Literatura medieval catalana part 1 1. INTRODUCCIÓ L’edat mitjana és el període que dura des del segle V (caiguda de l’Imperi Romà) fins al XV (descobriment d’Amèrica). Es divideix en: - Alta edat mitjana (V - X) - Baixa edat mitjana (XI - XV) - La societat medieval - La societat era estamental (rei, esglesiatics, poble) - Feudalisme: Era un pacte de fidelitat vitalici on el rei o el noble donava terres a un noble inferior i així s’establia una relació social. Senyor → entrega la terra , vassall → li jura fidelitat al senyor. - El poder de la burgesia va anar augmentant perquè es va crear les noves ciutats ja que el comerç i la industria es van convertir en la font econòmica principal. - Els valors d’un bon cavaller eren: honor, valor i fidelitat. La cultura medieval - Les llengües romàniques provenen del llatí amb influència àrab que parlaven els cristians que es van quedar visquent a l’Al- Andalus. - S. VIII: existència oral - S. XII: accés a l’escriptura - L’alta cultura es trobava als monestirs i a les corts ja que els monjos feien de copistes. Era una cultura teocéntrica (Déu era el centre de tot) - Gràcies al joglar hi havia una cultura popular oral. - Els autors imitaven les grans obres, no pretenien ser originals. - L’art i la cultura tenien una finalitat didàctica i moralitzadora. Pretenien entretenir però també ensenyar 2. PRIMERS TEXTOS EN CATALÀ Els primers textos en català van ser dos: - Forum iudicum (XII): Era la traducció d’un codi de lleis visigòtic. - Homilies d’Organyà (XIII): Era un sermó. 3. LA POESIA TROBADORESCA - La poesia trobadoresca va néixer a França al segle XI. Era poesia lírica (cantada), profana (no religiosa i culta. S’escrivia en occità. - El trobador era el poeta de la cort que componia i cantava aquest tipus de poesia. Les trobairitz feien el mateix però eren dones. 3.1 L’AMOR CORTÈS (XI) És una filosofia d’amor que significa amor pur, en la que es basa la poesia trobadoresca. Les seves característiques son: - Idealització de la dama: La dama és una dona casada, jove, bella… I té un pseudònim (senhal/senyal) - Personatges: És un amor adulter. Hi ha un triangle amorós entre el trobador, la dama i el marit enganyat. - Actitud de vassallatge: L’actitud del trobador cap a la dama és com la dels vassalls amb els seus senyors. Està disposat a fer-ho tot aconseguir la seva estimada. - Sofriment: Si el trobador no és correspost sent un dolor molt extrem però si ho és, sent en una gran eufòria. 3.2 GÈNERES TROBADORESCOS - Cançó: Gènere amorós. - Sirventès: Cançó de burla o odi. - Plany: Lament per la mort d’algú. - Debat poètic: Dos poetes que s’enfronten per algun motiu. - Pastorel·la: L’estimada del trobador és una dona de baixa condició social. El pastor tracta de tonta a la dona però ella li fa F. - Alba: Comença el dia i està content perquè ha passat la nit amb la seva estimada però trist perquè ha de marxar perquè arribarà el marit. - Viadera: No és cap dels temes anteriors. 3.3 TROBADORS CATALANS Els trobadors importants catalans van ser: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Guillem de Cervera 4. RAMON LLULL - Mallorca, segles XIII-XIV - La seva vida es divideix en tres parts: Era un home noble típic de l’època / però quan tenia 30 anys va tenir una aparició divina i va decidir estudiar i aprendre sobre Déu i la religió / a partir dels 40 anys viatjant i escrivint llibres va intentar demostrar l’existència de Déu. - Ramón Llull va ser de les primeres persones en utilitzar el català amb qualitat. 4.1 OBRES Va fer més de 280 obres, en molts idiomes, amb l’objectiu d’explicar l’existència de Déu intentant arribar a tot el món. - La seva teoria que explica científicament l’existència de Déu s’anomena ‘ars luliana’. - Va fundar monestirs i escoles només a Mallorca perquè ningú més se’l va creure. Llibre d’Evast e Blanquerna És una obra ficticia que explica la vida de Blanquerna, un nen modal religiós. Es divideix en cinc parts: 1a part (infància i joventut), 2a (la seva vida com a capellà), 3a (la seva vida com a bisbe), 4a (la seva vida com a papa), 5a (vida com a ermità) Llibre d’amic e amat (Està a dins del Blanquerna) Té 365 parts, amb la finalitat de pregar i pensar cada dia en Déu. Llibre de l’ordre de cavalleria És una obra ficticia on el protagonista és un cavaller modal religiós. L’objectiu d’aquesta obra és intentar convertir tots els cavallers en cristians. Llibre del gentil e los tres savis El protagonista de l’obra és un home que es troba a tres savis (un cristià, un musulmà i un jueu)tots tres intenten demostrar que la seva religió és la verdadera, evidentment es demostra que la religió cristiana és la bona. 5. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES Son quatre llibres en català fets durant els segles XII-XIV que expliquen episodis històrics dels principals reis de la corona catalanoaragonesa. Son obres subjectives (només explica les virtuts dels reis). Crònica de Jaume I (Llibre dels feits) → escrita per un rei Està escrita pel mateix rei, explica la conquesta de València i Mallorca. Es refereix a ell mateix com a ‘nos’. Crònica de Bernat Desclot → escrita per un escriba És la crònica més seriosa i explica el regnat dels reis de la corona catalanoaragonesa dels segles XII i XIII. Crònica de Ramon Muntaner → escrita per un almogavar És la crònica de més qualitat. Explica l'expansió de la corona catalanoaragonesa pel mediterrani, desde la pròpia experiència. Crònica de Pere III el Cerimoniós Explica el regnat d’ell i del seu pare.
