Raul Alcalà 1/10/21 Psicología Apunts 1. Que es la psicològia? La psicologia és la ciencia que estudia la ment i els seus processos cognitius, la conducta i el comportament de les persones humanes. La psicologia serveix per explicar les raons que poden ajudar-nos a entendre, tant les conductes normals com les que poden tenir difícil explicació. Ens ajuda a superar les dificultats que es presenten en el dia a dia de la nostra vida quotidiana, i en el nostre desenvolupament i creixement, tant personal com professional. És una ciència eclèptica, de manera que es barreja amb altres disciplines com la biologia, psiquiatria o les neurociències L’inici de la psicologia es data a l’any 1879, quan el filòsof i psicòleg Wilhem Wundt va fundar el primer laboratori de psicològia experimental a la ciutat de Leizpig, Austria. Es podria considerar una ciència jove degut a que va sorgir només fa 138 anys, però al tractarse d’una branca de la filosofia, les preguntes que avui en dia anomenem psicològiques han estan presents des de fa molts segles. Degut a la subjectivitat present a la psicologia es comença a posar en valor el comportament, d’aquesta manera es converteix en una disciplina molt més metòdica i precisa. A dia d’avui la psicologia esdevé una ciència molt sistemàtica i experimental. 1.1 Objectius Els 4 objectius principals de la psicologia son: ● Descriure: Aquest es el primer pas per poder comprendre qualsevol tipus de fenòmen. Consisteix en descriure de manera objectiva les caractéristiques observades en algún comportament. ● Explicar: Els psicòlegs també estan interessats en explicar el comportament, es a dir, intenten trobar les circumstàncies que fa que es reprodueixi el comportament en qüestió. ● Predir: Quan els psicòlegs saben que succeeix i per que, utilitzen aquesta informació per fer prediccions sobre quan passarà. S’estableix una relació entre la conducta i la causa, per la qual cosa, si en el futur es produeix la causa, es podrà prevenir la conducta. ● Modificar: La psicologia busca canviar o controlar el comportament de les persones amb la finalitat de causar transformacions duradores en la vida de les persones. 1.2 Tipus ❖ Psicología bàsica/general: ➢ Psicologia biològica: Disciplina científica que estudia els fenòmens psicològics i la conducta humana des d’un punt de vista biologic ➢ Psicologia del desenvolupament: Disciplica que estudia el desenvolupament dels processos cognitius ➢ Psicologia de la personalitat: Branca de la psicologia que s’encarrega d’estudiar el comportament i les conductes humanes Raul Alcalà 1/10/21 ➢ Psicologia de l'aprenentatge: Branca de la psicologia que estudia el procès d’aprenentatge dels humans. ➢ Psicologia social: La psicologia social és l'estudi de les relacions socials i com aquestes influeixen i modifiquen la conducta, els pensaments i sentiments de les persones ❖ Psicologia aplicada: ➢ Psicologia escolar: La psicologia Educativa és la branca de la Psicologia que s'encarrega d'estudiar l'aprenentatge i el desenvolupament humà en l'àmbit de l'educació. ➢ Psioclogia clínica: Branca de la psicologia que s’encarrega d’estudiar i diagnosticar qualsevol psicopàtia o conducta poc comú. ➢ Psicologia laboral: La psicologia laboral s'ocupa estudiar el comportament humà en el món de la feina. ➢ Psicologia esportiva: És l'estudi científic dels factors psicològics associats amb la participació i el rendiment en l'esport ➢ Psicologia d'intervenció social: Activitat professional d’una de les branques de la psicologia que consisteix en ajudar a persones socialment vulnerables 2. Distinció amb altres especialitats: Psicòleg vs Psiquiatra: El psiquiatre és un metge especialitzat en les malalties mentals i el seu tractament farmacològic; mentre que el psicòleg no és metge, i pot estar, o no, especialitzat en les malalties mentals. És a dir, el psicòleg pot dedicar-se a més àrees que la de la salut mental. Psicòleg vs Neuròleg: Tant la neurologia com la psiquiatria són dues branques de la medicina amb un focus de treball comú, el cervell humà. No obstant això, el seu centre d'atenció és diferent; mentre que la neurologia se centra en les malalties que afecten el cervell (fisiològiques), mentre que la psicologia investiga els desordres mentals Psicoanalista: El psicoanalista és un professional amb funcions similars a el psicòleg , però que no practica activament la psicologia, sinó que la seva especialitat és la psicoanàlisi. Psicòleg vs Coach: La Psicologia és una ciència aplicada a nombrosos camps, mentre que el Coaching és una metodologia de desenvolupament de persones que es basa en l’automotivació. 3. Metodes de la psicologia: ● Mètode científic: Consisteix en un procès que comença amb l’observació d’un fenomen. Continua amb la formulació d’una hipotesis, formada segons el que s’hagi observat. Aquesta hipótesis s’intenta demostrar a partir de la experimentació. Es finalitza amb l’obtenció d’un resultat, que pot ser una afirmació o una refutació de la hipótesis incial. Raul Alcalà 1/10/21 ● Metode descriptiu: Mètode passiu que consisteix en la recopilació de dades. Els psicòlegs escullen aquest mètode quan volen descriure un fenòmen de manera minuciosa sense cap tipus d’intervenció. Dins d’aquest mètode es busquen 4 variables: Latencia: És el temps que transcorre entre l’aparició d’un estímul i la resposta que provoca Freqüència: Nombre de vegades que es pot arribar a repetir conducta. Durada: Perióde de temps que transocrre entre que es manifesta una conducta fins la seva extinció. Intensitat: Es el grau de força amb el que es manifesta una conducta. Tipus de metodes descriptius: Observació natural: L'observació naturalista és un mètode utilitzat en