Castros galáicos

1.MARC GEOGRÀFIC.
UBICACIÓ I LIMITS.
Els límits dels pobles galaics, o del NW, serien al N amb el Cantàbric, a l'W l'Atlàntic, al S el riu Duero, i a
l'E els rius Navia i Bierzo, i la Serra de Rañadoiro (fent frontera amb els pobles asturs). Al S els límits no són
clars, entre la zona de Bragança i Zamora hi trobem influència dels verracos (pobles del N de la Meseta) tot i
ser zona galaica en teoria. I més al S del riu Duero hi trobem també alguns trets de la cultura castrenya.
Aquestes són les dades geogràfiques concretes però podem convenir en que la cultura galaica s'exten per tota
la zona on hi trobem castros més o menys (tot i que en aquest tema fan falta encara moltes excavacions
arqueològiques per acabar de trobar uns límits més concrets).
DIVERSES TRIBUS DINS EL GRUP GALAIC.
Els historiadors antics (Ptolomeu, Plini, Estrabó...) ens parlen de diverses tribus que formaven el conjunt de
pobles del NW peninsular, tot i que molts cops la seva ubicació no sigui gaire precisa. Són tribus no massa
nombroses en membres, bastant disperses en el territori i en ocasions enfrontades entre elles.
Els autors divideixen aquestes tribus segons la divisió en conventums de l'administració romana. Les tribus de
la zona bracarense (al S) serien:
−aobrigensis: citats per Plini, s'ubicarien a la zona del riu Ave.
−aquiflaviensis: localitzats entorn de Chaves
−bibalos: citats ja per Ptolomeu entorn la seva ciutat Forum Bibalorum
−equaesios: Plini els ubicaria als vessants occidentals de la serra de Lauroco, limitant amb els bibalos
−galaics: per Plini localitzats al N de l'actual Braga
−grovios: citada per Plini i que es situaria entre els rius Duero i Miño
−helenos: Estrabó els situaria al límit S de la ría de Vigo.
−límicos: a la zona d'Ourense.
−leunos (segons Plini) i lebunos (segons Ptolomeu): al S del riu Miño.
−intermnicos: a la zona del riu Tamega (actual Portugal)
−nemetates: entorn la seva ciutat de Valbriga, segons Ptolomeu
−narbasios: els quals Ptolomeu fa limitar amb els vacceos
−tamaganos: a la vall del riu Tamega també
−turodoros: segons Ptolomeu a la regió bracarense.
1
−salacios
−anfiloquios
−aebisocios
Les tribus de la zona lucense, al N, serien:
−ártabros: ubicats més o menys entre les ries de A Coruña i Ferrol
−albiones: marge esquerre del Navia
−nevios i presamarcios: segons Estrabó entorn els ártabros
−cibarcos: segons Plini veïns dels albions
−caporos: Ptolomeu els feia molt importants en territori, tot i que avui dia se'ls ubica sols entre el Sar i
Santiago.
−lemaros: a la vall del Lemus
−cilenos: per Plini al límit entre els dos conventum
−seurros: Ptolomeu els ubica al S de Lugo
Cal destacar a més a més de tots aquests pobles d'orígens celtes o preceltes que es van barrejar amb els
nouvinguts, trobem també pobles d'origen germànic com els nervios, els quals van venir acompanyant
podríem dir als pobles celtes en la seva ocupació de la zona al període del Bronze Atlàntic II.
2.EVOLUCIÓ HISTÒRICA
BRONZE ATLÀNTIC I.
Aquesta època comprendria des del final de les cultures megalítiques, molt importants a la zona, fins cap allà
a l'any 1.000 aC quan es produeix l'arribada dels pobles celtes (invasions indoeuropees).Aquesta època es
caracteritza per l'existència de comunitats reduïdes en nombre i aïllades entre si; les quals es comunicaran en
diverses èpoques de l'any en el que seran fires o mercats per intercanviar−hi productes, coneixements,
etc...Era un sistema de vida autàrquic i molt tancat en si mateix.
Les invasions que es produïren a l'inici del primer mil·leni (entorn l'any 700)i que donaren lloc al Bronze
Atlàntic II, van comportar la l'assimilació de la població antiga per part del celtes nouvinguts, i la pèrdua per
tan de la possible cultura anterior a ells.
BRONZE ATLÀNTIC II.
