inclusió, la total participació i les
metodologies actives com a eines per respectar la diversificació de l'alumnat present a l'aula, a l'escola
i a la societat.
• Promoure la cooperació interdisciplinar de tots els col·lectius implicats en el desenvolupament dels
alumnes.
• Marc conceptual i normatiu
• Inicitat i diversitat en els àmbits personal i sociocultural.
• Potencialitat i plasticitat del sistema nerviós. Interfuncionalitat.
• Necessitats educatives. Necessitats educatives especials.
• normativa en els àmbits internacional, estatal i autonòmic.
• Condicions que comporten necessitats educatives especials
• Condicions de risc en els contextos socials.
• La discapacitat sensorial (visual, auditiva, etc.).
• La discapacitat motriu.
• La discapacitat intel·lectual
• Els trastorns de comportament i de relació.
• Dificultats que s'evidencien en aprenentatges instrumentals.
• Repercussions en els contextos de vida
• Percepcions, vivències i actituds per part de la comunitat escolar. Actituds constructives: confiança en
les competències i en les possibilitats de progrés de tots i cadascun dels infants. La docència
compartida com eina de suport.
• Percepcions, vivències i actituds per part de les famílies. El mestre com a mediador.
• Percepcions, vivències i actituds en l'entorn social. L'escola com a impulsora d'una cultura de l'equitat
i de la participació.
28
Temari de pedagogia. Continguts
1.− Introducció − Evolució conceptual.
1.1.− La pluralitat i diversitat de la societat actual
1.2.− Els principis educatius pel segle XXI
1.3.− Un repte per a l'escola
2.− Clarificació conceptual:
2.1.− Especificació terminològica (diferencia, desigualtat, integració, inclusió, ).
2.2.− Claus d'interpretació.
3.− Conceptualització de la diversitat:
3.1.− Perspectiva objectiva.
3.2.− Perspectiva subjectiva:
. Com valor aixològic (categorització − jerarquització).
. Com clau d' intervenció educativa.
4.− La opció educativa de la diversitat: La inclusió.
4.1.− Gestió i organització:
. Fonaments per a la inclusivitat.
. El mestre com a membre d'un equip.
4.2.− Desenvolupament curricular:
. Coneixement i eines.
. Formació de professorat.
4.3.− Interacció de la comunitat educativa:
. Professionals − alumnes − famílies.
Metodologia
• Classes magistrals obertes i participatives.
• Exposicions dels alumnes a classe sobre les lectures seleccionades.
• Recull i anàlisi d'experiències pràctiques (a nivell individual i grupal).
• Treballs en grup.
Avaluació
29
Prova escrita sobre els continguts treballats a l'aula.
Treballs, tant individuals com grupals, presentats en les sessions pràctiques.
Assistència, participació i aportacions personals en les classes.
6.Valoració de cada servei en funció de les ajudes professionals que pots rebre des de la praxis
educativa.
El credac creiem que es el servei més complet ja que ofereix molts serveis i recursos, amb les ultimes
innovacions tecnològiques com per exemple l'aparell de modulació de freqüències ; era un aparell que el
professor es penjava del coll pel qual l'alumne escoltava només el professor a través d'uns aparells
complementaris que s'adapten a l' audiòfon, aquest entre d'altres. A més es tot un món no érem conscients de
tot el que implica hi han dues corrents que eren la bilingüe i l'oral, a la primera el primer que s'aprèn es el
llenguatge de signes, i més endavant el llenguatge oral, en la segona corrent el més principal és la parla, i
aprendre a comunicar−se amb tothom com a prioritat.
Elic, tot i que tenen una amplia gama de recursos que ofereix, nosaltres creiem que no son suficients, ja que
pensem que s'ha de donar més importància principalment a la sociabilitat, i deixar de banda una mica al
principi el que es l'aprenentatge escolar, podrien haver−hi més activitats extraescolar amb un l'objectiu
socialitzador per afavorir aquest aspecte, i més endavant l'aprenentatge escolar, creiem que no es gaire útil
intentar ensenyar a algú en un idioma coses relacionades amb l'escola ja que no s'assabentarà del contingut.
Respecte als CRP creiem que es molt complet, tenen molts serveis de psicòlegs, hi n'hi han bastants distribuïts
per tot el raval, i ofereixen moltes facilitats per a les famílies que no tenen poder adquisitiu, tenen l'oportunitat
de portar als seus fills a bons centres públics tenint la garantia de que rebran una bona educació.
L'EAP esta bastant bé, no hi ha gent integrada professional com logopedes i demés però Orienten a les
famílies que tenen necessitats educatives especials i assessoren a tots els alumnes que ho necessiten,com els
alumnes que tenen necessitats educatives especials, o tenen un retard escolar per causes socials, problemes de
conducta.
Si l'alumne esta malalt envien un mestre a domicili si a l'hospital no hi hagués aula hospitalària, està bé.
Annex 1. Marc general:
• Dels serveis educatius al servei educatiu integrat
La tasca professional dels serveis educatius és, en general, ben valorada pel conjunt de la comunitat educativa.
La seves intervencions en l'avaluació, assessorament i atenció en casos d'alumnat en situacions de necessitats
educatives especials o l'assessorament i gestions en activitats de formació del professorat, així com la
col·laboració en la definició de necessitats socioeducatives i en la dinamització dels centres d'una zona,
conjuntament amb la disponibilitat per facilitar recursos de tota mena, han esdevingut un valuós instrument de
suport a la tasca docent. Amb tot, en la situació actual es dóna una certa dispersió o disgregació en les
actuacions dels professionals de les diferents unitats.
Després d'iniciar el procés d'integració de serveis en 12 zones arreu de Catalunya durant el curs 2004−2005, la
valoració dels diferents agents implicats (Inspecció educativa, serveis territorials, serveis centrals i els
mateixos serveis educatius) és prou positiva com per avançar en l'extensió d'aquesta modalitat de
funcionament dels serveis educatius en unes altres noves zones (25) durant el curs 2005−2006.
Això no obstant, el rigor en la proposta continua fent necessària una avaluació continuada a càrrec dels
30
diferents elements implicats, de manera que, abans de procedir a la generalització del servei educatiu integrat
per al curs 2006−2007, caldrà valorar tots els factors que aconsellin la seva implantació generalitzada.
Els serveis educatius, el programa de mestres itinerants per a deficients visuals i els equips d'assessorament de
Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social que encara no participin d'aquesta experimentació organitzaran el
seus plans d'actuació afavorint, en la mesura del que sigui possible, la coordinació de les seves accions.
• Prioritats dels serveis educatius per al curs 2005−2006
Els serveis educatius, el programa de mestres itinerants per a deficients visuals i els equips d'assessorament de
Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social organitzaran el seus plans d'actuació amb la finalitat de donar
resposta a les necessitats del seu àmbit territorial, tenint en compte, en el marc de les seves funcions, les
prioritats següents:
• Promoció, impuls i suport a les iniciatives d'inclusió escolar.
• Atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials.
• Atenció a l'alumnat nouvingut i al que es trobi en situacions d'exclusió social.
• Suport a la transició de primària a secundària.
• Suport en la prevenció de conductes de risc i resolució de conflictes
• Suport als centres que participin en programes d'innovació.
• Impuls a l'ús de la llengua catalana en la docència.
• Dinamització dels plans educatius d'entorn.
• Suport als centres en matèria de TIC.
• Coordinació amb institucions i serveis del sector.
La Comissió d'Ordenació dels diferents Serveis Territorials i, en el cas de Barcelona, l'òrgan corresponent del
Consorci d'Educació de Barcelona ha de vetllar per la concreció de les prioritats que s'estableixin de manera
general i, responent a les necessitats del territori, pot establir−ne de noves.
Cada servei educatiu integrat, servei educatiu, programa de mestres itinerants per a deficients visuals o equip
d'assessorament de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social ajustarà el seu pla d'actuació per poder atendre
les prioritats generals i territorials, d'acord amb les característiques de la zona, els recursos materials i humans
de què disposa i els criteris i instruccions específiques dels annexos 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8.
La coordinació i el seguiment, a nivell territorial, dels serveis educatius, dels programes de mestres itinerants
per a deficients visuals i dels equips d'assessorament de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social anirà a
càrrec del cap o la cap de la Secció de Serveis Educatius i Formació Permanent i, en el cas de Barcelona, a
càrrec dels responsables de les unitats corresponents en el Consorci d'Educació de Barcelona.
La supervisió i l'avaluació aniran a càrrec de la inspecció d'Educació.
• Elaboració, tramitació i aprovació de les memòries i dels plans d'actuació
Els serveis i programes a què es refereix aquesta resolució elaboraran un pla d'actuació i una memòria anual.
La direcció de cada un d'ells trametrà el pla d'actuació del curs 2005−2006 abans del 22 de setembre de 2005
i, abans del 15 de juliol de 2006, la memòria de les activitats portades a terme durant aquest curs; en el cas
dels serveis i programes que formen part d'un servei educatiu integrat annexaran els documents al pla
d'actuació i a la memòria del SEI. Se n'haurà d'enviar un exemplar a I'inspector o inspectora corresponent, un
altre a la Secció de Serveis Educatius i Formació Permanent dels serveis territorials −en el cas de Barcelona,
s'enviarà al Consorci d'Educació− i un tercer a la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa.
Aquests exemplars es lliuraran preferiblement en suport magnètic.
31
Abans del 17 d'octubre de 2005, els inspectors i inspectores coordinadors dels serveis i programes elevaran un
informe sobre la memòria i el pla d'actuació al director/a dels serveis territorials corresponent o, en el cas de
Barcelona, a l'òrgan corresponent del Consorci d'Educació.
En cada servei territorial es constituirà una comissió que estudiarà els diversos plans d'actuació i memòries i
n'elevarà una proposta d'aprovació o no aprovació al director/a dels serveis territorials, o, en el cas de
Barcelona, a l'òrgan corresponent del Consorci d'Educació, abans del 31 d'octubre. Aquesta comissió estarà
integrada per I'inspector o inspectora en cap o persona en qui delegui, el cap o la cap de la Secció de Serveis
Educatius i Formació Permanent dels serveis territorials −en el cas de Barcelona, el/la cap de la Unitat
corresponent del Consorci d'Educació− i un representant de la Direcció General d'Ordenació i Innovació
Educativa.
El director/a dels serveis territorials, o, en el cas de Barcelona, l'òrgan corresponent del Consorci d'Educació,
notificarà a cada servei i programa I'aprovació o les instruccions de modificació del pla d'actuació i de la
memòria. L'aprovació de les activitats proposades en el pla d'actuació quedarà condicionada a les
disponibilitats pressupostàries.
L'aprovació del pla d'actuació i la memòria de I'EAP de deficients visuals i dels mestres itinerants per a
deficients visuals es farà d'acord amb allò que estableix el conveni vigent, signat per I'ONCE i el Departament
d'Educació.
4. Assistència dels professionals. Permisos.
A cada servei educatiu, al Centre de Recursos Educatius per a deficients visuals Joan Amades i a cada equip
d'assessorament de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social, la direcció o la coordinació, segons
correspongui, ha d'establir un sistema de control d'assistència de tot el personal que hi estigui destinat.
Els professionals estan obligats a complir l'horari i el calendari d'activitats establert en el pla d'actuació anual
de cada servei i programa o equip, aprovat pel director/a dels serveis territorials. També estan obligats a
assistir a les reunions degudament convocades per la direcció o la coordinació, dins l'horari del servei.
5.1 Es concediran permisos per les causes següents:
• En els supòsits de naixement i d'adopció o acolliment permanent o preadoptiu d'un o una menor, cinc dies.
• Per trasllat de domicili (sense canvi de localitat, 1 dia; amb canvi, fins a 4 dies).
• Per a la realització d'exàmens finals en centres oficials, un dia, i per a altres proves definitives d'avaluació,
alliberadores de matèria, en els esmentats centres, el temps indispensable per a fer−les.
• Per al compliment d'un deure inexcusable de caràcter públic o personal (la causa ha de justificar−se per
escrit, i el temps de permís que pot concedir−se serà el del temps indispensable per al compliment del
deure).
• Per raó de matrimoni d'un familiar fins al segon grau d'afinitat o consanguinitat, el temps indispensable per
a assistir−hi.
• Per a la realització d'exàmens prenatals i tècniques de preparació al part.
• Per a l'assistència a activitats de Formació del Professorat del Departament d'Educació, quan així ho disposi
el director/a dels serveis territorials.
• Als funcionaris amb fills discapacitats se'ls pot concedir un permís retribuït per assistir a reunions de
coordinació ordinària amb finalitats psicopedagògiques amb el centre d'educació especial o d'atenció precoç
on rebi tractament el fill o filla, o bé per acompanyar−lo si ha de rebre suport addicional en l'àmbit sanitari.
Així mateix, el funcionari/ària pot gaudir de dues hores de flexibilitat horària diària que li permeti conciliar
els horaris del centres d'educació especial, o altres centres on el fill o filla discapacitat rebi atenció amb els
horaris del propi lloc de treball, tenint en compte la situació del domicili familiar.
• Per la mort, accident, malaltia greu o hospitalització d'un o una familiar fins al segon grau de consanguinitat
32
o afinitat, dos dies si el succés es produeix a la mateixa localitat i fins a quatre dies si és en una altra
localitat.
• En els casos de naixement de fills prematurs o que, per qualsevol motiu, hagin de romandre hospitalitzats
després del part, la funcionària o funcionari té dret a absentar−se del lloc de treball fins a un màxim de tres
hores diàries, amb la percepció de les retribucions íntegres.
Els permisos regulats en els punts anteriors els concedirà el director/a o coordinador/a segons correspongui.
S'hauran de sol·licitar prèviament en els casos b, c, d, e, f, g i h. En el cas que el deure de caràcter personal
esmentat en el punt d) pugui entendre's com de força major, sense possibilitat de ser sol·licitat prèviament, la
direcció o la coordinació podrà qualificar−lo com a tal, ateses les raons que, amb posterioritat, es presentin per
escrit. En aquest cas, correspon a la direcció o coordinació apreciar el caràcter justificat de l'absència, atenent
la singularitat o reiteració produïda i les altres circumstàncies que consideri oportú tenir en compte.
5.2 Els permisos de fins a 9 dies a l'any previstos en el punt segon de l'article 96 del Text únic dels preceptes
de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovat pel Decret legislatiu
1/1997, de 31 d'octubre, en el cas dels funcionaris docents es consideren inclosos aquells dies en períodes en
els quals no hi ha activitats programades en el centre (Nadal, Setmana Santa, juliol), ja que durant el període
lectiu no es pot garantir que s'assumirà sense dany per a terceres persones o per a la mateixa organització de
les tasques del funcionari al qual es concedeix el permís, condició a la qual la Llei subordina la concessió del
permís.
El personal laboral que presta serveis o està adscrit a un servei educatiu s'atendrà al que disposa el conveni
únic vigent del personal laboral de la Generalitat de Catalunya.
