PRESOCRÀTICS 1. ORIGEN HISTÒRIC DE LA FILOSOFIA 📍Grècia 1r filòsof = Tales de Milet 1r text de filosofia = Anaximandre Primers autors: comerciants que viatjaven molt per Mesopotàmia i Egipte. -> coneixement d’altres cultures dota de noves eines conceptuals on s’intenta desenvolupar noves explicacions no-místiques. explicació mítica vs filosòfica 2. ELS PRESOCRÀTICS Conceptes i temes no tan diferents que abans de la filosofia, però canvia la explicació. Presocràtics es centren en l’Arkhé: - Origen de tot el que hi ha (de l’univers): principi referit als elements primigenis de la natura (fisis), aquell del qual depèn l’ordre de la natura. - Principi de la natura - Element del qual participen totes les coses (aigua, foc, terra, aire) *Caos: Oposat a Cosmos. Desordre, situació prèvia a la imposició de l’arkhé. *Cosmos: Oposat a Caos. Ordre i bellesa. Indica la carcterística doble de la natura un cop l’arkhé s’ha imposat. 2.1. AUTORS JÒNICS (MILESIS) TALES DE MILET -> Aigua Home de gran intel·ligència que va viatjar per Egipte i Caldea, on va aprendre coneixements matemàtics i va fer descobriments que li seran de gran ajuda en els seus descobriments. Tales va observar que on hi havia aigua = creix vegetació i vida, no aigua = no vida. L’origen és l’aigua i la terra es va formar sobre ella. ANAXIMANDRE DE MILET (s. VII aC)-> Apeiron (indeterminat) Anaximandre va ser el primer en tractar d’explicar l’origen de l’ésser humà racionalment. Va desenvolupar una teoria sobre el funcionament de tot plegat on no hi apareixen forces arbitràries. Es va donar compte de que quan naixem som molt dèbils i necessitem protecció. Això el va fer pensar que potser els primers humans es van desenvolupar en un medi menys perillós com l’aigua. Tot i així considerava que l’arkhé no pot ser algo tan concret com l’aigua,ha de ser algo immortal, indestructible, etern, sense envelliment i que d’ell es derivin totes les coses. Aquest element indeterminat és el que anomenarà APEIRON. Determinat = PERAS ANAXÍMENES -> Aire Anaxímenes substitueix aquest element indeterminat per un element físic concret: l’AIRE. Va veure que quan bufem amb els llavis bastant tancats l’aire serà fred, llavis més oberts = aire calent Afirma que, inicialment, només hi ha un element, l’aire, però que és germinal. La resta d’elements provenen per un doble procés: 1. condensació : l’aire es contrau i forma aigua que es transforma en terra 2. rarificació : l’aire es transforma en foc D’aquest procés prové tota la resta. HERÀCLIT (akka: El fosc)→ foc (metàfora del canvi) Escrivia de forma enigmàtica. Parteix del mètode de l'observació, observa que el món està en constant moviment. El que és real és el continu canvi, utilitza el FOC com a metàfora per a explicar-ho. Logos: tot l’univers està regit per ella. Regeix el flux del cicle còsmic i l’univers Una raó única que regeix l’univers i tot ho organitza i orienta. El món està en constant moviment. Per exemple, no pots nedar dos cops en el mateix riu, ja que si ho fas l’aigua serà diferent i nosaltres serem més vells. Considera que tot està en constant moviment. Però, com podem coneixer algo si tot está en constant moviment?. PARMÈNIDES → No existeix arkhé perquè el ser és etern (no hi ha origen) ➢ És purament racional. ➢ De la nada, no es pot sorgir algo. El ser és, el no ser, no es. ➢ Moure's o qualsevol tipus de canvi significaria passar del ser al no ser o del no ser al ser, i això és impossible. El moviment és impossible, no es pot dir que una cosa és i no és, ja que seria contradictori. L’únic que ens queda és el ser, que sempre ha estat present i, per tant, és etern, no hi ha un origen de l’univers. No hi ha un arkhé. ➢ Els sentits ens enganyen, ens hem de fiar més de la raó que del que percebem. PITÀGORES DE SAMOS → univers matemàtic, els nombres. ➢ Per ell l’arkhé eren els nombres. L’origen passa pels números. ➢ Va ser el primer plantejador del concepte de la distinció de cos i ànima, Plató ho va desenvolupar més endavant. ➢ Com que tot es pots mesurar i descriure en nombres, considerava que eren el gran principi organitzador de la realitat, ja que es repetien arreu i es podien trobar en moltes formes. 