4/9/24 10:44 Empresa i administració EMPRESA I ADMINISTRACIÓ Resum La funció pública està constituïda pel conjunt de persones que presten serveis en l’Administració d’acord amb els principis de mèrit i capacitat, mitjançant una relació de serveis professionals, retribuïda i de caràcter especial per raó dels serveis públics que han de prestar i regulada per la normativa administrativa o laboral. Tot i que, en determinades circumstàncies, l’Administració també pot establir relacions laborals amb els seus treballadors, una gran majoria dels treballadors que hi duen a terme la seva tasca són funcionaris de carrera. Entre el grup de persones que fan la seva tasca al servei de l’Administració, els que ocupen una posició jeràrquica superior acostumen a ser els càrrecs polítics, que són nomenats un cop es forma el Govern després dels processos electorals. Els càrrecs polítics de l’Administració són nomenats directament pel Govern i per a un període màxim que correspon a la legislatura. Els càrrecs polítics són els que marcaran les línies generals d’actuació. A més, amb el seu nomenament poden incorporar a l’Administració personal eventual que exercirà les tasques d’assessoria al càrrec polític. Els funcionaris de carrera, en canvi, continuaran al seu lloc de treball independentment dels processos electorals. Així doncs, podem considerar funcionaris de carrera els que estan vinculats a una administració pública per una relació estatutària regulada pel dret administratiu per a l’exercici de serveis professionals retribuïts de caràcter permanent. Per acabar, són funcionaris interins els que, per raons justificades expressament de necessitat i urgència, són nomenats com a tals per a l’exercici de funcions pròpies de funcionaris de carrera. Per accedir a la situació de funcionari de carrera cal que, abans, se superi un procés de selecció. Aquest ha de garantir que es donen igualtat de condicions per a qualsevol persona que concorri a les proves. A més, cal que els processos selectius es duguin a terme atenent els principis de capacitat i mèrit. D’aquesta manera es vol que les persones finalment seleccionades siguin les més aptes per al lloc de treball que s’ha d’ocupar. Perquè els processos de selecció segueixin aquests principis, s’acostumen a fer proves selectives (oposicions) en què es valoren les capacitats, i concursos en què es comparen els mèrits dels candidats. L’oposició és el conjunt de proves de caràcter selectiu orientat a ordenar els aspirants del procés en funció dels seus coneixements i de les seves capacitats i destreses per resoldre determinats problemes o situacions relacionats amb el lloc de treball que s’ha d’ocupar. El concurs és el procés selectiu en què es valoren exclusivament els mèrits relacionats amb el lloc de treball aportats pels candidats. https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_gad_m10_/web/fp_gad_m10_htmlindex/WebContent/u3/resum.html 1/5 4/9/24 10:44 Empresa i administració Per presentar-se a aquests processos, cal tenir present quines són les condicions que s’han de reunir i EMPRESA I ADMINISTRACIÓ que apareixen en les convocatòries públiques de selecció de personal. Un cop superades les proves, normalment s’estableix un període de pràctiques en què s’avaluarà la idoneïtat del funcionari en pràctiques per al lloc de treball. Si se supera aquesta fase, el candidat esdevindrà funcionari de carrera. El funcionari de carrera es pot trobar en diferents situacions administratives: servei actiu, serveis especials, pendent de destinació, excedència, suspensió, etc. Es troben en situació de servei actiu els qui presten serveis en la seva condició de funcionaris públics. Es troben en situació de serveis especials els qui duen a terme determinades tasques per a l’Administració que no tinguin a veure directament amb el lloc de treball per al qual estan nomenats. Es troben en situació de servei en altres administracions públiques els funcionaris que, en virtut dels processos de transferències o de provisió de lloc de treball, obtinguin una destinació en una administració pública diferent d’aquella en què duien a terme les seves funcions. Es trobem en situació d’excedència els funcionaris que per determinades circumstàncies personals no duen a terme la seva tasca en l’Administració. Es troben en situació de suspensió els funcionaris que en virtut de sentència o d’una sanció disciplinària són apartats per un període determinat del seu lloc de treball. Es troben en situació d’excedència forçosa els funcionaris que, contra la seva voluntat, no poden fer les seves tasques perquè no hi ha una plaça vacant en què les puguin dur a terme. Són funcionaris en expectativa de destinació aquells als quals s’ha suprimit el lloc de treball com a conseqüència d’una redistribució d’efectius o d’altres mesures i que no hagin obtingut una destinació. El fet d’accedir a la condició de funcionari fa que també quedin assignats una sèrie de drets i obligacions. Entre els drets sobresurten els