TEMA 1. EL CONCEPTE D’ESTRÈS LA SOBREACTIVACIÓ ADAPTATIVA És la reacció natural de l’organisme davant de situacions d’amenaça , risc, novetat , etc… 1. Fisiològic: dilatació de la pupila, freqüència cardíaca, respiració accelerada, tensió sanguínia , formigueig , nus a l’estómac, tensió muscular, suor… 2. Cognitiu: capacitat de percepció , millor procés de la informació, capacitat per buscar solucions efectives i per seleccionar la resposta correcta. 3. Canvis comportamentals: rapidesa de moviments, preparació per la defensa/fugida, rendiment verbal / no verbal. Quan es converteix la sobreactivació adaptativa en estrès? Es converteix en estrès quan es massa freqüent , intensa , excessivament perllongada o la persona no té o creu que no té les habilitats suficients per afrontar les demandes de l’entorn. ESTRÈS Concepte: És el resultat d’un desequilibri entre els factors ambientals i els factors personals A. SITUACIONAL O PUNTUAL : Es manifesta de forma puntual en situacions concretes , presenta conseqüèn cies negatives a curt i mitjà termini. 1. 2. 3. 4. Pertorbacions cognitives: pensaments negatius , dificultat per analitzar la situació i prendre decisions, bloqueig mental. Problemes emocionals: ansietat , impotència, inseguretat, canvis d’humor… Reaccions psicofisiològiques: taquicàrdia , ofec, tremolor , suor… Comportaments conductuals: passivitat , conducta agressiva, accions precipitades, errades… B. CRÒNIC: Es manté durant llargs períodes de temps o quan les demandes de l’entorn són contínues , presenta conseqüències a llarg termini. 1. Fisiològics: insomni , mal de cap , malaltia coronària, asma bronquial, al·lèrgies , úlcera gàstrica , impotència, ejaculació precoç… 2. Psicològics: crisi d’ansietat , alcoholisme, drogodependència, depressió… 3. Problemes Sociofamiliars: separació, divorci, aïllament social… 4. Problemes laborals: absentisme, baixes , increment dels accidents. FACTORS AMBIENTALS Què son? Variables que interaccionen amb l' individu. L'estrès ambiental pot ser incrementat per el propi comportament Sociofamiliars: Problemes de parella, mort d'una persona pròxima, càrrecs de responsabilitat, canvis de torn… Quins Socioeconòmics: Atur, serveis públics deficients, són? inseguretat ciutadana Físics: soroll, temps… PSICOFISIOLÒGICS COMPORTAMENTALS Processos mentals que Conjunt de engloben diversos sentiments o aspectes com la sensacions. percepció, la recollida d'informació, l’anàlisi, la presa de decisions… COGNITIUS EMOCIONALS Respostes físiques i automàtiques de l'organisme que no podem controlar i es veuen Respostes observables de l'individu i voluntàries. Pensaments, atenció , creences, valors , memòria, autoconfiança, planificació de conductes, anticipació a les conseqüències… Observables: Tremolor , suor , insomni… No observables: Taquicàrdia, nus a l’estómac, formigueig… Aspectes verbals: QUÈ ES DIU? Aspectes vocals: COM ES DIU? Aspectes no verbals: POSTURA , GESTICULACIÓ, EXPRESSIÓ DE LA CARA, ACCIONS… Ansietat, emocions, depressió , impotència, inseguretat… TEMA 2. LA REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA LA REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA: És la tècnica psicològica , l`objectiu de la qual és identificar , analitzar i modificar les interpretacions o els pensaments erronis que les persones experimenten en determinades situacions. PROCEDIMENT: 3. 1. IDENTIFICAR ELS PENSAMENTS INADEQUATS: s’ha de fer ràpidament per evitar que ens envaeixin i tallar cercles viciosos que provoquen “efecte bola de neu”… • Adaptatius: són realistes, objectius i faciliten l’aconseguiment del propòsits. • Neutres: No incideixen en les emocions ni en el comportament davant d’una situació. • No Adaptatius: distorsionen la realitat o la reflecteixen parcialment, dificulten la consecució dels objectius i originen emocions no adequades a la situació. 