1. EVOLUCIÓ HISTÓRICA. ÉPOCA ARCAICA. 1.1. EL TERRITORI GREC L´antiga civilització grega, es va desenvolupar al sud de la península Balcánica, a diverses illes de les mars Egea i Jónica. • • Proximitat a la mar: Capm a punt s´allunya més de 90 quilómetres de la costa, importancia que van tindre els viatges i el comer marítims en l´antiga Grécia. Carácter muntanyós: El relleu está format per un conjunt de cadenes muntanyoses separades entre si per valls estretes o per planes xicotetes. El relleu va dificultar les comunicaciones i l´agricultura, van afavorir l´organització en polis o ciutats estat independent. 1.2. ELS HEL·LENS I EL SEU TEMPS No van formar mai un estat unificat. Tenien un cert sentiment d´unitat, s´anomenaven a si mateixos hel·lens, comparten el mateix espai geográfic i teniem una cultura comuna, ademés de lengua i la religió, Es va senviolupar entre els segles VIII i I a.C. La seua historia es dividix en tres períodes, coneguts com époques arcaica, clásica i hel·lenística. 1.3. L´ÉPOCA ARCAICA: VIII – VI Ac Desenvolupoar les polis in es van dur a terme les colonitzacions. • • Les Polis: Ciurtats estat i independents formades per un nucli urbá I les terres dde labor, boscos i pastures que l´envoltaven. Tenien el seu propi sistema de govern, així com lleis, exércit i moneda diferents. Eren ecnómicament autosuficients. Les Colonitzacions: Grans migracions de grecs que van establir assentaments o colónies a les costes de les mars Negra i Mediterránea. Les causes que les expliquen són l´augment de la población i el desigual repartiment de les terres. Entre les consequencies destaquen l´extensió de la influencia grega per la Mediterránea i la difusión de l´ús del ferro, la moneda, l´alfabet i l´art grec per l´occident europeu. 2. EVOLUCIÓ HISTÓRICA. ÉPOQUES CLÁSSICA I HEL·LENÍSTICA 2.1. L´ÉPOCA CLÁSSICA El periode de major esplendor de les polis gregues, especialmente d´Atenes i Esparta, a pesar de les guerres frequents. 2.1.1. LES GUERRES MÉDIQUES I L´HEGEMONÍA D´ATENES Segle V a.C. els perses van intentar conquerir la Grécia continental. L´enfrontament dels grecs contra els perses, conegut com guerres médiques. Les polis es van unir contra l´enemic exterior, encara que l´exércit i la flota d´Atenes van ser decisius per avéncer els perses a les batalles de Marató i de Salamina. En finalizar la guerra en el segle V a.C. Atenes es va convertir en la polis més poderosa de Grécia i va viure un período de gran esplendor davall del govern de Péricles. Altres polis en van buscar la protección i van formar, davall de la seua dirección, la Llifa de Delos, una aliança entre polis l´objectiu de la qual era previndre els possibles atacs perses 2.1.2. LA GUERRA DEL PELOPONÉS I L´HEGEMONIA D´ESPARTA L´excessiu protaginisme va provocar tensions entre les polis que formaven la Liga de Delos, Van acabar agrupant-se en dos bándols, liderats per Atenes i Esparta i, enfrontant-se en la guerra del Peloponés. Despres de vint-i-set anys de lluita, Esparta va aconseguir la victoria i va imposar la seua hegemonía. La guerra va deixar les polis molt debilitades. El rei Filip de Macedónia , després de vint anys d´enfrontaments amb la población grega, va imposar el seu domini sobre les polis gregues, amb l´excepció d´Esparta. 2.2. L´ÉPOCA HEL·LENÍSTICA: 338 Ac – 30 Ac Alexandre el Gran ,fill de Filip, va continuar l´expansió territorial iniciada pel pare. En 10 anys, i amb 400000 homes, va conquerir l´imperi persa i va formar un gran imperi que s´estenía des de la mar Egea fins a la frontera amb l´Índia. A la mort d´Alexandre, els generales van repartir l´imperi i van crear les anomenades monarquíes hel·lenístiques. Els reis van gobernar amb poder absolut, van desenvolupar la industria i el comer, i van fundar cuiutats noves com Alexandria i Antioquía. Van afavorir l´assentament de ciutadans grecs als seus territoris. Finalment, les monarquies hel·lenístiques van ser conquerides per Roma e integrades a l´imperi romá. 3. ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES POLIS 3.1. SISTEMA POLÍTIC D´ESPARTA. L´OLIGARQUÍA La majoria de les polis gregues van adoptar com a sistema de govern l´oligarquía. El poder l´exercia un grup reduït de persones, armes d´extenses propietats agràries, que es consideraven a si mateixos aristor (els millors). D´aquest terme deriva la paraula aristocracia. En Esparta, el poder l´exercien dos reis amb funciones honorífiques i militars, i un Consell, composat per 28 aristòcrates majors de 60 anys, que elaborava les lleis i les presentava a l´Assamblea de ciutadans. Auqesta Assamblea, composta pels homes majors de 30 anys fills de pare espartà, es limitava a votar si o no a les lleis 3.2. SISTEMA POLÍTIC D´ATENES. LA DEMOCRÀCIA. Atenes va adoptar la democràcia, el govern del poble. Un fety decisiu per a la seua implantació van ser les conolitzacions. Gracies a les colonitzacions, va augmentar la riqueza dels grups populars dedicats al comer, l´artesania i el camp, que van exigir participar en el govern de la polis En la polis d´Atenes, el poder residía en l´Assamblea de ciutadans, composta per homes major de 18 anys, fills de pare i mare atenesa. Ahí es discutía i es votava les lleis ciutadanes; i elegia cada any un Consell de 500 ciutadans, que preparava les lleis i els assumptes. També elegia els magistrats, que executaven les decisions, i els tribunals populars. No era un sistema vertaderament democrátic, perquè n´excloïa les dones, els estrangers o metecs i els esclaus. Només 40000 participaven en la vida política. 4. ECONOMIA I SOCIETAT 4.1. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES • L´agricultura → Era la base de l´economia, i es practicava a les poques planes existents. Principals cultius eres cerals, vinya, olivera, fruites i hortalisses. Quasi totes les terres eres de un grup reduit de grans propietaris. Els xicotets obtenien el que és necessari per a viure. • La ramaderia → Es practicava a les muntanyes i als camps dels poblats i es basava en la cria de cabres, ovelles, porcs, bous i cavalls. • • L´artesania → Fabricava cerámica, vidre i teixits. Es realitzava en tallers que usaven mà d´obra lliure o esclava. El comer → Va usar la moneda. Els comerciants grecs van ser uns marines excel·lents, van navegar per tota la Mediterrànea i van aprofitar la situación estratégica de l´Hèlade entre Europa, Àsia i Àfrica 4.2. LA DIVISIÓ SOCIAL Les persones es dividen en dues categories socials: els ciutadans i els no ciutadans. • Els ciutadans → Els unics que podien participar en la vida política, tant rics com humils, obligats al pagament d´impostos i a servir a l´exèrcit. El shomes lliures els pares dels quals, o només un dels dos, havien nascut en aquesta poli. • Els no ciutadans → No podien participar en la vida política ni exercir càrrecs públics. Aquest grup pertanyien: - Els estrangers o metecs → Persones lliures que es dedicaven al comer i a l´artesania, per què no se´ls permitia posseir terres. - Els esclaus → Persones de guerra o persones que no havien pogut pagar els deutes. Treballaven al camp, a les mines i a les pedreres, o en el servei domèstic. - Les dones → Cap d´elles tenia drets polítics, foren lliures o esclaves. 5. ASPECTES DE LA VIDA QUOTIDIANA 5.1. COM EREN LES CIUTATS GREGUES Es localitzaven prop de la mar. El nucli originari, se situava en un lloc elevat per a facilitar-ne la defensa i s´envoltava de muralles. Amb el temps, la población va abandonar l´acròpolis i es va trasllada a les parts baixes de l´entorn. L´acròpolis va quedar com a lloc sagrat per a albergar els temples dels déus, i la ciutat Baixa va acollir les viviendes i les activitats econòmiques, polítiques i socials. • L´Àgora → Principasl espai públic, plaça a l´aire lliure on tneien el mercat, les reunions polítiques i la vida social. Es ubicaven les estoes, pòrtics amb columnas, que s´usaven per a les reunions i el comer, ja que comptava amb boqtigues. • Els edificis públics → Importants eren el teatre; lñ´odéon, per a audicions musicals, i l´estadi, per a competicions esportives 5.2. COM ERA LA VIDA A LA CIUTAT L´activitat estaba marcada per les hores de llum. Els agricultors arribaven des del camp amb els seus productes, compras pels venedors ambulants. Eixien els esclaus a buscar l´aigua a les fonts públiques, i s´obrien les botigues i els tallers. Els xiquets acudien a les escoles acompanyats pels pedagogs o esclaus domèstics. Quan es ponía el sol, els ciutadans tornavenj a les cases, i la ciutat no oferia diversions noctirnes, els rics invitaven a sopar als amics. El sopar solía prolongar amb el simposi, on disvutien, bev´ñien o jugaven fins a altes hores de la matinada. Les dones, romanien a les seues habitacions i no es deixaven veure. 