investigacions que te la Finalitat de realitzar l'observació d'un o més subjectes, ja siguin persones o bé animals, fent-ho directament al lloc on habita, sense que l'investigador intervingui. Estudi de cassos particulars i generalització: Mètode que consisteix en l’anàlisis d’una sèrie de casos sense cap tipus d’intervenció, per acabar generalitzant. Enquesta: Mètode que consisteix en realitzar una sèrie de preguntes a un grup de persones que contesten lliurament sense cap tipus d’intervenció. És una metodologia poc fiable, en la majoria de cassos els seus resultats son únicament orientadors. ● Mètode correlacional: Mètode que consisteix en associar dues variables, sense que hagi una relació causal entre elles, però que acostumen a aparèixer conjuntament. Per la qual cosa, l’aparició d’una pot predir la de l’altre. Hi ha dos tipus de correlacions: Correlació positiva: Es produeixen quan les dos variables augmenten en el mateix sentit Correlació negativa: Es produeix quan una variable augmenta i l’altre disminueix ● Mètode experimental: Mètode consistent en manipular una variable per tal d’observar quins efectes provoca, o pot provocar, en una altre variable. En aquest mètode acostumen a intervenir dos tipus de variables: Variable independent: Es la variable que resulta controlada i manipulada per l’experimentador, per tal de saber quins efectes provoca sobre les altres variables Variable dependent:.És un tipus de variable que varia el seu comportament en funció de la variable independent. En aquest tipus de mètode acostumen a intervenir dos grups: Grup experimental: És el grup de subjectes sobre els quals s’aplica una variable independent. Raul Alcalà 1/10/21 Grup de control: Grup de referència, que no rep l’experiment, que s’utilitza per comparar posteriorment amb el grup experimental. Mètode psicomètric: El mètode psicomètric s’encarrega de mesurar de manera quantitativa els processos i les capacitats mentals. Aquesta mesura es realitza a través de tests, que no compten amb un nivell d'eficàcia molt alt, per la qual cosa es consideren únicament orientatius. 4. Escoles psicològiques: ● Estructuralisme: És un corrent psicològic que va néixer a principis del S.XX i considera l’estructura de la ment com l’objecte principal d’estudi de la psicologia. D’aquesta manera, s’ocupa dels continguts mentals (sensacions, sentiments i imatges) i de l’anàlisis de la consciencia. El referent principal d’aquest corrent és l’alemany Wilhem Wundt que va fundar el priemer laboratori psicomètric (1879) que va servir com a centre d’introspecció i experimentació. ● Funcionalisme: És un corrent psicologic que va néixer als Estats Units i es centra en l’estudi dels processos mentals i la seva utilitat. La seva metodologia de treball es flexible, per la qual cosa s’utilitza tant la introspecció com la experimentació. William James es considerat el precursor d’aquest corrent, i alhora, el màxim representant. Els autors funcionalistes intentaven descobrir “Per a que serveix pensar” ● Escola Gestalt: És un corrent psicològic modern que va nèixer a Alemanya a principis del S.XX, els seus exponents més reconeguts van ser Werthmeiter, Kurt Koffai i Wolfang Köhler. Aquest corrent defensa que la ment configura els elements que arriben a ella a través dels canals sensorials (percepció) o de la memòria (pensament i inteligència) Els psicolegs de Gestalt diuen que “El tot es mes que la suma de les parts”, aixó vol dir que les persones percebem totalitats, no un conjunt de sensacions. ● Psicoanàlisis: És un sistema psicològic fundat per el psicòleg austríac Sigmund Freud al voltant del 1836. El seu interés per la neuropatologia el portà a estudiar la histeria i la neurosi, buscant els orígens psicològics de cadascuna. Freud consideraba que les dades conscients son insuficients per explicar el comportament humà, de manera que investigava i tractava els problemes emocionals des del punt de vista de la infància de la persona, la interpretació dels somnis, els actes fallits etc... El pricipals representants d’aquest corrent són Freud, Jung i Adler. ● Escola conductista: El conductisme va ser la perspectiva dominant durant la segona meitat del S.XX. Aquest corrent va abandonar l’estudi de la ment per centrarse en l’anàlisis de la conducta. A més, també es rebutja la introspecció com a mètode ja que es considerada molt subjectiva. Els autors conductistes consideren que les reaccions dels organismes son divisibles en dos elements: els estímuls i les respostes. També consideren que quan un experimentador utilitza el mètode experimental, han d’estudiar la conducta animal i humana, ja que entre elles existeix una relació. Els autors més destacats van ser Pavlov, Skinner i Watson ● Escola cognitiva: Durant els anys 50 alguns psicòlegs van abandonar el model conductista per que el consideraven limitat. Els psicòlegs cognitius destaquen que Raul Alcalà 1/10/21 entre els estímuls i les respostes intervenen processos mentals. L’objectiu d’aquest corrent es comprendre la naturalessa i el funcionament de la ment humana i estudiar els processos cognitius (com la memòria). Els psicòlegs cognitius estableixen una analògia entre la ment humana i un ordinador. Els autors principals d’aquest corrent son Piaget, Vigotsky… ● Escola humanista: És un moviment de la psicologia que sorgeix al segle XX i es desenvolupa fonamentalment entre les dècadas dels anys 50 i 60. Aquest corrent desenvolupa la psicologia holística, un tipus de psicologia que estudia les emocions de les persones entorn als seus problemes i alteracions. L’objectiu de la psicologia holística es que les persones assoleixin el benestar. Els principals representants son Carl Rogers i Maslow.