Els moviments de població que es donaren a Europa durant els primers segles del primer mil·leni aC, també
van arribar al NW peninsular. Aquests nouvinguts van continuar i millorar en lo possible la indústria del
bronze (gràcies en part als importants jaciments d'estany que hi havia a la zona), tot i que per dates ens
trobaríem ja a la Primera Edat del Ferro, el que es coneix com a període hallstàtic.
Amb els celtes el pastoreig es va convertir en molt important, tot i que la troballa de nombroses destrals fa
pensar també en un possible augment de la roturació de boscos, fet que comportaria més terres de cultiu, i per
2
tan més aliment pel bestiar, base de la seva economia; tot això però no està confirmat.
El que si que sembla clar és que aquests nouvinguts imposaren un nou ordre social, probablement per la força,
si hem de fer cas de les restes d'armes trobades.
SEGONA EDAT DEL FERRO (La Tène).
La Segona Edat del Ferro, coneguda a la resta d'Europa com període de La Tène, al NW peninsular serà
coneguda com la cultura castrenya.
L'arribada de grups de població emparentats amb els gals de la zona de la zona de La Tène, va comportar una
revitalització de l'ús del ferro com a material, per davant del fins aleshores omnipresent bronze. Aquest
període s'allargarà fins que Roma arribi a la regió.
CONTACTE AMB ROMA.
El primer contacte amb Roma serà al 140aC quan el governador de la Ulterior, Q.Servili Cepió es dirigeix cap
al NW després d'haver arrasat els camps dels vetons. No serà fins al 137 quan D.Juni Bruto (cònsol al 138aC),
amb ordres del Senat de pacificar la regió i sobretot de controlar els seus recursos minerals, es dirigirà cap al
NW. Bruto creua el Miño i sotmet a gran part de les tribus, retornarà a Roma amb el sobrenom de Calaicus, i
com a pacificador del NW peninsular, la realitat es ben diferent ja que la zona no quedar realment sota el
control fàctic de Roma fins després de les guerres càntabres. Tot i això la romanització mai va ser molt
profunda en aquestes terres.
La divisió administrativa sota domini romà fou en dos conventums, al N el lucense amb capital a Lucus
Augusti (Lugo), i al S el bracarenses, amb capital a Bracara Augusta (Braga).
3.ELS CASTROS.
EVOLUCIÓ HISTÒRICA.
Trobem ja restes de castros de molt antic, habitats ja possiblement per pobles megalítics. Amb l'arribada dels
romans molts castros foren destruïts i abandonats, però és també en aquest període quan molts d'altre creixen
en importància. A mesura que la romanització avança , als castros es van adaptant formes romanes, com per
exemple seria la teula, o una trama urbana més regular, com seria el cas del castro de Briteiros, per exemple.
UBICACIÓ.
Els castros acostumaven a situar−se en turons i llocs elevats (tot i que alguns els podem trobar en vessants
també), de més fàcil defensa, similar a lo dels oppidum de la resta de la península; a diferència d'aquests però
no els feia falta estar prop de cursos d'aigua, ja que la climatologia del NW ja hi posava remei.
ORDENCACIÓ URBANA.
Els castros no tenen una ordenació urbana regular. No hi ha carrers, sinó que són petits camins o senders que
son els espais buits que queden entre casa i casa. La disposició de les cases és segons les característiques
orogràfiques del terreny. El fet de no tenir una distribució regular, no implica que dins del castro no hi hagués
una separació dels edificis segons la seva funció; els feines artesanals (ceràmica,metal·lurgia...)es feien per
exemple, als afores del nucli, limitant amb la muralla.
No serà fins època romana que en alguns castros hi començarem a apreciar un traçat més regular, com són els
casos de Briteiros, on la citania (castro en portuguès) és creuada per dos carrers principals d'entre 2−2'5m
3
d'ample, i tallats a la vegada per altres de més curts, formant una trama d'ínsules podríem dir. En el cas de
Terroso, hi trobem una plaça important al centre del castro, on hi conflueixen 4 camins.
TIPUS DE VIVENDES.
Les vivendes dels castros són majoritàriament de planta circular, tot i que en trobem d'ovalades, i fins i tot de
quadrades i rectangulars (en aquests casos però els vèrtex estan arrodonits). El diàmetre d'aquestes podria
oscil·lar entre els 3 i 5m.
