2014-10-30 NOTA DE PREMSA - S excava de nou el jaciment paleontològic del Castell de Barberà

S'excava de nou el jaciment paleontològic 'Castell de Barberà'
'Barberapithecus', és el nom que se li va donar al primat trobat als anys 70 al jaciment
del Castell de Barberà; la vàlua de la troballa ha impulsat als científics a continuar
estudiant la zona. Ara s'està treballant en el jaciment amb
l’objectiu de conèixer la geologia del terreny i poder determinar de forma més acurada
l’edat dels fòssils trobats fins al moment.
Per les seves característiques geològiques, la zona del costat est del riu Ripoll de Barberà del
Vallès i Sabadell porta anys sent lloc d'estudi per part de paleontòlegs que hi han fet
nombroses troballes de restes fòssils en diversos jaciments.
Els fòssils són organismes, complets o incomplets, que visqueren en temps passats (milions d’anys) i
que han conservat la seva forma primitiva petrificada en els materials de l’escorça terrestre.
Per la seva situació, un d’aquests jaciments s’anomena 'Castell de Barberà' (està per sota del castell
i de la torre de ca n’Altimira) i es va començar a excavar abans dels anys 70 per part del doctor
Miquel Crusafont i els seus col·laboradors. Alguns dels fòssils trobats en aquest jaciment
corresponien a fauna diversa, identificats a col·leccions clàssiques del Museu Miquel Crusafont de
l'Institut Català de Paleontologia.
Però en el mateix jaciment, a més, es van descobrir i han estat objecte d’estudi posterior, restes,
d'un gran antropomorf fòssil així com un altre primat fòssil més petit d'un grup anomenat
pliopitècids. Aquest darrer, va ser identificat segons les seves restes dentàries, i se li va donar el
nom de Barberapithecus, “la mona de Barberà”, i és considerat un dels primers primats catalans
d'aspecte modern. Per altra part, la identitat del gran antropomorf present al jaciment de
Castell de Barberà és encara desconeguda. Només es van trobar restes fragmentàries de
l'esquelet, però no dents o restes cranials, bàsiques per identificar les espècies de primats fòssils.
Aquests fòssils poden donar informació crucial sobre l'origen dels simis europeus.
La troballa de grans antropomorfs i pliopitècids és molt insòlita i remarca la gran
rellevància del jaciment del Castell de Barberà. Tot i això, a dia d'avui encara es desconeix
l'edat exacta del jaciment. Per aquest motiu, un grup d'investigadors està treballant
actualment en el jaciment, prop del riu Ripoll, per conèixer la geologia de la zona. Els
treballs que es realitzen aquest any es basen principalment en obrir talls geològics al voltant del
tal·lus del riu per tal d'estudiar i tenir dades per conèixer d'una forma més acurada l'edat
Per a qualsevol aclariment podeu posar-vos en contacte amb el:
Departament de Comunicació i Imatge de l’ Ajuntament de Barberà del Vallès
Cap del Departament de Comunicació i Imatge
Maria José Velázquez
[email protected]
Tlf. 636985112
del jaciment. A més, s'identificaran els nivells fossilífers originals per tal que en el futur es puguin
datar les troballes.
L’equip de vuit persones que actualment està treballant en l’excavació de 2014 està codirigit pels
doctors Sergio Almécija, expert en evolució humana i de primats antropomorfs, i investigador a la
Stony Brook University (Nova York) associat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i
Salvador Moyà, expert en evolució humana i de primats antropomorfs, investigador de la
Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i director de l'Institut Català de
Paleontologia Miquel Crusafont. Completen l’equip el tècnic de l'Institut Català de Paleontologia
Miquel Crusafont, i expert en trobar nous jaciments i fòssils on ningú altre n'ha trobat, Manel
Méndez; l'expert en evolució de micromamífers i paleobiogeografia i investigador de l'Institut
Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el Dr. Isaac Casanovas; el geòleg expert en
paleomagnetisme i professor del departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines de
Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, Dr. Miguel Garcés; el geòleg i paleontòleg
expert en evolució de mamífers carnívors i estudiant de doctorat a l'Institut Català de Paleontologia
Miquel Crusafont, Josep Maria Robles; l’experta en biomecànica de primats actuals i fòssils i
estudiant de doctorat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Marta Pina; i l'expert en
rèptils i amfibis fòssils, estudiant de doctorat a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont,
Àngel Luján.
El projecte de prospecció i excavació del jaciment Castell de Barberà de 2014 ha estat escollit entre
els tres millors, de més de cent sol·licituds rebudes per la Leakey Foundation (USA), elecció que ha
permès obtenir finançament pels treballs d’aquest any. Per altra part, s’està treballant per
aconseguir més finançament per continuar-hi treballant durant uns 3 anys més; campanyes de 3-4
setmanes d’excavació i posterior treball de laboratori.
Estudiar els grans antropomorfs fòssils, bàsic per conèixer el nostre passat
Els grans antropomorfs actuals són els cosins dels humans, i ambdós junts formen el grup dels
homínids. Avui dia el grup dels grans antropomorfs està constituït únicament pels orangutans
d'Àsia i els goril·les i ximpanzés d'Àfrica. Tot i així, durant el miocè, període comprès entre uns 23 i
5,3 milions d'anys, aquest grup era molt diversificat, amb multitud d'espècies també a Europa,
especialment a la zona avui dia ocupada per la conca del Vallès - Penedès.
En aquella època aquesta zona era un bosc temperat amb presència d'arbres amb fulles i fruita
durant tot l'any, el que permetia que els grans antropomorfs hi poguessin viure com a les jungles
d'avui dia.
El registre fòssil i les dades moleculars trobades fins al dia d'avui indiquen que el grup dels humans
es va separar dels grans antropomorfs africans actuals a finals del miocè. Per tant els nostres
avantpassats humans van evolucionar a partir d'un gran antropomorf que va viure al miocè. Per
això, conèixer més sobre la morfologia i posició filogenètica (posició a l'arbre de la vida)
dels antropomorfs fòssils que van viure a la zona del Vallès - Penedès és de gran
rellevància. Alguns paleontòlegs consideren que aquests fòssils podrien ser cosins de goril·les i
Per a qualsevol aclariment podeu posar-vos en contacte amb el:
Departament de Comunicació i Imatge de l’ Ajuntament de Barberà del Vallès
Cap del Departament de Comunicació i Imatge
Maria José Velázquez
[email protected]
Tlf. 636985112
ximpanzés que van migrar posteriorment cap a Àfrica. L'única manera de saber sobre l'evolució dels
homínids i entendre els nostres orígens és estudiant els grans antropomorfs fòssils en combinació
amb fòssils humans i l'entorn en el qual varen evolucionar.
Barberà del Vallès, octubre de 2014
Per a qualsevol aclariment podeu posar-vos en contacte amb el:
Departament de Comunicació i Imatge de l’ Ajuntament de Barberà del Vallès
Cap del Departament de Comunicació i Imatge
Maria José Velázquez
[email protected]
Tlf. 636985112