En els casos en què funcionàries víctimes de violència de gènere hagin d'absentar−se del seu lloc de treball
per aquest motiu, aquestes faltes d'assistència, totals o parcials, es consideraran justificades pel temps i en les
condicions que així ho determinin els serveis socials d'atenció o de salut segons s'escaigui.
5.3 En interès del servei, la direcció o la coordinació de l'equip podrà assignar un encàrrec de serveis a
qualsevol professional (l'assistència a congressos, jornades i altres activitats de formació que no estiguin
organitzades pel Departament d'Educació i que afectin la jornada laboral hauran de tenir aquesta
consideració), sempre que es reuneixin les condicions següents:
• Que hi hagi l'acord del professional
• Que s'organitzi l'adequada prestació del servei mentre duri aquest encàrrec
Les absències per encàrrecs de serveis en cap cas no superaran els cinc dies laborables per professional. Quan
aquestes absències afectin professionals dels EAP o dels CREDA, es comunicaran a les direccions dels
centres educatius als quals presten servei i, en tots els casos, a la Inspecció, mitjançant una relació mensual.
5.4 Les faltes d'assistència es faran constar en un registre d'absències que s'ha de mantenir al dia. En
l'explicació de motius s'hi ha de fer constar:
Llicència
Malaltia
Permís
Força major
Exercici del dret de vaga
33
Sense justificar
Abans del dia 10 de cada mes, la direcció o la coordinació de l'equip trametrà a la Inspecció de Serveis de la
Secretaria General del Departament d'Educació, la relació de professionals amb faltes d'assistència o de
puntualitat sense justificar del mes anterior, amb expressió del nombre d'hores no treballades i les possibles
al·legacions de la persona interessada si és el cas. La tramesa es farà directament a la Inspecció de serveis per
fax (al número 934 006 975) o per correu electrònic ([email protected]), en el benentès que en
ambdós casos es confirmarà immediatament per correu ordinari (Via Augusta 202−206, planta 5B, 08021
Barcelona). A aquesta relació s'hi adjuntarà una còpia de la comunicació de la falta i les possibles al·legacions
de la persona interessada. Els models per fer aquestes comunicacions seran els que figuren al final d'aquest
apartat. En aquesta tramesa no s'inclouran les faltes d'assistència degudes a l'exercici del dret de vaga, ja que
aquest supòsit comporta la deducció d'havers corresponents però no responsabilitats disciplinàries.
En cas de vaga, i un cop acabada aquesta, la direcció o la coordinació de l'equip confeccionarà la relació
d'incidències (derivades de l'exercici del dret de vaga per part dels professionals), la donarà a conèixer als
interessats i donarà un termini de cinc dies per presentar al·legacions. Transcorregut aquest termini trametrà la
relació acompanyada de les al·legacions rebudes als serveis territorials corresponents o a l'òrgan corresponent
del Consorci d'Educació en el cas de Barcelona.
5.5 La direcció del servei educatiu, del Centre de Recursos Educatius Joan Amades i la coordinació de l'equip
d'assessorament de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social hauran de comunicar als serveis territorials les
baixes de personal perquè es procedeixi a la substitució. En el cas dels centres de recursos educatius per a
deficients auditius (CREDA), Programa de mestres itinerants per a deficients visuals i dels camps
d'aprenentatge (CdA), la substitució es farà seguint el procediment del personal dels centres de primària. En el
cas dels equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i dels centres de recursos pedagògics
(CRP), seguint el procediment dels centres de secundària.
5.6 La direcció del servei educatiu, del Centre de Recursos Educatius Joan Amades i la coordinació de l'equip
d'assessorament de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social hauran d'arxivar i tenir a disposició dels
mateixos professionals i de la Inspecció tota la documentació interna emprada per a fer el control d'absències,
els justificants presentats i les relacions mensuals acumulatives (on han de constar les faltes dels mesos
anteriors). En acabar el curs, durant el mes de juliol, es trametrà a la Inspecció d'Ensenyament una relació de
professionals amb les faltes d'assistència acumulades durant el curs, classificades per grups de motius.
Model 1
Model de comunicació de faltes d'assistència o de puntualitat no justificades a l'interessat.
Senyor/Senyora (nom i cognoms)
D'acord amb el que consta a aquest/a sotasignat, els dies (número) del mes (mes) vau incórrer en falta no
justificada en les activitats del vostre horari per un total de (nombre) hores, la qual cosa serà inclosa en el
comunicat mensual de faltes corresponents, amb els efectes previstos en el règim estatutari dels funcionaris
públics. Per tal de garantir l'adopció de les mesures que es puguin desprendre de l'aplicació del règim
esmentat, us comunico que podeu presentar davant d'aquesta direcció, per escrit, les al·legacions justificatives
que considereu procedents, en el termini de cinc dies comptats a partir de la recepció d'aquesta comunicació.
(Localitat i data)
El/la directora/a o coordinador/a sotasignat
(Rebut en data:)
34
(Signatura de la persona interessada)
Model 2
Model de comunicació de faltes d'assistència o de puntualitat no justificades a la Secretaria General (Inspecció
de Serveis).
Servei educatiu/Programa: (servei educatiu/programa). Curs: (curs escolar). Mes: (mes)
Relació mensual de les faltes d'assistència no justificades del personal del servei educatiu a la Secretaria
General (Inspecció de Serveis).
Perquè en tingueu esment, i als efectes previstos en la normativa vigent, us comunico que durant el mes
de/d'(mes) s'han produït, entre el personal destinat als serveis educatius, les faltes no justificades que es
relacionen a continuació.
(Localitat i data)
El/la directora/a o coordinador/a
5.7 Especificitats dels permisos per lactància, guarda legal, maternitat, adopció i acolliment, i per tenir cura de
persones en situació de dependència:
a) Els funcionaris amb un fill o filla de menys de nou mesos tenen dret a un permís d'una hora diària
d'absència del treball per lactància.
b) El personal docent que per raó de guarda legal té cura directa d'un infant menor de sis anys té dret a una
reducció de jornada d'un terç o de la meitat de la jornada, amb una percepció del 80% o del 60% de la
retribució íntegra, respectivament.
En el supòsit de reducció d'un terç de la jornada de treball, i fins que l'infant tingui un any, com a màxim es
percebrà el 100% de les retribucions.
En el cas d'adopció o acolliment permanent o preadoptiu d'un infant menor de 3 anys, es té dret a la reducció
d'un terç amb el 100% de retribucions durant setze setmanes, comptades a partir de la finalització del permís
per adopció o acolliment.
c) El personal docent que per raó de guarda legal té cura directa d'una persona disminuïda física, psíquica o
sensorial que no fa cap activitat retribuïda, té dret a una reducció d'un terç o de la meitat de la jornada de
treball amb una percepció del 80% o del 60% de la retribució íntegra, respectivament.
d) El personal docent que té càrrec directe d'un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb
una incapacitat o disminució reconeguda de més del 65%, té dret a una reducció d'un terç o de la meitat de la
jornada de treball, amb una percepció del 80% o del 60% de la retribució íntegra, respectivament.
e) Per incapacitat física, psíquica o sensorial d'un familiar fins al primer grau de consanguinitat o afinitat,
també es pot demanar una reducció d'un terç o de la meitat de la jornada de treball amb la reducció
proporcional de retribucions.
D'acord amb l'article 20.5 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, afegit per la Llei orgànica 1/2004, de 28 de
desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, les funcionàries víctimes de
violència de gènere, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l'assistència social integral tenen dret a la
35
reducció de la jornada amb disminució proporcional de les retribucions, o a la reordenació de la jornada de
treball mitjançant l'adaptació de l'horari, de l'aplicació de l'horari flexible o d'altres formes d'ordenació de la
jornada de treball que sigui aplicables.
5.8 Permisos de prejubilació i malaltia i reducció voluntària de la dedicació complementària del professorat de
60 anys o més en centres ordinaris:
Els funcionaris de carrera poden demanar una reducció de la jornada d'un terç o de la meitat quan els manquin
menys de cinc anys per a la jubilació forçosa per edat o per raó de recuperació d'una malaltia. Les retribucions
seran del 80% i del 60%, respectivament, d'acord amb el que disposa l'article 30.4 de la Llei 30/1984, de 2
d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública.
El personal funcionari docent no universitari de 60 anys o més i amb més de trenta anys de servei en qualsevol
nivell educatiu de l'ensenyament públic no universitari pot sol·licitar la reducció de fins a tres hores setmanals,
en el seu horari complementari, sense pèrdua de retribucions.
Les reduccions de jornada referides en aquests apartats són incompatibles amb el desenvolupament de
qualsevol activitat econòmica retribuïda o no retribuïda durant la jornada objecte de la reducció.
5.9 Reducció de jornada per interès particular
Els funcionaris de carrera poden sol·licitar una reducció de la meitat de la jornada per interès particular amb la
deducció proporcional de retribucions, d'acord amb el Decret 223/2002, de 23 de juliol, pel qual es regula la
reducció de jornada per interès particular del personal d'ensenyament públic no universitari de la Generalitat
de Catalunya (DOGC núm. 3715, de 6/9/2002).
5.10 Compactació de llicència
D'acord amb el Decret 266/2002, de 8 d'octubre, pel qual es regula l'aplicació al personal docent de la Llei
6/2002, de 25 d'abril, de mesures relatives a la conciliació del treball amb la vida familiar del personal de les
administracions públiques catalanes i de modificació dels articles 96 i 97 del Decret legislatiu 1/1997, de 31
d'octubre (DOGC 3756, de 7 de novembre), el personal docent no universitari pot optar pel dret a gaudir d'una
llicència retribuïda de dotze setmanes per cura d'un infant menor d'un any, a partir del moment en què es
reincorpori a la feina després del permís de maternitat, en substitució del dret a percebre el 100% de les
retribucions en el supòsit de reducció d'un terç de la jornada.
En el cas d'adopció o acolliment permanent o preadoptiu, el personal docent no universitari pot gaudir d'una
llicència de sis setmanes a continuació del permís per adopció o acolliment.
La concessió d'aquestes llicències retribuïdes és incompatible amb el desenvolupament de qualsevol altra
activitat econòmica remunerada o no remunerada, durant l'horari en què es gaudeix d'aquestes llicències
retribuïdes.
En el cas que dues persones que presten serveis en el sector públic generin el dret pel mateix subjecte, només
en podrà gaudir una d'elles, però podran repartir−se el temps de llicència que els correspondria mentre duri el
fet causant.
Les reduccions de jornada i les llicencies regulades en els punts anteriors les concedirà el director/a dels
serveis territorials o l'òrgan corresponent del Consorci d'Educació en el cas de Barcelona.
5.11 Incompatibilitats
36
Es recorda que per a exercir una altra activitat remunerada cal obtenir prèviament l'autorització de
compatibilitat corresponent, d'acord amb el que estableix la Llei 21/1987, de 26 de novembre,
d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de la Generalitat.
6. Calendari i horari generals
1 Jornada continuada
Els serveis educatius podran fer jornada continuada entre les 8 i les 15 h, amb un mínim de 6 hores diàries de
presència en el lloc de treball, de l'1 al 15 de juliol i durant el mateix període en què la facin els centres
educatius del sector.
En el cas dels centres de recursos pedagògics, si durant aquest període hi ha activitats de formació permanent,
caldrà assegurar la prestació del servei.
En el cas dels camps d'aprenentatge, si durant aquest període hi ha estades amb alumnes o activitats de
formació permanent, caldrà assegurar la prestació del servei.
En el cas dels logopedes dels CREDA, del Programa de mestres itinerants per a deficients visuals i de l'equip
d'assessorament de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social, s'atindran a allò que fixi el calendari per als
mestres que ocupen llocs de treball en els centres educatius.
2 Modificacions horàries
Per tal d'adequar−se a necessitats concretes del servei, els serveis educatius podran proposar, a través dels
respectius plans d'actuació, modificacions a la distribució horària degudament justificades, que podrà
autoritzar el/la directora/a dels serveis territorials/ corresponent.
3 Vacances
Les vacances anuals es faran durant el mes d'agost.
4 Dies festius
Els dies festius per als serveis educatius seran els que determina la disposició corresponent del Departament
de Treball.
Quant als dos dies de festa local, es faran els corresponents a la localitat on té la seu el servei o, en el cas dels
logopedes dels CREDA, del Programa de mestres itinerants per a deficients visuals a la localitat on tenen la
destinació o la seu.
Quant als tres dies de lliure disposició, dels quals, de forma general, gaudeixen els centres educatius, caldrà
tenir en compte que no es concedeixin a títol personal. Atès que en lliurar el pla d'actuació ja són coneguts els
dies escollits pels centres educatius, el servei educatiu haurà d'optar per aquells dies que s'hagin escollit de
forma majoritària a la localitat on té la seu o, en el cas dels logopedes del CREDA i dels professionals del
Programa de mestres itinerants per a deficients visuals, a la localitat on tenen la destinació o la seu.
7. Edició i difusió de documents i publicacions
Com a norma general, pel que fa a l'ús dels logotips identificatius, tots els documents que editen o difonen els
diferents serveis educatius i equips, tant en suport paper com en suport electrònic, s'han de cenyir a les normes
que marca el Programa d'Identificació Visual de la Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.net/piv/).
37
Aquestes normes afecten també les col·laboracions amb altres institucions i entitats.
En el cas dels CRP, aquestes normes completen el que s'especifica en el Manual de normes gràfiques d'edició
(IX−1994).
Totes les publicacions han de fer constar clarament la propietat intel·lectual del Departament d'Educació, el
nom del servei educatiu o programa corresponent i la data de publicació i, si escau, el nom dels seus autors i
l'autorització per a fer−ne fotocòpies.
8. Aspectes específics
Pel que fa a altres aspectes d'organització i funcionament, els que són específics a cada servei educatiu,
programa o equip es fixen en els annexos respectius.
Annex 2. Equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP)
• Introducció
Els Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) són un servei de suport i assessorament
psicopedagògic i social als centres educatius i a la comunitat educativa.
Els EAP han desenvolupar les seves actuacions en els centres educatius amb estreta col·laboració amb els
altres serveis i professionals del sector.
D'acord amb el que estableix el Decret 155/94 ,de 28 de juny, pel qual es regulen els serveis educatius del
Departament d'Ensenyament (DOGC. 1918), els EAP enmarcaran el seu pla de treball en les necessitats
prioritzades del sistema educatiu, les necessitats dels centres d'intervenció i , en el seu cas, les accions
acordades amb els serveis educatius del sector.
• Prioritats específiques per al curs 2005−2006
Durant el curs 2005−2006 els professionals dels EAP, donaran prioritat a les següents actuacions:
• Atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials i específiques: avaluació psicopedagògica i social,
