Cèl·lula # Célula

APUNTES DE NATURALES
TEMA−1: La cèl−lula
♦ La cèl−lula es la unitat més petita de que estan formats tots els èssers vius. Des dels éssers
més petits, que només es poden veure amb l´ajut d´un microscopi i tenen poques cèl−lules,
fins als animals o plantes més grans i complexos, formats per moltes cèl−lules.
♦ La paraula cèl−lula deriva del llatí cellula. Aquest nom va ser donat per l´astrònom i físic
anglès Robert Hooke (1635−1703)
♦ LA TEORIA CEL−LULAR
♦
Tots els èssers vius están formats per cèl−lules.
La cèl−lula és la unitat anatòmica dels èssers vius: en defineix la forma
La cèl−lula és la unitat fisiològica dels èssers vius: en defineix la funció.
La cèl−lula és la unitat genética dels èssers vius: en defineix la reproducció.
♦ Segons que tinguin una o més cèl−lules es poden classificar en unicel−lulars i pluricel−lulars
respectivament.
♦ PARTS PRINCIPALS DE LA CÈL−LULES
♦
Cèl−lula animal
Cèl−lula vegetal
paret cel−lular
membrana plasmàtica
membarna plasmàtica
ribosomes
ribosomes
reticle endoplasmàtic
reticle endoplasmàtic
aparell de golgi
aparell de golgi
lisosomes
lisosomes
1
vacúols
vacúols
mitocondris
mitocondris
cloroplasts
centríol
nucli
nucli
La membrana plasmàtica es l´estructura més externa de la cèl−lula. Serveix d´embolcall, aïlla la cèl−lula del
medi i alhora la hi relaciona transportant i seleccionant les substàncies que entren i surten de la cèl−lula.
El citoplasma és l´espai que hi ha entre la membrana plasmàtica, esta formada per aigua, proteïnes i
substàncies minerals dissoltes. Al citoplasma es troben també els orgànuls.
♦ ELS ORGÀNULS
♦ Ribosomes: Es troben lliures, formant rosaris o adherits al reticle endoplasmàtic. Tenen la
funció de fabricar proteïnes.
♦ Reticle endoplasmàtic: Es troben unides al nucli, quan en la superfície es troben ribosomes
rep el nom de reticle endoplamàtic rugós, quan no, es, reticle endoplasmàtic llis. Treballa en
l´emmagatzematge i transport dels nutrients.
♦ Aparell de Golgi: Emmagatzema i transporta substàncies a l´exterior.
♦ Lisosomes: Son unes petites vesícules envoltades per una membrana i que tenen en l´interior
substàncies que desfan els nutrients que entren a la cèl−lula. Es formen a partir de l´aparell de
golgi.
♦ Vacúols: Son unes vesícules, poden tenir diverses mides i estan envoltades per una
membrana. Son molt abundants en les cèl−lules vegetals.
♦ Mitocondris: Es produeix dintre seu la respiració cel−lular.
♦ Cloroplasts: Es forma dins seu la clorofil−la, que fa posible la fotosíntesi. Només es troben en
les cèl−lules vegetals.
♦ Centríol: Intervé en la divisió cel−lular repartint equitativament els cromosomes. Només es
troben en les cèl−lules animals.
Els orgànuls vibràctils de la cèl−lula tenen aspecte de filament. N´hi ha de dos tipus: els flagels i els cíl−lis.
Els flagels son llargs i poc abundants o únics i els cíllis són més petits i nombrosos.
El nucli és un orgànul situat generalment al centre de la cèl−lula. Te una doble membrana que el separa de la
resta de la cèl−lula. Conté mol−lécules d´ADN y d´ARN, portadors de tota la informanció genètica o
hereditària.
CÈL−LULES EUCARIOTES Y PROCARIOTES
Les cèl−lules eucariotes, tenen nucli, en canvi les procariotes, les procariotes no tenen un nucli diferenciat.
EL MICROSCOPI
2
Per l´observació de coses imposibles de veure amb l´ull, s´utilitza el microscopi òptic. Les mostres es diuen
preparacions.
Les parts d´un microscopi son:
Braç, peu, l´ocular, tub òbtic, objectius, revòlver, platina, condensador, focus lluminós, diafragma,
portafiltres, cargol macromètric i cargol micromèric.
COM FUNCIONA LA CÈL−LULA
La nutrició cel−lular: Les cèl−lules poden captar substàncies del medi on viuen mitjançant el mecanisme de
fagocitosi. La fagocistosi es un mecanisme que les substàncies son cambiades per obtenir energia i poder
desenvolupar així les altres funcions. Les prolongacions s´uneixen i el nutrient queda dins de la cèl−lula
formant un vacúol. Aquest vacúol s´uneix amb un lisosoma i es digereix la subtància capturada. Quan la
fagocitoci és més petita i serveix per englobar líquid, s´anomena pinocitosi.