2. AVALUACIÓ I ANALISI DELS PENSAMENTS: Tipus de preguntes per analitzar els pensament que fan obligada la reflexió. • OBJECTIVITAT: Em falta informació? Exagero? M’infravaloro? La meva interpretació és adequada? • CONSEQÜÈNCIES: Em serveix d’alguna cosa pensar d’aquesta manera? M’ajuda donar voltes i més voltes? • RELATIVITZAR. Seria un problema greu que no aconseguís l’objectiu? Seria insuperable o podria arreglar-ho? RECERCA DE PENSAMENTS ALTERNATIUS: Són les conclusions de la reestructuració. Un cop obtinguts es poden utilitzar com a autoinstruccions . Què li diria a una altra persona que tingués el meu problema? Aquest pensaments milloraran el meu estat d’ànim? Què podria fer per millorar la situació i no donar més voltes? TEMA 3. LA RESPIRACIÓ CONTROLADA I PROFUNDA LA RESPIRACIÓ CONTROLADA PROFUNDA Quan es fa? Abans, durant i després Abans i després Que fa? Està encaminada a aconseguir una respiració lenta, regular i no gaire prof unda que permeti contrarestar la hiperventilació i controlar les reaccions f ísiques Té la mateixa utilitat que la respiració controlada. Però més lenta i prof unda per situacions de màxima tensió. Que és? (característiques) Diaf ragmàtica, 8 cops per minut, una mica més prof unda de la normal Diaf ragmàtica, 3 cops per minut, més lenta i prof unda que la controlada Com es fa? (procediment) inspirar-expirar 3+3 segons inspirar-retenir-expirar 5+5+10 lentament TEMA 4. LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES El mapa cognitiu per a la resolució de problemes consta de 3 parts: 1. ANALISI PREVI - Informació i factors: És important la recollida d’informació abans d’arribar al lloc dels fets per poder garantir al màxim les mesures d’autoprotecció i fer una pre-selecció dels factors claus. Pre-objectius i anticipació a solucions: Amb la informació recollida ens anticipem a l’actuació seleccionant els objectius que poden ser més importants i pensar en els possibles recursos que es faran necessaris elaborant un pla d’acció. 2. ANALISI DURANT L’ACTUACIÓ - Recollida d’informació: una vegada al lloc tornem a recollir la informació important. Captar els factors claus: que ens poden permetre establir el OBJECTIUS. - OBJECTIUS: “Els objectius són allò que volem aconseguir i les solucions els mitjans per arribar-hi” - Recerca de solucions i pla d’actuació: Un cop feta una avaluació i especificats els objectius es cerquen solucions i s’elabora un pla d’acció de manera molt ràpida , quasi automàtica. - VALORACIÓ: Una vegada estem actuant el resultat positiu o negatiu en resposta a la nostre actuació ens obligarà o no a fer un re-anàlisi de la situació que pugui fer més efectives les solucions. Cada vegada que fem un re-anàlisi estem més lluny del resultat positiu de l’actuació. NEGATIVA POSITIVA 3. ANALISI POSTERIOR A LA INTERVENCIÓ Tant si l’actuació ha estat correcta o no, es poden fer tres tipus d’anàlisi: - No adaptatiu: Atribució de l’èxit o el fracàs a factors externs o sobrevaloració de la pròpia responsabilitat. No anàlisi: Al no fer anàlisi es perd l’oportunitat d’aprendre de la pròpia actuació. Adaptatiu: Reflexionar sobre els factors o recursos que han pogut facilitar la resolució, aprendre dels errors . Si es realitza aquest tipus d’anàlisi s’obté una experiència optimitzada. TEMA 5. LA COMUNICACIÓ I LES HABILITATS SOCIALS HABILITAT SOCIAL: En general les habilitats socials són els recursos personals que permeten ser més eficaç davant les situacions socials. COMPONENTS DE LES HABILITATS SOCIALS VERBALS (què es diu?) - Donar informació - Oferir alternatives - Argumentar - Expressió clara concreta i adaptada al ciutadà - Fer preguntes - Transmetre missatge de forma positiva - No entrar en discussions VOCALS (com es diu?) NO VERBALS El llenguatge del cos Volum de veu To Fluïdesa Pronunciació Velocitat Expressió facial Mirada Gestualitat Postura i orientació Proximitat corporal PRINCIPALS HABILITATS