assessorament al professorat en la planificació de la resposta educativa, coordinació amb els serveis i
professionals del sector i orientació a les famílies.
• Assessorament i col·laboració en projectes i experiències d'inclusió escolar: unitats de suport a l'educació
especial, escolaritzacions compartides
• Assessorament als equips docents en l'ensenyament − aprenentatge de competències bàsiques − llengua
oral, comprensió lectora, expressió escrita i raonament matemàtic − i en estratègies d'intervenció amb
l'alumnat que presenta dificultats en el seu assoliment.
• Assessorament al professorat en la prevenció de situacions de risc i en la resolució de conflictes.
• Participació en els plans educatius d'entorn i en altres accions que afavoreixin la integració escolar i social
de l'alumnat.
En totes les actuacions cal preveure la coordinació necessària per tal de garantir una acció comú de tots els
professionals de l'equip.
3. Horari
3.1. Horari del servei
38
L'horari del servei és de 9 h a 14 h i de 15 h a 17 h, de dilluns a divendres.
Ateses les seves funcions, els professionals dels EAP desenvolupen una part de la jornada laboral a la seva seu
i una altra en els centres educatius del seu sector.
A fi de facilitar als usuaris l'ús d'aquest servei, caldrà que els EAP de sector tinguin un contestador automàtic
que informi de l'horari d'atenció al públic i que es connectarà sempre que els professionals de l'EAP no
estiguin disponibles, i exposaran, en un lloc visible per al públic, la informació referent als dies i a les hores
en què s'atendran les trucades telefòniques i en què es rebran les persones que facin demandes fora del marc
escolar.
3.2. Horari dels professionals
La jornada laboral de cadascun dels professionals dels EAP serà l'establerta, amb caràcter ordinari, per al
personal de l'Administració de la Generalitat de Catalunya: 37 hores i 30 minuts setmanals, i es regirà segons
les condicions fixades en la Resolució d'1 de setembre de 1995 de la Secretaria General, per la qual s'estableix
la distribució horària dels serveis educatius, i la de 23 de juny de 1998, que la modifica parcialment:
• La jornada laboral ordinària de 37,5 hores setmanals corresponents als psicòlegs, pedagogs i treballadors
socials del cos de diplomats es farà d'acord amb la distribució següent:
− 35 hores de presència en el lloc de treball en jornada partida, de dilluns a divendres, entre les 9 i les 19
hores, amb un mínim d'una hora d'interrupció al migdia.
Els professionals als quals afecta aquest punt podran optar per flexibilitzar dues tardes a la setmana , sempre
que es respectin les 35 hores setmanals. La recuperació de la franja horària d'aquestes tardes es durà a terme
durant la mateixa setmana entre les 9 a les 19 hores, i respectant un mínim d'una hora d'interrupció al migdia
per aquelles jornades que es realitzi l'horari partit. Quan per a la intervenció als centres d'ensenyament
secundari calgui la presència dels professionals en aquests centres educatius abans de les 9 hores, aquest
temps es podrà comptabilitzar com a recuperació de les tardes flexibles.
El director o la directora de l'EAP ha de garantir el funcionament del servei durant totes dels tardes de la
setmana, per la qual cosa haurà de preveure la presència mínima de professionals, tot especificant−la en el pla
d'actuació anual.
L'horari d'intervenció dels professionals dels EAP als centres educatius s'haurà de fixar per a tot el curs
escolar.
El temps destinat als desplaçaments de començament de la jornada, final del matí, primera hora de la tarda i
final de la tarda, sempre que no superin mitja hora, es comptabilitzaran com a desplaçament propi d'accés al
lloc de treball. El temps de desplaçament que en les franges esmentades superi la mitja hora i el temps de
desplaçaments entre centres dins l'horari lectiu, es comptabilitzaran dins les 35 hores de presència en el lloc de
treball.
" Les 2,5 hores restants es dedicaran a activitats de formació i a la preparació individual d'activitats que no cal
que es portin a terme a la seu de l'EAP ni en horari fix.
Els períodes no lectius corresponents a Nadal i Setmana Santa, i el comprès entre el 16 i el 31 de juliol, es
dedicaran a activitats la realització de les quals no implica necessàriament la presència en el lloc de treball.
b) La jornada laboral ordinària de 37,5 hores setmanals corresponents als treballadors socials amb contracte
laboral, es farà d'acord amb el que estableix el conveni vigent.
39
Els professionals dels EAP que tinguin encomanades tasques relacionades amb temes d'informàtica
disposaran d'un màxim de dues hores quinzenals per a desenvolupar−les. Aquells professionals dels EAP que
siguin responsables d'aquestes tasques a nivell de serveis territorials disposaran de cinc hores quinzenals. En
ambdues situacions, aquestes hores es poden comptabilitzar dins la franja horària d'atenció als centres
educatius, al sector, l'alumnat i les seves famílies.
3.3. Criteris per a la distribució horària de la direcció
La direcció de l'EAP, per raó de les funcions que té atribuïdes en el Decret 155/94, de 28 de juny, entre
d'altres l'assistència a les reunions de coordinació convocades pels serveis territorials, o en el cas de Barcelona
per l'òrgan corresponent del Consorci d'Educació, podrà proposar, en el pla d'actuació, les reduccions següents
de l'horari d'atenció als centres:
• Quan el nombre de professionals de l'EAP no sigui superior a tres: fins a 12 hores mensuals.
• Quan el nombre de professionals de l'EAP sigui entre quatre i sis: fins a 20 hores mensuals.
• Quan el nombre total de professionals de l'EAP sigui entre set i deu: fins a 40 hores mensuals.
• Quan el nombre total de professionals de l'EAP sigui superior a deu: fins a 50 hores mensuals
4. Organització del servei
L'EAP ha d'intervenir en els àmbits següents: l'alumnat i les seves famílies, els centres educatius i el sector.
Per a l'atenció en aquests tres àmbits, cada professional de l'EAP hi dedicarà 29 hores setmanals que hauran de
quedar reflectides en el seu horari personal, especificant l'àmbit d'intervenció, el centre o centres educatius
que atén o l'activitat de sector que preveu desenvolupar setmanalment, quinzenalment o mensualment.
Cada professional de l'EAP disposarà "per al treball personal i d'equip" de sis hores setmanals, que també
hauran de constar en el seu horari personal.
Durant el període de preinscripció i matrícula, si el nombre de dictàmens o d'informes d'alumnes amb
necessitats educatives especials o els terminis establerts per a la seva realització ho fes necessari, la direcció
de l'EAP podrà proposar a la Inspecció una modificació horària d'atenció als centres d'algun o alguns dels
professionals.
A més, per a concretar la seva intervenció haurà de tenir en compte els aspectes següents:
4.1. Atenció als centres
A cada centre educatiu s'assignarà un professional que és el responsable de les actuacions que l'EAP hi porti a
terme i, en la mesura del possible, un mateix professional atendrà els centres d'Educació Infantil i Primària i
d'educació secundària vinculats per garantir el seguiment de l'alumnat i la continuitat de la intervenció.
La periodicitat i l'horari d'atenció als centres educatius es proposarà d'acord amb les necessitats del sector, la
planificació general de l'EAP i de les actuacions acordades en el pla d'actuació de cada centre.
Aquesta atenció es donarà des de l'1 de setembre fins al 30 de juny.
La direcció de l'EAP haurà de notificar a cada centre educatiu l'horari i la periodicitat en què es produirà
l'atenció. Quan excepcionalment no es pugui atendre un centre segons l'horari previst, aquest fet es
comunicarà a la direcció del centre educatiu amb la màxima antelació possible.
Les treballadores socials i treballadors adaptaran l'atenció als centres a les característiques de la seva feina,
respectant, però, el mateix marc horari que la resta de professionals de l'EAP.
40
Correspon a la direcció de l'EAP la distribució dels centres educatius entre els professionals. Caldrà preveure
períodes màxims d'atenció d'un mateix professional en un mateix centre. En el cas dels EAP amb un àmbit
d'actuació diferent al municipal, la distribució de centres haurà d'ésser compatible amb una planificació
racional dels desplaçaments.
4.2. Participació en activitats de formació
Les activitats de formació dels professionals dels EAP es faran d'acord amb els criteris següents:
Els professionals dels EAP poden participar en les activitats de formació permanent que s'ofereixen als
docents de la zona on intervenen en les mateixes condicions que la resta del professorat. La participació en
activitats del pla de formació específica que el Departament d'Educació adreci als EAP durant el proper curs
serà determinada per les condicions que es fixin en la convocatòria de l'activitat.
5. Funcionament del servei
Analitzades les demandes prioritàries dels centres educatius , i en el seu cas les prioritats acordades amb els
serveis educatius dels sector, la direcció de l'EAP proposarà les actuacions de l'equip per al curs 2005−2006
d'acord amb el que s'estableix en aquestes Instruccions. L'elaboració del pla d'actuació de l'EAP comptarà
amb l'assessorament de la Inspecció Educativa.
El treball social dels EAP es prioritzarà en els centres que tinguin més casos d'alumnat amb necessitats
educatives específiques derivades d'una situació social i econòmica desfavorida, en els centres d'educació
especial i en els centres que necessitin millorar les mesures organitzatives que afavoreixin la relació
família−escola.
La realització d'altres actuacions encarregades pel Departament d'Educació, com són la participació en el
procés de matriculació de l'alumnat, les intervencions concretes que proposin els serveis territorials, o en el
cas de Barcelona l'òrgan corresponent del Consorci d'Educació, etc., es regirà sempre per les disposicions que
les regulin.
Cal garantir la confidencialitat de les dades de l'alumnat i de les seves famílies, per la qual cosa, en el cas que
òrgans o instàncies no dependents del Departament d'Educació sol·licitin informes d'alumnes a l'EAP, es
demanarà autorització prèvia per a la seva realització als serveis territorials corresponents −en el cas de
Barcelona, a l'òrgan corresponent del Consorci d'Educació.
5.1. Intervenció dels EAP
La intervenció dels EAP s'organitzarà en els àmbits següents:
• Atenció a l'alumnat i a les seves famílies
• Atenció als centres educatius
• Atenció al sector
• En l'atenció a l'alumnat i les seves famílies es prioritzarà:
• La identificació i avaluació psicopedagògica i social de necessitats educatives de l'alumnat,
• L'assessorament al professorat en la planificació de la resposta educativa: pla d'atenció
individualitzada, intervencions de diferents professionals i serveis, adaptacions i modificacions del
currículum
• El seguiment de l'alumnat amb nee al llarg de la seva escolaritat
41
• Assessorament i orientació a les famílies, en especial en el procés de transició al món laboral.
• Orientació a les famílies sobre serveis i recursos del sector, beques i ajuts, i en la col·laboració amb el
centre escolar
• Elaboració de dictàmens i informes
• En l'atenció als centres educatius es prioritzarà:
• L'asessorament en projectes i experiències d'inclusió escolar: unitats de suport a l'educació especial
(USEE), escolaritats compartides
• L'assessorament a l'equip directiu i a la Comissió d'atenció a la diversitat (CAD) i altres òrgans del
centre en la planificació i el desenvolupament d'estratègies d'atenció a la diversitat de l'alumnat i en
l'organització dels recursos
• L'assessorament als equips docents en l'ensenyament−aprenentatge de competències bàsiques de
l'alumnat i col·laboració en la detecció i la concreció d'estratègies d'intervenció amb l'alumnat que
presenta dificultats en el seu assoliment.
• L'assessorament als equips docents en la detecció i prevenció de conductes de risc i en la resolució de
situacions de conflicte
• L'assessorament i col·laboració en programes orientats als alumnes i les famílies.
• La coordinació amb el professorat de psicologia i pedagogia i amb els mestres especialistes
d'educació especial.
• L'assessorament al professorat en processos de tutoria i d'orientació de l'alumnat, i en l'organització
d'activitats d'orientació i informació sobre els recursos del sector.
• El seguiment de l'actuacions dels tècnics i tècniques d'integració social.
• En l'atenció al sector, es prioritzarà:
• La col·laboració en el procés de transició de l'alumnat entre les diferents etapes educatives
• La coordinació amb els diferents serveis educatius del sector (CRP, CREDA, ELIC, CREC,.)
• La col·laboració en la creació d'estructures participatives: centres−famílies, intercentres, centres
−comunitat
• La col·laboració amb altres serveis o programes del Departament d'Educació o d'altres departaments
de la Generalitat de Catalunya, d'altres administracions i institucions.
• La col·laboració amb serveis implicats en l'atenció a la població infantil i juvenil amb trastorns
mentals, trastorns generalitzats del desenvolupament − psicosi i autisme− i altres trastorns i
discapacitats que està escolaritzada en centres d'educació especial o centres ordinaris (CSMIJ, ABS,)
en el marc del conveni de col·laboració entre el Departament d'Educació i el Departament de Salut i
amb el Programa Salut i Escola.
• La participació en el treball en xarxes i plans educatius d'entorn.
• La coordinació de grups de treball amb professorat del sector per establir criteris d'intervenció per a
l'atenció a la diversitat i per fomentar actuacions específiques que s'adrecin a l'alumnat amb més
dificultats per a aprendre i amb necessitats educatives especials per a la millora de la pràctica
educativa.
• La detecció de necessitats i aportació de suggeriments i propostes per a la planificació de la resposta
educativa en el sector.
• L'impuls i col·laboració en programes plans i programes d'intervenció en l'àmbit social: absentisme,
salut escolar
• La col·laboració en la creació de comissions socials com espai de coordinació dels diferents agents
que intervenen en l'àmbit social en un determinat sector.
42
5.2 Coordinació interna
Els EAP realitzaran sessions de treball intern de l'equip per tal de;
• elaborar criteris comuns per a la pràctica psicopedagògica i social que afavoreixin la
interdisciplinarietat
• analitzar casos i intervencions
• compartir la diversitat de realitats del sector
• concretar prioritats, estratègies i actuacions
6. Pla d'actuació per al curs 2005−2006
El pla d'actuació del curs 2005−2006 a de contemplar:
a) les precisions, si és el cas, en relació amb els objectius formulats pel període 2003−2006, els canvis
corresponents a la composició de l'EAP (nom, titulació i NIF de cada professional) i el canvis referents al
nombre total i tipus de centres del sector especificant, el nombre i nom dels centres que l'EAP atén
regularment i el nombre d'hores d'atenció que l'EAP dedica a cadascun d'aquests centres amb el nom del
professional, o professionals, que porta a terme aquesta intervenció (model EAP1).
• L'horari del servei i el calendari de festes locals i de lliure disposició que farà l'EAP (model EAP2).
• L'horari de cadascun dels professionals amb especificació dels centres que té assignats (model EAP3).
• Els Plans d'actuació als centres per al curs 2005−2006 (model EAP4). En el pla d'actuació anual de cada
centre hi han de quedar reflectits els dies i l'horari d'atenció setmanal, quinzenal o mensual que el centre
rebrà per part de l'EAP.
• Pla d'actuació del treball social (models EAP5 i EAP6).
• Pla d'actuació al sector (model EAP7).
Nota: Els models , EAP1, EAP2, EAP3, EAP4, EAP5, EAP6 i EAP7 es facilitaran des de la Direcció General
d'Ordenació i Innovació Educativa en suport magnètic.