El sostre de les cases majoritàriament devia ser de palla, troncs, gespa, etc...tot això subjectat amb pedres;
aquest sostre es creu que podia estar suportat per un pal central, o dos depenent de la planta. Tot i així tenim
constància de sostres de falsa cúpula, és a dir de fileres de pedra que s'anaven acostant fins a unir−se.En
alguns sostres es podria haver usat teula romana, però ja en períodes molt recents.
Les parets de les cases (d'uns 3'80m d'alt) podien oscil·lar entre els 40−60cm d'ample i estaven compostes per
dos parts una interior i una exterior, aquesta última més treballada. Trobem diferents tipus de parets:
−tabular:ho trobem en zones de pissarres, i consisteix en col·locar petites pedres horitzontalment
−irregular:pedres mal treballades i entre ells se n'hi posen de més petites per fer de cunya (és el model
general).
−poligonal:pedres ben treballades sense necessitat de cunyes.
−helicoidal:filades en forma d'espiral.
−sòcol de pedres clavades vertical a terra, a sobre es munta la mamposteria, això estaria relacionat amb la
cultura megalítica anterior, igual que el tema de les tombes de corredor.
En moltes cases abans de la porta, que normalment és més elevada que el nivell de la casa per evitar possibles
inundacions i amb un dintell monolític normalment amb motius geomètrics, hi trobem un petit vestíbul
(majoritàriament en forma de pinces de cranc), amb una parets més primes (30cm) i del que no se'n sap segur
l'alçada ni si estava cobert.
Finalment cal parlar del tema de les cases de pedra, ja que fins fa poc no es creia en la possibilitat de que hi
hagués cases als castros que no fossin de pedra, però la troballa a Pendia de restes de vivendes de troncs i
canyes ha fet canviar la idea. És cert però que sense haver trobat aquestes restes seria ja de suposar que
haurien d'existir ja que les de pedra no són molt abundants en segons quins castros, tot i que a mesura que
avancem en el temps van agafant predomini. Hi ha una teoria que voldria explicar aquest fenomen de cases de
pedra; la majoria d'elles es trobarien a la costa o als cursos fluvials, fet que es podria explicar per la presència
a la zona des d'antic de pobles mediterranis (on la construcció amb pedra era més estesa a diferència de
cultures centreuropees com les que poblaren Galícia) en busca de la riquesa mineral.
EL SISTEMA DEFENSIU.
Els castros podien estar rodejats fins a per tres muralles (segons les característiques del terreny).Aquestes
envoltaven tot el perímetre urbà i constaven d'una doble paret i reomplert el seu interior de terra i pedra, fet
que permetia que fos més ampla, entre 1'5 i 4−5m; i una altura mitjana de 4m.
Els fossars envoltaven tota la muralla, se n'ha trobat un de 18m de fons i 10m d'ample a la base. Si el fossar es
feia en un istme el castro podia esdevenir una illa inexpugnable.
4
Les portes d'accés podien ser o paral·leles o perpendiculars a la muralla.
4.EL SISTEMA SOCIO−ECONÒMIC.
ORGANITZACIÓ SOCIAL.
L'organització social fou matriarcal fins època romana. Amb el canvi del matriarcat al patriarcat es
produeixen també tota una sèrie de canvis socio−econòmics entre els quals destaca un nou enfocament de
l'agricultura.
Les relacions es basaven com en la majoria de pobles de l'Hispània prerromana en les tribus i els clans
(conjunt de tribus). Amb les invasions celtes, es produí també una jerarquització social diferenciada.
AGRICULTURA I RECOL·LECCIÓ.
La recol·lecció de fruits els proporcionava les ¾ parts del menjar anual. La gla era lo principal, i d'ella en
treien el pa.
Amés a més practicaven també una agricultura molt rudimentària (amb aixada, ja que l'arada no degué
aparèixer fins la romanització); roturaven i cremaven el bosc fent servir la cendra com adob fins que
esgotaven la terra i buscaven un nou indret. Completaven l'alimentació amb la caça, la pesca, i amb animals
domesticats que poguessin tenir com ara porcs i cabres.
Si l'agricultura no era millor és per dos motius bàsics:
−per desconeixement de tècniques, no perquè les terres fossin dolentes
−i per la societat matriarcal que frenava qualsevol evolució en aquest camp
RAMADERIA I PASTOREIG.