Un altre mecanisme de nutrició es la difusió, consteix en el pas de les substàncies a l´interior de la cèl−lula a
través de la membrana plasmàtica, ja que aquesta té capacitat discriminatòria peque`només hi entrin els
elements que la cèl−lula pot fer servir.
Els organismes atòtrofs són capaços de formar matèria orgànica per nodrir−se, a partir de matèria inorgànica.
És el cas de les cèl−lules amb clorofil−la.
Els organismes heterotrofs són els que es nodreixen amb substàncies orgàniques.
LA RESPIRACIÓ CEL−LULAR: Les cèl−lules obtenen energia a partir dels nutrients i així poden realitzar els
processos vitals i fabricar les seves pròpies cèl−lules.
Aquest procés d´obtenció d´energia s´anomena respiració cel−lular. La respiració cel−lular pot ser aeròbica o
anaeròbica.
Aeròbica: S´utilitza oxígen.
Anaeròbica: S´utilitzen atres elements químics.
Fermentació: S´obté energia a través de l´utilització de substàncies orgàniques en que no intervé l´oxígen.
Metabolisme: Son tots els processos químics que realitza la cèl−lula.
Hi ha de dos tipus el catabòlic i l´anabòlic.
Metabolisme catabòlic: Consisteix en la descomposició de les substàncies per fer−les més petites i obtenir−en
energia, a més de la que ja s´obté amb la respiració.
Metabolisme anabòlic: Es formen substàncies més complexes a partir d´unes atres de més simples. Aquest
tipus de metabolisme consumeix energia.
El moviment cel−lular:
Hi han tres tipus de moviment:
Moviment ameboide, te lloc per mitjà dels pseudopodis, els mateixos que hem vist en la fagocitosi.
3
Moviment vibractil depén dels cílis i els flagels.
Moviment contràctil té lloc per mitja d´unes fibres internes que
s´escurcen o s´allarguen.
La reproducció cel−lular: Les cèl−lules es reprodueixen per bipartició, es a dir, una cèl−lula es divideix en
unes altres dues que son exactament iguals.
La mitosi consta de diferents etapes: profase, metafase, anafase i telofase.
Profase: Desapareix la membrana nuclear. Els centríols emigren als pols cel−lulars.
La mol−lécula d´ADN del nucli es duplica abans de començar la divisió i es replega en petits trossos que son
anomenats cromosomes.
Hi han 46 cromosomes, es a dir 23 parelles de cromosomes.
Metafase: Els centríols s´uneixen a través del fus acromàtic, que és un estel de fibres que es forma a mesura
que es van separant les dues meitats dels cromosomes. Els cromosomes es distribueixen en aquest fus.
Telofase: Apareixen les membranes nuclears i una prolongació de la membrana plasmàtica separa els dos
citoplasmes.
Els cromosomes segueixen el procés a l´inrevés, es desfà la seva estructura i el nucli torna a ser com al
principi de la divisió.
Anafase: Cada una de les parts doblades dels cromosomes és arrosegada pel fus acromàtic cap als
centríols
Un organ: és una part del cos d´un èsser viu integrada per un conjunt de teixits diferents i que exerceix unes
funcions particulars.
Un aparell: és un conjunt d´òrgans relacionats entre si i que duen a terme una mateixa funció.
Teixit epitelial: és un teixit format per cèl−lules que poden constituir un revestiment extern, un d´intern o
glàndules. Serveix per protecció, absorció i secreció de substàncies.
Teixits connectius: estan formats per cèl−lules que mantenen juntes les altres cèl−lules de l´organisme.
Teixit muscular: Esta format per cèl−lules que tenen la capacitat d´escurçarse i allargar−se. Les cèl−lules
d´aquest teixit s´anomenen fibres
perquè són allargades.
Teixits nerviós: Està format per cèl−lules especialitzades a transportar els impulsos nerviosos.
La cèl−lula fonamental del teixit nerviós s´anomena neurona. Es caracteritza per tenir prolongacions que li
donen una forma així com si fos un estel.
Teixit sanguini: Es dins de l´aparell circulatori. Exemples son:
4
• globus vermells
• globus blancs
Teixit limfàtic: Forma part de l´aparell circulatori. Constitueix els ganglis i vasos limfàtics. En els ganglis hi
trobem els glòbuls blancs. Pels vasos limfàtics hi circula la limfa. La limfa està formada per plasma, limfòcits
i gotes de greix.
5