Els EAP que tinguin adscrit un fisioterapeuta adjuntaran, al pla d'actuació de l'equip, el pla de treball
d'aquest/s professional/s pel curs 2005−2006. El Pa de treball dels fisioterapeutes explicitarà:
Els objectius de l'atenció fisioterapèutica
Relació d'alumnat que s'atendrà (model F1)
Quadre horari mensual (model F2)
Plans d'actuació individuals (model F3)
• Memòria del curs 2005−2006
En finalitzar el curs 2005−2006, l'EAP elaborarà la memòria que tindrà els apartats següents:
• Valoració dels resultats de la intervenció i funcionament de l'EAP, a més d'aquelles qüestions que l'EAP
vulgui destacar especialment de la seva intervenció, sobre tot especificant el que fa referència als objectius
de millora que es deriven del procés d'avaluació realitzat amb els centres educatius i del procés d'avaluació
interna que ha portat a terme l'equip durant el curs.
• Els fulls−resum de les dades quantitatives de les diferents intervencions realitzades durant el curs escolar
que elabora el Programa de gestió informàtica GESTEAP.
43
• Resum de les demandes ateses, no previstes en els plans de centre.
Els EAP que tinguin adscrit un fisioterapeuta adjuntaran, a la Memòria de l'equip, la Memòria del treball
realitzat per aquest professional. La Memòria dels fisioterapeutes tindrà els apartats següents:
• Valoració de les actuacions realitzades amb cada alumne atès i dels resultats obtinguts (model F3− segona
part)
• Relació de l'alumnat atès al llarg del curs 2005−2006 (model F4)
8. Gestió econòmica
La gestió econòmica dels EAP es regirà d'acord amb la Disposició addicional quinzena de la Llei 21/2001, de
28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, i per l'Ordre ENS/440/2003, de 29 d'octubre, per la qual
es regula el règim d'autonomia de gestió econòmica dels serveis educatius del Departament d'Educació.
El pressupost per a l'any 2006 i la liquidació corresponent a l'exercici 2005, es lliurarà als serveis territorials
que pertoqui −en el cas de Barcelona,a l'òrgan corresponent del Consorci d'Educació− d'acord amb el format i
calendari que fixarà la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa, per al seu estudi i aprovació.
Annex 3. Centres de recursos pedagògics (CRP)
1. Introducció
En el marc del que estableix el decret 155/94, i en la perspectiva de la integració de serveis educatius, els
Centres de Recursos Pedagògics (CRP) adequaran les seves actuacions per donar resposta a les necessitats
prioritàries del sistema educatiu amb la finalitat d'afavorir una acció tan integrada com sigui possible de tots
els recursos humans i materials disponibles.
Aquest supòsit implica que els professionals dels CRP participaran en les tasques:
• Comunes a tots els CRP: dinamització educativa de la zona, recerca i facilitació de recursos per als
centres educatius, formació del professorat, suport als centres educatius que participin en programes
d'innovació i suport als centres per impulsar la utilització de les TIC a l'aula
• Específiques: grups de treball de professionals de CRP que col·laboren en xarxa amb altres CRP, en
les temàtiques prioritzades per la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa.
2. Prioritats específiques per als curs 2005−2006
Durant el curs 2005−2006, a més de les prioritats generals de tots els serveis educatius, els professionals dels
centres de recursos pedagògics atendran en els seus plans de treball les següents prioritats específiques:
• Donar suport als centres que participin en programes d'innovació i difondre'n les bones pràctiques a la resta
de centres de la zona del CRP.
• De manera específica, participar activament en el suport, formació i coordinació dels centres que participin
en el programa punt.edu de lectura i biblioteques escolars, si és el cas.
• Donar suport als centres i al professorat que desenvolupin tasques docents en aules obertes.
• Fer arribar a tot el professorat de la zona informació sobre els recursos TIC que més s'adeqüin a la seva àrea
o nivell de manera personalitzada.
• Impulsar, amb el/la coordinador/a informàtic/a del centre, l'ús educatiu de les TIC i estimular el
desenvolupament de projectes col·laboratius entre el professorat.
3. Organització del servei
44
3.1. Horari
3.1.1 Horari del servei
El centre de recursos pedagògics, en el període lectiu ordinari, romandrà obert al públic durant 35 hores
setmanals de dilluns a divendres, i assegurarà un mínim de 3 hores diàries en les compreses entre les 12 h i les
14 h o més tard de les 17 h, per tal de facilitar l'atenció i participació del professorat.
En els casos en què només un professional és adscrit al servei educatiu, se'n garantirà l'obertura al públic cada
matí i un mínim de tres tardes.
Els professionals adscrits a les extensions de centres de recursos pedagògics establiran el seu horari d'acord
amb la direcció del CRP al qual pertanyen. Si es considera convenient, els professionals adscrits a les
extensions el dedicaran un dia a la setmana al treball conjunt amb el CRP al qual pertanyen, per tal de facilitar
les actuacions conjuntes i l'intercanvi de materials. En aquest cas, l'extensió haurà de romandre oberta quatre
matins i un mínim de tres tardes.
3.1.2 Horari del personal docent
La jornada de treball de cadascun dels professionals dels centres de recursos pedagògics serà l'establerta amb
caràcter ordinari per al personal de l'Administració de la Generalitat de Catalunya: 37 hores i 30 minuts
setmanals, i es regirà segons les condicions fixades en la Resolució de Secretaria General d'1 de setembre de
1995, per la qual s'estableix la distribució horària dels serveis educatius, modificada per la Resolució de 23 de
juny de 1998 i per la Resolució de 10 de juliol de 2002:
• 35 hores de permanència en el centre en horari flexible i jornada partida, de dilluns a divendres, entre
les 9 i les 19 hores, amb un mínim d'una hora d'interrupció al migdia.
• Les 2,5 hores que resten, sense horari fix, es dedicaran a activitats de formació o a altres de caràcter
no periòdic, que no cal que es realitzin en el lloc de treball.
Els professionals del CRP adequaran l'horari de treball a les condicions establertes en l'apartat anterior, tenint
en compte que poden optar per flexibilitzar dues tardes a la setmana, sempre que es respectin les 35 hores
setmanals.
Els períodes no lectius corresponents a Nadal i Setmana Santa, i el comprès entre el 16 i el 31 de juliol, es
dedicaran a activitats, sobretot de formació, la realització de les quals no implica necessàriament la presència
en el lloc de treball.
La direcció del servei vetllarà perquè, tot respectant les condicions anteriors, l'horari de cada una de les
persones permeti la bona organització de l'equip.
3.2 Organització del treball
La organització del treball ha d'incorporar les tasques comunes a tots els CRP i les tasques específiques en què
el CRP col·labori en xarxa amb altres CRP en les temàtiques prioritzades per la Direcció General d'Ordenació
i Innovació Educativa.
A/ Tasques comunes a tots els CRP:
3.2.1 Dinamització educativa de la zona. Cada CRP actualitzarà i potenciarà les accions de suport a activitats
de dinamització educativa adreçades específicament als centres de la seva zona. Aquest suport es concreta en
les línies bàsiques següents:
45
• Impuls a projectes de treball i d'innovació de manera cooperativa i intercanviant bones pràctiques i
experiències, tant amb participació del professorat com amb participació de l'alumnat.
• Suport a la gestió de projectes dels centres de la zona, tant si són d'iniciativa pròpia del centre com si
són proposats per l'administració educativa.
• Col·laboració en projectes comunitaris a escala municipal, comarcal o de zona, especialment en el
marc dels plans educatius d'entorn.
3.2.2 Recursos per al professorat i els centres educatius. La recerca i facilitació de recursos implicaran:
• Conèixer els recursos i els llocs (de la xarxa o físics) on es poden trobar: XTEC, Edu365, Servei de
Formació Permanent, Servei de Recursos Pedagògics, àrea LIC, Programes d'Innovació, CDECT,
CRLE, FP i persones adultes, Oficina Cooperació Educativa i Científica Internacional...
• Organitzar aquests recursos.
• Organitzar activitats de difusió i formació per a la utilització dels recursos i col·laborar en les
propostes que faci el Departament d'Educació.
3.2.3 Formació permanent del professorat: Per al curs 2005−2006 caldrà tenir en compte el que es concreta
en el document "PFZ. Criteris i instruccions. Curs 2005−2006.
3.2.4. Impuls a la utilització de les TIC a l'aula: De manera general, tots els CRP han de realitzar les tasques
següents:
• Organitzar a la zona activitats de dinamització de l'ús educatiu de les TIC.
• Concretar el grau de participació dels CRP als seminaris TIC − SATI, SEMPERSE, SAIP, EE− de la
seva zona.
• Estar informats, a través de contactes sistemàtics amb els coordinadors/es informàtics dels centres, de
les experiències sobre l'ús curricular de les TIC i tenir criteris de valoració d'aquestes experiències.
B/ Tasques específiques. Grups de treball
La constitució dels grups de treball en xarxa ha de facilitar que el conjunt de CRP tingui un millor
coneixement i accés als recursos existents −materials, humans i funcionals− i que els pugui apropar més
fàcilment als centres educatius.
Es constitueixen uns grups amb la funció específica de crear un espai de treball on la resta de professionals de
CRP puguin aportar i extreure idees i exemples de bones pràctiques que ajudin a desenvolupar les funcions i
els perfils propis del CRP. La constitució d'aquests grups ha d'afavorir la coordinació d'actuacions, la reflexió
sobre alguns aspectes de la pròpia tasca professional i la millora dels resultats.
Per al curs 2005−06 s'estableixen dos àmbits de treball:
B1. Àmbit extern als CRP, que es refereix a les actuacions dels professionals dels CRP destinades al
professorat i als centres. Cada grup de treball tindrà com a unitat de referència la corresponent de la DGOIE.
B2. Àmbit intern, que es refereix a la coordinació i la formació dels mateixos professionals dels CRP.
Excepte en els casos en què la participació estigui condicionada per algun criteri, cada CRP valorarà en quina
de les temàtiques proposades pot fer aportacions més útils. Cada Servei Territorial i, en el cas de Barcelona, el
Consorci d'Educació, estudiarà les dades i farà una proposta. D'acord amb aquesta proposta, la SG de
Formació Permanent i Recursos Pedagògics organitzarà els grups de treball. En relació amb cada grup es
fixaran uns objectius de treball, els criteris per formar−ne part i la unitat o unitats de referència de la DGOIE.
46
El pla d'actuació reflectirà i valorarà el temps dedicat a aquesta tasca.
B1. Grups de treball d'àmbit extern als CRP.
3.2.5. Educació Infantil
3.2.6. Coordinació entre Primària i Secundària.
3.2.7. Matemàtiques
3.2.8. Ciències i tecnologia.
3.2.9. Coeducació.
3.2.10. Educació per a la ciutadania
3.2.11. Convivència i mediació
3.2.12. Lectura i biblioteques escolars.
3.2.13. Llengua, interculturalitat i cohesió social,
B2. Grup de treball d'àmbit intern.
3.2.14. Grup de suport a la mediateca (SUPMED).
C/ Distribució de tasques entre els professionals del CRP
En el document que expliciti el pla d'actuació del CRP hi constarà l'organització del treball, incorporant, si és
el cas, la dedicació a la tasca de col·laboració en xarxa en la recerca de recursos per a les temàtiques
prioritzades per la DGOIE, així com la distribució de les tasques que han de garantir que tot el personal docent
del centre de recursos pedagògics estigui en condicions d'atendre el préstec, tant de documents com d'aparells,
i les consultes de caràcter general sobre els serveis que s'ofereixen, especialment les relacionades amb la
formació permanent. Periòdicament, es realitzaran reunions de coordinació interna entre els membres de
l'equip on es plantejaran actuacions concretes i es donarà la informació general. D'aquestes reunions, el
director/a en redactarà una acta amb la relació dels temes tractats i els acords presos
D/ Participació en activitats de formació
La formació permanent dels membres del centre de recursos pedagògics s'ha d'organitzar en funció de les
necessitats del servei i de la millora professional. Amb aquest objectiu, els professionals dels centres de
recursos pedagògics podran participar de les activitats formatives que amb aquesta finalitat organitzi la
Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa. A més, el professorat dels centres de recursos
pedagògics pot assistir a les activitats de formació permanent que s'ofereixen als docents de la zona en les
mateixes condicions que la resta del professorat.
4. Funcionament del servei
4.1 Directori de centres i professorat
Els centres de recursos pedagògics han de mantenir actualitzada la relació dels centres educatius del seu
àmbit, per tal d'adequar la seva actuació a les necessitats d'informació, formació i suport dels centres de la
47
zona. Aquesta relació ha de reflectir, com a mínim, la següent informació: nom, codi, nivells educatius i
titularitat del centre, adreça postal i electrònica.
Per tal de poder fer trameses d'informació de forma selectiva, es promourà la inscripció del professorat de la
zona que ho sol·liciti en un registre d'usuaris que desitgin ser informats sobre temes o àrees concretes.
4.2 Pla d'actuació curs 2005−2006
El funcionament previst per al curs 2005−2006 ha de quedar reflectit en línies generals en el pla d'actuació.
Aquest pla ha de ser fruit de les aportacions i propostes de tots els membres de l'equip. La redacció i
presentació és responsabilitat de la direcció del CRP.
Les activitats de les extensions de CRP han de constar en el pla d'actuació del centre de recursos pedagògics al
qual estan adscrites.
El pla d'actuació per al curs 2005−2006 farà explícits els apartats següents:
1. Estructura i organització del servei.
1.1. Relació dels professionals del CRP.
1.2. Horari del servei.
1.3. Calendari de festes locals i de lliure disposició que farà el centre de recursos pedagògics .
1.4 Horari dels membres de l'equip.
1.5 Organització interna i distribució de tasques. L'organització interna ha de preveure la realització periòdica
de reunions de coordinació de l'equip, que ha de quedar reflectida en l'horari del servei.
2. Objectius i actuacions.
2.1. Relació d'objectius específics per a l'any i, si fa el cas, de les actuacions més significatives que representin
un canvi respecte de l'any anterior relacionades amb els àmbits de recursos, documentació, dinamització i
formació, així com la previsió de les actuacions que es derivin de la col·laboració en xarxa d'acord amb les
línies prioritàries de la DGOIE. D'aquestes actuacions, se n'explicitarà l'objectiu, la temporització i els
indicadors que es tindran en compte per avaluar−les a la memòria, i també, si fa al cas, una primera estimació
de la despesa que comportaria.
4.3 Memòria curs 2005−2006
Les actuacions realitzades durant el curs 2005−2006 han de quedar reflectides en la memòria anual. Les
corresponents a les extensions de CRP constaran en la memòria del centre de recursos pedagògics al qual
estan adscrites. Caldrà incloure necessàriament valoracions qualitatives, quantitatives i propostes de canvi en
els apartats que sigui adient.
La redacció de la memòria tindrà en compte els apartats següents:
1. Estructura i organització del servei.
1.1. Relació dels professionals del CRP.
48
1.2. Horari del servei.
1.3. Horari dels membres de l'equip.
1.4. Organització interna i distribució de tasques.
1.5. Relació dels acords més significatius establerts en les reunions de coordinació interna de l'equip del
centre de recursos pedagògics.
1.6. Relació que el centre de recursos pedagògics ha mantingut amb altres òrgans, entitats o institucions (altres
centres de recursos pedagògics, equips d'assessorament i orientació psicopedagògica, camps d'aprenentatge,
