Historia de Grecia: Época Arcaica a Helenística

1. EVOLUCIÓ HISTÓRICA. ÉPOCA ARCAICA.
1.1. EL TERRITORI GREC
L´antiga civilització grega, es va desenvolupar al sud de la península Balcánica, a
diverses illes de les mars Egea i Jónica.
•
•
Proximitat a la mar: Capm a punt s´allunya més de 90 quilómetres de la
costa, importancia que van tindre els viatges i el comer marítims en l´antiga
Grécia.
Carácter muntanyós: El relleu está format per un conjunt de cadenes
muntanyoses separades entre si per valls estretes o per planes xicotetes. El
relleu va dificultar les comunicaciones i l´agricultura, van afavorir
l´organització en polis o ciutats estat independent.
1.2. ELS HEL·LENS I EL SEU TEMPS
No van formar mai un estat unificat. Tenien un cert sentiment d´unitat,
s´anomenaven a si mateixos hel·lens, comparten el mateix espai geográfic i teniem
una cultura comuna, ademés de lengua i la religió,
Es va senviolupar entre els segles VIII i I a.C. La seua historia es dividix en tres
períodes, coneguts com époques arcaica, clásica i hel·lenística.
1.3. L´ÉPOCA ARCAICA: VIII – VI Ac
Desenvolupoar les polis in es van dur a terme les colonitzacions.
•
•
Les Polis: Ciurtats estat i independents formades per un nucli urbá I les
terres dde labor, boscos i pastures que l´envoltaven. Tenien el seu propi
sistema de govern, així com lleis, exércit i moneda diferents. Eren
ecnómicament autosuficients.
Les Colonitzacions: Grans migracions de grecs que van establir
assentaments o colónies a les costes de les mars Negra i Mediterránea. Les
causes que les expliquen són l´augment de la población i el desigual
repartiment de les terres. Entre les consequencies destaquen l´extensió de
la influencia grega per la Mediterránea i la difusión de l´ús del ferro, la
moneda, l´alfabet i l´art grec per l´occident europeu.
2. EVOLUCIÓ HISTÓRICA. ÉPOQUES CLÁSSICA I HEL·LENÍSTICA
2.1. L´ÉPOCA CLÁSSICA
El periode de major esplendor de les polis gregues, especialmente d´Atenes i
Esparta, a pesar de les guerres frequents.
2.1.1. LES GUERRES MÉDIQUES I L´HEGEMONÍA D´ATENES
Segle V a.C. els perses van intentar conquerir la Grécia continental.
L´enfrontament dels grecs contra els perses, conegut com guerres
médiques.
Les polis es van unir contra l´enemic exterior, encara que l´exércit i la flota
d´Atenes van ser decisius per avéncer els perses a les batalles de Marató i
de Salamina.
En finalizar la guerra en el segle V a.C. Atenes es va convertir en la polis més
poderosa de Grécia i va viure un período de gran esplendor davall del govern
de Péricles.
Altres polis en van buscar la protección i van formar, davall de la seua
dirección, la Llifa de Delos, una aliança entre polis l´objectiu de la qual era
previndre els possibles atacs perses
2.1.2. LA GUERRA DEL PELOPONÉS I L´HEGEMONIA D´ESPARTA
L´excessiu protaginisme va provocar tensions entre les polis que formaven
la Liga de Delos, Van acabar agrupant-se en dos bándols, liderats per Atenes
i Esparta i, enfrontant-se en la guerra del Peloponés. Despres de vint-i-set
anys de lluita, Esparta va aconseguir la victoria i va imposar la seua
hegemonía.
La guerra va deixar les polis molt debilitades. El rei Filip de Macedónia ,
després de vint anys d´enfrontaments amb la población grega, va imposar
el seu domini sobre les polis gregues, amb l´excepció d´Esparta.
2.2. L´ÉPOCA HEL·LENÍSTICA: 338 Ac – 30 Ac
Alexandre el Gran ,fill de Filip, va continuar l´expansió territorial iniciada pel pare.
En 10 anys, i amb 400000 homes, va conquerir l´imperi persa i va formar un gran
imperi que s´estenía des de la mar Egea fins a la frontera amb l´Índia.
A la mort d´Alexandre, els generales van repartir l´imperi i van crear les anomenades
monarquíes hel·lenístiques.
Els reis van gobernar amb poder absolut, van desenvolupar la industria i el comer, i
van fundar cuiutats noves com Alexandria i Antioquía. Van afavorir l´assentament de
ciutadans grecs als seus territoris.
Finalment, les monarquies hel·lenístiques van ser conquerides per Roma e
integrades a l´imperi romá.
3. ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES POLIS
3.1. SISTEMA POLÍTIC D´ESPARTA. L´OLIGARQUÍA
La majoria de les polis gregues van adoptar com a sistema de govern l´oligarquía.
El poder l´exercia un grup reduït de persones, armes d´extenses propietats agràries,
que es consideraven a si mateixos aristor (els millors). D´aquest terme deriva la
paraula aristocracia.
