Subido por Elisabeth Gonz�lez Borrell

1. Món grec

Anuncio
1. ART CLÀSSIC: EL MÓN GREC
ART GREC Antecedents i obres d'art PAU
Obres d'art món clàssic. Grècia
PREGUNTA 5
Els relleus del Partenó
ANTECEDENTS
Cultura de Creta / minoica
-
2600 aC - 1400 aC
Creta → entre orient i occident
Palau de Cnossos
-
apareixen les columnes → antecedent de l’ordre dòric
columnes amb capitell → antecedent de l’ordre dòric
columnes amb èntasi (part superior)
pintura al fresc que prové d’Egipte i Mesopotàmia
Cultura micènica
-
pren el nom d’una de les ciutats més importants: Micenes
mateixa situació geogràfica que el món grec però segles abans
situació de conflicte constant (ho sabem pels castells i les muralles)
megaron → palau micènic. antecedent del temple grec.
tolos → estructura circular, tombes circulars
CONTEXT HISTÒRIC
Geografia
-
terrenys muntanyosos + rodejats de mar = pobles aïllats → polis
polis → ciutats estats independents.
-
societat de comerç (intercanvi cultural i d’objectes)
Època arcaica
-
1 de 3 grans etapes (arcaica, clàssica, hel·lenística)
VIII - V aC
moment de creació de polis
-
- formes de govern diferents, ...
- llengua, cultura i religió comunes → sentiment de pertinença
- polis governades per l’aristocràcia
moment d’expansió per la mediterrània
- polis independents que no depenen de la capital (diferència de Roma)
(Homer escriu la Ilíada i l’Odissea)
començament dels jocs olímpics (nois de totes les diferents polis de Grècia)
neixen els ordres dòric i jònic
moment de parlar de Tales de Milet i Pitàgores
Època clàssica
-
-
-
475 aC - 323 aC (final Guerres Mèdiques - mort d’Alexandre el Gran)
moment de màxim esplendor de les polis (sobretot d’Atenes, governada per Pèricles)
- es comença a parlar de democràcia
durant les guerres mèdiques (contra els perses per al control del mediterrani), polis
molt unides degut a enemic comú → al acabar guerres polis es discuteixen per
control grec (Atenes i Esparta) → guerres del Peloponès
moment de crisi i debilitat, nord Grècia (Macedònia): Filip II de Macedònia
conquereix Grècia: Alexandre el Gran (fill) hereda territori, expandeix imperi cap a
orient → mort d’Alexandre el gran, generals divideixen territori en regnes
pilars fonamentals art grec: home, natura, raó, harmonia, bellesa
construcció de les acropolis (degut a guerres, reconstrueixen ciutats → creació
àgora, ...)
període grans noms artistes grecs: Policlet, Fídies, Miró, Praxíteles, Escopes, Lísip,
…
moment historiadors Tucídides i Heròdot
Època helenística
-
323 aC - 31 aC (mort Alexandre el gran - Grècia conquerida per Roma)
cultura en decadència però influent
centre cultural traslladat a Orient (Alexandria, Pèrgam, Rodes)
episodi rellevant → batalla d’Actium (Marc Antoni i Cleòpatra)
URBANISME
ARQUITECTURA
-
3 ordres: dòric, jònic i corinti
Arquitectura religiosa
temple
-
-
construcció religiosa més destacada
temples classificats segons posició elements (ordres dòric, jònic, corinti)
interior guarda imatge divina → no es planteja l’edifici per entrar-hi
- escultura gegant d’una divinitat (ningú la veu)
principi temples de fusta, S VII → pedra, marbre blanc policromat (diferents colors)
planta rectangular, 3 espais
- pronaos / vestíbul → entrada
- naos / cel·la → part central, hi ha l’escultura
- opistòdom → part del darrere, al megaron s’hi guardava un tresor
noms diferents depenent de dimensions:
- segons nombre de columnes a la part més curta:
- dístil → 2 columnes
- tetràstil → 4 columnes
- hexàstil → 6 columnes
- octàstil → 8 columnes
- decàstil → 10 columnes
- segons el nombre de columnes al perímetre
- perípter → quan està totalment envoltat de columnes
- perípter monòpter → 1 filera de columnes
