CARTELLS PER A UNA GUERRA
1. Observa els cartells detalladament i identifica el missatge de cada
cartell, analitza quins recursos iconogràfics i quins eslògans
s’utilitzen i identifica els promotors dels cartells, segons si són
partits, sindicats, l’Estat, etc.
El primer cartell de tots. El A porta com a lema: España orientadora
espiritual del mundo i es pot observar com s’ha jugat amb la imatge de
una 1 juntament amb la paraula “cruzada” que es reflexen en la silueta
d’Espanya fent una ombra com si fos una creu. Segurament els
promotors d’aquest cartell van ser els del bàndol del franquisme, perquè
el franquisme era molt religiós.
El segons cartell (B) ens mostra una imatge que és semblant a una
desfilada amb militants, homes i dones i obrers o jornalers, també és pot
observar la figura d’un nen. De fons podem observar un conjunt de
banderes, estendards i coloms blancs. Aquest cartell és podria
relacionar amb el franquisme també degut a la gran escenografia de les
seves desfilades.
En el tercer cartell, podem observar a un pagès en primer pla y un fons
d’imatge que resa una imatge d’una plana de diari o follet que s’anuncia
“decreto”. En els títols podem observar que s’anuncia: FRANCO,
FRANCO, FRANCO. ¡ARRIBA EL CAMPO!. Aquest és un clar exemple
de propaganda franquista ja que exalta la figura del seu líder.
Per altra banda veiem cartells clarament Republicans com són el cas
dels cartells D, E I F.
En el primer observem que surt una espardenya, símbol del catalanisme,
trepitjant una creus gemmada que està ja partida per cada un dels seus
braços. Clarament un símbol d’oposició a una dictadura, com la de
Hitler.
El segon cartell, l’E, és del sindicat de la CNT-FAI i es pot observar un
pagès cultivant un camp de blat, al fons, i en primer pla un milicià
apuntant amb una escopeta. Com a títols es llegeixen: “Camarada!
Trabaja y lucha por la revolución”. Aquest també té un clar objectiu
d’oposició a la dictadura de Franco.
Per acabar el tercer i últim cartell , l’ F, en el qual surten dos homes
sentats, llegint un exemplar del diari “TREBALL” i sota surt un títol que
anuncia: “Treball, diari dels treballadors de la ciutat i del camp”.
2. Situa els cartells en el seu moment històric: a quina situació
responia una determinada consigna, quin problema és volia
resoldre, etc., tenint en compte la diferent realitat política i militar
que vivien els dos bàndols.
El primer cartell està situat en el moment en que l’episcopat va signar
una carta diguent que el que estava passant a Espanya era una
“cruzada” ja que franquistes i republicans estaven en guerra i el que
feien eren matar-se entre ells. El segon cartell, també franquista es basa
en una desfilada de la falange espanyola, amb característiques del
feixisme (mirada al cel, coloms blancs, estandarts, etc.). Per acabar amb
els cartells franquistes tenim el tercer en el qual podem observar que en
el fons es veu un paper on es pot llegir: “decreto” i això està relacionat a
quan es va crear el govern nacional.
Per altra banda tenim als republicans. El primer de tots podem observar
una espardenya trepitjant una creu gemmada i ho podríem relacionar
amb la creació de la generalitat, que era quan es va intentar donar més
poder a Catalunya, més autonomia, que més tard va ser dissolta.
El segon cartell republicà sota el títol: “CAMARADA! Trabaja y lucha por
la revolución” es podria relacionar en quan la ideologia que tenien els
republicans enfront la ideologia dels franquistes de que la guerra era
inseparable de la revolució.
Finalment, el últim cartell ens vol donar la idea de que la societat es
tenia que culturitzar, alfabetitzar i per això tenien que llegir el diari
“TREBALL”.
3. Compara la producció cartellística de tots dos bàndols tant segons
el contingut com des de el punt de vista estètic.
Observant tots dos bàndols podem veure que els cartells del bàndol de
el franquisme són clarament més propagandístics, més visuals, amb
més informació. Els cartells del bàndol dels republicans són més
senzills, una simple fotografia (D)... En els cartells del bàndol dels
franquistes podem observar dibuixos de marxes amb banderes, molta
gent, ocells, nens, en general molta escenografia. També podem trobar
cartells propagandístics com en el cas del primer cartell (A), on es juga
amb la paraula “cruzada” i el numero 1 tot formant “1ª cruzada” que fa l’
ombra d’una creu damunt la silueta d’Espanya.
En el bàndol dels republicans observem que els cartells no són tan
complexes, utilitzen colors més vistosos com són el cas dels cartells E i
F, i en el cas del cartell F utilitzen una simple fotografia d’una
espardenya que trepitja un creu gemmada partida, aquesta foto no
utilitza cap lema ni cap títol. Els altres dos cartells si que utilitzen frases
o paraules com “Camarada!” o “Llegiu!”.
Per finalitzar dir que en els cartells dels republicans tenen un caire mes
humil, més obrer, surten dibuixos de pagesos, obrers llegint, ... Per
contra els cartells dels franquistes és dediquen més a exaltar la figura
d’Espanya i les grans escenografies.
4. Avalua’ls com a font històrica: informació que donen, objectivitat,
referències ideològiques, etc.
La propaganda comercial y política de finals del segle XIX va néixer com
a conseqüència de les innovacions tècniques en l’art de la impressió i de
les noves necessitats de la societat industrial, que evolucionant fins a la
societat de consum obligava a informar als seus consumidors de les
excel·lències dels seus productes en front als de la competència.
Paral·lelament, la propaganda política es va adaptar a les noves
tècniques anunciadores.
Un art i un saber antics a aquest fenomen van ser necessaris per aquest
ascens del cartellisme que va durar fins a la meitat del segle XX. En
aquest art varen destacar pintors, cartellistes, grafistes, fotògrafs,
dibuixants, innovadors, ...
Els cartells republicans són la base per a desxifrar la vida de les
institucions, dels partits i comitès republicans durant la Guerra Civil
Espanyola. Qualsevol historiador que vulgui profunditzar en la GCE, no
pot passar per alt aquesta característica de la lluita republicana contra el
franquisme.
Els cartells són un rastre perdurable de la vida quotidiana durant la GCE,
un tresor difícilment manipulable per interessades opinions. Estan aquí
per a la seva contemplació i per la seva interpretació històrica, i podem
abordar el seu estudi de moltes maneres, i qualsevol de totes elles
donarà tanta informació com a apreciats documents.
La majoria dels cartellistes republicans provenien del camp comercial, i
la majoria també formaven part de sindicats i associacions professionals
en absolut impròpies als avatars polítics del país. Els grups més
importants
és
distribuïen
en
les
quatre
ciutats
d’importància, Barcelona, València, Madrid i Bilbao.
republicanes
Descargar