5.3. COM ERA L´EDUCACIÓ L´educació dels xiquets i les xiquetes era fins al 7 anys, tasca de les dones de la casa. • A Atenes → No hi havia escoles públiques, els pares enviaven els fills homes a la casa d´un Mestre particular des dels 7 fins als 18 anys. Prestaven servei militar durant 2 anys, i en acabar se li concedia la ciutadanía. • A Esparta → L´educació dels xiquets de 7 a 20 anys anava a càrrec de l´estat. Rebien una educación de gran duresa, detinada a crear soldats forts. Les xiqueres practicaven molt d´esport a fi de convertir-se en mares de guerreres fortes. 6. RELIGIÓ I CULTURA 6.1. DÉUS, HEROIS I MITES L´antigua civilització grega va ser politeísta. Els seus déus i deesses, tenien el mateix aspecte i els mateixos sentiments que els èssers humansperò, a diferencia d´ells, eren inmortals i comptaven amb poders extraordinaris. Van creure en els herois, fills de dèus i humans, que van ser considerats semidèus. Encara que eren mortals, podien realizar gestes prodigioses. Els grecs van escriure mites o relats amb les gestes dels déus i els herois, que contituixe la mitología 6.2. EL CULTE A LES DIVINITATS • A la casa → El pare de la familia realitzava el culte a la deesa de la llar i als difunts. • Als temples → Sacerdots i alguns magistrats dirigien el culte, participaven tots els habitants de la polis. Consistía en sacrificis d´animals i en processons ambo frenes. • Als santuaris → Es reunien grecs de totes les polis per a honrar els seus déus i deesses, através de representacions teatrals i de competiciopns esportives. Els jocs olímpics, celebrats a la ciutat d´Olimpia cada 4 anys, van ser les competicions esportives més famoses, duraven 7 dies i eres exclusivamente masculines. Grecs i gregues preguntaven als déus sobre el seu futur per mitjà dels oracles, on sacerdots i sacerdotesses responien en nom del Déu 6.3. LA CULTURA GREGA Els grecs van ser els primers a intentar explicar el món que els envoltrava usant la raó i no la religió. Se´ls considerava els creadors del pensament racional. El desenvolupament d´aques tipus de pensament va comportar aportacions importants en la filosofía, que va comptar amb pensadors notables; i en les ciències, com les matemàtiques, l´astronomia i la medicina. El teatre, va ser una aportació grega. Era un espectacle públic i gratuit en el qual els actors es cobrienels rostres amb màscares. Reprsentaven tragèdies o comèdies, així anomenades segons el final fora trist o feliç. 7. ART GREC 7.1. LES CARACTEÍSTIQUES DE L´ARQUITECTURA Es van construir edificis amb una grandària proporcionada ala mesura humana, sense les enormes dimensión pròpies d´altres civilitzacions, comegípcia. Els elements usats en les edificacions van ser la pedra i el marbre, les columnas com a suport o sujecció, i les cobertes arquitravades, planes o a dues aigües. Van dcrear els ordres arquitect`nics, regles que establien la disposición i la porporció entre les parts de l´edifici. Van ser el dòric, el jònic, i el corinti. 7.2. EL TEMPLE GREC. LA CASA ELS DÉUS En la casa simbólica del déu, i n´albergava l´estàtua i el tresor. Els fidels no hi entraven, ja que el culte i les ceremònies religioses es realitzan a l´aire lliure. L´interior es dividia en unes quantes parts: un vestíbul o pronaos; una estança principal o naos ; i una altra estança, l´opistòdom. Els temples més importants es van alçar en el segle V Ac a l´acròpolis d´Atenes. 8. ART GREC. L´ESCULTURA I LA CERÁMICA 8.1. LES CARACTERÍSTIQUES DE L´ESCULTURA Les escultures greigues es van fer, per a decorar els edificis. Les primeres es van realizar en fusta; però amb el pas de temps es van imposar altres materials. L´escultura buscaba representar la belleza ideal del cos humà. Per aixó, havia de seguir un cánon, realizar-se d´acord amb unes proporcions entre les parts del cos. Els temes representats van ser molt variats; divinitats, herois, atletes, sacerdotesses, escenes religioses o lluites reals i mitològiques. 8.2. L´ECOLUCIÓ A TRAVÉS DE LES ÉPOQUES. • L´època arcaica → Les escultures eres rñigides i es quemátiques, com reflectixen les figues d´atletes i de xiques. • L´època clàssica → Es van tornar més naturals, gràcies a la labor d´escultors. • L´època hel·lenística → Els escultors van buscar expresar el moviment i els sentiments. 8.3. LA CERÀMICA I LA SEUA DECORACIÓ La cerámica va aconseguir un gran desenvolupament a Grècia. Els atuells es van caracteritzar per la finor del fang i l´elegància i la varietat de les formes. Les seus escenes ens han aportat una información valuosa sobre la vida quotidiana i els costums dels grecs. A Atenes es decorava amb pintures de figures roges sobre Fons negre, o amb figures negres sobre Fons roig.
