ÍNDEX
• STORY LINE 3
• SINOPSI PEL−.LÍCULA 3
• ANÀLISI ESTRUCTURAL
• 1r acte 5
• 2n acte 6
• 3r acte 7
• ANÀLISI DELS INSTRUMENTS NARRATIUS
• Vot de castedat 9
• Instruments narratius 11
• ANÀLISI DELS PERSONATGES
• Protagonistes i antagonista 12
• Trames secundàries 15
• OPINIÓ PERSONAL 17
• STORY LINE
Una celebració que reuneix familiars i amics és l'escenari ideal per a que Christian reveli cruelment el secret
més obscur del seu pare, l'anfitrió de la festa.
• SINOPSI PEL.LICULA
Una gran festa es prepara a casa de la benestant familia Klingenfeldt−Hansen, La mare Elsie i l'anfitrió de la
festa, Helge, esperen amb il.lusió la celebració del 60é aniversari d'Helge. Els seus fills Christian, Michael i
Helene sòn els primers a arribar per rebre a la resta dels convidats: avis, oncles i amics de la familia van
arribant puntualment a la cita, el personal es prepara: el servei de cuina, les cambreres, la recepció,etc.
Tothom está llest per a l'ocasió.
En privat, el pare li demana al fill gran Christian que faci un parlament en memória de la seva germana
bessona Linda, morta recentment en extranyes circumstàncies. Christian accedeix, ja ho porta tot escrit per
qué, de fet, aquest és el seu objectiu: aprofitar la magnífica ocasió per parlar de la seva germana morta. I així,
comença la celebració.
Amb el primer plat arriba el discurs Quan el pare es banyava. Christian comença la primera de les seves
intervencions: quan el pare es banyava ens cridava a mi i a la meva germana i ens feia despullar amb ell. El
pare era molt net, es banyava sovint i aprofitava l'ocasió per abusar sexualment de la Linda i de mi.
Abandona inmediatament la taula després de llençar la bomba i el silenci s'apodera de la sala. Per moments
creu que ja ha acomplert i pretén fugir, nerviós pel que acava de dir, peró el seu amic d'infancia Kim, el cap de
cuina de tota la vida, l'anima a seguir amb el que tot just acava de començar.
L'àpat familiar es reprén com si no hagués passat res, les intervencions es succeeixen: parla l'avi senil; parla el
mestre de cerimonies i, per fi, parla la mare acusant a Christian gairebé de malalt mental. Cada vegada es
complica més la festa, les cambreres amaguen les claus dels cotxes de tots els convidats, Kim está disposat a
ajudar al seu amic fins al final i així es garanteix l'assistència de tothom. Michael, el petit dels germans, busca
netejar la seva mala fama entre la familia i es converteix en la má dreta del pare intentant per tots els mitjans
fer callar al boig del germà gran obeint les ordres del pare.
Helene, la mitjana, no acava d'entendre que Christian pugui fer pública una història tan vergonyosa. Però ella
sap que tot és veritat. Helene té la carta de comiat de la germana, la carta que donarà la raó a Christian i que
1
farà canviar la vida de la familia per sempre.
Parlaments...
i reaccions
• ANÀLISI ESTRUCTURAL
• 1r acte
L'arribada
El primer acte de Celebración comença amb l'arribada a peu del protagonista Christian que enfila el camí
parlant pel mòbil, és la primera escena i Christian ja diu: Ho faré, ho penso fer. Es quedaràn de pedra.
Respira els nervis d'algú disposat a trencar un llarg silenci amb una bomba. Es un interrogant inicial indicador
per a l'espectador.
La presentació dels personatges ocupa els primers 25 minuts. Michael recull al seu germà del camí però deixa
a la dona i els seus tres fills a la carretera per qué acabin el trajecte a peu. El masclisme i l'absurditat del
personatge es fan evidents a cada pas. Helene també arriba pel camí amb taxi, fuma i parla constantment. Els
tres es troben a la gran casa familiar i es van instal−lant a les habitacions. Poc després, es reuneixen a l'entrada
principal per rebre la resta de convidats.
La mansió
L'espectador ja sap quina serà la localització de l'acció. Les escenes interiors es succeeixen d'una forma
ràpida, donant cada vegada més detalls dels diferents caràcters de la familia. Christian es troba amb la mare,
una dona elegant i distant, que el rep sense gaire efusió. El pare en canvi, el crida i li demana que digui unes
2
paraules en record de la germana morta. Mentrestant, Helene ocupa l'habitació tancada de Linda, i allà
comença un joc. Un joc de quan eren petits, el joc del fred i calent: ella segueix les pistes que Linda va deixar
abans del suicidi pintades a les parets de l'habitació i que la condueixen fins la làmpara de sostre. Allà troba la
