Castilla i Lleó

• Escut i bandera
2
• Presentació
3
• Situació i lÃ-mits
4
• Relleu
5
• Aigües
6
• Clima
8
• Flora
10
• Fauna
12
• Població i mitjans de vida
15
• Capital i pobles importants
17
• Historia
18
• Museus, monuments i edificis importants
19
• Festes i costums populars
21
• Entrevista a Angelita Otero
23
• Conclusions
25
• Bibliografia
26
Castella i Lleó, és una comunitat autònoma d'Espanya creada a l'any 1983.
Té 2.510.849 habitants.
El seu territori se situa en la submeseta nord de la penÃ-nsula Ibèrica i es correspon
majorità riament amb la part espanyola de la conca del Duero.
Esta formada per 9 provÃ-ncies que son:
Valladolid (que n'és la capital), Àvila, Burgos, Lleó, Palencia, Salamanca, Segovia, Soria i Zamora.
És la comunitat autònoma amb major extensió d'Espanya.
1
Mapa polÃ-tic d'Espanya.
Castella i Lleó, està situada al centre nord de la penÃ-nsula Ibèrica.
Al nord, limita amb Astúries, Cantabria, i Euskadi. A l'est, amb la Rioja i Aragó. Al sud, amb
Madrid, Castella la Manxa i Extremadura. I a l'oest amb GalÃ-cia i Portugal.
Mapa polÃ-tic de la penÃ-nsula Ibèrica.
Castella i Lleó es troba situada en un altiplà : la Meseta, a una certa altitud (entre els 600 m i 900 m) i
els seus lÃ-mits amb altres comunitats autònomes d'Espanya són serralades amb altituds superiors
als 2000 m: el sistema Ibèric (amb La Rioja i Aragó), el Sistema Central (amb Castella−la Manxa,
Madrid i Extremadura) i la Serralada Cantà brica (amb GalÃ-cia, Astúries, Cantà bria i Euskadi).
En el sistema Ibèric, destaca el pic Moncayo (2313 m) i els pics d'Urbión on neix el Duero.
En el sistema Central, destaca el pic Almanzor (2592 m) i la serra de Gredos.
2
La serralada Cantà brica comença a la depressió basca fins al massÃ-s Galaic−Lleonès i destaquen
els pics d'Europa.
Mapa del relleu de la penÃ-nsula Ibèrica.
RIUS:
La principal xarxa hidrogrà fica de Castella i Lleó està constituïda pel riu Duero i els seus
afluents.
El riu Duero neix als Pics d'Urbión, a Sòria, i desemboca a la ciutat portuguesa de Porto, el Duero
recorre 897 km.
Del nord descendeixen el Pisuerga, el Valderaduey i l'Esla, els afluents més cabalosos del Duero.
I per l'est, amb menor aigua en els seus cabals, destaquen l'Adaja i el Duratón.
Tanmateix, la Conca del Duero no és l'única, ja que també són la de l'Ebre, a Burgos, la del
Minyo a Lleó, la del Tajo a Salamanca (riu Alagón), i la Cantà brica en algunes provÃ-ncies per les
quals hi ha la Serralada Cantà brica.
Riu Esla.
LLACS I EMBASSAMENTS :
A més dels rius, la conca del Duero també té gran quantitat de llacs i llacunes com la Llacuna
Negra, (als Pics d'Urbión), la Llacuna Gran, (a Gredos), o el Llac de Sanabria, a Zamora. També
destaquen una gran quantitat d'embassaments, alimentats per l'aigua provinent de les pluges i el
desglaç dels cims nevats. AixÃ- doncs Castella i Lleó malgrat no tenir unes precipitacions abundants
és una de les comunitats d'Espanya amb més nivell d'aigua embassada.
Embassament de Riaño amb els pics d'Europa al fons.
Castella i Lleó té un clima continental−mediterrani, amb hiverns llargs i freds, amb
temperatures mitges de 4 °C.
Els estius són curts i calorosos, arribant a mà ximes de 40 °C.
