Nivell acadèmic segons generacions. Cens 2011 (II) (Jun. 2015 – Núm. 68)

jun. ‘15, núm. 68
Nivell acadèmic segons
generacions. Cens 2011 (II)
Introducció
En aquest butlletí s’analitza l’estructura de la qualificació,
nivell acadèmic, de la població activa de 25 a 64 anys, i en
segon lloc el nivell acadèmic i especialitats formatives de
diferents generacions.
Qualificació de la població activa de 25 a 64 anys
En aquest apartat s’analitza a nivell local, pels municipis
de la Xarxa Perfil de la Ciutat, l’estructura de la població
activa.
alhora major competitivitat. En definitiva que l’òptim per
l’individu es tenir un nivell acadèmic quant més alt millor i
si això és bo per l’individu és bo pel territori al qual pertany.
Dels tres conceptes que recull el Cens 2011 relatius als
estudis (nivell d’instrucció, estudis en curs, tipus d’estudis
completats) s’ha fet servir el de “nivell d’instrucció”. S’ha
tingut en compte la població activa, que al Cens està
desglossada en els ítems: ocupat, aturat que ha treballat
abans i aturat que cerca la seva propera ocupació; i a partir
dels 25 anys fins els 64, com a edats estàndard que es fan
servir en el cas d’analitzar els estudis de la població activa.
Com a resultat de l’ordenació dels municipis esmentats
de dimensió mitjana de la Xarxa Perfil de la Ciutat (vegeu
gràfic següent) en funció de l’índex, una majoria estarien
per sota de l’índex de Catalunya, entre ells Barberà del
Vallès, i només una minoria per sobre. A nivell local queda
molt marge de millora respecte el centre i nord d’Europa
però també respecte Catalunya, en el sentit d’incrementar la
proporció de població activa amb nivell acadèmic més enllà
dels estudis secundaris obligatoris.
Tot i que el Cens 2011 va ser en realitat una
macroenquesta els resultats de l’anàlisi són vàlids
atès la dimensió d’aquests municipis i el nivell de
creuament de variables (població activa, edats 2564 i tres nivells acadèmics).
Els resultats mostren per Catalunya que el gruix
majoritari de la població activa, 39,3%, té un
nivell acadèmic equivalent a l’Educació Secundària
Obligatòria (ESO) o menys. El segon gran grup te
d’estudis mitjans, Batxillerat, Formació professional
o equivalent, 32,9%; i en tercer lloc la població
activa amb estudis universitaris, el 27,8%.
Per establir una posició relativa respecte Catalunya,
s’ha realitzat un índex tot ponderant amb un 1
la formació bàsica/obligatòria, un 2 la formació
secundària postobligatòria i un 3 la formació
universitària. L’argument per a la ponderació
parteix del supòsit que els beneficis de l’increment
de la qualificació de cada persona promou un
augment del valor del capital humà actiu del país.
Quant més formació individual més ocupabilitat i
Edita: Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès
Existeix un ampli consens al voltant de la necessitat
de que l’estructura de qualificació de la població sigui
més competitiva. I per això cal augmentar el nivell de
qualificació i formació de la població activa que ara té un
nivell relativament acadèmic baix (respecte el centre i nord
d’Europa) i potenciar els estudis de formació professional.
Nivell acadèmic i especialitats formatives per generacions
A les darreres dècades s’ha produït un increment del nivell
acadèmic molt important, a cada generació la proporció
de persones amb estudis secundaris no obligatoris i
universitaris ha augmentat.
El 15,5% de les persones que a 2011 tenien entre 55-64
anys, havien assolit estudis amb especialitats formatives
(formació professional o estudis universitaris). Aquesta
proporció s’eleva al 28,7% entre els que tenien 45-54 anys,
41,5% entre els de 35-44 anys, i 55,9% entre els de 25-34
anys.
Una altra perspectiva és quines són les especialitats
formatives majoritàries en funció de les generacions. A les
generacions de 55-64 anys el grup d’especialitats formatives
majoritàries és de l’àmbit d’Arquitectura, construcció,
formació tècnica i indústries, i en segon lloc l’àmbit de
l’Educació.
Realitzat per:
A les generacions de 45-54 anys els dos grups d’especialitats
formatives majoritàries, al mateix nivell, són el d’Arquitectura,
construcció, formació tècnica i indústries, i l’àmbit del Dret
i Ciències socials (Administració, Psicologia, Economia,
Periodisme...).
A les generacions posteriors, 35-44 i 25-34, els dos grups
d’especialitats formatives majoritàries eren els mateixos
però en primer lloc i destacat l’àmbit del Dret i Ciències
socials.
El grup d’especialitats de les Ciències (Biologia, Química,
Física,...) i Informàtica ha anat guanyant pes i ja és el tercer
grup en importància entre els més joves, 25-34 anys.
Font d’informació:
-
-
Instituto Nacional de Estadística - INE.
Institut d’Estadística de Catalunya - Idescat