- perípter dípter → 2 fileres de
columnes
- pseudoperípter → columnes
adossades al mur
- amfipròstil → només columnes a les
dues façanes
- pròstil → només columnes a 1 de
les façanes
- àpter in antis → barreja murs i
columnes
- thólos → temple circular
PARTENÓ (pg 62-65)
-
FITXA TÈCNICA
- autors: Ictinos i Cal·lícrates (arq), Fídies (esc)
- cronologia: 447-438 aC
- estil: grec clàssic
- localització: Acròpoli d’Atenes
-
DESCRIPCIÓ FORMAL
- entorn i integració urbanística:
- façana principal mira a l’est
- situat a l'acròpolis atenesa →
acròpolis està més elevada que la resta de la ciutat, més proper al
cel, als déus
- estructura acropolis:
- dreta darrera (3 al llibre): Partenó
- esquerra darrera (4 al llibre): Erectèon (famós per
cariàtides), ordre jònic (capitells amb bolutes)
- edifici petit dreta entrada (1 al llibre): Atenea Niké /
Atenea Àptera (Atenea victoriosa / Atenea sense ales)
- escales d’accés i vestíbul (2 al llibre): Propileus
construïts per Mèssicles
-
-
alçat:
- base de 3 graons → s’aixequen columnes dòriques
- sense base
- fust decorat amb estries d’aresta viva
- collarí entre fust i capitell
- capitell 2 parts: equí i àbac
- coberta arquitravada
- entaulament en 3 sectors horitzontals
- arquitrau llis sense ornamentació
- fris on s’alternen tríglifs i mètopes
- cornisa
- coberta amb frontó triangular decorat amb escultures
planta:
-
-
octàstil
perípter monòpter
planta de temple grec (prové del megaron micènic)
- planta rectangular
- a la naos → escultura criselefantina d’Atena feta d’or i marfil (12m)
- opistòdom amb 4 columnes, tresor al mig
FUNCIÓ CONTINGUT I SIGNIFICAT
- dedicat a Atena després derrota contra perses
- S VI dC → temple cristià
- S XIV→ ocupació catalanoaragonesa → dedicat a Sta Maria de Cetines
- SXV → dominació turca → mesquita
- S XVII → polvorí → destruit parcialment per bomba veneciana
- lord Elgin (anglès) → s’emporta algunes escultures
- escultures de Fídies: (veure: Els relleus del Partenó) → tots policromats
- mètopes
- lluita entre bé (grecs) i mal
(centaures, gegants,
amazones, ...) / ordre i
caos
- gigantomàquia
- centauromàquia
- amazonomàquia
- guerra de Troia
-
frontó (timpà)
- explica històries d’Atenea
- naixement
- com aconsegueix ser deessa protectora d’Atenes
-
escultura d’Atenea
- 12 m
- or i bori
- policromada
- simbologia d’Atenea
-
fris a la cel·la de panatenees
- baix relleu
- tècnica draps molls
- postures molt naturals
ATENEA NIKÉ / ATENEA ÀPTERA (pg 68-69)
-
-
situat al costat dels propileus, edifici petit
exvot (arquitectura/escultura petita a la que li pots donar
les gràcies per alguna cosa a la que està dedicada) →
construïda després victòria contra perses
victòria (niké) sense ales → que no marxi la victòria
d’Atenes
ordre jònic
tetràstil i amfipròstil
relleu noia cordant-se sandàlia → tècnica draps mullats
ERECTÈON (pg 66-67)
-
-
ordre jònic
situat en espai complexe
dedicat a moltes divinitats diferents
cariàtides → dones de la Caria, zona àsia
menor que van ser agafades com esclaves
per haver ajudat als perses
situat al costat de l’olivera d’Atenea (la planta
al guanyar contra Posidó i proclamar-se
protectora d’Atenes)
Arquitectura civil
TEATRE D’EPIDAURE (pg 70-71)
-
FITXA TÈCNICA
- autors: Policlet, el Jove
- cronologia: 350 aC
- estil: grec clàssic
- localització: Epidaure
-
DESCRIPCIÓ FORMAL
- excavat a la roca
- planta:
- orquestra → part circular al mig (sorra)
- prosceni → estructura on es fan representacions
- escena → lloc on es fan representacions
- càvea → semicercle de seients/graderies (120m diàmetre),
aforament: 15000 espectadors dividits en seients pel poble i polítics
- diazoma → passadís horitzontal, delimita els espais de la càvea
-