carta. Aquest és el detonant que fa que Helene esclati a plorar. L'espectador no sap que hi diu, només pot
deduïr la importància del contingut perqué Helene l'amaga tremolosa dient−se a si mateixa que ningú mai l'ha
de trobar
• 2n acte
La festa
El segon acte comença amb l'inici de la celebració. L'avi Helge i el seu nét desperten a tothom i els criden a la
festa, Michael s'aixeca corrents, surt de pressa i ensopega, i cau, i entra a la sala on tots ja estàn preparats
donant cops i suant. L'escena ridícula acaba quan el pare li demana més serietat, donant−li esperances ja que
amb una mica d'esforç podrà ser acceptat a la logia maçònica. A partir d'aquest moment Michael farà tot el
que calgui per aconseguir aquesta acceptació del pare: renunciant a la seva amant Michelle i obeint a tots els
desitjos del pare.
Christian està assegut enfront de Helge, a l'altre cap de taula. Comencen a servir els primers plats i tots xerren
amb el comensal del costat, l'ambient es va animant i enmig de tot l'enrenou Christian demana paraula picant
un cobert a la copa de cristall. Es fa un silenci i tothom l'escolta. De forma cruel comença el joc que ha
preparat per al pare, li demana que trii entre dues notes i ell escull la verda: (...)quan el pare es banyava ens
cridava a mi i a la meva germana i ens feia despullar amb ell.(...) El pare era molt net, es banyava sovint i
aprofitava l'ocasió per abusar sexualment de la Linda i de mi(...)i. És el primer parlament i abandona la sala.
L'espectacle tot just acava de començar. Helge baixa a la cuina on es troba amb el seu fill, mantenen una
conversa tensa i Christian accepta que ha tingut un mal moment, que ja no recorda res del que ha dit. Però
Kim, el cuiner, no deixarà que es rendeixi. La normalitat torna a la taula, Helene ha demanat perdò als
convidats, malgrat tot, no entén l'actitut del germà gran, i tothom desitja oblidar les paraules que han sentit.
Començen els embolics que aniràn donant cos al segon acte: la cambrera Michelle,enutjada, vessa aigua sobre
Michael, Kim demana a les cambreres que amaguin totes les claus dels cotxes, una lesbiana s'insinúa amb Pia,
arriba la parella d'Helene que s'enfronta amb Michael,etc. Es van desenvolupant les trames secundàries . I
arriba el segon plat. Elsie fa el seu parlament, parla d'Helene, de Michael i al final del fill gran.
El presenta com un noi molt imaginatiu capaç de crear històries fantàstiques, els explica que té un amic
invisible fent creure tothom que no està gaire bé mentalment i li demana que es disculpi davant l'audiència.
Christian però s'aixeca i fa aixecar tothom i els proposa el brindis: el brindis per l'assasí de la seva germana!.
La gent s'aixeca d'una revolada, tothom busca les claus, ningú les troba i entre tres homes fan fora a Christian
deixant−lo abandonat i lligat al tronc d'un arbre a les afores, fins que es fa de nit.
A la casa ningú pot marxar i decideixen seguir amb la festa, l'ambient ha anat pujant de to, les copes de vi es
buiden d'un glop, la gent demana xampany, entre Michael i Gbatokai hi ha tanta tensió que el petit de la
familia proposa una cançó amb connotacions racistes. Helene ja no pot més, deseperada surt corrents i Pia la
segueix per tal d'ajudar−la. Buscant la medicació de la germana de Christian troba la carta. És el punt de gir
del final del segon acte. Christian,al bosc, a poc a poc ha despertat de la pallissa i ha aconseguit deslligar−se.
3r acte
El nº final
Tots els convidats ballen formant una llarga cua i passejant per totes les cambres de la mansió, estàn eufòrics
de tanta tensió, hi ha cares desencaixades però la dansa segueix i Christian apareix, inmòvil, amb la carta a la
mà. Helene la veu, ara tots dos saben ja qué va escriure Linda abans de morir.
3
Com si res passés, el mestre de ceremònies proposa pendre les postres i tothom s'asseu altre cop a taula.
Gbatokai anima a Helene a llegir en veu alta la nota de Linda i ella tremolosa obeeix. Linda confirma el que
durant tota la nit Christian ha intentat explicar i el silenci s'apodera de la sala. Serà l'enfrontament final entre
pare i fill: Helge explota dient que és exactament el qué es mereixien que fes quan eren petits i finalment
abandona la festa. Per fi el protagonista ha aconseguit el seu objectiu. D'una forma extraordinària encara