Però amb els tres o quatre mesos de sequera caracterÃ-stics del clima mediterrani.
La pluviositat, amb una mitjana de 375 mm anuals, és escassa, accentuant−se a les terres més
baixes.
A causa de la barrera muntanyosa de Castella i Lleó, els vents marÃ-tims queden frenats, detenint
d'aquesta manera les precipitacions. A causa d'això, les pluges cauen d'una manera molt desigual al
territori castellà −lleonès. Mentre que en el centre de la conca del Duero es registra una mitjana anual
de 400 mm. A les comarques occidentals de les muntanyes de Lleó i la serralada cantà brica les
precipitacions arriben als 1.500 mm a l'any.
L'elevada altitud de l'Altiplà i les seves muntanyes accentua el contrast entre les temperatures de
l'hivern i l'estiu, aixÃ- com les del dia i la nit.
REGIONS CLIMÀTIQUES:
3
Encara que Castella i Lleó té un clima continental, a les seves terres es distingeixen diferents
dominis climà tics: al nord, en la part més elevada de la serralada Cantà brica, s'aprecia un clima
atlà ntic, de suaus hiverns i estius temperats, mentre que a les zones menys elevades de la mateixa
serra, el terreny mostra les caracterÃ-stiques tÃ-piques de les regions atlà ntiques de muntanya, amb
hiverns molt freds. La part central de l'Altiplà està dominat pel clima mediterrani continental, amb
estius molt calorosos i hiverns especialment freds, menys la part de Zamora, dominada per un clima
encara molt més sec.
Muralla d'Àvila a l'estiu. Muralla d'Àvila a l'hivern.
Les alzines i sabines que hi ha a la plana castellà −lleonesa són restes dels boscos que van cobrir fa
temps aquestes mateixes terres. Les explotacions agrÃ-coles i ramaderes, a causa de la necessitat de
terres per al cultiu del cereal i de pastures per als immensos ramats de la Meseta castellana, va suposar
la desforestació d'aquestes terres durant l'Edat Mitja.
Els últims boscos castellà −lleonesos de sabina es troben a les provÃ-ncies de Sòria i Burgos.
El vessant castellà −lleones de les muntanyes cantà briques i del nord del sistema Ibèric compten amb
una rica vegetació. Els pendents més humits i frescos estan poblats per grans fagedes, bedolls i
grèvols. En els pendents de solana creixen el roure blanc, el carballo, el freixe, el til·ler, el castany, el
bedoll i la pineda de Lillo, una espècie tÃ-pica del nord de la provÃ-ncia de Lleó.
En els pendents inferiors del sistema Central perviuen à mplies extensions d'alzinar. A un nivell
superior, abunden les castanyedes. Per sobre d'ells predomina el roure pirinenc, molt resistent als
freds. Tanmateix, moltes rouredes han desaparegut, talades per l'home i substituïdes per pins de
repoblació.
Les principals pinedes natives es troben a la serra de Guadarrama. Les zones subalpines acullen
bardisses de piornos i ginebrers.
Bona part de la provÃ-ncia de Salamanca està ocupada per deveses, un tipus de bosc semblant al de
les sabanes africanes, amb alzines, alzines sureres, quejigos i repastes. La provÃ-ncia de Salamanca i la
de Valladolid compta també amb els únics oliverars castellà −lleonesos.
També es pot destacar les regions vinÃ-coles amb vins de molt bona qualitat com poden ser els de
Toro, els de Ribera del Duero (Valladolid, Burgos, Sòria) els de Rueda, o els de Cigales.
Cultiu de cereals a la Meseta. Deveses a la zona de
Salamanca.
Pinedes de la serra de Pics d'Europa.
Guadarrama.
Inici del formulari
4
Castella i Lleó presenta una gran diversitat faunÃ-stica. S'han comptabilitzat 418 espècies de
vertebrats.
Animals adaptats a la vida d'alta muntanya, habitants de roquedes, habitants de rius, espècies de
plana i dels boscos formen la fauna castellà −lleonesa.
