Història de la llengua catalana Orígens primers textos 218 aC s. VIII Els romans arriben a Empúries El català ja es diferencia del llatí 813 Concili de Tours “in rusticam romanam linguam” s. XII Liber iudiciorum (traducció d’un codi de lleis visigòtiques) Homilies d’Organyà (8 pàgines de glosses de sermons) s. XIII Usatges de Barcelona (normes jurídiques) Furs de València (lleis del regne) s. XIII-XIV Expansió mediterrània Ramon Llull (1233-1316?) Cròniques (Jaume I, B. Desclot, Ramon Muntaner, Pere III) Bernat Metge (1340-1413) Francesc Eiximenis (1327-1409) s. XV Cancelleria Reial Joanot Martorell (1413-1468) Jordi de Sant Jordi (?-1424) Ausiàs March (1397-1459) s. XVI-XVII Baixa la producció culta s. XVIII Decret de nova planta (1716). Persecució política de la llengua. Excepció: Menorca (domini britànic) — Joan Ramis (1746-1819), Societat Maonesa (1778-1785) s. XIX Renaixença Oda a la pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1833) Jacint Verdaguer (1845-1902) Narcís Oller (1846-1930) Àngel Guimerà (1845-1924) s. XIX-XX modernisme Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Víctor Català s. XX noucentisme Eugeni d’Ors, Guerau de Liost, Josep Carner, Carles Riba normativització s. XX 1906: I Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1907: creació de l’Institut d’Estudis Catalans 1913: Normes ortogràfiques 1917: Diccionari ortogràfic 1918: Gramàtica catalana 1932: Diccionari general de la llengua catalana 1932: primer Estatut de Catalunya 1939-1975: dictadura de Franco 1977: restauració de la Generalitat de Catalunya 1978: Constitució espanyola 1979: Estatut d’autonomia de Catalunya 1982: Generalitat valenciana 1983: Consell Insular de Mallorca. Llei de normalització lingüística 1988: Llei de política lingüística