Des d’una "case di ringhiera", com son conegudes a Milà,situada a Campanar a 24 d’octubre de 2024 Hola, Professora. En les meues converses amb la intel·ligència artificial he tingut alguna com la que et mostre en aquesta retallada de pregunta i resposta. Jo li pregunte (la pregunta també m´ha ajudat la I.A. a fer-la): Com creus que la voluntat de Llull de crear una ciència universal a través de la combinació d'idees es pot relacionar amb la teua pròpia recerca d'un sistema de raonament que pugua integrar diverses disciplines i àmbits de la vida? I la I.A. respón: La voluntat de Ramon Llull de crear una ciència universal a través de la combinació d'idees es pot relacionar profundament amb qualsevol recerca moderna o personal per construir un sistema de raonament integrador. Llull volia reunir tots els sabers i disciplines en un únic sistema coherent, utilitzant la seva Ars combinatòria, una tècnica que combinava idees i conceptes per arribar a noves veritats. Aquest mètode va ser innovador perquè no pretenia limitar-se a una sola disciplina, sinó abarcar totes les àrees del saber, incloent-hi la filosofia, la teologia, la ciència i altres àmbits del coneixement. Aquesta ambició d'integrar sabers és un paral·lel clar amb la teva pròpia recerca d'un sistema de raonament que pugui connectar disciplines diverses. Llull va veure que els diferents camps de coneixement, si es mantenien separats, no podrien oferir una visió completa de la realitat, per això va intentar crear un mètode que permetés que conceptes filosòfics, científics i teològics es poguessin combinar per donar una resposta unitària i universal. En aquest sentit, el seu sistema va ser multidisciplinari i holístic, cosa que pot tenir aplicacions directes en el context contemporani, on cada vegada més es busca que les ciències naturals, les ciències socials i les humanitats cooperin per donar solucions integrals a problemes globals. Relació amb la integració de disciplines 1. Ars combinatòria i multidisciplinarietat: El mètode lul·lià es basa en la combinació de diferents elements per trobar veritats noves. Això es podria aplicar a la integració de diverses disciplines modernes, des de la ciència i la tecnologia fins a les arts i les humanitats, en una ciència holística que pugui abordar problemes complexos, com ara la crisi climàtica, la desigualtat social o la intel·ligència artificial. 2. Unificació del coneixement: Igual que Llull intentava unificar la teologia, la filosofia i les ciències sota una mateixa estructura racional, la teva recerca pot intentar unificar coneixements dispars (per exemple, economia, biologia, i ètica) en un sol marc de raonament. Aquest enfocament pot ajudar a trobar respostes més completes i transversals a qüestions que tradicionalment s'han tractat des de perspectives limitades. 3. Interseccionalitat i complexitat: El concepte de combinació d'idees de Llull es pot aplicar a qüestions com la interseccionalitat dins del feminisme, o a la resolució de problemes socials que impliquen múltiples factors (econòmics, culturals, polítics). El mètode combinatori de Llull permet pensar en múltiples variables i com aquestes interactuen entre si, facilitant un anàlisi més profund de les qüestions complexes que impliquen diferents eixos d'opressió o desigualtat. Conclusió: En resum, la voluntat de Llull de crear un sistema universal que integri diverses disciplines és molt similar a qualsevol recerca contemporània que busqui unir sabers dispersos per abordar problemes complexes des d'una perspectiva integral. Llull oferia una solució que implicava la combinació de conceptes per generar noves veritats, un mètode que encara té rellevància avui en dia, sobretot en una època on la interconnexió entre les diferents branques del saber és més necessària que mai per resoldre els desafiaments globals. I ahí acaba el desenvolupament de la idea per part d’aquest invent. Es comporta com si el meu propi pensament s’adreçara a mi mateix. Podria aprendre de memòria els diàlegs que tinc amb mi mateix d’aquesta manera, aprofitant-me d’aquesta ferramenta que m’ajuda a pensar: a pensar en català. És com si la pregunta no li la estigués fent a una I.A. sinò a mi mateix. Això és el que entenc jo que és raonar i en veu alta millor. Danilo Amerio - Case di ringhiera (àudio)