Cartells per a una guerra

PromotoresIconosMomento históricoMensajeSindicatosPartidosPolíticaEstéticaIdeologíasEslogan
Barroco # Barroc

Barroco # Barroc

EsculturaGregorio FernándezArte del Siglo XVIIEspaña

EmpresasTiposSector económicoEstudio de mercadoOrganizaciónPrincipios organizativos # Activitat empresarialEstudi de mercatPrincipis organitzatius

Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Així com cell qui en lo somni es delita; Ausiàs March

Literatura española de la Edad MediaPoesía y lírica medieval trovadoresca

L'art del segle XX

L'art del segle XX

Arquitectura funcionalOrgánicaEscultureCinéticaPop ArtFauvismeL'ExpressionismeCubismeFuturismeDadaismeSurrealismePicassoAbstractaAvantguardesCinemaPintura

Calaveres atònites. Jesús Moncada Títol del llibre •

Calaveres atònites. Jesús Moncada Títol del llibre •

Literatura española contemporánea del siglo XXNarrativa catalana # Argument

Art Islàmic

Art Islàmic

Mesquita de CórdobaAlhambra de GranadaHistoria del Arte Islámico # Edificis

Aiguamolls de l'Empordà # Aguas pantanosas

Aiguamolls de l'Empordà # Aguas pantanosas

FaunaFloraPantanos # Zones humidesIndret pantanós

3. L'AQUITECTURA ROMANA PRECEDENTS GRECS I ETRUSCOS

3. L'AQUITECTURA ROMANA PRECEDENTS GRECS I ETRUSCOS

TermesMaterialsArquitecturaElements constructiusHistòria de l'artUrbanismeTemplesBasíliquesMonuments commemoratiusTeatresAmfiteatresCircs

Art Barroc Context Històric 1600−1750

Art Barroc Context Històric 1600−1750

Contexto históricoVelázquezCreacionesLas LanzasLos Inválidos

L'amic retrobat; Fred Uhlman

L'amic retrobat; Fred Uhlman

Literatura universal contemporánea siglo XXEstil literariNarrativa histórica # ArgumentPersonatgesAmbient