drets retributius, de representació sindical i de negociació col·lectiva, i el dret a la carrera professional i la promoció. També tenen obligacions, com dur a terme la tasca del lloc de treball amb diligència i tractant els usuaris de manera igualitària. Tanmateix, el personal al servei de l’Administració no és l’única part que actua en les relacions dels ciutadans amb l’Administració. Les persones que actuen davant l’Administració són els administrats. L’administrat pot ser una persona física o una persona jurídica. Tanmateix, per actuar davant l’Administració pública, cal tenir la capacitat (sovint s’aconsegueix amb la majoria d’edat sempre que no hi hagi algun impediment) i la legitimitat (es pot actuar en un procés que afecta l’Administració quan el procés ens faculta com a persones interessades perquè ens afecta) per fer-ho. Per acabar, quan una impossibilitat física no ens permet actuar davant l’Administració en assumptes per als quals estem legitimats, es pot recórrer a la figura del representant. En les nostres relacions amb l’Administració es fan multitud d’actes. Per agilitzar els processos que se’n deriven, hi ha certes formalitats que s’han de tenir en compte. El conjunt de normes que https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_gad_m10_/web/fp_gad_m10_htmlindex/WebContent/u3/resum.html 2/5 4/9/24 10:44 Empresa i administració formalitzen les nostres relacions amb l’Administració emmarcaran el procediment EMPRESA I ADMINISTRACIÓ administratiu. El procediment administratiu consta de diferents fases: la iniciació, el desenvolupament, l’acabament, l’execució i la revisió. Per la seva banda, cada fase pot donar origen a una sèrie de documents que la persona interessada en el procés ha de conèixer i saber elaborar, o ser originada per aquests. La primera fase o fase d’inici pot ser originada per una persona interessada en el procés. En aquest cas es diu que el procediment s’inicia a instància de la persona interessada i es fa mitjançant una sol·licitud o una denúncia. Si, al contrari, l’Administració és la causant de l’inici del procediment, direm que s’ha iniciat d’ofici. L’inici d’un procediment a instància de la persona interessada es produeix quan un particular fa una sol·licitud a l’òrgan administratiu corresponent. La iniciació d’ofici del procediment administratiu es produeix quan l’òrgan administratiu competent és qui inicia el procediment per iniciativa pròpia o per ordre d’algun òrgan superior, a petició raonada d’altres òrgans o per denúncia. Un cop el procediment s’ha iniciat, esdevindrà la fase de desenvolupament, que inclou tots els actes que se’n deriven fins que s’emet una resolució del cas. En aquest cas el funcionari responsable d’aquesta fase ha d’actuar amb celeritat (ha de fer el possible perquè el procediment es faci amb la màxima brevetat possible) i ha d’atendre els expedients relatius a procediments similars per ordre d’arribada, i no els pot tractar de manera arbitrària. La fase de desenvolupament del procediment administratiu inclou tots els actes que se’n deriven des del moment en què s’inicia un procediment fins que se n’emet una resolució. Normalment s’arriba a l’acabament del procediment administratiu amb la resolució emesa per l’òrgan corresponent. Les resolucions inclouen les decisions que prenen els òrgans competents sobre els procediments iniciats. Les resolucions que es duen a terme a petició d’un interessat han de ser congruents amb la petició formulada i mai no poden agreujar la situació inicial de qui ha iniciat el procés, sense perjudici que l’Administració pugui incoar d’ofici un nou procediment si és procedent. La notificació és la comunicació d’una resolució a les persones interessades en el procediment del qual es dicta. Tanmateix, la persona interessada també pot ser l’origen de la finalització si desisteix o hi renuncia. També hi ha casos en què l’Administració no respon. Aleshores parlem de la situació de silenci administratiu. Aquest pot ser positiu o negatiu en funció que el silenci administratiu faculti o impossibiliti la persona autoritzada a actuar segons el que havia sol·licitat. Si la resolució és una de les vies normals per arribar a l’acabament del procediment administratiu, què passa quan la persona interessada no està d’acord amb la resolució? En aquest cas, hi ha diferents vies per plantejar els recursos. https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_gad_m10_/web/fp_gad_m10_htmlindex/WebContent/u3/resum.html 3/5 4/9/24 10:44 Empresa i administració Un recurs és un mitjà formal (demanda, instància, reclamació) adreçat a una autoritat administrativa EMPRESA I ADMINISTRACIÓ amb vista a anul·lar o modificar una resolució d’aquesta o d’un òrgan inferior. La via administrativa faculta l’interessat a presentar un recurs de reposició (davant el mateix òrgan que ha emès la resolució), d’alçada (davant l’òrgan superior) o el recurs extraordinari de revisió. Exhaurida la via administrativa, queda la via del contenciós