segueixen la festa però Christian cau desfet, de tantes copes i emocions. Durant la nit es retroba amb Linda en
somnis retrobant així la pau perduda.
De la matinada a l'esmorçar
A les tres de la matinada tota la gent ja dorm i els germans Helene, Christian amb Pia i Gbatokai es retroben a
l'escenari: es respira millor, la tensió ha disminuit, s'abracen i ballen, per primer cop sòn feliços al voltant de
la gran taula. Mentrestant Michael horroritzat per la realitat del seu pare comença a apallissar−lo fins que el
frenen, no pot suportar la idea que els seus fills petits tinguin en aquest personatge la figura del seu avi.
L'esmorçar de l'endemà és ben diferent de la festa anterior, ullerosos, cansats però més tranquils es tornen a
reunir al voltant de la taula. Es l'escena de resolució de la trama. Helge i Elsie sòn els últims a arribar i per
primera vegada ell demana la paraula.
Per fi accepta els seus errors i s'acomiada de tota la gent que mai més tornarà a veure. Abandona la sala i
demana a Elsie que l'acompanyi. La mare però es nega a abandonar la taula deixant−lo sol amb la seva
vergonya.
• ANÀLISI DELS INSTRUMENTS NARRATIUS
• Vot de castedat
Dogme 95 és un col−lectiu de cineastes fundat a Copenhage l'any 1995 amb una clara intenció: recuperar la
puresa del cinema. El moviment encapçalat per Lars Von Trier i Thomas Vinterberg va nèixer lluitant contra
la tendència cap al cinema individualitzat, el moviment no busca el reconeixement personal, busca apropar−se
al públic al màxim sense il−lusions, sense tecnologies, busca la puresa de la realitat mateixa i la mostren núa a
l'espectador, sense manipulacions ni pretensions individuals.
Diploma acreditatiu del moviment Dogma
4
Amb aquest ferm convenciment van signar el que es coneix com El vot de castedat on entre d'altres hi ha els
seguents principis:
• Els rodatges s'han de realitzar en una localització. Si un article o un objecte són necessaris per al
desenvolupament de la història, cal buscar una localització on aquests ja es trobin.
• El so no es pot mesclar separadament de les imatges o viceversa (no es pot utilitzar música, fora que
aquesta estigui gravada en el mateix lloc on es roda).
• La càmera s'ha de manipular amb les mans o s'ha de recolzar a l'espatlla (la pel·lícula no s'ha de rodar
on hi ha la càmera, sinó que el rodatge s'ha de realitzar on hi ha la pel·lícula).
• La pel·lícula ha de ser en colors i la llum especial o artificial no està permesa (si la llum no és
suficient per rodar una determinada escena, aquesta ha de ser eliminada o, en rigor, es pot endollar un
focus simple a la càmera).
• Està prohibit utilitzar efectes especials o filtres de qualsevol tipus.
• La pel·lícula no pot tenir una acció o un desenvolupament superficials (no pot haver−hi armes ni
poden ocórrer crims).
• Estan prohibides les alteracions de temps i/o d'espai (això vol dir que la pel·lícula s'esdevé aquí i ara).
• No s'accepten les pel·lícules de «gènere».
• El format ha de ser el normal, de 35mm.
• El director no ha d'aparèixer en els crèdits.
• [...].
Lars von Trier, Thomas Vinterberg, Soren Krag−Jakobsen i Kristian Levring
Malgrat aquest jurament no totes les pel−lícules del gènere acompleixen al 100% els principis. En el cas de
Festen hi ha només sis transgressions que el mateix director va confesar:
Las 6 transgresiones:
• Confieso que tuve que hacer una toma con un trapo negro tapando la ventana. Esto no es sólo añadir
un objeto, sino que debes er considerado como un tipo de disposición de luces en el decorado.
• Confieso tener que conocimiento de una subida de salario que fue utilizada para cubrir los gastos del
traje que usó Thoma Bo Larsen en la película. Confieso la misma subida de salario a Trine Dyrholm y
Therese Glahn por el mismo motivo.
• Confieso haber tenido que construir una no existente mesa de recepción de hotel para usarla en
FESTEN, pero debo destacar que la estructura está formada por componentes que estaban presentes
en las localizaciones.
• Confieso que el teléfono móvil de Christian no era suyo, pero estaba presente en las localizaciones.
• Confieso que en una toma la cámara estaba atada a un micrófono.
Declaro que el resto del Dogme #1 FESTEN ha sido producido de acuerdo con el Voto de Castidad.
• Instruments narratius
El−lipsis temporals i narratives
A Celebración hi ha les mínimes el−lipsis temporals necessàries per explicar el que passa en els dos dies que