MAMÃFERS
Entre els mamÃ-fers cal destacar l'ós bru, que es troba en els boscos caducifolis encara que algunes
espècies s'estenen també en els boscos de conÃ-feres i a la muntanya baixa, la cabra muntès, que
es troba en la serra de Gredos i és única en la PenÃ-nsula Ibèrica, el talp nival, que es troba
principalment en la provÃ-ncia de Burgos i el senglar, el cérvol i el cabirol que són únics de la
serralada Cantà brica.
També i podem trobar altres mamÃ-fers més freqüents en tot el territori espanyol com
l'esquirol, el liró, el talp, la marta, la fagina, el gat montés, el llop, la llúdria...
RÈPTILS
En les muntanyes o llocs humits es troben petits rèptils com la serp d'escala, la serp llisa meridional, la
serp d'escolapi, la serp llisa europea i el dragó serrà .
PEIXOS
En els rius de muntanya si poden trobar truites, anguiles, piscardos i crancs de riu.
I en trams inferiors d'aigües més tranquil·les viuen els barbs i les carpes.
AUS
Un dels ocells més freqüents en el territori castellà −lleonès es el gall salvatge o gall fer, que
viu en els boscos.
En els boscos de conÃ-feres viuen entre d'altres l'agateador, el carboner i el grimpador blau.
On els rius s'encaixonen formant gorgs viuen sobre les roques les aus rupÃ-coles com el voltor comú,
el voltor negre, l'à guila reial o el falcó peregrÃ-.
En les aigües baixes i a les seves ribes entre l'exuberant vegetació formen les seves colònies els
martinets, els agrós reals, el reietó, l'ocell moscón, el puput i el blauet.
Entre els rapaços forestals es troben l'astor, l'esparver o l'escarabat.
En els aiguamolls castellà −lleonesos es concentren durant l'hivern nombrosos exemplars d'ansar
comú.
AMFIBIS
Entre els amfibis, hi ha els tritons, la salamandra d'Almanzor i el gripau de Gredos.
5
Ós bru. Cabra muntesa.
Serp d'escala. Gall fer.
Piscardo.
6
Gripau de Gredos.
POBLACIÓ
El 2005 la població de la Comunitat de Castella i Lleó era de 2.510.849 habitants, 1.240.450 eren
homes i 1.270.399 eren dones. Representaven el 5,69% de la població total de l'estat espanyol.
La Comunitat té una densitat demogrà fica molt baixa, a l'entorn dels 26 hab./km². Es tracta d'una
regió escassament poblada. L'esperança de vida és superior a la mitjana espanyola: 83,24 per a les
dones i 78,30 per als homes.
Només 14 municipis, 9 que corresponen a les nou capitals de provÃ-ncia, superen els 20.000 habitants
i només quatre els 100.000. Atès el gran nombre de municipis en què està dividida la Comunitat,
el 97,9% té menys de 5.000 habitants, que, tanmateix, concentren el 40% de la població.
Mapa de densitat de població.
MITJANS DE VIDA
Els camps de Castella i Lleó són extremadament à rids i secs, i per tant hi predomina el cultiu de
secà . Malgrat això, el regadiu ha anat guanyant importà ncia a les zones de les valls del Duero, el
Pisuerga i el Tormes. Hi destaquen les noves tecnologies sobretot en à rees com la ProvÃ-ncia de
Valladolid o la ProvÃ-ncia de Burgos on la producció per hectà rea és de les mes elevades
d'Espanya. L'à rea més fèrtil castellà −lleonesa coincideix amb la vall de l'Esla, a Lleó, als camps
de Valladolid, i a Terra de Camps, una comarca que s'estén entre Zamora, Valladolid, Palència i
Lleó.
La indústria de Castella i Lleó ocupava el 18% de la població activa. Tant a Burgos com a
Valladolid, on hi ha una important indústria de l'automòbil, paperera i quÃ-mica, es concentra la
majoria de l'activitat industrial del territori castellano−lleonès. Altres indústries són la indústria
tèxtil, les indústries de les teules i els maons, la indústria sucrera, la indústria farmacèutica, la
metallúrgica i la siderúrgica.
