Catástrofes naturales

Què és un desastre o catàstrofe natural?
Un desastre o catàstrofe natural és un esdeveniment produït per fenòmens d'elevada energia, propis de la
dinàmica natural del planeta, que produeixen una gran quantitat de danys materials i personals en una
determinada àrea geogràfica i en un moment donat.
No obstant això, molts dels fenòmens que coneixem com a catàstrofes o desastres naturals són causats per
l'acció humana, o bé les seves conseqüències s'agreugen a causa d'aquesta acció de l'home. Aquests fenòmens
causats per les activitats humanes s'anomenen antròpics i en aquest grup s'inclouen els incendis forestals i els
accidents industrials i tecnològics.
Quins són els fenòmens naturals catastròfics?
La tipologia del fenòmens naturals que poden produir catàstrofes al nostre planeta és àmplia i diversa. D'una
manera esquemàtica podem classificar−los en tres grans conjunts en funció del seu origen:
Els geològics: Són els provocats pels moviments de l'escorça terrestre, com els terratrèmols o sismes
(conseqüència d'aquests són també els tsunamis) i les erupcions volcàniques. S'originen a les zones més
inestables de l'escorça terrestre, on entren en contacte les plaques tectòniques. Si bé qualsevol regió de la
Terra es pot veure afectada en algun moment per un terratrèmol, sabem que la majoria es produeixen a les
zones que limiten les plaques tectòniques. El vulcanisme i la seva distribució geogràfica també està
directament relacionat amb les vores de les plaques.
Els atmosfèrics: Són els derivats de la climatologia, com els causats pel vent i per les precipitacions, lligats a
la dinàmica atmosfèrica i amb una clara incidència en els processos geològics que anomenem externs o
superficials (erosió, transport i sedimentació). Entre aquests cal destacar les inundacions (riuades, rierades,
torrentades, inundacions litorals o costaneres i inundacions lacustres) i les sequeres. També s'ha d'esmentar els
esllavissaments, els despreniments i els esfondraments; les allaus de neu; els temporals marítims que
provoquen la destrucció del litoral; i aquells incendis forestals que no tenen un origen antròpic, és a dir que no
són originats per l'acció de l'home. Molts d'aquests fenòmens van lligats a tempestes o a huracans que generen
importants pluges i temporals de vent.
Els biològics: Són les malalties causades per tot tipus de microorganismes (bacteris, virus, etc.), paràsits,
pòl·lens o animals. En aquest grup s'inclouen les plagues i les epidèmies.
Explicació dels diferents tipus de catàstrofes naturals
D'ORIGEN GEOLÒGIC
Terratrèmol
Un terratrèmol o sisme és una sacsejada o una vibració provocada pel trencament de les plaques de roques que
hi ha a l'interior de l'escorça de la Terra. S'anomenen sismes submarins quan ocorren al fons oceànic.
Aquest trencament de les roques internes provoquen moviments a l'escorça i això ocasiona danys que de
vegades poden ser molt importants.
L'escorça de la Terra està formada per unes plaques que "floten" en una mena de gran mar de magma.
Normalment realitzen moviments però aquests són tan lents que no ens en podem adonar.
1
De vegades els moviments queden bloquejats per alguna raó i les plaques no es poden moure i es comença a
acumular energia que en el moment en que el bloqueig es desfà s'allibera tota de cop i bruscament. Això
ocasiona una forta sacsejada que acaba trametent−se a la superfície.
El punt on es produeix aquest trencament pot trobar−se entre els 70 i els 300 km sota terra. Aquest punt
s'anomena focus. El punt de l'escorça terrestre que està damunt d'aquest focus s'anomena epicentre i és el lloc
on més fort es nota el terratrèmol.
Cada any es produeixen més d'un milió de sismes, això és una mitjana d'un cada 30 segons. La immensa
majoria dels moviments, però, passarien desapercebuts sinó fos per la gran sensibilitat dels actuals aparells
registradors, els sismògrafs.
