doc consens infermeria07

EL PAPER DE L’INFERMERIA EN L’ÀMBIT DE
L’ANESTESIOLOGIA, REANIMACIÓ I TERAPÈUTICA DEL
DOLOR
DOCUMENT DE CONSENS I PROPOSTES DE LA
SOCIETAT CATALANA D’ANESTESIOLOGIA, REANIMACIÓ I
TERAPÈUTICA DEL DOLOR
SCARTD
Novembre 2007
1
Preàmbul
Aquest document ha estat elaborat i consensuat pel conjunt d’anestesiòlegs de Catalunya i proposa
un full de ruta per que el model actual clínic i d’organització entorn l’anestesiologia s’adapti a un
altre més modern que respongui a les necessitats que l’actuació anestèsica requereix per ésser de
més qualitat i més eficient. Per això, es proposen les diferents línies d’actuació: formatives,
d’organització i laborals per que personal no mèdic s’integri en un equip d’anestèsia.
Antecedents
La infermeria ha estat històricament vinculada a l’administració d’anestèsia. A partir dels anys 40
del segle passat, amb la consolidació de l’anestesiologia com una especialitat mèdica, la infermeria,
que havia estat lligada jeràrquicament als cirurgians, va passar a donar suport als anestesiòlegs.
Encara que a molts països, inclòs el nostre, molts infermers van seguir administrant anestèsia de
forma autònoma fins quasi bé els anys 70 també, en la majoria d’ells, es van anar definint les
funcions que podien exercir en l’àmbit de l’anestèsia així com la formació que se’ls exigia.
A Espanya, per disputes de competències i qüestions legals, la infermeria va quedar, a la pràctica,
relegada de funcions per administrar anestèsia. Això va provocar una manca d’interès i de formació
específica en anestèsia per part de la infermeria. Mai hi ha hagut intents per part de les
organitzacions professionals, de gestió sanitària i polítiques per fer un canvi.
Situació actual
En aquests moments es dona l’anacronisme de que, així com a la major de països existeix una
formació específica en anestèsia i una participació important de l’infermeria en tot l’àmbit de
competències que els anestesiòlegs presten al sistema de salut, a l’estat espanyol no hi ha funcions
reconegudes de l’infermeria envers l’Anestesiologia. Aquesta situació fa que el sistema de treball
dels anestesiòlegs catalans (extensible a tot el territori espanyol) no sigui més eficaç i eficient,
qualitativament i quantitativa, al volum i complexitat de les situacions clíniques actuals.
Models de suport d’infermeria en Anestesiologia
Al marge de la situació catalana (i espanyola) en que no hi ha cap reconeixement ni laboral ni
acadèmic de suport d’infermeria, en el mon existeixen bàsicament tres models:
1- Infermeria amb una formació i reconeixement legal per administrar anestèsia de forma
autònoma només amb la responsabilitat d’un metge (cirurgians la major part de casos). Aquest
model s’ha aplicat en alguns estats dels EEUU, ha rebut moltes crítiques i ha creat molts
conflictes.
2
2- Infermeria amb una formació i reconeixement legal per administrar anestèsia de forma delegada
per un anestesiòleg, el qual assumeix la responsabilitat i ha de garantir una resposta immediata
amb presència física. Aquest model és el que existeix en molts dels estats de EE.UU i alguns
països europeus: França, Holanda, Suissa i països escandinaus.
3- Infermeria amb una formació específica en anestèsia, que de forma exclusiva o compartint
tasques com a infermeria quirúrgica, dona una ajuda experta a l’anestesiòleg amb una delegació
de funcions limitada i sempre amb presència de l’anestesiòleg. Aquest model existeix en
bastants països europeus (Alemanya, Austria, Gran Bretanya i països de l’Est)
Àmbits del suport de la infermeria
L’evolució de l’especialitat d’Anestesiologia ha fet que les funcions de la infermeria s’han anat
estenent fóra del que és l’administració d’anestèsia i, curiosament, és en aquests àmbits on a
Catalunya hi ha hagut una major acceptació de les funcions i implicació de la infermeria, tot i que la
consumació d’aquest fet no s’ha acompanyat d’una formació específica. Aquests àmbits abasten les
següents àrees:
1- Avaluació i preparació preanestèsica.