ajuntaments, consells comarcals, etc.).
2. Àmbits d'actuació. Relació i valoració d'actuacions.
2.1 Àmbit de dinamització
2.1.1 Promoció d'intercanvis pedagògics entre els centres educatius (amb participació de mestres i de
professorat/ amb participació d'alumnat)
2.1.2 Suport a la gestió de projectes dels centres de la zona, tant si són d'iniciativa pròpia del centre o són
proposats per l'administració educativa (amb participació de mestres i de professorat/ amb participació
d'alumnat)
2.1.3 Col·laboració en projectes comunitaris a nivell municipal, comarcal o de zona.
2.2. Àmbit de recursos
2.2.1. Recerca d'informació sobre els recursos disponibles i elaboració de pautes d'utilització .
2.2.2. Accions concretes per potenciar la difusió dels recursos pedagògics
2.2.3. Organització dels recursos
2.2.4. La mediateca del CRP. Assessorament documental i préstec de documents i aparells, valoració global
quantitativa i qualitativa. La valoració quantitativa seguirà el format que proposi la Subdirecció General de
Formació Permanent i Recursos Pedagògics.
2.3. Àmbit de formació
2.3.1 Actuacions realitzades en relació amb la gestió de la formació permanent a nivell de zona: memòria
PFZ. Aquest document es lliurarà d'acord amb el calendari fixat per a la Subdirecció General de Formació
Permanent i Recursos Pedagògics.
2.3.2 Altres activitats de formació permanent amb participació del centre de recursos pedagògics.
2.4. Àmbit de suport a la utilització de les TIC. Tasques específiques que s'han dut a terme
2.5. Grups de treball en xarxa. Valoració de la participació, si és el cas.
2.6. Activitats de formació en què hagin participat els professionals del CRP, com a alumnes o com a
professorat formador.
49
3. Objectius proposats en el pla d'actuació que no han estat assolits.
4. Actuacions esmentades en aquesta memòria que no s'havien previst en el pla d'actuació anterior.
5. Altres aspectes i observacions que es consideri d'interès reflectir a la memòria.
5. Gestió econòmica
La gestió econòmica dels centres de recursos pedagògics es regirà d'acord amb la Disposició addicional
quinzena de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, i per l'Ordre
ENS/16/2002, de 16 de gener, per la qual es regula el règim d'autonomia de gestió econòmica dels serveis
educatius del Departament d'Educació.
El pressupost per a l'any 2006 i la liquidació corresponent a l'exercici 2005, es lliurarà als serveis territorials
que pertoqui, o en el cas de Barcelona a l'òrgan corresponent del Consorci d'Educació, d'acord amb el format i
calendari que fixarà la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa, per al seu estudi i aprovació.
Annex 4. Centres de recursos educatius per a deficients auditius (CREDA)
1. Introducció.
Els Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA) són serveis educatius del Departament
d'Educació que col·laboren amb els centres educatius per tal que la tasca del professorat s'adeqüi a les
necessitats educatives de l'alumnat amb deficiències auditives greus i permanents o amb greus trastorns del
llenguatge.
Els CREDA són equips formats per logopedes, psicopedagogs i audioprotetistes, que desenvolupen les seves
actuacions en estreta relació amb els professionals dels centres i els serveis educatius del sector, molt
especialment amb els Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP).
En el marc del que estableix el decret 155/1994, els CREDA contextualitzaran el seu pla de treball en el
conjunt d'accions acordades amb els serveis educatius del sector, pel que fa a l'atenció a l'alumnat amb sordesa
o altres dificultats de la parla, el llenguatge o la comunicació.
2. Prioritats específiques per al curs 2005−2006.
Durant el curs 2005−2006, els professionals dels CREDA donaran prioritat a les següents actuacions:
• Valoració de les necessitats educatives de l'alumnat amb dèficit auditiu i greus trastorns del llenguatge.
• Atenció a l'alumnat sord i al que presenti trastorns del llenguatge que precisin d'atenció logopèdica
específica complementària a les mesures que es proporcionin a partir dels recursos dels centres.
• Orientació al professorat sobre l'atenció a l'alumnat amb dèficit auditiu i greus trastorns del llenguatge.
• Assessorament als mestres d'educació especial i mestres especialistes en audició i llenguatge dels centres
educatius en el desenvolupament de programes de suport a l'alumnat amb trastorns del llenguatge.
• Atenció i orientació a les famílies.
3. Organització del servei
3.1. Horari
3.1.1. Horari del servei
50
Els CREDA garantiran el funcionament del servei, de dilluns a divendres, entre les 9 i les 14 hores i entre les
15 i les 17 hores, tenint present la diferent distribució horària dels professionals.
3.1.2. Horari dels professionals
La jornada de treball de cadascun dels professionals dels CREDA serà l'establerta amb caràcter ordinari per al
personal de l'Administració de la Generalitat de Catalunya: 37 hores i 30 minuts setmanals. Es regirà segons
les condicions fixades en la Resolució d'1 de setembre de 1995 de la Secretaria General, per la qual s'estableix
la distribució horària dels serveis educatius del Departament d'Ensenyament, i en la Resolució de 23 de juny
de 1998, que la modifica parcialment:
El director o directora del CREDA haurà de preveure la presència mínima de professionals la tarda dels
divendres, a la seu central del CREDA, per tal de garantir el funcionament del servei.
• Psicopedagogs
" 35 hores de presència en el lloc de treball en jornada partida, de dilluns a divendres, entre les 9 i les 19
hores, amb un mínim d'una hora d'interrupció al migdia,
" 2,5 hores setmanals dedicades a activitats de formació i a la preparació individual d'activitats que no cal que
es realitzin a la seu del CREDA ni en horari fix.
Els professionals als quals afecta aquest punt podran optar per flexibilitzar dues tardes a la setmana , sempre
que es respectin les 35 hores setmanals. La recuperació de la franja horària d'aquestes tardes es durà a terme
durant la mateixa setmana entre les 9 a les 19 hores, i respectant un mínim d'una hora d'interrupció al migdia
per aquelles jornades que es realitzi l'horari partit. Quan per a la intervenció als centres d'ensenyament
secundari calgui la presència dels professionals en aquests centres educatius abans de les 9 hores, aquest
temps es podrà comptabilitzar com a recuperació de les tardes flexibles.
Els períodes no lectius corresponents a Nadal i Setmana Santa, i el comprès entre el 16 i el 31 de juliol, es
dedicaran a activitats la realització de les quals no implica necessàriament la presència en el lloc de treball.
b) Audioprotetistes
La jornada laboral ordinària de 37,5 hores setmanals corresponents als audioprotetistes amb contracte laboral
es durà a terme d'acord amb allò que estableix el conveni vigent.
" 35 hores de presència en el lloc de treball en jornada partida, de dilluns a divendres, entre les 9 i les 19
hores, amb un mínim d'una hora d'interrupció al migdia,
" 2,5 hores setmanals dedicades a activitats de formació i a la preparació individual d'activitats que no cal que
es realitzin a la seu del CREDA ni en horari fix.
Els períodes no lectius corresponents a Nadal i Setmana Santa, i el comprès entre el 16 i el 31 de juliol, es
dedicaran a activitats la realització de les quals no implica necessàriament la presència en el lloc de treball.
c) Logopedes
" 30 hores de presència en el lloc de treball en jornada partida, de dilluns a divendres, que s'ajustaran a l'horari
i al calendari dels mestres que ocupen llocs de treball en els centres educatius d'educació infantil i primària o
d'educació especial,
51
" 7,5 hores dedicades a activitats de formació i a la preparació individual d'activitats que no cal que es facin en
un lloc fix ni dins l'horari fix.
Els professionals als quals afecti aquest punt podran optar per substituir les tardes dels divendres, sempre que
es respectin les 30 hores setmanals. La recuperació de la franja horària dels divendres es durà a terme, de
manera prèvia, durant la mateixa setmana entre les 9 i les 19 hores i respectant un mínim diari d'una hora
d'interrupció al migdia per aquelles jornades que es realitzi l'horari partit. Quan per a la intervenció als centres
d'ensenyament secundari calgui la presència dels professionals en aquests centres educatius abans de les 9
hores, aquest temps es podrà comptabilitzar com a recuperació de les tardes flexibles.
El director o directora del CREDA haurà de garantir 35 hores de presència en el seu lloc de treball, podent
optar per flexibilitzar dues tardes a la setmana sempre que es respectin les 35 hores setmanals. La recuperació
de la franja horària d'aquestes tardes es durà a terme durant la mateixa setmana entre les 9 a les 19 hores, i
respectant un mínim d'una hora d'interrupció al migdia per aquelles jornades que es realitzi l'horari partit.
Quan per a la intervenció als centres d'ensenyament secundari calgui la presència dels professionals en aquests
centres educatius abans de les 9 hores, aquest temps es podrà comptabilitzar com a recuperació de les tardes
flexibles.
L'equip directiu del CREDA, format pel director/a i els adjunts al director/a, hauran de romandre en el seu lloc
de treball fins al 15 de juliol.
Per a tots els professionals del CREDA, el temps destinat als desplaçaments de començament de la jornada,
final del matí, primera hora de la tarda i final de la tarda, sempre que no superin mitja hora, es
comptabilitzaran com a desplaçament propi d'accés al lloc de treball. El temps de desplaçament que en les
franges esmentades superi la mitja hora i el temps de desplaçaments entre centres dins l'horari lectiu, es
comptabilitzaran dins les 30 hores de presència en el lloc de treball.
3.2. Direcció del servei
• Equip directiu
L'equip directiu d'un CREDA està format pel director/a i els adjunts al director/a. El nombre d'adjunts al
director/a varia segons el nombre de professionals del servei. Els CREDA de fins a 25 professionals tindran
un adjunt/a al director que exercirà les funcions que s'estableixen en el punt 1.2.3 d'aquestes instruccions.
Quan hi hagi més de 25 professionals, el CREDA tindrà dos adjunts al director/a.
Els adjunts al director/a són proposats pel mateix director o directora del CREDA al director/a dels serveis
territorials i, en el cas de Barcelona, a l'òrgan corresponent del Consorci.
3.2.2. Funcions específiques del director/a
Correspon al director o directora la direcció general de l'activitat del CREDA i la coordinació de la gestió del
servei, a més d'aquelles funcions establertes en l'article 19 del Decret 155/94, de 28 de juny, pel qual es
regulen els serveis educatius del Departament d'Ensenyament (DOGC núm. 1918, de 8−7−94).
3.2.3. Funcions dels adjunts/es al director/a
Correspon als adjunts al director/a la col·laboració amb el director o directora en els aspectes següents:
" En la coordinació dels professionals i de les activitats del servei.
" En l'elaboració i revisió del Pla de treball.
52
" En l'anàlisi i la introducció de modificacions en les programacions corresponents als alumnes atesos,
conjuntament amb els professionals que fan l'atenció específica d'aquests alumnes.
" En tasques de representació del director o directora, exclusivament quan aquest li delegui aquesta
representació.
3.2.4. Horari per a tasques directives
Per a la realització de les tasques directives, els CREDA que tenen fins a 25 professionals podran disposar
d'un total màxim de 30 hores setmanals. Els CREDA d'entre 26 i 50 professionals podran tenir un total màxim
de 60 hores setmanals. Els CREDA amb més de 50 professionals podran disposar d'un total màxim de 70
hores setmanals.
Aquests còmputs horaris per a tasques directives s'hauran de distribuir entre els components de l'equip
directiu, director o directora i adjunts al director/a.
La distribució d'aquestes hores de direcció, entre el director/a i l'adjunt o adjunts, correspon al director/a del
servei i haurà de constar en el corresponent pla de treball anual.
El director o directora i els adjunts al director, un cop descomptades les hores dedicades a la direcció del
servei, dedicaran la resta del seu horari personal a les tasques corresponents al seu lloc de treball (logopeda,
psicopedagog o audioprotetista).
3.3. Organització del treball
3.3.1. Atenció logopèdica a l'alumnat
Totes i tots els logopedes del CREDA es dedicaran a l'atenció logopèdica a l'alumnat, amb l'excepció de les
hores que alguns d'aquestes professionals destinin a tasques directives o a altres tasques encomanades al
CREDA, d'acord amb la següent distribució horària:
a) 24 hores setmanals d'atenció a l'alumnat. S'entendrà per atenció a l'alumnat el treball presencial amb
alumnes, de forma individual, en petit grup o dins l'aula ordinària. En determinades situacions, especialment
en l'atenció a infants de curta edat, l'atenció es pot dur a terme en presència de les famílies.
b) 6 hores setmanals es dedicaran a reunions amb professorat, famílies i l'Equip d'Assessorament i Orientació
Psicopedagògica (EAP) i a les coordinacions periòdiques a la seu central del CREDA.
A l'inici de curs, el/la logopeda haurà de notificar, per escrit, a cada centre, l'horari i la periodicitat en què es
produirà l'atenció a l'alumnat. Quan excepcionalment no es pugui atendre un alumne/a segons l'horari previst,
aquest fet es comunicarà a la direcció del centre educatiu on és escolaritzat l'alumne/a, amb la màxima
antelació possible, i a la direcció del CREDA.
3.3.2. Atenció Audioprotètica
La tasca desenvolupada pels audioprotetistes conjuntament amb la de la resta dels professionals del CREDA
ha de permetre donar una resposta adequada a les necessitats de l'alumnat sord. La tasca principal dels
Audioprotetistes és la de valorar les capacitats auditives de l'alumnat amb pèrdua auditiva l de potenciar−les,
tant com es pugui, mitjançant l'adaptació de pròtesis auditives i la utilització, si escau, d'altres ajuts
electroacústics. També els correspon informar de l'ús i manteniment d'aquests ajuts, així com del pronòstic
audioprotètic, és a dir, dels beneficis que n'obtindrà amb la seva utilització i de les dificultats que poden
persistir.
53
Atesa l'especificitat de les seves funcions i per tal de contribuir a l'aplicació de criteris comuns en cadascun
dels CREDA, els/les Audioprotetistes participaran en reunions de treball convocades pel Servei d'Educació
Especial i Programes Educatius que, al llarg del curs 2005−2006, es realitzaran amb periodicitat trimestral.
3.3.3. Atenció psicopedagògica
Correspon als psicopedagogs/es dels CREDA:
• En relació amb l'alumnat sord:
• L'avaluació inicial de l'alumne/a sord de 0−3 anys en col·laboració amb els centres de
desenvolupament i atenció primerenca (CDIAP).
• La col·laboració amb l'EAP en l'elaboració del dictamen d'escolarització de l'alumnat amb necessitats
educatives especials, temporals o permanents derivades de la seva discapacitat auditiva.
• El seguiment de l'evolució d'aquest alumnat elaborant, com a mínim, un informe a l'inici de
l'escolaritat i en els canvis d'etapa o d'escolarització.
• L'assessorament al professorat dels centres educatius on estan escolaritzats alumnes sords, prioritzant
els dels centres d'agrupament d'alumnat sord.
• Col·laborar amb els/les logopedes i el professorat en l'orientació acadèmica i professional d'aquest
alumnat i en l'assessorament a les famílies.
• En relació a l'alumnat amb trastorns de llenguatge:
• Valorar les capacitats comunicatives i lingüístiques dels alumnes que presenten un trastorn de
llenguatge i el seu nivell maduratiu per tal de determinar el tipus de resposta adequada a les seves
necessitats.
• Orientar la intervenció logopèdica.
• Facilitar orientacions a l'EAP, al professorat i a les famílies sobre com afavorir la millora del
llenguatge en aquests alumnes.