SOCIALS: - ESCOLTA ACTIVA: Entendre les idees fonamentals que ens transmet l’ interlocutor i demostrar-ho amb components verbals i no verbals. - EMPATIA: Intentar entendre l’estat emocional de l’interlocutor i demostrar-ho però mantenint una distància intel·lectual per no quedar atrapats emocionalment. - ASSERTIVITAT: Defensar els drets i interessos personals. En àmbit policial: vetllar pels drets i llibertats dels ciutadans i fer complir la llei. TIPUS DE RESPOSTES ASSERTIVES Definició ELEMENTAL Expressar de manera senzilla , objectiva i concreta Si us plau, deixi'm continuar. Ho sento aquí no es pot aparcar. Convé que ens tranquil·litzem una mica i… Entendre, Valorar i Agrair però Entenc que em diu, però … Valorem… Agraïm la seva ajuda , però… AMB fent les indicacions pertinents. RECONEIXAMENT IGNORAR I CENTRAR-SE REPETICIÓ DEL MISSATGE REPETICIÓ ASCENDENT ACCEPTAR CRÍTIQUES I EXPRESSAR-HO Exemples Ignorar l'agressivitat i centrar-se Comprenc com se sent , però… en l'objectiu. No entrar en discussions. Repetir de diferents maneres el que volem dir Hauria de ….no ho dubto , però, … quantes vegade per …. Ho sento però li haig de demanar… faci-ho si us plau… Anar pujant gradualment la contundència del component verbal i no verbal li torno a repetir… m'està donant arguments per….no m'agradaria veure'm obligat a … si continua així em veuré obligat a detenir-lo… Saber disculpar-se Ja me n'he adonat …És veritat , ha estat una errada…li demano disculpes… TEMA 6 i 7. PERSONES AMB PROBLEMES PSICOLÒGICS, COMPORTAMENTALS I VICTIMES DEPRESSIUS: La depressió és un trastorn de l’estat d’ànim que provoca sentiments de tristesa, buidor i una pèrdua d’interès o de plaer en quasi totes les àrees de la vida. En el cas de nens, nenes i adolescents , pot aparèixer irritabilitat en lloc de tristesa. Indicatius: - Canvi en la gana i/o el pes Alteracions de la son Agitació o alentiment psicomotor Falta d’energia Sentiments d’inutilitat o culpa Dificultats per pensar, concentrar-se o prendre decisions Pensaments recurrents sobre la mort o idees, plans o intents de suïcidi. CRISI D’ANGOIXA: La crisi d’angoixa es caracteritza per l’aparició d’una por o d’un malestar intens acompanyats de símptomes de tipus fisiològic i/o cognitius . La crisi s’inicia de forma brusca i arriba a la màxima intensitat amb rapidesa (aprox. 10 min.). Indicatius: - Hiperventilació que esdevé: Suor , palpitacions, tremolors. Falta d’alè sensació d’ofec Sensació de no poder empassar Nàusees, mareig i vertigen. Formigueig, calfreds i sufocacions. Acompanyat de pensaments angoixants. ESQUIZOFRÈNIA: Implica una pèrdua del contacte amb la realitat, la persona té dificultats per diferenciar el món intern (pensaments , desig, sentiments, etc…) amb la realitat externa. Aquest trastorn afecta de manera greu a totes les funcions vitals i s’agreuja per la falta de consciència de que s’està patint una malaltia. Indicadors d’excés: - Idees delirants: Persecució Autorreferencials Grandesa Zelotípiques Somàtiques De Control Robatori dels pensaments Inserció dels pensaments Lectura dels pensaments - Al·lucinacions - Llenguatge desorganitzat - Comportament desorganitzat Indicadors per defecte: - Reducció de la fluïdesa i productivitat del pensament - Comportament apàtic VICTIMA: En termes generals , es considera víctima la persona o el col·lectiu que ha estat subjecte passiu d’un acte delictiu. VIOLÈNCIA MASCLISTA: El factor predominant és la repercussió que tenen els maltractaments a nivell psicològic. Inicialment és un procés lent que implica un doble joc , agressió – estimació. Quan la víctima s’adona de tot ja no és la persona que era, s’ha tornat massa vulnerable , anul·lada com a persona , se sent insegura , impotent , confusa , amb poca autoestima, no sap què fer ni com fer-ho , té poca capacitat per prendre decisions, per planificar , es percep com totalment indefensa.