administratiu. En qualsevol cas, un cop la resolució és ferma, s’ha d’executar. Tanmateix, les disposicions poden ser revisades a petició dels afectats o d’ofici. Del procediment administratiu també se’n desprenen altres tipus de documentació que poden ser exclusius de l’Administració o no. Entre aquests documents trobem, per exemple, les actes de reunió, els certificats o els oficis. El certificat és el document que serveix per acreditar un fet o donar fe d’una situació. Les actes serveixen per plasmar els fets, continguts i acords que s’esdevenen en una reunió. En tot procediment administratiu, l’aspecte temporal té un paper important. En aquest sentit, les dates límit i els terminis són d’especial rellevància. Un termini és el temps que es fixa per exercir un dret o complir una obligació. Els terminis comencen a comptar des de l’endemà en què se’n produeix la notificació o la publicació. Les tramitacions d’urgència són aquelles en què els terminis es redueixen a la meitat del temps per a procediments ordinaris. Habitualment es fixen dates límit per fer tràmits generals que un gran nombre de persones ha de fer en un mateix període. Una data límit és el moment fins al qual es pot exercir un dret o complir una obligació. Quan un procediment afecta de manera exclusiva una persona, és més habitual que es fixin terminis atès que la comptabilització d’aquests dependrà en cada cas de les notificacions corresponents. Per a la comptabilització dels terminis, cal tenir present una sèrie d’aspectes com que, si s’expressen en dies, s’acostumen a referir a dies hàbils. Si el còmput es fa en mesos, el termini durarà fins al mateix dia del mes corresponent, i si no existeix el mateix dia en el mes corresponent, fins al darrer dia del mes. Quant al registre i arxivament de la documentació, veiem que, si les relacions entre l’Administració i els ciutadans generen un gran volum de documentació, l’Administració ha d’establir mecanismes que garanteixin la integritat del conjunt de la informació que es deriva d’aquesta informació. En aquest sentit, és habitual que en les oficines de l’Administració hi hagi un registre d’entrada on es deixa constància de tota la documentació que rep. El registre d’entrada, com a secció de la seu d’una administració, és l’espai on es rep la documentació que es lliura a l’Administració, es registra per deixar-ne constància i es segellen les còpies que aporten les persones interessades en el procés com a justificant d’aquest lliurament. A més, en el registre d’entrada de les administracions públiques, el ciutadans que hi lliuren documentació poden obtenir còpies segellades que poden conservar com a resguard del lliurament. És important saber en cada moment com es troba un tràmit. La traçabilitat en el procés administratiu consisteix a reproduir l’historial d’una documentació per poder determinar en quina part del procés es troba i qui és la persona que n’és responsable. https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_gad_m10_/web/fp_gad_m10_htmlindex/WebContent/u3/resum.html 4/5 4/9/24 10:44 Empresa i administració Una eina que facilitarà tota la gestió de la documentació i la realització dels diferents tràmits és EMPRESA I ADMINISTRACIÓ l’administració electrònica. L’administració electrònica engloba les formes de relació entre l’administració i les persones administrades que es duen a terme mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació. Aquesta es basa en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per facilitar la relació entre l’administració i l’administrat. Entre les TIC cal destacar el paper d’Internet. Per relacionar-se amb els ciutadans les administracions disposen de seus electròniques accessibles per mitjà de la Xarxa. La seu electrònica és l’adreça electrònica disponible per als ciutadans per mitjà de xarxes de telecomunicacions la titularitat, gestió i administració de les quals correspon a una administració pública, òrgan o entitat administrativa en l’exercici de les seves competències. Ara bé, el fet que els diferents tràmits no es facin de manera presencial fa que s’hagi de ser especialment curós en una sèrie d’aspectes. Així, hi ha una regulació per donar garanties a les parts que es relacionen electrònicament. L’Administració és, d’una banda, responsable de tota la informació que apareix publicada en les seves seus electròniques, com també de la gestió de les dades informatitzades que se n’obtenen i de la seva conservació i integritat i, d’altra banda, el ciutadà ha de disposar d’eines que en permetin la identificació i autenticació. En això tenen un paper important els diferents mecanismes d’acreditació digital com, per exemple, la signatura digital. La signatura electrònica és un mètode criptogràfic que associa un missatge o document a una persona i fins i tot garanteix la integritat del document que s’envia. https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_gad_m10_/web/fp_gad_m10_htmlindex/WebContent/u3/resum.html 5/5