• Realitzar el seguiment d'aquest alumnat i aportar criteris a la direcció del servei educatiu per decidir la
finalització de l'atenció logopèdica.
3.3.4. Altres funcions atribuïdes al CREDA
Els CREDA disposaran, a més de les hores de direcció, esmentades en el punt 1.2.4, d'un total màxim de 25
hores setmanals, per dur a terme altres tasques que tenen encomanades:
• Elaboració i catalogació de recursos
• Dinamització de diferents grups de treball o altres iniciatives adreçades a millorar el coneixement i les
pràctiques dels professionals en àmbits com l'atenció primerenca a l'alumnat sord o altres que es
consideri adequat promoure.
• Actualització en tecnologies de la informació.
La direcció del CREDA distribuirà aquestes hores entre els professionals que consideri més adients per a
desenvolupar les tasques esmentades i farà constar aquesta distribució en el pla d'actuació.
D'aquests professionals, el director/a del CREDA en designarà un perquè formi part del Seminari
d'Actualització en Tecnologies de la Informació (SATI) per als professionals dels Centres de Recursos
Educatius per a Deficients Auditius (CREDA). Aquest seminari comptarà amb l'assessorament del
Servei d'Informàtica Educativa i Acadèmica (SIEA) de la Subdirecció General de Tecnologies de la
Informació i tindrà com a objectiu garantir una actualització permanent dels / de les professionals dels
54
CREDA, en matèria de tecnologies de la informació. El Seminari suposarà una trobada presencial
trimestral dels professionals que en formin part. Posteriorment, cadascun dels membres hauran de
transmetre els continguts d'aquests assessoraments a la resta de professionals dels CREDA en el marc
de les coordinacions habituals dels professionals del servei.
3.3.5. Formació permanent
a) Els mestres i professorat dels CREDA podran participar en les activitats de formació permanent que
s'ofereixen als docents de la zona on intervenen, en les mateixes condicions que la resta del professorat. Si
l'horari de les activitats de formació coincideix amb el de treball, caldrà que la delegació territorial n'aprovi la
proposta, que haurà de tenir el vist−i−plau de la direcció del CREDA per a garantir que el servei queda ben
atès.
b) Els professionals dels CREDA també podran participar en activitats de formació específica. Aquestes
activitats es faran d'acord amb les modalitats que estableixi, al moment oportú, la Direcció General
d'Ordenació i Innovació Educativa.
4. Funcionament del servei
El CREDA ha de proporcionar:
a) En relació a l'alumnat sord:
• Atenció a la totalitat de l'alumnat amb sordeses, fins i tot el corresponent a la franja de 0−3 anys, en el
marc de col·laboració establert amb els serveis d'atenció primerenca del sector, i al que cursi estudis
corresponents al batxillerat i als cicles formatius. Aquesta atenció inclou diferents actuacions que es
donaran en una o altra forma, en funció de les necessitats presentades en cada cas i que són l'atenció
logopèdica, el seguiment de l'evolució comunicativo−lingüística, l'avaluació psicopedagògica, la
valoració audiològica i la prescripció, el control i el seguiment audioprotètics.
• Col·laboració amb els centres d'agrupament d'alumnat sord. Aquesta col·laboració ha de facilitar que
es puguin realitzar actuacions complementàries a les que es realitzen amb altres centres i que milloren
la qualitat de la resposta educativa que reben els alumnes, com ara les següents:
• Col·laboració amb els diferents professionals del centre per tal que el Projecte Educatiu (PEC)
descrigui la implicació de tota la comunitat educativa en l'educació de l'alumnat sord.
• Col·laboració amb el professorat per tal que el Projecte Curricular del Centre (PCC) contempli un
conjunt de mesures que afavoreixin la resposta educativa de l'alumnat sord.
• Col·laboració amb els equips directius en el desplegament de mesures organitzatives adreçades a
donar resposta a les necessitats de l'alumnat sord, com ara l'organització d'agrupaments dins i fora de
l'aula ordinària.
• Proposta per tal que en el Pla d'Acció Tutorial (PAT) del centre s'incloguin mesures específiques per a
l'alumnat sord
• Participació, quan s'escaigui, en la comissió d'atenció a la diversitat.
• Col·laboració amb els Departaments per tal que es tinguin en compte les necessitats específiques de
l'alumnat amb sordesa en el desplegament del currículum.
55
• Col·laboració amb els equips docents, especialment, pel que fa a les estratègies comunicatives i
metodològiques i en el disseny d'activitats d'ensenyament−aprenentatge i d'avaluació.
• Participació a les juntes d'avaluació en relació a l'alumnat amb sordesa.
• En relació a l'alumnat amb trastorns del llenguatge:
b.1. Avaluació de l'alumnat, prèviament valorat per l'EAP del sector, que es considera susceptible de rebre
atenció logopèdica específica per part d'un/a logopeda del CREDA.
b.2. Assessorament i orientació de la millor resposta a les necessitats educatives d'aquest alumnat d'acord amb
els programes que suposen atenció logopèdica per part dels professionals dels CREDA i els que es
desenvolupen a partir dels recursos propis dels centres.
La decisió de quin programa és el que correspon a cadascun dels alumnes, al llarg del proper curs, correspon a
la direcció del CREDA. Aquesta decisió es fonamentarà en les avaluacions realitzades pel/per la
psicopedagog/a del servei educatiu i l'anàlisi conjunta de les necessitats de cadascuna de les zones i sectors
feta conjuntament amb els/les logopedes.
Al llarg del curs, la direcció del CREDA pot decidir realitzar canvis en la relació d'alumnat que ha de rebre
atenció logopèdica, d'acord amb les necessitats i disponibilitat de recursos de cadascun dels sectors del servei
educatiu. Aquesta decisió es fonamentarà en els criteris aportats pel psicopedagog/a del CREDA i els/les
logopedes.
b.3. ) Assessorament tècnic al professorat dels centres on són escolaritzats els alumnes que reben algun tipus
d'atenció del CREDA.
b.4) Assessorament, en coordinació amb l'EAP del sector, al professorat de l'escola, especialment als mestres
d'educació especial i/o d'audició i llenguatge, quan, un cop valorades les necessitats de l'alumnat, es consideri
que la resposta és qualsevol dels Programes que es desenvolupen a partir dels recursos propis del centre:
• La realització d'altres encàrrecs per part del Departament d'Ensenyament, no previstos en el pla d'actuació,
es regirà sempre per les instruccions que es donin en aquest aspecte.
Caldrà garantir la confidencialitat de les dades de l'alumnat i de les seves famílies, per la qual cosa, cal que
òrgans o instàncies no dependents del Departament d'Ensenyament sol·licitin informes d'alumnes al CREDA,
es demanarà a la delegació territorial corresponent una autorització prèvia a la seva realització.
• Pla d'actuació per al curs 2005−2006
Les actuacions que el CREDA té previstes per al curs 2005−2006 es concretaran en el pla d'actuació. La
presentació del Pla d'actuació és responsabilitat de l'equip directiu.
Per a elaborar−lo es tindran en compte les funcions que aquest servei té encomanades, les necessitats del
sector i els criteris d'intervenció del llenguatge establerts en el document Marc d'actuació dels CREDA:
criteris i objectius de referència, de la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa així com les
indicacions establertes en l'apartat .
El Pla d'actuació inclourà la composició del CREDA, l'horari del servei i dels diferents professionals, les
actuacions previstes i els indicadors d'avaluació.
Per a la realització del pla d'actuació es faran servir els models de protocols que, per a cada aspecte, se citen.
56
5.1. Composició del CREDA
Enumeració de tots els professionals del CREDA, amb l'especificació de les funcions que tenen assignades i
de la subseu del CREDA on les desenvolupen (model CREDA1).
5.2. Horari del servei i dels diferents professionals (model CREDA 2)
a) Horari del servei de la seu central del CREDA i calendari de festes locals i de lliure disposició
b) Distribució horària de les tasques de direcció
• Distribució horària de les 25 hores de què disposa el CREDA per a la realització de les tasques
especificades en el punt 1.3.2. d'aquestes instruccions
• Horari dels professionals:
d.1) Horari dels psicopedagogs i dels audioprotetistes
d.2) Horari dels logopedes. En cadascun dels horaris hi constarà:
d.2.1) Llista dels alumnes atesos amb especificació del tipus de trastorn, edat, nivell educatiu i centre
educatiu.
d.2.2) Quadre de l'horari setmanal, on consti el total d'hores dedicades a atenció logopèdica, a coordinacions, a
reunions amb famílies, etc.
5.3. Actuacions previstes
El CREDA exposarà els objectius, les actuacions previstes i l'organització per a dur−les a terme en relació als
àmbits següents:
• Atenció a l'alumnat sord de 0 a 3 anys.
• Seguiment periòdic i continuat de l'alumnat sord.
• Intervenció en els centres d'agrupament d'alumnat sord.
• Organització, si escau, de mesures i procediments específics en l'avaluació i seguiment de l'alumnat
sord amb implant coclear.
• Avaluació, atenció i seguiment de l'alumnat amb trastorns del llenguatge.
• Atenció a les famílies de l'alumnat.
• Altres aspectes que el CREDA consideri convenient destacar.
Els plans d'actuació de cadascun dels/de les logopedes per a cada un dels/de les alumnes seran recollits per la
direcció del servei i restaran a disposició de la Inspecció.
6. Memòria anual del curs 2005−2006
La memòria del curs 2005−2006 constarà de tres parts:
6.1. Valoració dels objectius i actuacions previstes en el pla de treball per al curs 2005−2006 en relació als
àmbits següents:
• Atenció a l'alumnat sord de 0 a 3 anys.
• Seguiment periòdic i continuat de l'alumnat sord.
• Intervenció en els centres d'agrupament d'alumnat sord.
57
• Organització, si escau, de mesures i procediments específics en l'avaluació i seguiment de l'alumnat
sord amb implant coclear.
• Avaluació, atenció i seguiment de l'alumnat amb trastorns del llenguatge.
• Atenció a les famílies de l'alumnat.
• Altres aspectes que el CREDA consideri convenient destacar.
6.2. Recull de dades
Per a la realització d'aquesta part de la memòria es faran servir els models de protocols que se citen en cada
cas.
a) Nombre de valoracions psicopedagògiques i lingüístiques i de valoracions audiològiques i audioprotètiques
realitzades (models CREDA3 i CREDA4).
b) Nombre total d'alumnes sords atesos i nombre total d'alumnes amb trastorns del llenguatge atesos, per
etapes i cicles educatius (models CREDA5 i CREDA6).
c) Nombre total de centres educatius atesos, diferenciant els centres d'infantil i primària, secundària, etc.
(model CREDA7).
d) Nombre total d'hores setmanals d'atenció logopèdica (model CREDA8).
e) Nombre total d'hores setmanals dedicades a reunions amb famílies, professorat i professionals de serveis
educatius (model CREDA9).
f) Nombre total d'alumnes atesos al llarg del curs 2005−2006 que es preveu que no rebran atenció directa
durant el curs 2006−2007 (model CREDA10).
g) Nombre total d'alumnes amb dèficit auditiu que durant el curs 2005−2006 estaven escolaritzats a 4t d'ESO,
amb indicació de si han obtingut el graduat en educació secundària obligatòria i si és previst que continuïn els
seus estudis (model CREDA11).
h) Nombre total d'alumnes amb dèficit auditiu que durant el curs 2005−2006 estaven escolaritzats en alguna
de les etapes d'educació secundària postobligatòria (formació professional, cicles formatius, batxillerat, etc.)
amb indicació de si és previst que durant el curs 2006−2007 continuïn els estudis (model CREDA12).
i) Cens complet de l'alumnat amb dèficit auditiu escolaritzat en centres educatius de l'àmbit territorial del
CREDA, tant els/les alumnes dels centres ordinaris com dels centres d'educació especial. En aquest cens s'hi
haurà de fer constar tant l'alumnat que s'atén de manera regular com aquell que només ha estat detectat
(models CREDA13)
Finalment, a més dels tres apartats esmentats en la memòria, els/les logopedes lliuraran a la direcció del seu
CREDA les memòries corresponents a les actuacions realitzades amb l'alumnat durant el curs 2005−2006, que
seran recollides per la direcció del servei i restaran a disposició de la Inspecció.
La Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa posarà a disposició dels CREDA els models de
protocols per a l'elaboració del Pla d'actuació i de la Memòria a l'adreça web http://www.xtec.es/creda.
• Gestió econòmica
La gestió econòmica dels CREDA es regirà d'acord amb la Disposició addicional quinzena de la Llei 21/2001,
de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, i per l'Ordre ENS/440/2003, de 29 d'octubre, per la
58
qual es regula el règim d'autonomia de gestió econòmica dels serveis educatius del Departament d'Educació.
El pressupost per a l'any 2006 i la liquidació corresponent a l'exercici 2005, es lliurarà als serveis territorials
que pertoqui, i en el cas de la ciutat de Barcelona al Consorci d'Educació, d'acord amb el format i calendari
que fixarà la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa, per al seu estudi i aprovació.
Annex 4. Equips d'assessorament de llengua, interculturalitat i cohesió social (ELIC)
• Introducció
L'actual context de la societat catalana, en què es produeix una progressiva incorporació al nostre sistema
educatiu d'alumnat procedent de la immigració, fa que sigui necessària una acció específica davant de la
població escolar procedent de la immigració i davant l'aparició de noves formes d'exclusió social.
Per assolir aquests objectius i per ajudar a trobar solucions adequades als problemes plantejats per les noves i
canviants situacions en què es troba immersa la comunitat escolar de Catalunya, els equips de suport i
assessorament en Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social, s'encarregaran de desenvolupar funcions de
col·laboració, assessorament i suport escolar en relació amb aspectes lingüístics, interculturals i de cohesió
social, d'una manera sistemàtica i coordinada amb els territoris.
Des de aquesta perspectiva, els equips de llengua, intreculturalitat i cohesió social tenen com a objectiu
fonamental:
Ajudar el professorat a adaptar−se a la nova realitat i donar−li recursos perquè pugui atendre l'alumnat de
manera integradora, inclusiva i personalitzada d'acord amb les seves necessitats emocionals, lingüístiques,
socials i culturals.
• Prioritats específiques per al curs 2005−2006
Durant el curs 2005−06, a més de les prioritats generals de tots els serveis educatius els professionals LIC
atendran en els seus plans de treball les següents prioritats específiques:
• Aula d'acollida:
• Implantació i seguiment de els aules que s'inicien durant el curs 05/06
• Consolidació de les aules iniciades en el curs 04/05
• Assessorament al tutors d'aula d'acollida
• Centre acollidor:
• Potenciar el pas de l'aula d'acollida a centre acollidor (Per els centres en segon any amb aula
d'acollida)
• Assessorar als equips directius i claustres de mestres i professors per promoure l'ús de la llengua, la
educació intercultural i l'adopció de mesures per prevenir les situacions de risc d'exclusió social en el
centre
• Dinamitzar la figura del coordinador de Llengua, interculturalitat i cohesió social de centre.
• Plans educatius d'entorn:
• Respecte als plans que s'iniciïn durant el curs 05/06 , garantir la difusió i sensibilització a tots els
agents implicats.
• Respecte als plans que iniciats durant el curs 04/05, dinamitzar el treball en xarxa i la
59
coresponsabilització dels agents implicats en el Pla educatiu d'entorn
• Potenciar la coordinació i les actuacions conjuntes amb els altres Serveis Educatius.
• Potenciar la col·laboració amb els plans de formació de zona
• Organització dels equips de suport i assessorament de llengua, interculturalitat i cohesió social
3.1 Calendari i horaris generals