2- Cures postoperatòries (molt lligades a les cures crítiques).
3- Avaluació i control del dolor agut postoperatori.
4- Suport i actuacions de seguiment en l’àmbit del tractament del dolor crònic.
5- Suport en la gestió quirúrgica incloent-hi la CMA.
Perspectives des de la Societat Catalana d’Anestesiologia (SCARTD)
La SCARTD, responsable del paper que ha de jugar en l’àmbit professional i de l’organització
sanitària de Catalunya, entén que aquesta situació anacrònica ha de superar-se definitivament. La
SCARTD creu que no es pot dilatar aquesta situació i que el manteniment del model actual
d’organització del treball dels anestesiòlegs dificulta el desenvolupament de la pròpia especialitat a
Catalunya i, també, la resposta adequada a les demandes sanitàries i socials actuals i futures. A més,
hi ha evidència científica que un model de treball en equip d’anestesiologia incloent l’ajuda
experta d’infermeria augmenta la seguretat dels pacients i redueix les complicacions.
Òbviament, això és un problema sanitari important donat el paper que juga l’anestesiologia dins de
l’organització sanitària i l’elevada incidència d’activitat anestèsica entre la població.
La SCARTD, davant la manca d’un model i reconeixement a nivell estatal, urgeix a les autoritats
sanitàries de Catalunya a prendre iniciatives, juntament amb el col·lectiu d’anestesiòlegs, que
facilitin el desenvolupament d’un model d’organització de treball en equip en l’entorn de
l’Anestesiologia que inclogui professionals no mèdics. La SCARTD vol contribuir a trobar el
3
consens de tots els professionals catalans de l’anestesiologia juntament amb el dels altres estaments
que han de definir i modular les tasques que la infermeria podria exercir en l’àmbit de l’especialitat:
organitzacions professionals d’infermeria, universitat, gestors sanitaris i polítics.
El marc que ofereix la “Ley de Ordenación de las Profesiones Sanitarias” (LOPS 44/2003, 21 de
novembre de 2003) és un punt de partida prou eloqüent que defineix el paper que pot jugar la
infermeria dins de l’àmbit de la nostra especialitat:
Articulo 9. Relaciones interprofesionales y trabajo en equipo
2. El equipo de profesionales es la unidad básica en la que se estructuran de forma uni o
multiprofesional e interdisciplinar los profesionales y demás personal de las organizaciones
asistenciales para realizar efectiva y eficientemente los servicios que les son requeridos.
3. Cuando una actuación sanitaria se realice por un equipo de profesionales, se articulará de
forma jerarquizada o colegiada, en su caso, atendiendo a los criterios de conocimientos y
competencia, y en su caso al de titulación, de los profesionales que integran el equipo, en función
de la actividad concreta a desarrollar, de la confianza y conocimiento recíproco de las
capacidades de sus miembros, y de los principios de accesibilidad y continuidad asistencial de las
personas atendidas.
4. Dentro de un equipo de profesionales, será posible la delegación de actuaciones, siempre y
cuando estén previamente establecidas dentro del equipo las condiciones conforme a las cuales
dicha delegación o distribución de actuaciones pueda producirse.
Condición necesaria para la delegación o distribución es la capacidad para realizarlo por parte
de quien recibe la delegación, capacidad que debiera ser objetivable, siempre que fuera posible,
con la oportuna acreditación.