ocupa la celebració familiar. Sòn les mínimes i necessàries, tal i com el gènere Dogma defensa. Passa el
5
mateix amb les narratives: no se'n fa gairebé abús. Podem trobar escenes que hi juguen com el moment que
apareix Christian amb la carta de la germana, el detonant, a les seves mans i l'espectador només imagina qui i
com li ha donat. Es tracta d' una de les poques omissions ja que la dinàmica és totalment la contrària: canvis
d'escena successius que expliquen qué passa a cada lloc, a cada personatge i al mateix moment.
Flashback/flash forward
En aquest aspecte hi ha una absència absoluta de mirades passades o futures, sòn dos recursos que s'oposen
radicalment a la forma de treballar del cinesta. Hi ha només un detall que s'escapa del que és tangible: el
somni que durant la nit fa que Christian parli amb Linda. Així i tot el somni succeeix en temps real.
Banda sonora
La música que acompanya les escenes es redueix a les interpretacions individuals o col−lectives de cançons
tradicionals. No hi ha tecnologia, només veus i danses típiques. Cal destacar l'interpretació de l'àvia
imperturbable per a una audiència encara sobtada pels discursos o la cançó que els comensals entonen animats
per Michael amb una lletra ofensiva i racista. I sobretot, la dansa del final de cerimònia que reforça
l'aproximació del desenllaç final.
Escenes de respiració i repós
Aquest és un dels recursos més utilitzats i més necessaris per a l'equilibri de la trama. Si considerem que és un
drama pels continguts trobarem sovint escenes d'humor que provoquen el somriure de l'espectador, d'altres
escenes aconsegueixen fer riure fins arribar gairebé a confondre, no seria exagerat pensar que és una comèdia
amb escenes de drama com a repós per a l'espectador.
Personatges com Michael sòn grans eines per aconseguir aquestes escenes, idees com les claus amagades de
tots els convidats, les depressions d'un secundari, les obsessions d'una cambrera,etc. Hi ha personatges i
trames secundàries que actúen en aquest sentit.
• ANÀLISI DELS PERSONATGES
• Protagonistes i antagonista
mette
christian michael
6
pia helene helge elsie
CHRISTIAN
Protagonista. Germa bessó de la germana morta és el que s'afronta a la resta de la familia. És un personatge
tímid i discret, molt marcat pels abusos que tant ell com la Linda han patit a la infància, encara que treient
aquests traumes es dibuixen trets d'un caràcter afable, pacífic i honest . Christian és un jove amb una situació
laboral resolta però amb grans problemes en les relacions sentimentals anteriors. Només amb l'afrontament del
seus traumes aconsegueix la seguretat que li cal per empendre una nova relació.
HELGE
Antagonista. És un home fred, rígid i autoritari que, aparentment, té cura dels seus fills i que adora la seva
esposa. Helge pertany a una logia maçònica i valora l'ética, la professionalitat, la intel−lectualitat de les
persones, contrasta tot aquest pensament amb la seva realitat: la d'un pare depravat que abusa sexualment dels
fills.
MICHAEL
Secundari. El germà petit que mai aconsegueix arribar a la categoria personal que desitja i es queda en un
fracassat a nivell laboral, sense estudis, caótic i desllenguat. Només aconsegueix una cosa de valor pels pares:
els tres fills que té amb la Mette, encara que amb ella es comporta de forma agressiva i masclista. El
tractament d'aquest personatge dòna moltes pincellades d'humor, sempre tracta d'acontentar el pare buscant
així l'acceptació que mai ha tingut i caient sovint en el ridícul absolut. El tràgic desenllaç canvia però la seva
admiració paterna pel rebuig.
HELENE
Secundària. Important per tot el desenvolupament de la història, és ella la que pren la decisió de llegir la carta
en públic recolzant així a Christian. És una decisió lògica: Helene és una persona independent, sincera,
7
cosmopolita, que busca la pau entre els que l'envolten però la carta que troba passa de llarg els seus límits de
tolerància i afronta amb Christian el gran escàndol.
ELSIE
Secundària. És més un personatge de recolçament que generador d'escenes, acompanya al seu marit fins al
final de la pel−licula. Ella és la façana, el somriure, el tot va bé i la mare que tendrament entén a cada membre
de la familia. Fa un únic parlament en defensa del marit i dels fills però tracta a Christian gairebé de boig