En Esparta, el poder l´exercien dos reis amb funciones honorífiques i militars, i un
Consell, composat per 28 aristòcrates majors de 60 anys, que elaborava les lleis i les
presentava a l´Assamblea de ciutadans.
Auqesta Assamblea, composta pels homes majors de 30 anys fills de pare espartà,
es limitava a votar si o no a les lleis
3.2. SISTEMA POLÍTIC D´ATENES. LA DEMOCRÀCIA.
Atenes va adoptar la democràcia, el govern del poble. Un fety decisiu per a la seua
implantació van ser les conolitzacions.
Gracies a les colonitzacions, va augmentar la riqueza dels grups populars dedicats al
comer, l´artesania i el camp, que van exigir participar en el govern de la polis
En la polis d´Atenes, el poder residía en l´Assamblea de ciutadans, composta per
homes major de 18 anys, fills de pare i mare atenesa.
Ahí es discutía i es votava les lleis ciutadanes; i elegia cada any un Consell de 500
ciutadans, que preparava les lleis i els assumptes. També elegia els magistrats, que
executaven les decisions, i els tribunals populars.
No era un sistema vertaderament democrátic, perquè n´excloïa les dones, els
estrangers o metecs i els esclaus. Només 40000 participaven en la vida política.
4. ECONOMIA I SOCIETAT
4.1. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
•
L´agricultura → Era la base de l´economia, i es practicava a les poques
planes existents. Principals cultius eres cerals, vinya, olivera, fruites i
hortalisses. Quasi totes les terres eres de un grup reduit de grans
propietaris. Els xicotets obtenien el que és necessari per a viure.
•
La ramaderia → Es practicava a les muntanyes i als camps dels poblats i es
basava en la cria de cabres, ovelles, porcs, bous i cavalls.
•
•
L´artesania → Fabricava cerámica, vidre i teixits. Es realitzava en tallers que
usaven mà d´obra lliure o esclava.
El comer → Va usar la moneda. Els comerciants grecs van ser uns marines
excel·lents, van navegar per tota la Mediterrànea i van aprofitar la situación
estratégica de l´Hèlade entre Europa, Àsia i Àfrica
4.2. LA DIVISIÓ SOCIAL
Les persones es dividen en dues categories socials: els ciutadans i els no ciutadans.
•
Els ciutadans → Els unics que podien participar en la vida política, tant rics
com humils, obligats al pagament d´impostos i a servir a l´exèrcit. El shomes
lliures els pares dels quals, o només un dels dos, havien nascut en aquesta
poli.
•
Els no ciutadans → No podien participar en la vida política ni exercir càrrecs
públics. Aquest grup pertanyien:
-
Els estrangers o metecs → Persones lliures que es dedicaven al comer i
a l´artesania, per què no se´ls permitia posseir terres.
-
Els esclaus → Persones de guerra o persones que no havien pogut pagar
els deutes. Treballaven al camp, a les mines i a les pedreres, o en el
servei domèstic.
-
Les dones → Cap d´elles tenia drets polítics, foren lliures o esclaves.
5. ASPECTES DE LA VIDA QUOTIDIANA
5.1. COM EREN LES CIUTATS GREGUES
Es localitzaven prop de la mar. El nucli originari, se situava en un lloc elevat per a
facilitar-ne la defensa i s´envoltava de muralles. Amb el temps, la población va
abandonar l´acròpolis i es va trasllada a les parts baixes de l´entorn. L´acròpolis va
quedar com a lloc sagrat per a albergar els temples dels déus, i la ciutat Baixa va
acollir les viviendes i les activitats econòmiques, polítiques i socials.
•
L´Àgora → Principasl espai públic, plaça a l´aire lliure on tneien el mercat,
les reunions polítiques i la vida social. Es ubicaven les estoes, pòrtics amb
columnas, que s´usaven per a les reunions i el comer, ja que comptava amb
boqtigues.
•
Els edificis públics → Importants eren el teatre; lñ´odéon, per a audicions
musicals, i l´estadi, per a competicions esportives
5.2. COM ERA LA VIDA A LA CIUTAT
L´activitat estaba marcada per les hores de llum. Els agricultors arribaven des del
camp amb els seus productes, compras pels venedors ambulants. Eixien els esclaus
a buscar l´aigua a les fonts públiques, i s´obrien les botigues i els tallers. Els xiquets
acudien a les escoles acompanyats pels pedagogs o esclaus domèstics.
Quan es ponía el sol, els ciutadans tornavenj a les cases, i la ciutat no oferia
diversions noctirnes, els rics invitaven a sopar als amics. El sopar solía prolongar amb
el simposi, on disvutien, bev´ñien o jugaven fins a altes hores de la matinada. Les
dones, romanien a les seues habitacions i no es deixaven veure.
5.3. COM ERA L´EDUCACIÓ
L´educació dels xiquets i les xiquetes era fins al 7 anys, tasca de les dones de la casa.