5. Los equipos de profesionales, una vez constituidos y aprobados en el seno de organizaciones o
instituciones sanitarias serán reconocidos y apoyados y sus actuaciones facilitadas, por los
órganos directivos y gestores de las mismas. Los centros e instituciones serán responsables de la
capacidad de los profesionales para realizar una correcta actuación en las tareas y funciones que
les sean encomendadas en el proceso de distribución del trabajo en equipo.
Condicions bàsiques que exigeix la SCARTD en un model de treball en equip
La SCARTD considera que la proposta més adient és un model en el que la infermeria s’integri en
un equip de treball, representi una ajuda experta als anestesiòlegs i pugui realitzar de forma
delegada tasques que prèviament s’hagin definit molt clarament. En cap cas serà admissible que
la infermeria actuï de forma autònoma incloent el cas de que estigues supervisada per altres
especialistes mèdics. Per aplicar aquest model, la SCARTD considera que han d’acomplir-se quatre
condicions, totes elles contemplades en l’articulat de la LOPS:
4
1- Una formació específica teòrica i pràctica, estructurada i amb reconeixement acadèmic que
estigui tutelada per la SCARTD.
2- Que l’organització del personal que actuï dins de l’equip de treball d’anestesiologia depengui
dels responsables dels serveis d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del dolor, els quals
hauran de comptar amb una supervisió específica d’infermeria.
3- Que els responsables dels serveis d’Anestesiologia, juntament amb els d’infermeria de les
institucions, son els que poden decidir quines funcions i en quins termes poden ser delegades al
personal d’infermeria, així com el dimensionament de necessitats de recursos humans.
4- El compromís per part de les administracions sanitàries d’exigir i vetllar per que les condicions
qualitatives i quantitatives del model de treball en equip s’acompleixin a qualsevol centre
sanitari de Catalunya.
Distribució de responsabilitats i funcions en un model de treball en equip en
Anestesiologia
Un equip de treball d’anestesiologia ha de considerar diferents nivells de responsabilitat, uns
exclusius i altres compartits, que poden ésser desenvolupats en funció de les condicions de
l’organització assistencial dels anestesiòlegs i de les característiques del centre:
1. Funcions individuals exclusives de l’anestesiòleg:
a. La responsabilitat global de tot el procediment anestèsic.
b. La indicació de la tècnica anestèsica o d’altres aplicades a qualsevol àmbit de l’especialitat.
c. Obtenció del consentiment signat.
2. Funcions de treball en equip:
a. Ajuda experta. La infermeria ha de donar sempre l’ajuda experta necessària en les tasques
que requereixen l’actuació exclusiva i obligada dels anestesiòlegs:
1- La inducció anestèsica i el maneig de la via aèria.
2- L’aplicació de tècniques loco-regionals, de teràpia del dolor o d’altres invasives.
3- El manteniment d’anestèsies complexes.
4- L’educció de totes les anestesies.
b. Delegació de funcions. En un model assistencial de treball en equip d’Anestesiologia hi ha
tasques que podrien ser delegades a personal d’infermeria, format i preparat adequadament,
sempre amb la presència d’un anestesiòleg i amb plena disponibilitat per resoldre
qualsevol complicació o incidència. A continuació es detallen algunes d’aquestes possibles
tasques que no poden ser considerades d’aplicació universal, hauran d’estar subjectes als
5
criteris de responsabilitat dels anestesiòlegs i tenir en compte condicions imposades pels
aspectes d’organització i de l’entorn físic de cada centre on es duguin a terme:
1- Accions protocolitzades encaminades a avaluar els pacients que es presenten a la consulta
preanestèsica.
2- Preparació i informació del procés perioperatori i anestèsic.
3- Acollida, monitorització i col·locació dels pacients al quiròfan.
4- Preparació i administració protocolitzada pre i intraoperatòria de fàrmacs.