demanant que es disculpi davant els comensals.
PIA
Secundària. La cambrera que estima Christian, que té un aire infantil, somiador i de persona vulnerable. És
jove i atractiva tant per homes com per dones però és la innocència personificada i és fidel al seu amor.
KIM
Secundari. Cap de cuina de la casa, home de confiança per tota la familia però sobretot amic de Christian.
Kim desitja tant com ell que la veritat surti a la llum, coneix els patiments del seu amic, i s'encarrega de
donar−li forces quan ell decau. Des de la cuina escolta tot el que s'està dient a menjador, coordina a la
perfecció la sortida dels plats amb tot el que passa a dalt.
METTE
Secundària. La dona de Michael assisteix perplexa a tot el que està succeint però en el fons sembla que no
s'adoni de res. És el complement perfecte per Michael, suporta les seves escenes ridícules i els seus crits i
després és capaç de fer el que ell li demana. La dona perfecte per al marit masclista.
• Trames secundàries
CHRISTIAN & PIA
Es coneixen de fa anys i ella sempre l'ha estimat. Christian també però els seus traumes no el deixen
relacionar−se lliurement. Durant tota la ceremònia Pia li llença els seus somriures còmplices, li dòna forces i li
recorda que no està sol. Al final Christian recompensa la cambrera i li proposa viure amb ell, a Paris. Tots dos
evolucionen junts i, paral−lelament, acompleixen els seus desitjos.
8
MICHAEL & METTE
& MICHELLE (amb la gerra d'aigua)
El marit, la dona i l'ex−amant. És una trama secundària que dóna consistència al segon acte: Michelle segueix
enamorada de l'home que un any abans havia estat el seu amant. Hi ha molts dels ingredients d'un triangle
amorós: gelosia, escenes de crits i abortament d'un fill il−legítim. Michelle no es resigna al rebuig de Michael,
ell ho fa perqué el pare li demana i Mette...no acava d'entendre qué passa, o fa veure que no ho entén.
HELENE & GBATOKAI
9
La presència de Gbatokai és clau per reforçar el caràcter racista tant de Michael com de la majoria dels
membres familiars. Tots mantenen una certa distància amb el nouvingut però en un moment de gran tensió
esclaten amb una cançó contra ell que farà desencadenar el dramàtic final. La parella és un altre punt de
recolçament per Christian i Gbatokai ho és per a Helene.
HELDGE & ELSIE
Un matrimoni aparentment respectable, una relació que només s'aguanta pel qué diràn. Ell és el gran criticat i
ella es manté al marge quan esclata la veritat Al final però Elsie resultarà ser un dels perfils més criticables ja
que coneix la veritat, l'accepta i l'amaga. I el pitjor de tot: és tant culpable com el pare i abandona a qui desde
sempre havia protegit, el deixa sol quan ell més la necessita com qui mai hagués compartit la culpabilitat.
• OPINIÓ PERSONAL
Les reunions familiars tenen sovint una gran dosi d'amargor i d'alegria en potencia. Hi ha festes nadalenques,
aniversaris i d'altres celebracions que surten bé. D'altres, no tant. Més aviat sòc del parer que sovint sòn el
marc perfecte per a que molts dels seus membres posem a prova les nostres dots interpretatives, callem alló
que no s'ha de dir i, si cal, diem bajanades que omplin les hores. Crec que aixó s'aguditza a les families més
adultes on no hi ha la innocència o inconsciència dels més joves desllenguats que, per sort o desgràcia, no
tenen tantes pors. Aquest és el perfil de la familia adulta Klingenfeldt−Hansen.
Celebración em va impactar des de la primera fins l'última vegada que l'he vist. Malgrat la càrrega dramàtica
del suicidi de la Linda per abusos sexuals; malgrat les seqüeles que Christian pateix; les escenes patètiques de
racisme general i de masclisme personal, malgrat tot aixó té certes connotacions còmiques. Aquest és el punt
fort de la pel−licula: el drama i la comèdia conviuen i ens els presenten en un format hiperrealista, amb la
càmera en mà. Les imatges dels membres dins les seves habitacions, allà on sòn qui sòn i no qui seràn al
voltant de la taula, les converses privades contraposades a les actituts davant dels altres sòn la gran eina per
aconseguir aquesta feliç convivència.
Trobo que és, com a mínim és desitjable que tant sols sigui, una caricatura del que a vegades passa al voltant
d'un àpat familiar quan algú trenca amb el que tothom desitja més: acabar la festa en pau.
www,usuarios.lycos.es/dogma/peliculas
8
10
Descargar