Al llarg de la dècada de 1990 va créixer l'afluència turÃ-stica a Castella i Lleó, propiciada
sobretot pel valor històric i cultural de les seves ciutats i pel camÃ- de Santiago, i també per
l'atractiu natural i paisatgÃ-stic de les seves diferents comarques.
El comerç interior de Castella i Lleó es concentra en el sector de l'alimentació, l'automoció, el
teixit i el calçat. Per al comerç exterior. s'exporten principalment vehicles xassÃ-s d'automòbils,
pneumà tics, barres d'acer i manufactures de pissarra, carn de bovÃ-, porcs, manufactures de cautxú
i carn de cabra i ovella, junt amb vi. Quant a la importació, van al capdavant els vehicles i els seus
accessoris, com els motors o els pneumà tics.
La Comunitat de Castella i Lleó està formada per nou provÃ-ncies. La capital de la comunitat és
Valladolid, que es troba a la provÃ-ncia del mateix nom. Té una població de 513.712 habitants
(2005) repartits entre 255 municipis que comprenen una superfÃ-cie de 8.202 km². Limita al nord
amb la provÃ-ncia de Palència, a l'est al de Burgos, al sud−est al de Segòvia, al sud−oest al de
Salamanca, a l'oest al de Zamora, i al nord−oest amb el de Lleó.
La resta de provÃ-ncies són: Àvila, Burgos, Lleó, Palència, Segòvia, Salamanca, Sòria i Zamora.
7
Cada provÃ-ncia té el seu propi govern i administració que depèn de la Diputació.
El municipi és l'ens local bà sic de la Comunitat amb personalitat jurÃ-dica pròpia i autonomia per
a la gestió dels seus interessos. La seva representació, govern i gestió corresponen a l'ajuntament.
Els municipis amb més de 20.000 habitants l'1 de gener de 2006 eren:
Municipi
Valladolid
Burgos
Salamanca
León
Palencia
Ponferrada (León)
Zamora
Segovia
Habitants
319.943
173.676
159.754
136.985
82.263
66.656
66.135
55.476
Municipi
Ãvila
Miranda de Ebro (Burgos)
Soria
Aranda de Duero (Burgos)
San Andrés del Rabanedo (León)
Laguna de Duero (Valladolid)
Medina del Campo (Valladolid)
Habitants
53.272
38.276
38.004
31.545
28.413
21.018
20.767
La comunitat autònoma de Castella i Lleó es va formar l'any 1983.
Les regions de Lleó i de Castella la Vella, llevat de les regions de Cantà bria i La Rioja, es van unir.
La unió històrica del Regne de Castella i del Regne de Lleó es va produir, per primera vegada, quan
Ferran I heretà Castella el 1037 i es casa amb Sanxa I, reina de Lleó. No obstant això, aquesta unió
es va trencar en els seus fills; segons la tradició lleonesa medieval el major dels fills heretà el
patrimoni patern (Castella) i el segon fill, el matern (Lleó). La segona unió de Castella i Lleó es
produiria en el regnat de Alfons VI de Lleó qui vencé al seu germà Sanxo de Castella, i la tercera, i
definitiva unió, es va produir sota el regnat de Ferran III el Sant que el 1230, després del Pacte de
les Dames, que impedÃ- que Sanxa II i Dolça, filles d'Alfons IX i hereves del regne accedissin al tron,
i per mitjà del qual Alfons IX es coronà rei de Lleó i de Castella, no obstant l'oposició del clergat i
de la noblesa lleonesa. Les corts, però, és van unir més d'un segle després.
Aquestes corts van ser una de les representacions parlamentà ries, més antigues d'Europa, encara
que no amb representació universal directa; la primera convocació de la qual es va realitzar el 1188
per Alfons IX rei de Lleó.
Pel que fa al regne de Castella, la primera assemblea per tractar els assumptes del regne, probablement
se celebrà per convocatòria d'Alfons VIII de Castella el 1187 a San Esteban de Gormaz.
Ferran III el Sant.