FUNCIÓ CONTINGUT I SIGNIFICAT
- neix a partir de jornades festives (primavera i hivern) dedicades a Dionís
- acció dels actors situada al prosceni, davant d’arquitectura artificial pintada
- acústica molt precisa, es poden sentir actors des de qualsevol part càvea
-
obres representades: tragèdies de Sòfocles, Eurípides i Èsquil, comèdies
Aristòfanes
arquitectura civil de lleure (pg 57)
- exemples arquitectura civil (a part de teatre):
- estoa → espai porxat de l’àgora on es fan
xerrades/discussions a mà alçada
- estadi
- palestres
ESCULTURA (pg 58-59)
Època arcaica
-
influència oriental (Egipte → intercanvis comercials) → mig
somriure, ulls ametllats
rígida
esquemàtica → formes geomètriques bàsiques (cabell)
hieràtica (sense expressió)
simètrica → trenquen simetria amb braç (dones) i cama
(home)
ideal → masculí: atleta, femení: dona petita
policromada
Època clàssica
-
trencar simetria del cos (contrapposto, …)
menys geomètric
moviment sota control → realisme en el gest → trencament de
simetria
estudi anatòmic (home, ciència, … són interessants)
ideal bellesa masculí: Déu, home jove atleta nu
cànon de bellesa → proporció → 1 cos = 7 caps segons Policlet
→ raó, ciència matemàtiques, …
rostre ben fet però un punt inexpressiu
bronze a la cera perduda (actuals són còpies romanes en
marbre)
policromada
Època hel·lenística
-
emoció → “terribilitá” “pathos” (patiment) (buscar
temes de patiment per treballar emocions fortes)
estudi anatòmic → contorsió, moviment,
gesticulació, …
grups escultòrics
realistes
.
-
elements anecdòtics (ex: el nen de l’espina)
KOÚROS I KÓRE (pg 74-75)
-
FITXA TÈCNICA
- autors: desconegut
- cronologia: 500 aC
- estil: grec arcaic
- localització: Museu de l’Acròpoli
-
DESCRIPCIÓ FORMAL
- escultura exempta unifacial
- característiques escultura arcaica
-
TEMÀTICA
- Kóre: exvot, provenen de xoanas fetes amb
fusta (no es conserven), solen portar una
flor/fruita a la mà → trencar simetria
- Koúros: atletes olímpics com a ideal de bellesa, sovint confosos amb
estàtues d’Apol·lo/retrat persona important, en aquest cas concret: estatua
funerària
- grecs comencen a treballar aquest tipus d’escultura per contacte egipci
(diferències: egipcis → grans dimensions, grecs → tot fet a mesura de
l’home)
DISCÒBOL (pg 78-79)
-
FITXA TÈCNICA
- autor: Miró
- cronologia: 460 aC
- tipologia: escultura exempta unifacial
- estil: grec clàssic
- localització: Museo Nazionale Romano, Roma
-
DESCRIPCIÓ FORMAL
- característiques escultura clàssica
- rhytmos → moviment del cos que fa que les
línies compositives estiguin en equilibri
(moviment controlat)
- treball anatòmic → bellesa: harmonia de totes
les parts (NO parlar de cànon de bellesa)
- poca expressivitat facial
- trencament simetria del període arcaic
-
TEMÀTICA
- còpia romana en marbre de bronze policromat
- atleta → Jacint, mor en jocs dedicats Apol·lo
-
-
normalment quan es fa l’escultura d’atletes es fa en el moment previ → Miró
s’arrisca i ho fa en el moment posterior → musculatura tensada → estudi
anatòmic
ens interessa la bellesa però no podem parlar de cànon de bellesa perquè
Miró és anterior a Policlet, aquest concepte no existia
DORÍFOR (pg 80-81)
-
FITXA TÈCNICA
- autor: Policlet
- cronologia: 430 aC
- tipologia: escultura exempta unifacial
- estil: grec clàssic
- localització: Museo Archeologico Nazionale,
Nàpols
-
DESCRIPCIÓ FORMAL
- característiques escultura clàssica (trencar
simetria amb contrapposto i braç, estudi anatòmic
pq home centre de tot i interès ciència, rostre
detallat punt inexpressiu, còpia romana en
marbre d’original de bronze)
- cànon de bellesa (inventat per Policlet) → motiu: gust per la raó i la ciència,
matemàtiques, …
- el cap és 7 vegades la mida del cos