Va prendre gran importància amb les onades de població dels celtes i és a partir d'aleshores que pren un rol
important en la societat galaica. Es tractava però de ramats, no pas d'una ramaderia estabulada.
CERÀMICA.
De la ceràmica no en coneixem gran cosa, sabem però que la producció era artesanal, feta a mà, i que no va
arribar a uns nivells potser d'industrialització fins època romana tardana. Normalment era ceràmica llisa, tot i
que podia tenir relleus i motius geomètrics; estaria relacionada amb el campaniforme i derivaria de l'herència
hallstàtica.
Tota aquesta producció se suposa que es repartiria dins el territori amb les fires.
ORFEBRERIA, METAL·LURGIA I MINERIA
La metal·lúrgia i l'orfebreria en concret són molt importants a la zona del NW peninsular ja des d'antic. Durant
el període de la Segona Edat del Ferro hi hagué una revitalització degut a tres factors bàsicament:
−arribada de grups de gals de La Tène, els quals podrien haver introduït la necessitat de l'adorno personal,
com a símbol de pertinència a un grup social.
−important influència de les cultures del S peninsular, amb lo qual milloren la tècnica; exemples serien els
5
tartèssics o els cartaginesos.
−presència d'or a la regió; a rius com el Sil, el Tamega, el Navia...s'hi trobaria or amb facilitat. L'explotació de
les mines sembla que no es comença fins a època alto−imperial.
Pel que fa a la producció, la diversitat de tècniques ens fa pensar en eines molt més sofisticades que en
període del bronze. Pel que fa a la distribució es pensa que la podien dur a terme comerciants ambulants
venent els productes en les fires de les que abans he parlat.
El fet de Cartago recluti tropes i busqui riquesa preparant−se per les guerres púniques, obre noves rutes
marítimes i terrestres, fet que comporta un incentiu a la producció.
ESCULTURA i GRAVATS.
És una escultura de caràcter tosc, la qual representa motius zoomorfs (porcs, senglars, ovelles...) que ens
recorden els verracos de la Meseta Nord; i de caràcter antropomorf, concretament guerrers (amb influència
mediterrània i de pobles celtes de fora la península); aquests guerrers es caracteritzen per una actitud rígida,
túnica fins als genolls, un petit escut circular, punyal, joies...
A més també trobem relleus geomètrics als dintells de les portes i en esteles funeràries (com la Pedra
Formosa).
Finalment hem de parlar d'una tosca escultura en bronze, relacionada amb els verracos també, i que ens
il·lustra coses de la seva vida quotidiana.
ARMAMENT.
Eren un poble bel·licós tal com ens diuen els escrits. Usaven armes lleugeres ideals per les guerres de
guerrilles, aquestes armes eren característiques del període del Hallstat. Es servien també de casc, llança, i un
petit escut rodó fet de cuir, i que segurament portaria uns nervis de metall.
MÓN RELIGIÓS I ARQUITECTURA RELIGIOSA.
Tal com ens mostren les fonts, els galaics tenien una gran varietat de déus. Ara bé la importància d'aquests
variarà amb el temps. Quan dominava el sistema matriarcal els principals déus del panteó eren de la fecunditat
i la fertilitat, i un cop s'instaura el patriarcat, aquests no es perden però prenen més importància els déus de la
força, la virilitat, la guerra, etc... Horaci ens parla d'una divinitat concreta molt important pels galaics, similar
al Ares grec i al Mart romà, al qual feien sacrificis.
Pel que fa a l'arquitectura religiosa cal citar les tombes trobades, consistents amb un corredor mig enterrat i
que acabava amb una sala semicircular amb falsa bòveda, que ens recorda molt les tombes en corredor dels
pobles megalítics.
BIBLIOGRAFIA.
Historia de España vol.1 Manuel Tuñon de Lara, Ed.Labor, 1980
Historia de la Hispània romana A.Tovar i J.M.Blazquez, Alianza editorial, 1975
Historia de España Antigua.TomoI: Protohistoria
J.M.Blazquez, F.Persedo, F.J.Comas, J.F.Nieto Ed.Cátedra 1988
6
Historia de España/España Prerromana Ramon Menendez Pidal Ed.Espasa Calpe
http://www.ciberjob.org/suple/arqueologia/excava/
Urbanismo de los Castros Galaicos Franjo Padin
7