L'horari de treball de cadascun dels professionals de LIC i els coordinadors territorials serà l'establert amb
caràcter ordinari per al personal de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, 37 hores i 30 minuts
setmanals, amb la distribució següent:
• 35 hores de presència en el lloc de treball de dilluns a divendres, de caràcter flexible, ajustades a
l'horari i al calendari dels/les mestres i professors/es que ocupen llocs de treball en els centres
educatius. Dintre d'aquest grup d'hores esmentades s'hi consideren, per tal de poder mantenir un alt
nivell d'exigència professional en aquestes temàtiques tan noves i tan complexes, 7 hores de treball
intern.
• 2 hores i 30 minuts dedicats a activitats de formació o altres de lliure disposició de lloc i d'horari.
• Funcionament de l'equip de suport i assessorament LIC
Cada equip LIC serà coordinat per un/una coordinador/coordinadora que exercirà les funcions següents:
4.1 Funcions específiques del/la coordinador/a de l'equip de suport i assessorament de llengua, interculturalitat
i cohesió social
El coordinador o la coordinadora de l'equip de suport i assessorament de llengua, interculturalitat i cohesió
social té una dependència orgànica dels serveis territorials −en el cas de Barcelona, de l'òrgan corresponent
del Consorci d'Educació−, i una dependència funcional de la Subdirecció General de Llengua i Cohesió
Social, i té encarregades les funcions següents:
• Assistir a les reunions convocades per la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social, a fi de
coordinar les actuacions dels equips LIC en els serveis territorials o en l'àmbit del Consorci
d'Educació en el cas de Barcelona, i vehicular les orientacions de la Subdirecció General a la resta de
l'equip.
• Participar la Comissió territorial de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social dels serveis territorials
−en el cas de Barcelona, de l'òrgan corresponent del Consorci d'Educació.
• Concretar, en un Pla d'actuació i de forma coordinada amb els serveis territorials (o amb l'òrgan
corresponent del Consorci d'Educació en el cas de Barcelona) i la Inspecció, les línies estratègiques de
la Subdirecció General, adequant−les al territori.
• Organitzar i gestionar els recursos.
• Coordinar i gestionar l'equip de LIC.
• Fomentar i fer el seguiment de les diferents actuacions territorials del Pla per a la Llengua i la Cohesió
Social.
• Col·laborar i coordinar−se amb la inspecció educativa
• Col·laborar i coordinar−se amb els diferents serveis educatius
• Treballar en xarxa amb altres serveis, institucions i entitats.
• Col·laborar en les oficines municipals
• Elaborar informes relacionats amb l'àmbit de treball.
60
• Elaborar la memòria global de les actuacions de l'equip.
4.2 Funcions de l'equip de suport i assessors en Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social
La intervenció dels equips LIC es concretaran en:
• --Atenció als centres educatius
• Relació amb l'entorn
• Altres actuacions
4.2.1 En l'atenció als centres educatius
En la intervenció de l'equip de suport i assessorament de LIC en aquest àmbit es prioritzarà:
• Orientar l'actualització dels documents de centre (Projecte Educatiu, Projecte Curricular, Pla d'acció
tutorial...), en els aspectes relacionats amb Llengua , Interculturalitat i Cohesió social.
• Assessorar en l'elaboració, revisió o desenvolupament del Projecte Lingüístic en un marc
d'ensenyament plurilingüe i de respecte a la diversitat lingüística.
• Assessorar en l'elaboració, revisió o desenvolupament de plans d'acollida.
• Assessorar en la realització de la Programació General de Centre a fi que s'incloguin objectius i
actuacions relacionats amb la llengua catalana, la interculturalitat i la cohesió social.
• Orientar sobre les estratègies d'ensenyament−aprenentatge de la llengua amb l'alumnat nouvingut.
• Orientar sobre les estratègies d'inclusió social.
• Fer intervenció de modelització a les aules per assessorar sobre la didàctica de la llengua i de
l'educació intercultural.
• Assessorar sobre l'organització de l'aula d'acollida i fer−ne el seguiment.
• Assessorar sobre el treball tutorial amb l'alumnat nouvingut o amb risc d'exclusió social.
• Orientar sobre les estratègies que facilitin la col·laboració entre l'aula d'acollida i el grup−classe.
• Orientar sobre els recursos materials de llengua, interculturalitat i cohesió social.
• Assessorar sobre les estratègies per a la promoció i l'ús de la llengua.
• Impulsar innovacions didàctiques sobre l'ensenyament de la llengua i la literatura, i l'assoliment de les
competències de l'àmbit lingüístic.
• Col·laborar en la sensibilització i introducció de l'educació intercultural al procés educatiu.
• Participar, activament , en els diferents cursos, assessoraments i seminaris del Pla de Formació de
Zona, propis de l'àmbit de llengua, interculturalitat i cohesió social.
• Promoure i donar suport a experiències innovadores, relacionades amb la llengua, la interculturalitat i
la cohesió social.
• Dissenyar l'assessorament del professorat: tutor/a d'acollida, coordinador/a de llengua, intreculturalitat
i cohesió social.
• Elaborar memòries valoratives de les diferents actuacions.
4.2.2 En la relació amb l'entorn
En la intervenció en aquest àmbit de l'equip de suport i assessorament de LIC es prioritzarà:
• Participar en els serveis educatius integrats
• Col·laborar amb la inspecció en la sensiblització i dinamització dels centres d'una zona per tal de
61
promocionar l'ús de la llengua.
• Assessorar, si escau, les comissions d'escolarització de zona.
• Col·laborar amb altres serveis o programes del Departament d'Educació o d'altres departaments de la
Generalitat de Catalunya, d'altres administracions i institucions.
• Coordinar grups de treball amb tutors d'acollida i coordinador de llengua, interculturalitat i cohesió
social o responsables de centre per establir criteris d'intervenció per a les actuacions específiques que
s'adrecin a l'alumnat nouvingut i en risc d'exclusió social.
• Fer la detecció de necessitats i aportar suggeriments i propostes per a la planificació de l'atenció als
centres de l'àmbit d'actuació.
• Coordinar i dinamitzar, conjuntament amb els tècnics municipals corresponents els Plans educatius
d'entorn i assessorar en l'àmbit de les seves competències.
4.2.3
a) En relació als grups de treball
Els equips de suport i assessorament de LIC s'organitzaran en grups de treball interterritorials al voltant de les
diferents temàtiques que comprenen la didàctica de la llengua, la interculturalitat i la cohesió social. El resultat
d'aquests grups de treballs es traspassarà a tot el conjunt dels professionals. Aquests grups de treball es
coordinaran amb els serveis centrals.
b) En relació a altres activitats
A petició dels serveis centrals, i prèvia autorització del director de serveis territorials o de l'òrgan corresponent
del Consorci d'Educació en el cas de Barcelona, els equips LIC podran participar en l'organització de jornades
de formació organitzades pel serveis centrals.
També a petició dels serveis centrals i prèvia autorització del/la director/a dels serveis territorials o de l'òrgan
corresponent del Consorci d'Educació en el cas de Barcelona, els equips LIC podran participar com a
formadors en jornades organitzades per altres institucions.
• Elaboració, tramitació i aprovació de les memòries i dels plans d'actuació
5.1 Pla d'actuació per al curs 2005−2006
Analitzades les necessitats, el/la coordinador/a de l'equip de suport i assessorament de LIC proposarà un pla
d'actuació on es concretaran les actuacions de l'equip. L'elaboració d'aquest pla d'actuació comptarà amb
l'assessorament de la Inspecció d'Ensenyament.
Per a elaborar−lo es tindran en compte els plans de treball individuals, les necessitats del sector, i la concreció
de les línies estratègiques marcades per la Subdirecció General en el territori.
El Pla d'actuació inclourà la composició de l'equip de LIC, l'horari dels diferents professionals, els objectius,
les actuacions previstes i els indicadors de seguiment i d'avaluació.
A cada servei territorial o en el Consorci d'Educació en el cas de Barcelona, es constituirà una comissió
territorial de llengua i cohesió social integrada per el director o la directora dels serveis territorials −o l'òrgan
corresponent del Consorci d'Educació a Barcelona−, l'inspector coordinador de LIC, el/la cap de secció de
Serveis Educatius i Formació Permanent −a Barcelona el/la cap de la unitat de Serveis Educatius del Consorci
d'Educació−, el/la coordinador/a territorial LIC i una representació de les direccions de primària i secundària.
62
Aquesta comissió territorial serà la encarregada d'aprovar el pla d'actuació
5 .2 Memòria anual del curs 2005−2006
Els coordinador/es o el/la coordinador/a de l'equip de suport i assessorament de llengua, interculturalitat i
cohesió social elaborarà la memòria global de les actuacions de l'equip.
La Comissió Territorial serà l'encarregada d'aprovar la memòria presentada
La memòria del curs 2005−2006constarà de:
• Valoració de les actuacions previstes que s'han portat a terme i propostes de millora.
• Aquelles actuacions dutes a terme al llarg del curs 2005−2006 no previstes en el Pla d'actual
• Valoració de les línies d'intervenció marcades des de la subdirecció general i propostes de millora.
• Altres aspectes i observacions que es consideri interessant de reflectir en la memòria.
EAP( Equip d'Assessorament Psicopedagogic)
Hi han que tenen altres especialistes, aquí no n'hi han que estiguin integrats, sinó que es contracten i venen de
fora (logopedes,etc)
Amb els professors fan dos reunions.
Altre tipus de reunions, amb els coordinadors pedagògics del cicle.
A principi de curs: Pla de treball amb centre, l'oferta varia segons la demanda del centre.
− Família: Orienten a les famílies que tenen necessitats educatives especials. Derivacions/ canvi de centreels
orienten.
• Secundària: UEC unitat escolarització compartida: fora del centre per alumnes conflictius que no
segueixen el currículum i mostra més habilitats a les feines. Ells s'encarreguen de fer l'informe.
• Si la família demana d'intervenció de l'EAP, l'atenen.
• Sector: fan reunions de xarxes, salut, benestar social, joves.Col·laboren amb els centre de salut
mental.
• Treballen a les escoles, però en el seu propi departament.
• SEI: Server educatiu integrat EAP, LIC, CRP per sector.
També participen a l'escola bressol, a les reunions amb els pares quan passen els infants d'un cicle a un altre.
Assessoren als infants que acaben d'arribar d'un altre estat quan ja s'ha començat el curs, i no saben com ni on
els poden escolaritzar, ells s'encarreguen d'orientar a la família.
A Barcelona n'hi ha un per districte, i preferentment i sistemàticament treballen els centres públics.
Assessoren també
Als alumnes amb necessitats educatives especials, amb retard escolar per causes socials.
63
Mestre a domicili/ malaltia prolongada si esta a l'hospital/ aula hospitalària
Problemes de conducta.
Àmbits d'actuació
−Alumnat −Professorat −Famílies −Sector −valoració psicopedagògica: veure necessitats per aplicar recursos:
ACI
EIPI: Equip interdisciplinari d'atenció a la petita infància.
− Si es mes petit: estimulació precoç, Server 0−6.
−+Més gran de 6 : CSMIJ ( CENTRE DE SALUT MENTAL INFANTIL−JUVENIL.
−No fas tractaments /deriven.
Seguiment de l'ACI: amb mestres d'educació especial.
.Professorat/ centres: Comissió Atenció Diversitat, reunió periòdica. Comissió Social( cassos socials,
educador de serveis socials..)−Psicopedagog: treballadors socials, n'hi han a tots els EAP.
Pla LIC ( llengua ,interculutralitat i cohesió social.)
Planifica l'atenció a l'alumnat nouvingut, vol donar les directrius i recursos per atendre'ls.
Aules d'acollida amb professorat i creació d'una xarxa d'assessors per les aules.
A nivell de Catalunya 200 aules: 100 aproximadament actualment.
L'aula d'acollida es com un recurs del centre per atendre l'alumnat nouvingut, cada centre d'acord amb el
nombre d'alumnes i les característiques, li dona un ús concret.
La seva funció és atendre durant dos cursos , als alumnes que no coneixen la llengua vehicular (
catala−castellà )
• Fer un aprenentatge accelerat del català.
• En funció de les necessitats dels alumnes determina la seva presència a l'aula.
• També n'hi ha d'alumnes espanyols.
• Per potenciar l'expressió oral.
• Atendre la diversitat de l'aula ordinària.
• Materials: recursos informàtics
A primària esta la mateixa persona que s'encarrega dels recursos informàtics, fent tots les assignatures
A secundària és més complex, hi han persones especialitzades a cada assignatura.
La distribució varia, l'organitza el centre, a diferencia de primària.
En educació infantil, no hi han aules d'acollida, és més vivencial, ja que es una etapa molt relacional on hi
predomina l'interacció, no hi ha opció de millora per aprendre la llengua en altre aula que no sigui la comú.
64
Es podria fer l'aula d'acollida com a recurs del centre, de la manera que es cregui més convenient.
L'itinerari correcte de l'aula d'acollida, é sanar disminuint les hores dedicades, l'èxit es troba en quedar−se
sense alumnes.
Segons l'evolució i la procedencia de l'alumne, anirà minvant les hores dedicades a l'aula d'acollida.
1º curs: es procura no perdre hores, que passi menys temps de la meitat de la franja horària, en les que apareix
més interacció amb els companys de l'aula comú.
No hi ha un criteri rígid, perquè depèn del volum dels alumnes.
Es procura utilitzar estructures senzilles de llenguatge per facilitar l'aprenentatge, es sol acompanyar amb
gestos, accions..
Hi ha la possibilitat d'allargar−ho fins 3 anys, sempre tenint en compte el progrés.
CRP ( centre de recursos pedagògics)
Projecte pilot: Server Educatiu Integrat ( SEI)
1ºany que aquest centre esta a ciutat vella.
Objectiu: tots els serveis educatius es coordinen i donen una visió única als centres.
ELIC : Sempre amb CRP o EAP, formen part del SEI
Funció: Suport al professorat
3 àrees:
−Recursos: mediateca ( CD, llibres)
−Formació professorat: des de cada zona es programa la formació continua i permanent del professorat.
Activitats mes professorat a ciutat vella.
Hi ha un període de detecció de necessitats. Els centres demanen formació sobre educació emocional.
S'organitza aquesta formació
−Dinamització: Donar suport als centres pel que fa referència a l'innovació educativa. (TIC)tecnología,
informació i comunicació.
Tot el que treballa aquí es professorat.
Hi han 4 persones tots han impartit classes com a docents a escoles.
1 directora: cada 4 anys es renova.
L'horari es de 9h− 14h horari flexible
I de 16h− 18h
65
− Normalment els centres de recursos estan a escoles, aquest centre està a una casa antiga
Llar Omicron
Fa 25 anys que hi és, hi ha una cooperativa de treball molt bona.
Hi treballen 15 persones entre les mestres i les persones de suport, totes estan titulades.
Nadons només tenen 1 nadó .0−1
Tenen 3 aules de P−1 4 mesos
3 aules de P−2 mesos també , i els porten a la piscina el dijous.
Aquest trimestre treballaven als racons les joguines, l'hivern els animals i el carnaval.
A l'hora d'ensenyar sempre van de el més global al més específic.
Un cop per trimestre van al teatre, aquest trimestre han anat a veure la caputxeta vermella.
Un cop al mes fan excursions a parcs.
Al dia 3 de juny aniran de colònies a la granja per conèixer el formatge que fan amb la llet del animals,
conèixer principalment els animals que hi viuen...
P−2 predomina el joc lliure, al matí sempre fan la cançó de Hola bon dia, hi ensenyen les fotos dels nens que
hi son a la classe, fan un conte a la setmana( fitxes,morals...)
A les 10:30 fan pati
A les 11:15 juguen als racons.
A les 12 dinen i desprès fan la migdiada.
A les 3h de la tarda mes o menys s'aixequen i fan joc lliure.
De vegades venen musics a cantar cançons, i fan jocs manipulatius.
87
66
Descargar