•
A Atenes → No hi havia escoles públiques, els pares enviaven els fills homes
a la casa d´un Mestre particular des dels 7 fins als 18 anys. Prestaven servei
militar durant 2 anys, i en acabar se li concedia la ciutadanía.
•
A Esparta → L´educació dels xiquets de 7 a 20 anys anava a càrrec de l´estat.
Rebien una educación de gran duresa, detinada a crear soldats forts. Les
xiqueres practicaven molt d´esport a fi de convertir-se en mares de
guerreres fortes.
6. RELIGIÓ I CULTURA
6.1. DÉUS, HEROIS I MITES
L´antigua civilització grega va ser politeísta. Els seus déus i deesses, tenien el mateix
aspecte i els mateixos sentiments que els èssers humansperò, a diferencia d´ells,
eren inmortals i comptaven amb poders extraordinaris.
Van creure en els herois, fills de dèus i humans, que van ser considerats semidèus.
Encara que eren mortals, podien realizar gestes prodigioses.
Els grecs van escriure mites o relats amb les gestes dels déus i els herois, que
contituixe la mitología
6.2. EL CULTE A LES DIVINITATS
•
A la casa → El pare de la familia realitzava el culte a la deesa de la llar i als
difunts.
•
Als temples → Sacerdots i alguns magistrats dirigien el culte, participaven
tots els habitants de la polis. Consistía en sacrificis d´animals i en processons
ambo frenes.
•
Als santuaris → Es reunien grecs de totes les polis per a honrar els seus déus
i deesses, através de representacions teatrals i de competiciopns esportives.
Els jocs olímpics, celebrats a la ciutat d´Olimpia cada 4 anys, van ser les
competicions esportives més famoses, duraven 7 dies i eres exclusivamente
masculines.
Grecs i gregues preguntaven als déus sobre el seu futur per mitjà dels
oracles, on sacerdots i sacerdotesses responien en nom del Déu
6.3. LA CULTURA GREGA
Els grecs van ser els primers a intentar explicar el món que els envoltrava usant la
raó i no la religió. Se´ls considerava els creadors del pensament racional.
El desenvolupament d´aques tipus de pensament va comportar aportacions
importants en la filosofía, que va comptar amb pensadors notables; i en les ciències,
com les matemàtiques, l´astronomia i la medicina.
El teatre, va ser una aportació grega. Era un espectacle públic i gratuit en el qual els
actors es cobrienels rostres amb màscares. Reprsentaven tragèdies o comèdies, així
anomenades segons el final fora trist o feliç.
7. ART GREC
7.1. LES CARACTEÍSTIQUES DE L´ARQUITECTURA
Es van construir edificis amb una grandària proporcionada ala mesura humana,
sense les enormes dimensión pròpies d´altres civilitzacions, comegípcia.
Els elements usats en les edificacions van ser la pedra i el marbre, les columnas com
a suport o sujecció, i les cobertes arquitravades, planes o a dues aigües.
Van dcrear els ordres arquitect`nics, regles que establien la disposición i la porporció
entre les parts de l´edifici. Van ser el dòric, el jònic, i el corinti.
7.2. EL TEMPLE GREC. LA CASA ELS DÉUS
En la casa simbólica del déu, i n´albergava l´estàtua i el tresor. Els fidels no hi
entraven, ja que el culte i les ceremònies religioses es realitzan a l´aire lliure.
L´interior es dividia en unes quantes parts: un vestíbul o pronaos; una estança
principal o naos ; i una altra estança, l´opistòdom.
Els temples més importants es van alçar en el segle V Ac a l´acròpolis d´Atenes.
8. ART GREC. L´ESCULTURA I LA CERÁMICA
8.1. LES CARACTERÍSTIQUES DE L´ESCULTURA
Les escultures greigues es van fer, per a decorar els edificis. Les primeres es van
realizar en fusta; però amb el pas de temps es van imposar altres materials.
L´escultura buscaba representar la belleza ideal del cos humà. Per aixó, havia de
seguir un cánon, realizar-se d´acord amb unes proporcions entre les parts del cos.
Els temes representats van ser molt variats; divinitats, herois, atletes, sacerdotesses,
escenes religioses o lluites reals i mitològiques.
8.2. L´ECOLUCIÓ A TRAVÉS DE LES ÉPOQUES.
•
L´època arcaica → Les escultures eres rñigides i es quemátiques, com
reflectixen les figues d´atletes i de xiques.
•
L´època clàssica → Es van tornar més naturals, gràcies a la labor d´escultors.
•
L´època hel·lenística → Els escultors van buscar expresar el moviment i els
sentiments.
8.3. LA CERÀMICA I LA SEUA DECORACIÓ
La cerámica va aconseguir un gran desenvolupament a Grècia. Els atuells es van
caracteritzar per la finor del fang i l´elegància i la varietat de les formes.
Les seus escenes ens han aportat una información valuosa sobre la vida quotidiana
i els costums dels grecs.
A Atenes es decorava amb pintures de figures roges sobre Fons negre, o amb figures
negres sobre Fons roig.