Els sismògrafs detecten les ones produïdes per un terratrèmol. El document on es recullen els terratrèmols
s'anomena sismograma.
Els sismòlegs han inventat equips per a mesurar els terratrèmols. L'escala de Ritcher mesura el moviment en
el epicentre on es produeix el terratrèmol. L'escala de Mercali mesura els danys causats pel terratrèmol.
Tsunami
Tsunami és una paraula japonesa que significa literalment "ona grossa en el port" i amb el temps ha passat a
ser emprada en tot el món per referir−se a oscil·lacions del nivell de la mar de gran amplitud a prop de la costa
produïdes per qualque tipus d'activitat sísmica a l'oceà.
Al final d'aquest treball dediquem un apartat als tsunamis, amb més amplia informació sobre aquests tipus de
catàstrofes naturals.
Erupció Volcànica
Els volcans són esquerdes de l'escorça terrestre que de vegades expulsen a l'exterior gasos i roques foses
procedents del mantell. Aquesta expulsió ocorre generalment en episodis d'activitat violenta denominats
erupcions.
En general, el volcà està constituït per un relleu en forma de con truncat, anomenat con volcànic ; a la part alta
es troba el cràter en forma d'embut, que comunica amb la xemeneia, per on pugen les laves i els materials
d'explosió: bombes i cendres volcàniques. Dins la xemeneia es pot trobar la cambra magmàtica.
Els darrers 400 anys s'han comptabilitzat més de 500 erupcions que han causat la mort a unes 200.000
persones.
D'ORIGEN ATMOSFÈRIC
Vents
−Tornados
Són els vents més potents i destructius. Són grans remolins que poden girar a més de 500 Km/h.
Un tornado es forma quan l'aire càlid i humit de les capes inferiors penetra a l'aire fred i sec de les capes
superiors i és xuclat cap a la part superior en forma d'embut. Els efectes combinats d' una baixada ràpida de la
2
pressió i dels violents vents dona lloc a una força devastadora que pot destruir edificis sencers i aixecar cotxes
i màquines de tren.
Un tornado medeix entre 40 i 200 m de radi i es desplaça a una velocitat mitja de 50Km/h durant uns quants
minuts , però en algunes ocasions es produeixen "super−tornados " que tenen una vida molt més llarga que els
altres.
−Huracans
Els huracans són vents de forta intensitat que es formen sobre els oceans a causa d'una pertorbació i que poden
arribar fins a les costes dels continents a velocitats de més de 300 Km/h., motiu pel qual són també molt
destructius.
Són vents que giren en espiral i que poden ocupar una superfície d'entre 200 i 600 quilòmetres mentre es
desplacen en trajectòries difícilment previsibles. Els vents giren a velocitats que, com s'indica anteriorment,
poden situar−se a més de 300 quilòmetres per hora prop de l'ull central de l'huracà, malgrat que en el seu
centre exacte el temps sembli totalment quiet.
Precipitacions
Les precipitacions poden causar desastres tant pel seu excés (inundacions) com per la seva escassetat
(sequeres).
−Inundacions
Les inundacions es produeixen pel desbordament o la pujada de nivell d'un riu, llac o mar.
Són freqüents en algunes zones climàtiques, com les del clima mediterrani a la primavera i a la tardor, o les
causades pels monsons (forts vents que provoquen pluges torrencials a l'Índia i al Sud−est asiàtic).
−Sequeres
La sequera, o manca de precipitacions durant un període llarg de temps, té greus conseqüències per a
l'agricultura i la ramaderia, i pot fins i tot provocar la desertització del sól.
Aquest problema és especialment greu a l'Àfrica subsahariana.
D'ORIGEN BIOLÒGIC
Plagues
Poden ser de vegetals, com els fongs que ataquen algunes collites, o d'animals, com les plagues de llagosta
que arrasen les collites en una part d'Âfrica.
Epidèmies
Són malalties que poden afectar les collites, el bestiar (com la febre aftosa) i les persones.
3