Centro de Recursos educativos del Rabal

ActividadesCentros especialesColegiosPedagogíaCentros educativosEducación infantilMinusválidosDiscapacitadosInstitutosServicios educativos
Tecniques de Relacions Publiques

Tecniques de Relacions Publiques

PublicacionesVídeos i pel·lículesAtenció al clientEntrevistaPublicidad # Comunicat de premsaRedaccióFolletosConferenciaContractació socialPeriodistes

Educación Física infantil

Educación Física infantil

JocHistoria # CaracteristíquesInfantsProcés educatiuRelacions competitivesEsquema corporalCapacitatsActivitatOrganització perceptivaActivitat físicaMotricitatEnseñanzaDiscapacitatRespiracióDeporteHabilitats

Deficientes mentales

Deficientes mentales

OrganigramasPedagogía terapéuticaPsicologíaEducación inadecuadaMetodologíaEducadorAsociaciones educativasFamiliares # Síndrome de DownFinalidadesRetardo mental

Tema 1: L'empresa i L'entorn condicions de risc.

Tema 1: L'empresa i L'entorn condicions de risc.

Unitat económicaL'entornClasses d'empresesFormes jurídiquesRecursos humansAprovisionamentMétode PERT (Program Evaluation and Review Technique)EmpresaL'estudi de mercatMàrqueting

Reforma de la Constitución

Reforma de la Constitución

Derecho Constitucional españolTràmit al Congrés dels DiputatsPle del Senat UE (Unión Europea)Reforma de la ConstitucióAntecedents i tràmit consultiuConstitución española de 1978 # Sistema Constitucional Espanyol

Elaboración de adapataciones curriculares en alumnos con deficiencia mental

Elaboración de adapataciones curriculares en alumnos con deficiencia mental

EvaluaciónBases pedagógicasRespuesta educativaCriteriosEducación especial

Adquisició del lenguatge

Adquisició del lenguatge

TipusVigotskiIntervenció logopèdica precoçInteraccionsConsolidacóDesenvolupament infantilValoraciòDiagnósticTrastorns

Deficiència visual

Deficiència visual

Problemas visualesDiscapacidadesCeguesaImpediment VisualDeficiències sensorialsOjosDiscapacitatsUllsVisióRetinaAdaptacions tiflotècniques # CegueraDeficiencias sensorialesMúsicoterapia

Escola inclusiva

Escola inclusiva

Recursos organizativosDiversidadNormativaAutismoRecursos humanos

Promoción de una página Web

Promoción de una página Web

Listas de CorreoIndexadoresBuscadoresMotores de búsquedaInternetWWW (World Wide Web)BannersArañas