2.4. Pluralistes EMPÉDOCLES → varis elements interrelacionats (terra, aire, aigua i foc) Considerava que l’arkhé no era un únic element sinó la relació dels quatre, que es combinaven a partir de les forces amor i odi (atracció i repulsió). ANAXAGORAS → llavors, partícules Tot es compón per llavors. Aquestes llavors contenen totes les coses que existeixen en el món amb una cosa que hi predomina. El món està ordenat per una intel·ligència (nous) mitjançant la qual les llavors saben on predominar. ➢ Ex: ungla del dit 2.5. Atomistes DEMÒCRIT → àtom: unitat mínima indivisible. Hi ha infinites en el món. ➢ Demòcrit va suposar la existència de l’àtom. ➢ Va defensar l’existència d’unes entitats mínimes, fonamentals, indivisibles, immortals, infinites i constituents dels éssers. Imaginava una realitat formada per una quantitat indefinida d’entitats invisibles, capaces de moviment i de combinar-se les unes amb les altres. ➢ Així doncs, el món consta de: Infinites partícules indivisibles (el ser) vs el BUIT (no ser). Primers en considerar el NO SER. Els àtoms tenen moviment propi: s'ajunten o es repel·leixen. 3. SOFÍSTICA I SÒCRATES SOFISTES Eren escèptics i relativistes: no creuen que hi hagi una veritat pero era veritat allò que acordem que és veritat. Rebuig de la sofística de Sòcrates -> Se situa en contra dels sofistes pel seu relativisme i escepticisme. relativisme: el coneixement és relatiu. escepticisme: no hi ha una veritat absoluta. Conceptes en comú amb Sòcrates -> els dos es preocupen per la ciutat, la polis. No estudien la natura, només s’interessen pels habitants i la ciutat. SÒCRATES ➢ No ens ha arribat mai cap text de sòcrates però els coneixem gràcies als deixebles Plató i Xenofont, i al crític Aristòfanes. ➢ Buscava la veritat, donava llum a la veritat que hi havia a l’ànima. ➢ Tenia una veu interior que li deia el que havia de fer i el que no: daímon. ➢ Via d’accés al coneixement = introspecció. ➢ Segons Delfos, Sòcrates era el més savi de tots perquè era l’únic que podia apreciar la seva absència de coneixement. → Es va guanyar molts enemics. ➢ Mort: va ser empresonat i seguidament assassinat per suposadament corrompre els joves i no creure en els deus. Va ser injust però preferia patir una injusticia que fer-la. Divisió ànima i cos 1. Ànima → és eterna. Tenim idees innates i veritats ja aquí dins però hi han diferents factors que no la deixen veure-ho. Hem de donar llum a aquestes veritats. 2. Cos Intel·lectualisme moral Qui fa el mal és perquè no coneix el bé. Qui fa el mal és una víctima de l’ignorància. - El vici porta a la ignorància (ex: buscar els diners o l’èxit): pertany al món sensible i no és el que ens farà feliç. - La virtud porta al coneixement: tenir coneixement és la única manera de ser feliç Així doncs, la virtud és el coneixement i el vici la ignorància. Si jo conec el bé, necessàriament faré el bé. Qui té coneixement és un bon ciutadà. Les persones que no fan el bé és perquè són ignorants. Mètode Socràtic, el seu mètode de coneixement es divideix en dos fases: 1. Fase irònica-refutativa: eliminar prejudicis. 2. Fase Mayéutica: dona llum al coneixement. PLATÓ En contra dels sofistes i deixeble de Sòcrates: vol trobar uns valors universals que puguin servir de guia i fonament a l’ordre de l’Estat. Idea segons plató: algo que existeix amb independència a nosaltres en aquest món intangible. Les idees són el fonament del món material. -> Lo bueno en sí, la justícia en sí = idees. 1. TEORIA DE LES IDEES I DUALISMES DUALITAT ONTOLÒGICA (de la realitat) Món intel·ligible Només visible a través del pensament s’inspira en Parmènides Món sensible s’inspira en Heràclit DUALISME EPISTEMOLÒGIC (teoría del coneixement) Raó -> En el món de les idees només podem conèixer a partir de la raó, del pensament. Sentits -> món sensible. DUALISME ANTROPOLÒGIC: separació de cos i ànima definició idea: algo que existeix amb independència a nosaltres en aquest món intel·ligible. (lo bueno en sí, la justificació en sí… = idees). Són el foanment del món material. idea = eído Forma -> no es refereix a la silueta, parla de les essències i les idees. El que mai canvia és l’essència.