Celebración; Thomas Vinterberg

Relaciones familiaresArgumentCine danés del siglo XXCinematografía danesaDrama familiarAnálisis de instrumentos narrativos # Personatges
Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Literatura española de la Edad MediaPoesía y lírica medieval trovadoresca

Capitans intrèpids; Rudyard Kipling

Capitans intrèpids; Rudyard Kipling

PersonajesArgumentoEstiloLiteratura universal siglo XIXPescadores en alta marNovela de aventuras

Art Islàmic

Art Islàmic

Mesquita de CórdobaAlhambra de GranadaHistoria del Arte Islámico # Edificis

Boucher

Boucher

Arte moderno del Siglo XVIIEl desayunoRococóLa cara amarga del Tercer Estado # Le petit déjeunerPintura francesa

Barroco europeo

Barroco europeo

Crisis de los ideales renacentistasDecadencia # BarrocMovimientos culturalesHistoria universal siglo XVIINuevas corrientes estilísticas

Características básicas del Modernismo

Características básicas del Modernismo

GaudíArte contemporáneo del siglo XXArquitectura, escultura y pintura modernistasRamón CasasLlimona i Bruguera # Vocabulari

L'Avar; Molière

L'Avar; Molière

Vida i obraBiografíaArgumentAvariciaLliteratura universal barroca del segle XVIIPersonatgesTeatre clàssic francès

Crisrianos o falsos profetas

Crisrianos o falsos profetas

CristianismoReligiónAmuletosPropositos de la iglesiaCampañas de israelDinero, ofrenda y deizmosControversiasJerarquía