- anatomia treballada
-
TEMÀTICA
- còpia romana en marbre de bronze policromat
- jove atleta en actitud de repòs abans de participar en prova de llançament
- cos segueix cànon de Policlet i rostre dividit en 3 parts iguals: front, de front a
punta del nas, de nas a barbeta
- no només bellesa física, també intel·ligència
HERMES AMB DIONÍS INFANT (pg 82-83)
-
període de transició (grec postclàssic)
autor: Praxíteles
grup escultòric unifacial
mida: 213 cm
-
DESCRIPCIÓ FORMAL
- corba praxiteliana → forma de S invertida →
sensació de moviment (en aquest cas encara
es veu més degut a la posició recta de Dionís)
- C: treball anatòmic (déu) → bellesa en
proporció, cos d’un jove nu
-
H: draps molls
H: mirada molt més expressiva → punt d’emoció i expressivitat
H: grup escultòric
TEMÀTICA
- inspirat en mitologia grega
- Hermes: déu comerç i missatger diví
- Dionís: déu vi
- Dionís perseguit per Hera (per ser fill de Zeus i Sèmele la princesa de Tebes)
- moment en el que Zeus converteix a Dionís en infant perquè deixés de ser
perseguit i Hermes el porta amb les nimfes de Nisa
- originalment al temple d’Hera a Olímpia
- braç trencat on es suposa que hi havia un gotim de raïm (Dionís descobreix
raïm quan està amb nimfes)
- escultura per commemorar pau entre polis d’Elis i Arcàdia (Dionís i Hermes
patrons de polis)
LAOCOONT I ELS SEUS FILLS (pg 86-87)
ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM (pg 72-73)
-
-
període hel·lenístic
autor: desconegut
es pot considerar arquitectura i escultura
temple més gran antiguitat
originalment a la part superior de l'Acròpoli
de Pèrgam (actual Turquia, període
hel·lenístic van a orient) → es va traslladar a
Berlín
ordenat a construir per un rei (Èumenes II)
→ des de la mort d’Alexandre el Gran el territori es divideix en regnes
-
ARQUITECTURA HEL·LENÍSTICA
- grans dimensions → deixa enrere l’escala humana, guanya monumentalitat
(influència món egipci)
- altar com a tipologia arquitectònica
- aparició de grans quantitats de relleus
- (com sempre) arquitectura arquitravada i policromada
- es segueixen utilitzant els ordre (dòric gairebé desaparegut → jònic i corinti)
-
DESCRIPCIÓ FORMAL
- planta quadrada amb podi esglaonat de 7m d’alçada
- façana oest: podi que deriva a escalinata que ens porta cap a pati interior →
altar de sacrificis
- tot edifici (forma de U) cobert per columnes d’ordre jònic → volutes
- arquitectura no original, recreació
-
relleus
- situats:
- exterior podi: fris continu al voltant del podi (120m llarg i 2’5m alçada)
- pati interior
- temes:
- gigantomàquia
- mitologia en general
- dedicat a la dinastia de
Tèlef (monarquia de
Pèrgam)
- alt relleu
- actituds violentes, moviment
- expressió del rostre
- forces oposades
- estudi anatòmic
- pathos i terribilità
- teixits molt treballats
CERÀMICA
Ceràmica geomètrica
-
primeres que es fan
sanefes geometritzades paral·leles
Ceràmica arcaica
-
figures humanes
molt detallades
- figures negres sobre fons vermell
- representen fonamentalment escenes
mitològiques
- figures vermelles sobre fons negre
- escenes més quotidianes
Ceràmica clàssica
-
figures vermelles sobre fons negre
poc a poc guanyen en qualitat → més detalls, més humans,
ombres, …
MOSAIC
-
utilitzats originalment a Mesopotàmia
antecedent dels grans mosaics romans
desenvolupat sobretot durant període
hel·lenístic
-
principalment terres, també parets
al principi fets amb còdols (pedres naturals blanques que es troben a les platges)
poc a poc tenen tessel·les (peces petites de pedra tallades homogèniament)
opus tessellatum → tècnica per fer mosaics amb tessel·les
opus vermiculatum → tècnica per fer mosaics amb tessel·les petites (0’5-1cm)
Descargar