MUSEUS i EXPSICIONS
Entre els museus de Castella i Lleó cal destacar:
• Museu d'art contemporani de Castella i Lleó (MUSAC) (Lleó)
• Museu etnogrà fic de Castella i Lleó (Zamora)
• Museu nacional d'escultura (Valladolid)
• Museu casa de Cervantes (Valladolid)
• Casa museu de Colón (Valladolid)
• Museu de Burgos (Burgos)
8
• Museu del Retaule (Burgos)
• Museu NumantÃ- (Soria)
• Exposició itinerant Les edats de l'home.
EDIFICIS, CASTELLS, MONUMENTS I
RUÃNES
Els edificis, castells i ruïnes més importants de Castella i Lleó són:
• Catedral de Lleó (Lleó)
• Catedral de Burgos (Burgos)
• Catedral de Salamanca (Salamanca)
• Catedral de Valladolid (Valladolid)
• Monestir de Silos (Burgos)
• Monestir de les Huelgas (Burgos)
• Palau Episcopal d'Astorga (Lleó)
• Col·legiata de Sant Isidoro (Lleó)
• Castell templer de Ponferrada (Lleó)
• Ruïnes d'Atapuerca (Burgos)
• Ruïnes de Numancia (Soria)
• Muralles d'Avila (Avila)
• Aqüeducte de Segovia (Sogovia)
Museu d'escultura de Valladolid. Catedral de Lleó.
Catedral de Burgos. Castell de Ponferrada.
Aqüeducte de Segovia. Ruïnes de Numà ncia.
A Castella i Lleó adquireixen una especial ressonà ncia les celebracions religioses de setmana santa
que a més de recollir el fervor popular es converteixen en extraordinaris museus a l'aire lliure.
Les estacions de l'any, els cultius agrÃ-coles, el santoral i les commemoracions històriques
protagonitzen un fet cultural que lluny de perdre's s'accentua en el pas del temps.
Les festes que cal destacar son:
• Les processons de Setmana Santa.
• El Dia del Corpus Christi se celebra en la ciutat salmantina de Béjar la processió en la que
participen els homes de molsa.
• Els Carnavals; són una altre de les festes populars més celebrades,especialment en las
localitats de Ciutat Rodrigo (Salamanca) on se centra en la figura del toro brau.
• La festa de Sant Joan se celebra a tot arreu però cal destacar la celebració de la localitat
soriana de San Pedro de Manrique, on tenen lloc els tradicionals ritus del pas del foc i el de las
Mòndidas que són tres noies que no s'han casat i que durant la festa han de portar un cistell
al cap ple de pedres i de sorra que pot pesar fins a 15 kg. A la nit del 23 al 24 es prepara una
gran foguera a davant de l'esglèsia de la Verge de la Peña. Diverses persones, conegudes com
els passadors, amb els peus descalços i carregats amb una o dues persones a la esquena,
caminen amb pas ferm sobre les brases sense cremar−se els peus, perquè segons la gent de
Sant Pedro, gaudeixen de protecció divina.
Processó de Setmana Santa.
9
Homes molsa.
Carnaval de Ciutat Rodrigo.
Passador de Sant Pedro. Mòndidas de Sant Pedro.
Jo pensava que fer el treball sobre Castella i Lleó seria bastant avorrit, perquè es una comunitat
autònoma que no té mar, muntanyes importants... però fent aquest treball m'he adonat que és
molt diferent de com em pensava.
Castella i Lleó es molt interessant, perquè té molta historia, moltes ciutats monumentals, molts
castells, catedrals, monestirs Per això he fet el treball tant llarg i a més m'ha costat molt resumir la
informació perquè ni havia molta.
També m'he adonat que tenen una cultura bastant diferent de la nostra i sobretot crec que les festes
que tenen són molt rares.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Castella_i_Lle%C3%B3
http://mimosa.cnice.mecd.es/sgomez6/wq/villalar/pag_villa/index.htm
http://www.turismocastillayleon.com/cm/tkMain?locale=es_ES&textOnly=false
5
10