5- De forma supervisada per l’anestesiòleg:
a. Monitorització i manteniment d’anestesies loco-regionals en situació estable amb o
sense sedació.
b. Monitorització i manteniment d’anestesies generals en pacients ASA 1 i 2 en fase
estable.
c. Monitorització i manteniment d’analgesies a Obstetricia per via epidural en fase estable.
d. Monitorització de procediments quirúrgics amb anestèsia local.
e. Monitorització de procediments diagnòstics.
6- Control i manteniment de l’equipament anestèsic.
7- Control i monitorització dels pacients postoperats ingressats en unitats de recuperació
postanestèsica (URPA) o de Reanimació, sota la responsabilitat d’un anestesiòleg:
a. Administració protocolitzada d’analgèsics i antiemètics en el postoperatori immediat.
b. Control de pacients postoperats que requereixen suport respiratori i ventilatori invasiu o
no invasiu.
c. Control de pacients postoperats que precisen monitorització continuada amb o sense
suport vital.
8- Avaluació i control de tractaments analgèsics sota la supervisió d’un anestesiòleg:
a. De pacients amb dolor agut hospitalitzats o a domicili.
b. De pacients amb dolor crònic.
Consideracions dels aspectes formatius
Contingut de la formació:
Una proposta moderna i ambiciosa de formació específica i estructurada per infermeria en l’àmbit
de l’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del dolor té un potencial molt ampli pel sistema
sanitari. A grans trets, aquesta formació ha d’anar adreçada a les següents àrees de coneixement,
tant teòric com pràctic, que incloguin continguts extensos en fisiologia, anatomia, farmacologia i
instrumentació:
1- Preparació preanestèsica
6
2- Administració de l’anestèsia
3- Reanimació cardiopulmonar
4- Cures crítiques
5- Tractament del dolor
6- Assistència extrahospitalària
7- Gestió del procés perioperatori
Condicions de la formació:
1- Ha d’estar sota una tutela acadèmica de tipus universitari que expedeixi una titulació.
2- L’elaboració del programa ha d’estar liderada per la SCARTD amb la col·laboració d’altres
professionals mèdics i d’infermeria.
3- El programa ha d’incloure una capacitació pràctica extensa obtinguda per assistència clínica.
4- La duració formativa específica ha de ser equivalent a dos cursos acadèmics.
5- Un procés de formació continuada garantit i consolidat en períodes de 2 anys.
6- Que la titulació tingui un reconeixement laboral i curricular en tot l’àmbit sanitari català, tant
públic com privat, amb el compromís polític d’exigir-lo.
Consideracions finals
La SCARTD considera que el col·lectiu d’anestesiòlegs a Catalunya està sotmès a una gran pressió
assistencial per donar resposta a les demandes sanitàries tant en el sistema públic com privat. Per
tant, l’Administració sanitària ha de respondre amb molta sensibilitat a aquelles propostes que
millorin el treball dels anestesiòlegs en els termes que ells considerin. Això no pot comportar mai
la substitució de funcions que tenen encomanades els anestesiòlegs si no que ha de servir per
augmentar la seguretat dels pacients, la qualitat assistencial i l’eficiència del treball del procés
perioperatori.
Dins d’aquest marc, la SCARTD creu que les condicions actuals són propicies al desenvolupament
d’un projecte de futur que canviï el sistema actual d’organització del treball dels anestesiòlegs a un
model de treball en equip que impliqui a altres professionals sanitaris, els quals hauran de
col·laborar en el seu disseny. La SCARTD pren el compromís de treballar generosament en aquest
sentit per donar resposta al nivell d’exigència que ens demanda la societat civil i conscients de la
responsabilitat i el paper que juguem dins del sistema sanitari com a gestors de la seguretat i el
confort dels pacients. A la vegada, demanem una correspondència per part de l’Administració i de
les altres parts implicades en el projecte que hauran de ser sensibles i respectuosos a les peculiaritats
úniques de la nostra especialitat i particularment les relacionades amb la responsabilitat mèdica que
exercim.
7